Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Art, Tecnologia i Impressió

Codi de l'assignatura: 363454

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Jesus Maria Sanchez Flores

Departament: Departament d'Arts Visuals i Disseny

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

30

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

20

(Treball tutelat )

Aprenentatge autònom

70

(Treball de recerca per al projecte propi.)

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat de familiaritzar-se amb el treball acadèmic, els seus models de rigor i els seus procediments habituals.

   -

Capacitat per formular judicis independents i articular arguments.

   -

Coneixement dels processos multidisciplinaris aplicables a projectes artístics.

   -

Coneixement de les modalitats de producció, de les tècniques i les tecnologies aplicades a l'art.

   -

Capacitat de determinar el sistema i els mitjans de presentació adequats per a les qualitats artístiques d'una obra d'art i l'habilitat per ajustar la presentació al projecte artístic.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les múltiples tècniques d’impressió, amb la finalitat d’observar els canvis d’orientació en la producció artística d’aquest segle i remarcar que, en aquest camp, destaca la incorporació de l’objecte imprès al món digital.

— Conscienciar-se que la impressió ha passat a ser un «instrument de producció» plenament incorporat als discursos artístics i que, fins i tot en el context dels nous plantejaments artístics, on les fronteres entre disciplines s’entrecreuen i s’esvaeixen, la impressió forma part d’un corpus complex i d’identificació difícil.

 

Referits a habilitats, destreses

— Treballar el mitjà digital a partir de les eines pròpies associades a l’ordinador i la impressió.

— Establir i explicar les relacions conceptuals entre la feina i els referents plàstics, literaris o visuals dels seus projectes.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Tenir una bona actitud i capacitat creativa envers els mitjans de treball, així com comprendre i assimilar els continguts.

— Tenir capacitat de risc, a més de tenir presents les qualitats i l’interès per investigar.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Metàfora

*  Canviar el món no és fàcil. Tampoc és tan fàcil ni tan ràpid canviar la realitat en què vivim, però canviar-ne la imatge, l’aparença, és més factible. Es tracta de tallar i enganxar. Les intencions són les que marquen aquest joc en el qual tot pot valer. Un exemple més que la cultura és de tots. El tall en forma tancada, típic dels collages dadaista i surrealista, genera metàfora i una inclinació cap a la forma poètica.

2. Metonímia

*  El tall en línia recta que no respecta els límits d’una cosa, sinó que avança amb indiferència cap als objectes, sense mostrar la menor consideració cap al que existeix, i s’aproxima d’aquesta manera a la manca d’objectivitat, a l’abstracció, a la metonímia.

3. Sampling

*  En un món saturat d’imatges caracteritzades per la seva disponibilitat, la creació visual s’identifica cada cop més amb el muntatge, la combinació i la transformació d’imatges «raptades». El llenguatge de l’art avui és, sobretot, llenguatge sobre llenguatges existents, com si «expressar» només pogués ser ara resultat de l’ús d’un diccionari i compost d’un repertori d’elements per combinar de diferents maneres. «Remix», «sampling» o «mash-up»: termes que es fan quotidians en el potser ja definitiu primat de les tasques de selecció transformació, en l’expansió dels modes d’acció «deejay» més enllà del nocturn i festiu territori específic que els va donar origen.

4. Compressió

*  La compressió de dades i informació en volums d’espai cada vegada més petits és un dels aspectes més importants d’una societat i una cultura definides per la tecnologia. I si la fotografia és alguna cosa, és, en primer i principal lloc, una cosa que gira al voltant de la compressió.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

A causa de la situació sanitària provocada per la COVID-19, la previsió per al curs 2020-2021 és la modalitat de docència mixta (presencial i no presencial) ajustant la planificació docent a les mesures i directrius de les autoritats sanitàries.

  • Docència presencial: 50 % (alternança de grups-classe)
  • Docència no presencial: 50 % (síncrona –en l’horari de l’assignatura–, i asíncrona)


— Les classes s’estructuren en sessions teòriques, sessions pràctiques de treball i presentacions individuals i grupals. L’avaluació és continuada durant tot el curs, fet que implica l’assistència obligatòria en horari complet al taller i la presentació dels treballs que indiqui el professorat de l’assignatura: lectura i comentari de textos, investigació personal sobre referents i realització d’un projecte d’edició i les seves corresponents presentacions parcials i final.

— L’alumnat ha de fer un mínim de dues entrevistes personals amb el professor, sense les quals no obté una qualificació positiva a final de curs. No s’admeten els treballs fets sense tutoria prèvia.

En el curs acadèmic 2020-2021, com a període excepcional de modalitat de docència mixta, s’intensificarà l’ús del Campus Virtual per al treball no presencial, respectant els dies i horaris de l’assignatura per a les activitats síncrones.

Depenent de la situació sanitària, s’intensificarà l’ús d’entorns virtuals i eines digitals. Es preveu la realització dels projectes d’edició en mitjà digital, en el cas que se suspengui el treball presencial i l’accés als laboratoris, i adoptar la docència remota d’emergència.

Sortides culturals

Durant el quadrimestre corresponent es farà un mínim d’una sortida cultural (visita a exposició, centre d’art i/o equipament artístic de la ciutat), sempre que ho permetin les mesures sanitàries, així com l’adequació del programa en el moment de planificar la visita.

Si s’escau, la data es programarà i comunicarà al Campus Virtual amb antelació suficient. Si cal, es preveu la programació d’una visita virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

 

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I AVALUACIÓ

L’avaluació és continuada durant tot el curs, fet que implica l’assistència obligatòria en horari complet al taller i la presentació dels treballs que indiqui el professorat de l’assignatura.

L’alumnat ha de fer un mínim de dues entrevistes personals amb el professor, sense les quals no obté una qualificació positiva a final de curs. No s’admeten els treballs fets sense tutoria prèvia.

Es fan dues entregues: un preprojecte per escrit a meitat del laboratori i una entrega final amb presentació oral al final del laboratori.

 

Sistema de qualificació

— Preprojecte: 15 % de la qualificació final.

— Projecte final: 60 % de la qualificació final.

— Evolució i assoliment de competències: 10 % de la qualificació final.

— Presentació del projecte final i justificació: 15 % de la qualificació final.

Cal un 80 % d’assistència per superar el curs.

 

Qualificació

Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual.

 

Reavaluació

Als estudiants que hagin obtingut una qualificació entre 4,0 i 4,9, sempre que ho demanin i a fi de poder millorar la qualificació, el professor els facilita una reavaluació seguint les seves indicacions.

Només té dret a reavaluar-se l’alumne que compleixi els requisits següents:

— Haver assistit a un mínim del 80 % de les classes.

— Haver presentat el primer lliurament de treballs.

AVALUACIÓ ÚNICA

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única demanant-ho al professorat, sempre que ho sol·liciti durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment establert. 

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

  • Assistir a dues tutories pactades amb el professor. 
  • Presentar tots els treballs planificats a l’assignatura (durant les tutories, el professor indicarà les especificitats de cada un dels treballs). 


A l’avaluació única, l’alumne haurà de demostrar a través dels treballs presentats que ha adquirit els quatre primers objectius que s’expliquen en el pla docent:

1. Conèixer les múltiples tècniques d’impressió, amb la finalitat d’observar els canvis d’orientació en la producció artística d’aquest segle i observar que, en aquest camp, destaca la incorporació de l’objecte imprès al món digital.

2.  Conscienciar-se que la impressió ha passat a ser un «instrument de producció» plenament incorporat als discursos artístics i que, fins i tot en el context dels nous plantejaments artístics, on les fronteres entre disciplines s’entrecreuen i s’esvaeixen, la impressió forma part d’un corpus complex i d’identificació difícil.

3. Treballar el mitjà digital a partir de les eines pròpies associades a l’ordinador i la impressió.

4. Establir i explicar les relacions conceptuals entre la feina i els referents plàstics, literaris o visuals envers els seus projectes.

 

Reclamacions

L’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada el 8 de maig de 2012 per la CACG) preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal, en què no figura el professor i que està format per professorat de l’assignatura, que revisa els treballs i l’assistència de l’estudiant, i n’emet la valoració, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la. Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini.


Calendari d’avaluació

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Brea, J. L. (2002). La era postmedia. Acción comunicativa, prácticas (post)artísticas y dispositivos neomediales. Salamanca: Centro de Arte de Salamanca

http://fba.unlp.edu.ar/lenguajemm/?wpfb_dl=8  Enllaç
https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XBrea%2C+J.+L.+%282002%29.+La+era+postmedia.+Acci{u00F3}n+comunicativa%2C+pr{u00E1}cticas+%28post%29&searchscope=1&SORT=D/XBrea%2C+J.+L.+%282002%29.+La+era+postmedia.+Acci{u00F3}n+comunicativa%2C+pr{u00E1}cticas+%28post%29&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Brea%2C+J.+L.+(2002).+La+era+postmedia.+Acci%C3%B3n+comunicativa%2C+pr%C3%A1cticas+(post)/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XBrea%2C+J.+L.+%282002%29.+La+era+postmedia.+Acci{u00F3}n+comunicativa%2C+pr{u00E1}cticas+%28post%29&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Carrión, U. (2016). Querido lector, no lea. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XCarri{u00F3}n%2C+U.{u00A0}%282016%29.{u00A0}Querido+lector%2C+no+lea.+Madrid%3A+Museo+Nacional+Centro+d&searchscope=1&SORT=D/XCarri{u00F3}n%2C+U.{u00A0}%282016%29.{u00A0}Querido+lector%2C+no+lea.+Madrid%3A+Museo+Nacional+Centro+d&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Carri%C3%B3n%2C+U.%C2%A0(2016).%C2%A0Querido+lector%2C+no+lea.+Madrid%3A+Museo+Nacional+Centro+d/1%2C9238%2C9238%2CB/frameset&FF=XCarri{u00F3}n%2C+U.{u00A0}%282016%29.{u00A0}Querido+lector%2C+no+lea.+Madrid%3A+Museo+Nacional+Centro+d&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Dávila Freire, M. (2013) “Nuevos formatos, nuevas funciones, nuevos agentes. Publicaciones de artista en España 2000-2012”. En Panera notebook#05. Lleida: Ajuntament de Lleida. Centre d’Art la Panera.


https://issuu.com/paneranotebook/docs/pnbook__5_1  Enllaç

Fontcuberta, J. (2016). La furia de las imágenes. Notas sobre la postfotografía. Barcelona: Galaxia Gutenberg.


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XFontcuberta%2C+J.+%282016%29.+La+furia+de+las+im{u00E1}genes.+Notas+sobre+la+postfotogr&searchscope=1&SORT=D/XFontcuberta%2C+J.+%282016%29.+La+furia+de+las+im{u00E1}genes.+Notas+sobre+la+postfotogr&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Fontcuberta%2C+J.+(2016).+La+furia+de+las+im%C3%A1genes.+Notas+sobre+la+postfotogr/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XFontcuberta%2C+J.+%282016%29.+La+furia+de+las+im{u00E1}genes.+Notas+sobre+la+postfotogr&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Groys, B. (2015). “La soledad del proyecto”. En Volverse público. Las transformaciones del arte en el ágora contemporánea. Buenos Aires: Caja Negra Editora.


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XGroys%2C+B.+%282015%29.+{u201C}La+soledad+del+proyecto{u201D}.+En+Volverse+p{u00FA}blico.+Las+trans&searchscope=1&SORT=D/XGroys%2C+B.+%282015%29.+{u201C}La+soledad+del+proyecto{u201D}.+En+Volverse+p{u00FA}blico.+Las+trans&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Groys%2C+B.+(2015).+%E2%80%9CLa+soledad+del+proyecto%E2%80%9D.+En+Volverse+p%C3%BAblico.+Las+trans/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XGroys%2C+B.+%282015%29.+{u201C}La+soledad+del+proyecto{u201D}.+En+Volverse+p{u00FA}blico.+Las+trans&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Guardiola, I (2018). L’ull I la navalla. Un assaig sobre el món com a interfície. Barcelona: Arcadia.


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XGuardiola%2C+I+%282018%29.+L{u2019}ull+I+la+navalla.+Un+assaig+sobre+el+m{u00F3}n+com+a+inter&searchscope=1&SORT=D/XGuardiola%2C+I+%282018%29.+L{u2019}ull+I+la+navalla.+Un+assaig+sobre+el+m{u00F3}n+com+a+inter&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Guardiola%2C+I+(2018).+L%E2%80%99ull+I+la+navalla.+Un+assaig+sobre+el+m%C3%B3n+com+a+inter/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XGuardiola%2C+I+%282018%29.+L{u2019}ull+I+la+navalla.+Un+assaig+sobre+el+m{u00F3}n+com+a+inter&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

McLuhan, M (1998). El medio es el masaje. Un inventario de efectos. Paidós Studio. Barcelona.


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XMcLuhan%2C+M+%281998%29.+El+medio+es+el+masaje.+Un+inventario+de+efectos.+Paid{u00F3}s+&searchscope=1&SORT=D/XMcLuhan%2C+M+%281998%29.+El+medio+es+el+masaje.+Un+inventario+de+efectos.+Paid{u00F3}s+&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=McLuhan%2C+M+(1998).+El+medio+es+el+masaje.+Un+inventario+de+efectos.+Paid%C3%B3s+/1%2C19710%2C19710%2CB/frameset&FF=XMcLuhan%2C+M+%281998%29.+El+medio+es+el+masaje.+Un+inventario+de+efectos.+Paid{u00F3}s+&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Martín Prada, J. (2012). Prácticas artísticas e internet en la época de las redes sociales. Madrid: Akal.


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XMart{u00ED}n+Prada%2C+J.+%282012%29.+Pr{u00E1}cticas+art{u00ED}sticas+e+internet+en+la+{u00E9}poca+de+las&searchscope=1&SORT=D/XMart{u00ED}n+Prada%2C+J.+%282012%29.+Pr{u00E1}cticas+art{u00ED}sticas+e+internet+en+la+{u00E9}poca+de+las&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Mart%C3%ADn+Prada%2C+J.+(2012).+Pr%C3%A1cticas+art%C3%ADsticas+e+internet+en+la+%C3%A9poca+de+las/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XMart{u00ED}n+Prada%2C+J.+%282012%29.+Pr{u00E1}cticas+art{u00ED}sticas+e+internet+en+la+{u00E9}poca+de+las&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Marzo, J. L. (2018). La Competencia de lo falso. Una historia del fake. Madrid: Ediciones Cátedra


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XMarzo%2C+J.+L.+%282018%29.+La+Competencia+de+lo+falso.+Una+historia+del+fake.+Mad&searchscope=1&SORT=D/XMarzo%2C+J.+L.+%282018%29.+La+Competencia+de+lo+falso.+Una+historia+del+fake.+Mad&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Marzo%2C+J.+L.+(2018).+La+Competencia+de+lo+falso.+Una+historia+del+fake.+Mad/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XMarzo%2C+J.+L.+%282018%29.+La+Competencia+de+lo+falso.+Una+historia+del+fake.+Mad&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

Neümuller, M. (Ed.) (2017). Fenómeno fotolibro. Barcelona: Editorial RM, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Fundació Foto Colectania.


https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/XNe{u00FC}muller%2C+M.+%28Ed.%29+%282017%29.+Fen{u00F3}meno+fotolibro.+Barcelona%3A+Editorial+RM%2C+Ce&searchscope=1&SORT=D/XNe{u00FC}muller%2C+M.+%28Ed.%29+%282017%29.+Fen{u00F3}meno+fotolibro.+Barcelona%3A+Editorial+RM%2C+Ce&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=Ne%C3%BCmuller%2C+M.+(Ed.)+(2017).+Fen%C3%B3meno+fotolibro.+Barcelona%3A+Editorial+RM%2C+Ce/1%2C32000%2C32000%2CB/frameset&FF=XNe{u00FC}muller%2C+M.+%28Ed.%29+%282017%29.+Fen{u00F3}meno+fotolibro.+Barcelona%3A+Editorial+RM%2C+Ce&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  Enllaç

 

 

Adaptació de la docència teòrica a les modalitats en línia i mixta durant el curs 2020-2021. La docència mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

METODOLOGIA I ACTIVITATS FORMATIVES
S’adapta la docència totalment (100 %) a la modalitat en línia.

AVALUACIÓ

Reavaluació

No es limitarà amb un requeriment de qualificació mínima poder presentar-se a les proves de reavaluació.

Avaluació única

Amb referència al termini per demanar l’avaluació única, se seguiran les indicacions del centre.