Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biologia i Geologia dels Béns Culturals

Codi de l'assignatura: 363372

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Manuel Angel Iglesias Campos

Departament: Departament d'Arts i Conservació-Restauració

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

20

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial i no presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana que l’assistència a classe sigui continuada.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Capacitat de conèixer i d'identificar les qualitats físiques, químiques, biològiques i geològiques associades als béns culturals i a la seva conservació i restauració, utilitzant els mitjans i els recursos de la metodologia científica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Reconèixer les característiques i propietats principals dels materials patrimonials d’origen geològic.

— Reconèixer les característiques i propietats principals dels materials patrimonials d’origen biològic.

— Reconèixer les formes d’alteració principals sobre els materials patrimonials i els agents i mecanismes que les han generat.

— Conèixer i emprar la terminologia científica específica d’aquestes matèries.

 

Referits a habilitats, destreses

— Comprendre el mètode científic i la seva aplicació.

— Aprendre a observar, descriure i interpretar les dades obtingudes a partir de l’anàlisi d’un material.

— Interpretar un estudi, informe o document científic sobre els materials patrimonials.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

1.1. Geologia i biologia dels béns culturals: definicions i conceptes

2. Geologia

2.1. El material petri natural com a material geològic: classificació i propietats

2.2. El material petri artificial com a material geològic: classificació i propietats

2.3. El treball del material petri natural i artificial: obtenció i fabricació

3. Biologia

3.1. Classificació dels éssers vius

3.2. Materials d’origen biològic: conceptes generals

3.3. Biodeteriorament: obra i ecosistema

4. Medi físic i entorn

4.1. Formes, agents i mecanismes d’alteració: conceptes generals

5. Documentació

5.1. Cartografia de materials i d’alteracions: conceptes generals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs s’estructura en tres blocs importants de la conservació i restauració (teoria, laboratori i treball de camp) per assolir els coneixements bàsics i reconèixer i distingir els materials dels béns culturals.

Treball presencial i/o no presencial:

— Lliçons magistrals on s’exposen els conceptes fonamentals i es desenvolupa el temari a partir de recursos visuals.

— Activitats pràctiques on s’explica la manera d’estudiar els materials a partir dels coneixements teòrics.

— Activitats pràctiques a conjunts representatius de Barcelona per estudiar in situ alguns dels materials dels béns culturals i la seva relació amb l’entorn.

— Activitats teoricopràctiques de visites programades a centres o instituts de recerca per conèixer instruments, processos i protocols més complexos que els desenvolupats al laboratori del centre.

Treball autònom:

— Elaboració d’exercicis individuals i/o en grup.

— Elaboració d’un treball sobre una obra conservada a l’exterior amb cerca d’informació escrita i telemàtica que s’haurà de presentar per escrit i/o defensar-lo a l’aula, o realització d’un examen final (es determinarà a l’inici del curs).



Les activitats docents programades es duran a terme en modalitat presencial i/o no presencial en funció de l’evolució del marc d’excepcionalitat davant la crisi de la Covid-19.

En cas de confinament i per poder assolir les competències de l’assignatura, les activitats pràctiques seran substituïdes per sessions síncrones on s’estudiaran imatges macroscòpiques i/o microscòpiques de diferents materials i patologies.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

— Criteris de qualificació i avaluació: l’avaluació és continuada i es basa en el domini dels continguts teoricopràctics (treball individual i treball en grup), la valoració dels treballs fets individualment o en grup (tenint en compte la presentació, l’estructura, la claredat de conceptes i idees, la justificació dels arguments i la redacció), l’actitud en la participació i en l’elaboració dels treballs, i l’assistència a classe.

— Sistema de qualificació: el treball autònom s’avalua mitjançant el text escrit o exposició en públic o realització d’un examen final (el sistema es determinarà a l’inici del curs). Les activitats presencials i/o no presencials tenen els elements d’avaluació següents: exercicis individuals o en grup (conceptes teoricopràctics), pràctiques (memòries o posada en comú dels treballs i de l’experimentació duta a terme) i visites  (memòria o posada en comú de la sortida). Els treballs i les exposicions en públic, individuals o en grup, s’han de presentar en les dates fixades; en cas contrari, no seran avaluats.

— Qualificació: treball autònom o examen final (60 %), pràctiques (15 %), exercicis (15 %) i assistència (10 %). La nota del treball autònom ha de ser igual o superior a 4 per poder fer mitjana amb la resta de notes (segons els percentatges establerts). Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual.

— El professorat fixa la data de revisió de les activitats.

— La reavaluació consisteix en una prova escrita on s’han d’identificar, classificar i descriure diferents materials i alteracions. Hi poden optar els alumnes amb una nota mitjana de l’avaluació ordinària compresa entre 4 i 4,9, que hagin entregat tots els treballs i que hagin assistit regularment a l’assignatura (80 % de les sessions). Les absències justificades per malaltia, exàmens, etc. estan incloses dins del 20 % restant. La nota màxima de la reavaluació és de 5.

— Reclamació: contra la resolució final es pot interposar, si escau, una reclamació, establerta per l’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB.

— El procés d’avaluació està descrit al calendari oficial de docència de la Facultat.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat i d’acord amb el procediment.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

— Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura (el professor indicarà les especificitats de cada un dels treballs).

— Fer la defensa oral del treball autònom amb entrega del text escrit o examen final (segons el sistema que s’hagi determinat a l’inici del curs).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CANEVA, G. et al. La biología en la restauración.  Hondarribia: Nerea, 2000. ISBN: 9788489569485  Enllaç

LABORDE MARQUEZE, Ana (coord.). Proyecto Coremans: Criterios de intervención en materiales pétreos. Madrid: Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General del Instituto del Patrimonio Cultural de España. 2013. ISBN: 9788481815627  Enllaç

DD.AA.  La Piedra natural de España : Directorio 2006. Bilbao: Roc Máquina, 2006. ISSN 15790274.

DD.AA. El Trabajo de la piedra : Guía práctica de la cantería. León: Ayuntamiento de León, 1993. ISBN: 8487469450.  Enllaç

DD.AA. Guía práctica de la cal y el estuco. León: Editorial de los Oficios, 1999. ISBN 9788493042707

FULLANA, M. Diccionari de l’art i els oficis de la construcció. Mallorca: Moll, 1995. ISBN 978-84-273-0743-8  Enllaç

ESBERT, R. et al. Manual de diagnosis y tratamiento de materiales pétreos y cerámicos. Barcelona: Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1997 ISBN: 8487104290.  Enllaç

GARATE, I. Artes de la Cal. Madrid: Ministerio de Cultura. Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales, 1994. ISBN 8474839661  Enllaç

GARCÍA DE MIGUEL, J.M. Tratamiento y conservación de la piedra, el ladrillo y los morteros. Madrid: Consejo General de la Arquitectura Técnica de España, 2008. ISBN 9788461276424

TORRACA, G. Matériaux de construction poreux : science des matériaux pour la conservation architecturale. Roma: ICCROM, 1986. ISBN 9290770716  Enllaç

VIÑAS, R. Estabilidad del papel en las obras de arte. Madrid: Fundación MAPRE, 1996. ISBN 9788471009128.  Enllaç

VALGAÑÓN, V. Biología aplicada a la conservación y restauración. Madrid: Síntesis, 2008. ISBN: 9788497565776  Enllaç

Pàgina web

Ciències de la Terra UB. Litoteca. [en línia]  Enllaç

Text electrònic

TORRACA, G. Lectures on Materials Science for Architectural Conservation. Los Angeles: The Getty Conservation Institute, 2009. ISBN 9780982766835. pp. 38-71. [en línia]  Enllaç

DORGE, V. ; F. CAREY, H. (eds.). Painted Wood: History and Conservation. Los Angeles: The Getty Conservation Institute, 1998. ISBN 0892365013. Part One: Understanding and Identifying Materials. pp. 1-79. [en línia]  Enllaç

https://cercabib.ub.edu/discovery/search?vid=34CSUC_UB:VU1&search_scope=MyInst_and_CI&query=any,contains,b1401074*  Enllaç

CAMPO, G. et al. Identificació de fibres : suports tèxtils de pintures : metodologia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2009. ISBN 9788439379904. [en línia]  Enllaç

ICOMOS-ISCS . Illustrated Glossary on Stone Deterioration Patterns. Monuments and Sites XV. [en línia]  Enllaç

 

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

De manera excepcional, es podrà adaptar el pla docent i la planificació inicial prevista segons l’evolució de les mesures de contenció de la COVID-19.
 

Metodologia

En cas de restriccions derivades de la Covid-19, la docència es farà de manera no presencial (teoria i pràctica). El contingut teòric s’impartirà a través del Campus Virtual en sessions asíncrones; i la part pràctica, mitjançant exercicis dirigits.

En previsió d’un possible confinament o de restriccions estrictes de mobilitat, es recomana que els alumnes recullin petits fragments de materials relacionats amb l’assignatura per poder fer exercicis pràctics des de casa i fer-ne un seguiment virtual (activitats assimilables a la pràctica de laboratori presencial).

 

Avaluació

Avaluació continuada basada en proves escrites, exercicis i/o activitats presentades presencialment o a través del Campus en funció de la situació.

En cas de confinament o de restriccions estrictes, s’estudiarà la possibilitat d’ampliar el període per sol·licitar l’avaluació única. En el mateix supòsit de confinament o restriccions estrictes, es replantejaran els requisits de nota mínima per poder optar a la reavaluació.