Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Visualitats Contemporànies

Codi de l'assignatura: 363427

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Fernando Hernandez Hernandez

Departament: Departament d'Arts Visuals i Disseny

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

40

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

20

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

60

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat per emprar tant el pensament convergent com divergent en els processos d'observació, d'investigació, d'especulació, de visualització i d'actuació.

   -

Capacitat per formular judicis independents i articular arguments.

   -

Coneixement dels processos multidisciplinaris aplicables a projectes artístics.

   -

Comprensió crítica de l'evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l'art.

   -

Capacitat per identificar i entendre les problemàtiques contemporànies de les arts visuals.

   -

Coneixement del pensament dels artistes mitjançant les obres i els textos, i capacitat de comprendre i valorar discursos artístics en relació amb la mateixa obra.

   -

Comprensió crítica de la dimensió performativa i d'incidència social de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer l’aportació de productors i investigadors que indaguen temàtiques sobre els processos de visualitat contemporanis.

• Mostrar capacitat per documentar i gestionar els coneixements específics del camp seleccionant i emprant adequadament les diverses fonts d’informació.

• Mostrar una actitud reconstructiva a l’hora d’indagar sobre l’experiència dels estudiants en relació amb les representacions visuals i les pràctiques culturals que s’hi associen.

• Mostrar capacitat per construir un diàleg amb diferents textos que tracten de situar el camp dels estudis visuals.

 

Referits a habilitats, destreses

• Fer treballs en els quals s’evidenciï una capacitat per identificar i entendre les problemàtiques contemporànies dels estudis visuals.

• Fer treballs en què s’abordi críticament la cultura de la imatge i les pràctiques de visualitat contemporànies.

• Fer treballs en els quals s’evidenciï una capacitat per analitzar les representacions en els imaginaris socials, en les produccions artístiques audiovisuals, en la cultura popular i en els mitjans de comunicació.

• Fer treballs en els quals s’evidenciï una comprensió de l’estudi de la representació visual des d’una perspectiva interdisciplinària en relació amb l’especificitat dels contextos en què té lloc.

• Fer treballs en els quals s’evidenciï una comprensió del vocabulari, els codis i els conceptes vinculats als estudis visuals.

• Fer treballs en els quals s’evidenciï una capacitat per exposar de manera visual, oral i per escrit problemes i conceptes vinculats amb la representació visual en la cultura i en la societat.

 

Referits a actituds, valors i normes

• Actuar amb sentit crític, autocrític i amb responsabilitat.

• Treballar en equip.

• Millorar la capacitat creativa i comunicativa.

• Mostrar capacitat de criteri i fer treballs acadèmics amb rigor.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Gir epistemològic en els estudis sobre la visualitat

2. Paper de la visualitat i representació dels imaginaris socials de la realitat en la construcció

3. Mapa dels agents vinculats a la producció, a la distribució i al consum dels artefactes visuals

4. Metodologies per entendre els processos de visualitat en el món contemporani

5. Tecnologies visuals i estratègies de representació

6. Estratègies per produir narratives visuals vinculades a les problemàtiques plantejades per l’assignatura

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament es vincula a les modalitats organitzatives següents:

• Classes magistrals en què el professorat introdueix o desenvolupa algunes de les problemàtiques de l’assignatura.

• Classes expositives en què un grup d’estudiants presenta a la resta de companys un treball preparat prèviament.

• Conferències en què intervé alguna persona convidada especialista en el tema.

• Debat dirigit pel professorat o per un grup d’estudiants, amb la finalitat de promoure l’expressió i la comprensió dels estudiants.

• Roda d’intervencions en què els estudiants han d’opinar sobre els temes i les problemàtiques plantejats en l’assignatura.

• Visites a exposicions o centres d’art. Aquestes visites es programaran en funció de l’oferta que plantegin les institucions de Barcelona. Seran un màxim de tres.

Ocasionalment, es duu a terme algun seminari tutoritzat pel professorat per orientar els estudiants en els treballs de recerca o en el desenvolupament de temes monogràfics. A més, s’afavoreix el treball en grup, la presentació de treballs escrits, visuals o performatius, les activitats d’aplicació al voltant d’un tema concret, i la recerca d’informació. Tot això està encaminat a l’elaboració de projectes entorn d’un tema o problemàtica que afavoreixi les competències de comprensió crítica del sistema de l’art, del pensament i de l’obra dels artistes. L’alumnat desenvolupa la capacitat per exposar de manera oral, escrita, visual i performativa els temes de recerca. Tot plegat té com a finalitat poder relacionar els diferents discursos disciplinaris al voltant de les arts amb les obres pròpies i amb les tendències contemporànies de les arts visuals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris de qualificació i avaluació
L’assignatura segueix un procediment d’avaluació continuada a partir de cadascuna de les activitats formatives que duu a terme l’alumnat i de la participació en les diverses activitats d’aprenentatge. Aquest procediment es concreta en la sèrie de treballs i criteris d’avaluació que s’especifiquen a continuació:

• Construcció d’una narrativa visual: 40 % de la nota final. Ha d’incloure la memòria del procés de treball, els conceptes que hi apareixen i la discussió, i la relació entre el propòsit inicial i el que s’ha aconseguit.

• Participació en grups de lectura: 25 %. Es valora que es vagi més enllà de la repetició dels textos i s’estableixin connexions, situant problemàtiques i implicant la resta d’estudiants en la discussió.

• Elaboració de dos textos en relació amb les problemàtiques plantejades durant el curs: 25 %. Aquests textos tenen un format d’article-assaig i han d’incloure el següent: la presentació del tema, un breu estat de la qüestió, la identificació de les qüestions i debats que planteja i amb els quals es relaciona, i les conclusions. La bibliografia ha d’estar ressenyada d’acord amb els criteris que s’indiquen a classe.

• Participació activa a classe: 10 %. Representa intervenir tant en les sessions presencials com en el Campus Virtual, acció que contribueix a crear un clima de reflexió i crítica entre els participants.

 

Sistema de qualificació

Adaptació de la proporcionalitat obtinguda a un valor numèric.

 

Qualificació

Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual.

 

Revisió

D’acord amb el període establert en el calendari d’avaluació del primer semestre.

 

Reavaluació

Els estudiants que hagin obtingut una qualificació entre 4,0 i 4,9 poden sol·licitar un procés de reavaluació en què el professorat dona les pautes necessàries per millorar la qualificació.

Només poden sol·licitar la reavaluació els alumnes que compleixin els requisits següents:

• Haver assistit com a mínim al 80 % de les sessions.

• Haver presentat un 80 % dels treballs sol·licitats.

 

Reclamacions

L’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada el 8 de maig de 2012 per la CACG) preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal, en què no figura el professor i que està format per professorat de l’assignatura, que revisa els treballs i l’assistència de l’estudiant, i n’emet la valoració, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la. Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini.

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment establert.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

  • Assistir a tres tutories i/o pràctiques.
  • Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura. (Durant les tutories acordades, el professor li indicarà les especificitats de cada un dels treballs.)
  • Fer una defensa oral del treball tutelat.
  • Examen o treball de recerca.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

COLAIZZI, Giulia (de.). Feminismo y teoría fílmica. Valencia: Episteme, 1995

Catàleg UB  Enllaç

 

CRARY, Jonathan. Las técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: Cendeac, 2008

Catàleg UB  Enllaç

DEBORD, Guy. La sociedad del espectáculo. Valencia: Pre-textos, 2003

Catàleg UB  Enllaç

FOUCAULT, Michel. Esto no es una pipa. Ensayo sobre Magritte. Barcelona: Editorial Anagrama, 1993

Catàleg UB  Enllaç

MITCHELL, W. J. T. Teoría de la imagen. Madrid: Akal, 2009

Catàleg UB  Enllaç

MULVEY, Laura. Placer visual y cine narrativo. Valencia-Minnesotta: Fundación Instituto Shakespeare / Instituto de Cine y RTV i Minnesotta University, 1988

Catàleg UB  Enllaç

ROSE, Gillian. Visual Methodologies. Londres: Sage, 2001

Catàleg UB  Enllaç

STEYERL, H. La política de la verdad. Documentalismo en el ámbito artístico a ’Ficcions’ documentals. Barcelona: Caixafòrum, 2004

Catàleg UB  Enllaç

TRANSFORM (coord.). Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional. Madrid: Traficantes de Sueños, 2008

Catàleg UB  Enllaç

WEINRICHTER, Antonio (ed.). La forma que piensa. Tentativas en torno al cine-ensayo. Navarra: Festival Punto de Vista, 2007

Catàleg UB  Enllaç

DUNCUM, Paul. Picture Pedagogy: Visual culture comcepts to enhance the curriculum. London: Bloomsbury Academic, 2020.  Enllaç

Capítol

BACH, Hedy. 2007. «Composing Visual Narrative Inquiry» a Handbook of Narrative Inquiry. Mapping a Methodology; CALDININ, J. (ed.); pp. 280-307. Thousand Oaks, CA.: Sage.

Catàleg UB  Enllaç

ROSLER, Martha. 2004. «Dentro, alrededor y otras reflexiones. Sobre la fotografía documental» en Efecto real. Debates posmodernos sobre fotografía; RIBALTA, Jorge (ed.); pp. 70-125. Barcelona: Ediciones Gustavo Gili.

Catàleg UB  Enllaç

Article

 

ELKINS, James. 2003. «Un seminario sobre la teoría de la imagen» a Estudios visuales nº 7, pp. 132-172. Murcia: Cendeac.

Catàleg UB  Enllaç

MOXEY, Keith. 2009. «Los estudios visuales y el giro icónico» a Estudios visuales nº6, pp. 7-27. Murcia: Cendeac.

AA.VV. 2004. «Respuestas a Mieke Bal» en Estudios visuales nº 2, pp. 51-96. Murcia: Cendeac.

 

BAL, Mieke. 2004. «El esencialismo visual y el objeto de los estudios visuales» a Estudios visuales nº 2; pp. 11-49. Murcia: Cendeac.

Text electrònic

AGAMBEN, Giorgio..2011. «¿Qué es un dispositivo?» en http://www.revistasociologica.com.mx/pdf/7310.pdf

¿Qué es un dispositivo?  Enllaç

 

HERNÁNDEZ, Fernando. 2006. «Elementos para una génesis de un campo de estudio de las prácticas culturales de la mirada y la representación» en Visualidades (Goiás, Brasil); vol. 4, nº 1 e 2; pp. 13-64. Brasil: Goiás.

http://www.revistas.ufg.br/index.php/VISUAL/article/view/17998