Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements • Conèixer l’ètica i el marc legislatiu relacionat amb la propietat intel·lectual, i els diferents posicionaments respecte a la figura de l’autor. • Conèixer i valorar l’acció i la repercussió de l’art en la societat. • Conèixer i valorar les implicacions culturals, socials, estètiques i econòmiques de les decisions en matèria artística i cultural. • Conèixer els mecanismes de relació amb institucions i organismes culturals i conèixer-ne el funcionament bàsic.   Referits a habilitats, destreses • Saber treballar en col·laboració amb els altres. • Saber aplicar els coneixements bàsics que permeten una gestió cultural correcta de les obres i activitats artístiques. • Saber utilitzar els instruments adequats per analitzar, dur a terme, organitzar i gestionar projectes artístics tenint en compte les polítiques artístiques i culturals.   Referits a actituds, valors i normes • Actuar èticament. • Ser capaç d’intervenir en un context social i cultural determinat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Històries

*  1.1. Història de les polítiques artístiques i culturals: de l’art d’estat a l’art de societat mediàtica

1.2. Història del mercat de l’art: els inicis de la contemporaneïtat

1.3. Història de les legislacions sobre propietat intel·lectual: antecedents, desenvolupament històric i realitat actual

2. Teories

*  2.1. Models de producció artística: el paper social de l’autor en els diversos àmbits de la creació

2.2. Models de polítiques artístiques i culturals: filosofies i ideologies del fet creatiu

2.3. Models de legislació: sistemes d’organització de la propietat intel·lectual i els drets d’autoria

3. Exemples

*  3.1. Casos emblemàtics de polítiques culturals contemporànies en els àmbits de l’art i la comunicació creativa

3.2. Diversos tipus de relació dels creadors visuals amb les institucions

3.3. L’autoria com a terreny de conflicte en l’àmbit de les arts tradicionals i tecnològiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

• Classes magistrals en què el professorat introdueix o desenvolupa alguns dels continguts dels temes establerts. • Seminaris tutoritzats pel professorat per orientar els estudiants en l’anàlisi de textos i fets fonamentals de la matèria. • Treball tutoritzat pel professorat per orientar els estudiants en l’elaboració dels treballs de l’assignatura. • Treball autònom de l’estudiant al llarg de tot el semestre per desenvolupar l’estudi dels temes i dur a terme els treballs. • Ús dels recursos visuals i textuals necessaris per aconseguir els objectius perseguits. • Foment de la participació activa de l’alumnat a totes les classes i de la seva autonomia intel·lectual. En cas de confinament les classes s’impartiran en línia. *Excepcionalment, i en el supòsit que així ho exigeixi la situació de la pandèmia de la Covid-19, la metodologia del pla docent de l’assignatura es veurà modificada en els punts següents: El professorat adequarà la docència per transmetre els continguts de l’assignatura a través del Campus Virtual. De vegades es podran transmetre els continguts a través d’altres plataformes digitals externes a la UB. Els continguts es poden transmetre de forma sincrònica (tutories i classes en directe), o asincrònica (continguts docents pujats al Campus Virtual):     Desenvolupament del projecte adequant-lo a les noves condicions.     Comparació crítica del projecte inicial amb el procés de treball que s’ha dut a terme al llarg del curs.     Diversificació dels processos creatius. Utilització d’eines i tècniques plurals. (Adaptar els processos, eines i tècniques a la feina des de casa.)

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

S’avalua a partir de cada una de les activitats formatives que duen a terme els estudiants i de la participació en les diferents activitats d’aprenentatge. L’alumnat ha de fer els treballs següents: • Treball(s) a classe, individual(s). • Presentació a classe, individual o en grup, d’un tema prèviament pactat amb el professor. • Treball escrit corresponent a la presentació feta a classe. Les característiques concretes que ha de tenir cada treball les planteja a classe el professor encarregat del grup docent corresponent. L’avaluació té com a objectiu analitzar la comprensió dels conceptes generals i la capacitat de relacionar-los i integrar-los en la línia de treball pròpia, a més de la capacitat crítica de l’estudiant per inserir el treball personal dins dels corrents de pensament analitzats: • Treball(s) a classe, individual(s): 30 % de la nota final. • Presentació d’un tema a classe, individual o en grup: 40 %. • Treball escrit corresponent a la presentació feta a classe: 20 %. • Participació activa a classe: 10 %.   Criteris de reavaluació Després de la publicació de les qualificacions finals, els estudiants que hagin obtingut una qualificació entre 4,0 i 4,9 poden sol·licitar un procés de reavaluació en el qual es donen les pautes necessàries per millorar la qualificació. Només poden presentar-se a la reavaluació els alumnes que hagin assistit al 80 % de les classes i hagin lliurat tots els exercicis. Calendari d’avaluació El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm. * Excepcionalment, i en el cas que així ho exigeixi la situació de la pandèmia de la Covid-19, la metodologia del pla docent de l’assignatura es veurà modificada en els punts següents: L’adaptació de la docència presencial a la modalitat en línia implica necessàriament formes diferents d’avaluació. El tipus d’avaluació, proves i instruments que s’utilitzin cal contextualitzar-los segons les limitacions i oportunitats que ens ofereix la situació. Distribuir el valor del percentatge total de l’avaluació acreditativa entre les diferents activitats d’avaluació pot contribuir a reflectir més bé els resultats d’aprenentatge de l’estudiant.     Avaluació única L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat i d’acord amb el procediment establert. Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents: — Assistir al nombre de tutories i/o pràctiques establert pel professor corresponent. — Presentar tots els treballs planificats en l’assignatura, les especificitats dels quals el professor corresponent indicarà en les tutories acordades. * Excepcionalment, i en el cas que així ho exigeixi la situació de la pandèmia de la Covid-19, l’avaluació única de l’assignatura es veurà modificada en els punts següents: El professor valorarà l’assistència mínima exigible a tutories i/o classes. L’avaluació única té la funció acreditativa de valorar l’assoliment de les competències i objectius relacionats amb l’assignatura. No obstant això, aquest tipus d’avaluació no ha d’associar-necessàriament a una prova d’avaluació única, sinó que pot determinar-se a partir de diverses tasques en un únic acte d’avaluació.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AAVV. El libro de la economía. Akal, 2013

Catàleg UB  

Alonso, Andoni i Arzoz, Iñaki. La quinta columna digital. Antitratado comunal de hiperpolítica. Gedisa. 2005

Catàleg UB  

Barker, Emma. Contemporary Cultures of Display. Yale University Press/The Open University, 1999

Catàleg UB  

Blanchard, Pascal i altres (ed). Exhibitions. L’invention du sauvage. Musée du Quai Branly, 2012

Catàleg UB  

Boime, Albert. Historia Social del Arte Moderno. Vols. 1-2. Alianza Editorial, 1994 i 1996
 

Catàleg UB  

Brown, Jonathan. El triunfo de la pintura. Sobre el coleccionismo cortesano en el siglo XVII. Nerea,  1995

Catàleg UB  

Burke, Peter. La fabricación de Luis XIV. Nerea, 1995

Catàleg UB  

Clark, T. J. The Absolute Bourgeois. Artists and politics in France 1848-1851. Thames and Hudson, 1999

Catàleg UB  

Clark, Toby. Art and Propaganda. Calmann and King, 1997

Catàleg UB  

Coelho, Teixeira. Diccionario crítico de política cultural: cultura e imaginario. Gedisa, 2009

Catàleg UB  

Díaz Sánchez, Julián. Políticas, poéticas y prácticas artísticas. Los Libros de la Catarata,  2009

Catàleg UB  

Edwards, Steve (ed). Art and its Histories: A Reader. Yale University Press/The Open University, 1999

Catàleg UB  

Eidelmann, Jacqueline i altres. El museo y sus públicos. El visitante tiene la palabra. Ariel, 2014

Catàleg UB  

Findlay, Michael. El valor del arte. Barcelona: Ed. Polígrafa, 2013

Catàleg UB  

Furió, Vicenç. La imatge de l’artista. Gravats antics sobre el món de l’art. Fundació Caixa Girona, 2008

Hadjinicolaou, Nicos. Historia del arte y lucha de clases. Siglo XXI, 1998

Haskell, Francis. Patronos y pintores. Cátedra, 1984

Heath, Joseph i Potter, Andrew. Rebelarse vende. El negocio de la contracultura. Taurus, 2005

Hoog, Emmanuel i Michel. Le Marché de l’Art. PUF, 1995

Moulin, Raymonde. El mercado del arte. Editorial la Marca, 2012

Querol, María Ángeles. Manual de gestión del patrimonio cultural. Akal, 2010

Roszak, Theodore.  El nacimiento de una contracultura. Kairós, 2005

Shiner, Larry. La invención el arte. Una historia cultural. Paidós, 2010

Strong, Roy. Arte y poder: fiestas del Renacimiento. Alianza Editorial, 1988

Vegelin van Claerbergen, Ernst (ed). David Teniers and the Theatre of Painting. Courtauld Institute of Art, 2006

Watson, Peter. Historia intelectual del siglo XX. Crítica, 2010

Watson, Petrer. Ideas. Historia intelectual de la humanidad. Crítica, 2013

Welch, David. Propaganda, Power and Persuasion. The British Library, 2013

Woodmansee, Martha. The Autor, Art, and the Market. Columbia University Press, 1996

Pàgina web

http://www.mcu.es/propiedadInt/
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte: tot sobre la propietat intel·lectual

http://www.copyright.gov/title17/92chap1.html
Copyright Law of USA

http://www.artslaw.org/index.htm
Ocean State Lawyers for the Arts: legislació artística i cultural

http://www.law.harvard.edu/faculty/martin/art_law/image_rights.htm
Harvard Law School (Cambridge, Massachusetts): legislació artística

http://es.creativecommons.org/blog/
Creative Commons España

http://www.wipo.int/portal/en/index.html
World Intellectual Property Organization

http://en.unesco.org/
United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization

http://www.ifacca.org/
International Federation of Arts Councils and Culture Agencies

http://www.artscouncil.org.uk/
Ars Council England: un exemple de gestió cultural

https://www.princeton.edu/~artspol/index.html
Center for Arts and Cultural Policy Studies, Princeton University: un exemple de centre d’estudis de polítiques artístiques i culturals

http://www.archive.org/
Internet Archives: documentació original de subhastes, crítics, marxants, etc. entre els segles XVIII-XX

http://gallica.bnf.fr
Bibliothèque Nationale de France: documentació sobre exposicions, crítics, etc. dels segles XVII-XX

http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/
Exemple d’història militant de la cultura contemporània

http://www.radicalart.info/
Una antologia de l’antiart i el metaart

http://www.bopsecrets.org/
Especialment les pàgines dedicades al situacionisme i a Guy Debord

http://1000littlehammers.files.wordpress.com/2010/02/sholette_dark_matter.pdf
Versió digital de Sholette, Gregory. Art and Politics in the Age of Enterprise Culture (Pluto Press, 2011)

http://www.trea.es/
Editorial especialitzada en temes de museologia i gestió cultural, amb un catàleg ampli i interessant