Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Conceptes i Fonaments de la Conservació i Restauració

Codi de l'assignatura: 363369

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Salvador Garcia Fortes

Departament: Departament d'Arts i Conservació-Restauració

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

35

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial i no presencial

 

20

 

-  Sortida cultural

Presencial i no presencial

 

5

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana un seguiment continuat de l’assignatura, tant de les activitats que es desenvolupin de manera presencial, com d’aquelles que tinguin com a suport el Campus Virtual.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Consciència d'una idea universalista del patrimoni cultural, de la seva singularitat i fragilitat, de la necessitat de transmetre'l a les generacions futures, i de la responsabilitat del conservador i restaurador en les seves intervencions.

   -

Coneixement del vocabulari i del corpus legal i normatiu que regula la professió de conservació i restauració i de les institucions i els organismes implicats en l'art, la cultura i el patrimoni.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre l’àmbit professional de la conservació i la restauració de béns culturals.

— Distingir i comprendre els esdeveniments històrics i els canvis conceptuals que han influït en la conservació o en la destrucció del patrimoni.

— Comprendre els criteris ètics d’intervenció en el patrimoni cultural.

— Comprendre la unitat material dels béns culturals.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aplicar els criteris ètics d’intervenció en el patrimoni cultural.

— Analitzar els béns culturals, obtenir-ne informació no explícita, contrastar-la i documentar-la fent servir el vocabulari especialitzat en conservació i restauració.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Defensar la conservació dels béns culturals considerant-los dipositaris de valors immaterials pertanyents a la comunitat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Definició de la professió

1.1. ICOM, Consell Internacional de Museus

1.2. ECCO, Confederació Europea d’Organitzacions de Conservadors-Restauradors

2. La formació

2.1. La formació: regles professionals de l’ECCO

2.2. La formació universitària: el grau de Conservació i Restauració

3. Competències i activitats del conservador i restaurador

3.1. Concepte de bé cultural

3.2. Concepte de patrimoni

3.3. Examen i diagnòstic

3.4. Conservació

3.5. Restauració

3.6. Documentació

4. Deontologia i normatives

4.1. El codi d’ètica: ECCO, ICOM

4.2. Criteris d’intervenció

4.3. Normatives i legislació

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament i aprenentatge de l’assignatura inclou, com a activitats presencials, les sessions teoricopràctiques i les pràctiques de laboratori, que es completen amb una visita programada a un museu o exposició, on s’analitzen els valors patrimonials de les obres i els criteris d’intervenció utilitzats.

Les activitats teoricopràctiques s’inicien amb la introducció dels aspectes més teòrics i conceptuals, que s’il·lustren amb exemples de béns culturals significatius —que es fonamenten amb els textos i les normes de referència— i permeten l’anàlisi i el debat de l’alumnat.

Les pràctiques de laboratori consisteixen bàsicament en l’examen visual de diferents obres patrimonials, amb l’objectiu d’arribar a reconèixer-ne els components materials, originals i afegits, els possibles tractaments soferts i els seus valors immaterials.

La cerca d’informació i l’elaboració de treballs formen part de les activitats de caràcter autònom, que són objecte de seguiment mitjançant tutories.

En cas de confinament, les activitats presencials es podran impartir de manera no presencial, mitjançant el Campus Virtual, on compartir tot el material que, de manera habitual, es fa a l’aula.

Així mateix, les pràctiques de laboratori es farien amb material propi que estigui a l’abast de l’alumnat al seu domicili o lloc de residència, adient per fer un examen visual i un reconeixement dels materials constitutius. El professorat donarà un llistat de possibles objectes o materials quotidians adients per fer aquesta pràctica. Activitat assimilable a la pràctica de laboratori que es complementarà amb docència sincrònica i tutories individuals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’assignatura Conceptes i Fonaments de la Conservació i Restauració té una avaluació continuada basada en proves escrites, un treball de recerca, l’estudi de casos i activitats d’aplicació. Aquestes dues últimes activitats s’avaluen mitjançant la posada en comú en sessions específiques. El treball de recerca, elaborat al llarg del curs, s’avalua gràcies a la memòria escrita i a una exposició oral.

L’estudi de casos es duu a terme al llarg del curs als tallers de conservació i restauració, durant les sessions presencials de l’assignatura. Les activitats d’aplicació —com ara visites a museus o exposicions— poden ser presencials o de caràcter autònom, però perquè puguin ser avaluades s’han d’exposar al conjunt de la classe.

En tres moments diferents del curs, es fan tres proves escrites que consisteixen a respondre un qüestionari després d’analitzar un text de referència, i saber relacionar-lo amb els conceptes i la matèria desenvolupada a l’aula en el bloc que s’està avaluant.

L’estudi de casos, és a dir, les pràctiques de laboratori, avalua la capacitat d’observació i descripció d’obres patrimonials de l’alumnat, amb l’ús del vocabulari més adient i la documentació gràfica i/o fotogràfica complementària.

A l’últim, el treball de recerca comença quan l’alumnat tria el tema les primeres setmanes del curs i es presenta al final de la docència amb una memòria escrita i una defensa oral a l’aula. La defensa dels valors patrimonials de l’element triat és l’objectiu del treball, tant davant del docent com de si mateix i dels companys.

L’estudi de casos es fa durant el curs als tallers de conservació i restauració i compta el 20 % de la nota total de l’assignatura. Les activitats d’aplicació, com ara la visita a museus, poden ser presencials i no presencials, però s’han d’exposar en comú, a la classe, i constitueixen el 10 % de la nota final de l’assignatura. Les proves escrites s’avaluen en els terminis següents: dues durant el curs i una altra al final del període de docència i avaluació. Les dues primeres valen cadascuna un 10 % de la nota total de l’assignatura, i la final, un 20 %. El treball de recerca té un valor del 30 % de la nota total de l’assignatura: el 20 % consisteix en la memòria escrita i el 10 % en la presentació oral.

 

Reavaluació

L’alumnat que no superi l’assignatura en el període de docència i avaluació pot gaudir d’un procés de reavaluació sempre que hagi dut a terme, com a mínim, els estudis de casos al taller de conservació i restauració i la part escrita del treball de recerca.

Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual.

Contra la resolució anterior es pot interposar, si escau, una reclamació, establerta per l’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB.

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça següent: www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat i d’acord amb el procediment establert.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

1. Assistir, com a mínim, al 80 % de les activitats de laboratori, i al 50 % de les activitats teoricopràctiques.

2. Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura. (Durant les tutories acordades, el professor indicarà les especificitats de cada un dels treballs.)

3. Fer una defensa oral del treball tutelat (opcional).

4. Examen.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BRANDI, C., Teoría de la Restauración. Madrid: Alianza Editorial, 2002.  Enllaç

BRANDI, C., Il restauro : Teoria e pratica. Roma: Editori Reuniti, 2009.  Enllaç

CALVO MANUEL, A., Conservación y restauración: materiales, técnicas y procedimientos: de la A a la Z.. Barcelona: El Serbal, 1997.  Enllaç

GARCÍA FORTES, S., (et al.), Introducció a la conservació-restauració del patrimoni. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 1998  Enllaç

GONZÁLEZ-VARAS, I., Patrimonio cultural: conceptos, debates y problemas. Cátedra, Madrid, 2015  Enllaç

MACARRÓN, A., Conservación del patrimonio cultural : criterios y normativas. Madrid: Síntesis, 2008.  Enllaç

MACARRON, A., GONZÁLEZ, A., La conservación y la restauración en el siglo XX. Tecnos, Madrid, 2011.  Enllaç

MARTÍNEZ JUSTICIA, M. J., La restauración de bienes culturales en los textos normativos. Editorial Comares, Granada, 2009.  Enllaç

MUÑOZ VIÑAS, S., Teoría contemporánea de la restauración. Editorial Síntesis, Madrid, 2003  Enllaç

RUÍZ DE LACANAL, M. D., El Conservador-restaurador de bienes culturales : historia de la profesión. Madrid: Síntesis, 1999  Enllaç

Pàgina web

E.C.C.O Documents  Enllaç

The Conservator-Restorer: a Definition of the Profession  Enllaç

El conservador-restaurador: una definición de la profesión  Enllaç

Código de Deontología del ICOM para los Museos  Enllaç

Text electrònic

E.C.C.O., Competencias necesarias para acceder a la profesión de conservador-restaurador. E.C.C.O., Brussel·les, 2013  Enllaç

 

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

Metodologia
En cas de confinament, les activitats presencials es podran impartir de manera no presencial, sincrònicament mitjançant el Campus Virtual, on podem compartir tot el material que, de manera habitual, es fa servir a l’aula.

Així mateix, si no és possible que el professorat lliuri el material adient per fer les pràctiques de laboratori, es farien amb material propi que estigui a l’abast de l’alumnat al seu domicili o lloc de residència, adient per fer un examen visual i un reconeixement dels materials constitutius. En aquest supòsit, el professorat donarà un llistat de possibles objectes o materials quotidians adients per fer aquesta pràctica. Activitat assimilable a la pràctica de laboratori presencial, que es complementarà amb docència sincrònica, al calendari programat per a les pràctiques de laboratori, i amb tutories individuals.

Avaluació

L’assignatura Conceptes i Fonaments de la Conservació i Restauració té una avaluació continuada basada en proves escrites, un treball de recerca, l’estudi de casos i activitats d’aplicació. Aquestes dues últimes activitats s’avaluen mitjançant la posada en comú en sessions específiques. El treball de recerca, elaborat al llarg del curs, s’avalua gràcies a la memòria escrita i a una exposició oral.

Les sessions de posada en comú i les d’exposició oral del treball de recerca, en cas de confinament, es faran de manera sincrònica, al Campus Virtual, amb la mateixa aplicació que fem servir per a les sessions de docència no presencial.

La resta de tasques de l’avaluació continuada, l’alumnat les pot resoldre de manera autònoma, en un període temporal suficient, i es lliuraran al camp de tasques específiques obertes al Campus Virtual i en les dates establertes. Igual com es faria en cas que la docència fos presencial.