Dades generals |
Nom de l'assignatura: Imatge, Narració i Memòria
Codi de l'assignatura: 363415
Curs acadèmic: 2020-2021
Coordinació: Montserrat Morcate Casera
Departament: Departament d'Arts Visuals i Disseny
crèdits: 6
Programa únic: S
Consideracions prèvies |
Les sortides estan previstes per al 9 i el 23 de novembre de 2020. |
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoricopràctica |
Presencial i no presencial |
60 |
Treball tutelat/dirigit |
20 |
Aprenentatge autònom |
70 |
Competències que es desenvolupen |
- |
Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques). |
- |
Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds). |
- |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
- |
Capacitat per formular judicis independents i articular arguments. |
- |
Capacitat per crear art i habilitat per concebre tàctiques i estratègies en l'elaboració d'obres d'art o intervencions artístiques. |
- |
Coneixement del vocabulari, els codis i els conceptes inherents a les arts visuals i a la seva pràctica professional. |
- |
Comprensió crítica de la dimensió performativa i d'incidència social de l'art. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements • Conèixer i saber utilitzar de manera adequada les diverses modalitats de producció i les tècniques i tecnologies que s’hagin d’aplicar als treballs artístics d’imatge.
• Saber elaborar un projecte artístic d’imatge.
• Saber utilitzar els recursos necessaris per a la creació artística d’imatge i per a la construcció de l’obra o de la intervenció artística.
• Utilitzar els instruments adequats per fer, organitzar i gestionar projectes artístics d’imatge.
• Ser capaç d’utilitzar de manera idònia els sistemes i mitjans de presentació.
Referits a habilitats, destreses • Ser capaç d’utilitzar de manera adequada diverses tecnologies d’imatge en els treballs i projectes.
• Ser capaç de contextualitzar la producció artística pròpia respecte a altres discursos artístics.
• Ser capaç de trobar fonts fiables i d’extreure’n la informació adequada per treballar-hi.
• Ser capaç de documentar el procés de creació propi.
• Fer servir més bé la capacitat creativa i comunicativa.
• Seleccionar, fer servir i gestionar fonts d’informació vàries.
• Fer treballs d’aprofundiment i de síntesi en què es demostri ser capaç d’identificar i entendre les problemàtiques contemporànies de les arts visuals i medials.
• Percebre, valorar i prendre una posició crítica respecte als conceptes fonamentals de la història, la teoria i la crítica de les arts de la imatge tècnica (art i tecnologia).
• Fer treballs en què es demostri conèixer i saber utilitzar el lèxic, els codis i els conceptes propis de les arts visuals i medials.
• Fer treballs en què es demostri percebre i valorar l’acció i la repercussió de l’art en la societat.
• Fer treballs en què es demostri ser capaç d’exposar visualment, oralment i per escrit, amb claredat, problemes i projectes artístics en què intervé de manera significativa la imatge.
• Saber treballar en equip.
Referits a actituds, valors i normes • Actuar amb sentit crític, autocrític i de responsabilitat.
• Mostrar capacitat de criteri i saber redactar treballs acadèmics amb rigor. |
Blocs temàtics |
1. Temporalitats: memòria narrativa versus record fragmentari
2. Construcció del relat mnemònic: imatge i memòria
3. Producció d’imatges i polítiques de la memòria
4. Paisatge, indústria cultural i treball de memòria
Metodologia i activitats formatives |
Les activitats formatives que predominen en aquesta matèria són classes magistrals, seminaris, tallers experimentals, treball tutoritzat i treball autònom, i es desenvolupen al llarg de 150 hores. |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’assignatura segueix un procediment d’avaluació continuada a partir de cadascuna de les activitats formatives que duu a terme l’alumnat i de la participació en les diferents activitats d’ensenyament, que es concreta en una sèrie de treballs: treball individual a classe, treball a classe en grup, presentacions a classe, un projecte artístic individual final i un assaig crític, que es valoren amb l’objectiu d’avaluar la comprensió dels conceptes generals i la capacitat de relacionar-los i integrar-los en l’obra pròpia, a més de la capacitat crítica de l’estudiant per inserir el treball en els corrents de pensament analitzats. La ponderació de les diverses activitats de l’assignatura és la següent:
Avaluació única
Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:
— Assistir a quatre de tutories i/o pràctiques (el professorat determinarà la tipologia de les tutories i/o pràctiques). — Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura (durant les tutories acordades, el professor indicarà les especificitats de cada un dels treballs). — Fer una defensa oral dels treballs tutelats. — Fer un examen (el professorat determinarà la tipologia de l’examen). Reclamació L’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada el 8 de maig de 2012 per la CACG) preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal, en què no figura el professor i que està format per professorat de l’assignatura, que revisa els treballs i l’assistència de l’estudiant, i n’emet la valoració, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la. Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini. Calendari d’avaluació El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm. |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Augé, Marc. El viaje imposible. El turismo y sus imágenes, Traductor: Alberto Luis Bixio, segunda edición. Barcelona: Editorial Gedisa, 1998
Augé, Marc. Las formas del olvido. Traducción: Mercedes Tricás Preckler y Gemma Andújar. Barcelona: Editorial Gedisa, 1998
Barthes, Roland. La cámara lúcida. Nota sobre fotografía, Barcelona: Editorial Paidós, 2004
Bartlett, Frederic C. Recordar. Estudio de psicología experimental y social, Alianza Editorial, Madrid, 1995 Edición original Remembering. A Study in Experimental and Social Psychology, Cambridge University Press, 1932.
Halbwachs, Maurice. La memoria colectiva, Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2004 Traducción de Inés Sancho-Arroyo. Título original: La mémoire Collective, París: Presses Universitaires de France, 1968.
Hirsch, Marianne. Family Frames. Photography, narrative and postmemory. Cambridge: Harvard University Press, Segunda Edición, 2002
Sontag, Susan. Ante el dolor de los demás, Madrid: Santillana ediciones generales, Alfaguara, 4ª Ed., 2010
Didi-Huberman, George. Imágenes pese a todo. Paidós: Barcelona, 2017
Morcate, Montse y Pardo, Rebeca (Eds.) La imagen desvelada: prácticas fotográficas en la enfermedad, la muerte y el duelo". Vitoria-Gasteiz: Sans Soleil Ediciones. 2019.
Morcate, Montse. Elaboración y resignificación del álbum familiar a través del proyecto de creación en el duelo, en Arte Y Políticas De Identidad, 21, 11-28, 2019.
Capítol
Pardo, Rebeca y Morcate Montse. “La imagen familiar en procesos de enfermedad, duelo y muerte en la fotografía contemporánea. En Vicente, Pedro y Gómez-Isla, José. Álbum de familia y prácticas artísticas. Huesca: Diputación de Huesca, 2018.
Article
Morcate, Montse. Tipologías y re-mediación de las imágenes de muerte y duelo compartidas en la
memorialización online. Revista M, 2017, v. 2, n. 3, p. 30-44.
Ortiz García, Carmen. Fotos de familia. Los álbumes y las fotografías domésticas como forma de arte popular en Carmen Ortiz García, Cristina Sánchez-Carretero y Antonio Cea Gutiérrez (Coord.): Maneras de Mirar. Lecturas antropológicas de la fotografía, Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CESIC),2005. Artículo en PDF de 23 páginas sin numerar disponible en Universia: http://digital.csic.es/bitstream/10261/7764/1/fotos%20de%20familia_2005a.pdf (Consultado por última vez el 06/09/2010).
http://digital.csic.es/bitstream/10261/7764/1/fotos%20de%20familia_2005a.pdf
Dornier-Agbodjan, Sarah. Fotografías de familia para hablar de la memoria. Historia, antropología y fuentes orales, 2004, número 32,
Comunicacions, ponències
Hirsch, Marianne. La novela familiar en la época de la fotografía En Ferdinando Scianna y Antonio Ansón (eds.) Las palabras y las fotos. Literatura y fotografía. Publicación de las ponencias de los Encuentros PHE09. Madrid: Ministerio de Cultura, 2009, p.20-43
Pardo, Rebeca (2010) "La fotografía y el cine autobiográfico: la imagen familiar como huella mnemónica e identitaria". En Gloria Camarero (ed.), La biografía fílmica: actas del Segundo Congreso Internacional de Historia y Cine (2, 2010, Madrid)[cd-rom]. Madrid: T&B editores, 2011, pp. 245-261
http://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/11322
Pàgina web
Sans Soleil. Revista on line dedicada a los Estudios de la Imagen.
http://revista-sanssoleil.com/
Blog: En la Retaguardia: Imagen, memoria e identidad en el Arte.