Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Crítica de la Representació

Codi de l'assignatura: 363426

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Martin Peran Rafart

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

40

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

20

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

60

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat per emprar tant el pensament convergent com divergent en els processos d'observació, d'investigació, d'especulació, de visualització i d'actuació.

   -

Capacitat per formular judicis independents i articular arguments.

   -

Coneixement dels processos multidisciplinaris aplicables a projectes artístics.

   -

Comprensió crítica de l'evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l'art.

   -

Capacitat per identificar i entendre les problemàtiques contemporànies de les arts visuals.

   -

Coneixement del pensament dels artistes mitjançant les obres i els textos, i capacitat de comprendre i valorar discursos artístics en relació amb la mateixa obra.

   -

Comprensió crítica de la dimensió performativa i d'incidència social de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer els processos multidisciplinaris aplicables a projectes artístics.

• Entendre d’una manera crítica l’evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l’art.

• Entendre d’una manera crítica la dimensió performativa i d’incidència social de l’art.

• Conèixer el pensament dels artistes a través de les seves obres i textos.

• Ser capaç d’entendre i valorar discursos artístics en relació amb l’obra pròpia.

• Ser capaç d’identificar i entendre les problemàtiques contemporànies de les arts visuals.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La crisi del projecte modern i el fracàs de les utopies de massa

2. El paradigma de la producció i la interpretació: l’art com a model

3. Noves subjectivitats i pràctiques micropolítiques

4. Cultura visual i mecanismes de producció i gestió de les imatges

5. La condició postdisciplinària i la dissolució de l’art

6. Polítiques de l’art contemporani: construcció de públics, girs pedagògics i crítica institucional

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Atesa la situació excepcional d’enguany, les sessions es duran a terme de la manera següent: el 50 % serà presencial —garantint una ocupació de la meitat de l’aforament— i l’altre 50 % es farà en la modalitat no presencial. Les sessions no presencials podran ser sincròniques o asincròniques. En qualsevol cas, totes les sessions no presencials quedaran registrades al Campus Virtual de l’assignatura. Tots els professors que comparteixen aquesta assignatura han elaborat el conjunt de materials que componen aquestes sessions no presencials. En cas que les sessions presencials no siguin factibles per raons sanitàries, s’incrementarà el percentatge de l’assignatura gestionat de manera no presencial a través del Campus Virtual.
 

Les activitats formatives que predominen en aquesta assignatura són les següents:

• Presentacions magistrals del professorat.

• Tallers experimentals.

• Seminaris teoricopràctics.

• Treball tutoritzat.

• Treball autònom.

• Altres pràctiques.

 

La metodologia d’ensenyament es vincula a les modalitats organitzatives següents:

• Classes magistrals en què el professorat introdueix o desenvolupa alguns dels continguts i debats de les assignatures.

• Tallers experimentals.

• Classes expositives en què un grup d’estudiants presenta un treball preparat prèviament.

• Conferències en què intervé alguna persona convidada especialista en el tema.

• Seminaris teoricopràctics orientats al desenvolupament de pràctiques experimentals.

• Seminari debat amb la finalitat de promoure l’expressió i la comprensió crítica.

• Seminaris per orientar els estudiants en la presentació d’un projecte artístic o en la modalitat d’aprenentatge basat en problemes.

• Roda d’intervencions en què els estudiants han d’opinar sobre els temes i problemàtiques plantejats en l’assignatura.

• Presentacions grupals i individuals sobre el desenvolupament de treballs o projectes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’assignatura segueix un procediment d’avaluació continuada a partir de cadascuna de les activitats formatives que duu a terme l’alumnat i de la participació en les diferents activitats d’aprenentatge. Tot això es concreta en un examen parcial, en treballs escrits i en presentacions orals a classe sobre les quals s’expliciten els criteris d’avaluació al començament del curs.

Atesa la situació excepcional d’enguany, tant per a la presentació de treballs com per a la defensa oral es prioritzarà l’ús de les eines telemàtiques disponibles.

 

Reavaluació

Només s’hi poden presentar els alumnes amb una nota mitjana final que estigui entre un 4,5 i un 4,9. Se’ls demana una memòria escrita dels continguts temàtics de l’assignatura.

 

Calendari d’avaluació

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única sol·licitant-ho al professorat, sempre que ho faci durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment establert.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

  • Assistir a dues tutories.
  • Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura. (Durant les tutories acordades, el professor indicarà les especificitats de cada un dels treballs.)
  • Fer una defensa oral del treball tutelat.
  • Examen.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Adorno, Th. Teoría Estética. Madrid: Taurus,1986.

Catàleg UB  Enllaç

Anderson, P. Los orígenes de la postmodernidad. Barcelona: Anagrama, 2000.

Catàleg UB  Enllaç

Aumont, J. La estética hoy. Madrid: Cátedra, 2001.

Catàleg UB  Enllaç

Bürger, P. Crítica de la estética idealista. Madrid: Visor,1996.

Catàleg UB  Enllaç

Butler, J. El género en disputa. Barcelona: Paidós, 2007.

Catàleg UB  Enllaç

Connor, S. Cultura Postmoderna. Akal. Madrid,1996.

Catàleg UB  Enllaç

DDAA. Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Madrid: Visor, 1996.

Catàleg UB  Enllaç

Deleuze,G./Guattari,F. Mil Mesetas. Capitalismo y esquizofrenia. Valencia:  Pre-Textos, 1997.

Catàleg UB  Enllaç

Foster,H. / Krauss, R.E. / Bois Y / Buchloh, B. Arte desde 1900. Modernidad, Antimodernidad, Posmodernidad. Madrid: Akal. , 2006

Catàleg UB  Enllaç

Foster, H. El retorno de lo real. Madrid: Akal, 2001

Catàleg UB  Enllaç

Guasch, Ana Maria. El Arte del siglo XX en sus Exposiciones, 1945-2007.Ed Serbal. Barcelona, 2009.

Catàleg UB  Enllaç

Guasch, Ana Maria. Arte y Archivo, 1920-2010. Genealogías, Tipologías, Discontinuidades. Akal. Madrid, 2011.

Catàleg UB  Enllaç

Marchan Fiz, Simon. Del arte objetual al arte de concepto. Akal. Madrid, 2012.

Catàleg UB  Enllaç

Prada, Juan Martín. Prácticas artísticas e Internet en la época de las redes sociales. Akal. Madrid, 2012.

Catàleg UB  Enllaç

Daniel López del Rincón. Bioarte. Arte y vida en la era de la biotecnología. Akal. Madrid, 2015

Catàleg UB  Enllaç

Martí Peran. Indisposición General. Ensayo sobre la fatiga. Hiru: Hondarribia, 2016.

Guasch, Anna Maria. El arte en la era de lo global.1989-2015. Alianza: Madrid, 2016.

Catàleg UB  Enllaç

Ramírez Blanco, Júlia. Utopías artísticas de revuelta. Cátedra. Madrid, 2014

 

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

— Amb referència al termini per demanar l’avaluació única, se seguiran les indicacions del centre

— No es limitarà amb el requeriment d’una qualificació mínima poder presentar-se a les proves de reavaluació.