Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Edició Escultòrica: Fosa en Metall, Vidre, Motlles, Elastòmers i Resines

Codi de l'assignatura: 363460

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Enric Teixido Simo

Departament: Departament d'Arts i Conservació-Restauració

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

20

 

-  Taller experimental

Presencial i no presencial

 

40

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

70

 

 

Recomanacions

 

Seguretat i prevenció
En totes les activitats cal aplicar les normes de seguretat i els procediments establerts. Cal conèixer les normes de seguretat i prevenció laboral, salut i medi ambient per a les activitats fetes en els àmbits específics de la fosa artística de metalls.

Per desenvolupar les pràctiques cal disposar dels equips de protecció necessaris (granota, botes de seguretat, guants de cuir, ulleres de protecció i les màscares corresponents).

Les normes de seguretat i els procediments normalitzats de treball s’exposen durant les sessions de teòrica, a les quals és imprescindible assistir per poder cursar l’assignatura.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Coneixement de les modalitats de producció, de les tècniques i les tecnologies aplicades a l'art.

   -

Capacitat de determinar el sistema i els mitjans de presentació adequats per a les qualitats artístiques d'una obra d'art i l'habilitat per ajustar la presentació al projecte artístic.

   -

Coneixement dels materials, instruments, processos i mètodes d'experimentació vinculats a la creació o producció artístiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Desenvolupar la capacitat de generar procés creatiu i mètode de treball a partir de les propostes i de l’experimentació amb materials i procediments de foneria a la cera perduda (sistema de closca ceràmica i/o de motlle tradicional).

 

• Desenvolupar l’actitud experimental vers els comportaments escultòrics dels materials i dels procediments de foneria a la cera perduda.

— Experimentar els diversos procediments de manipulació de les ceres i de generació de models.

— Experimentar el procediment de foneria a la cera perduda.

— Desenvolupar i/o experimentar els procediments dels acabats.

 

• Desenvolupar la capacitat de presentació i de lectura de l’obra considerant les aportacions dels materials i dels procediments de foneria, altres aspectes disciplinaris i les interaccions amb l’espai.

 

• Amb relació a les normes de seguretat, conèixer els riscos i adoptar les mesures preventives pertinents.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La seguretat i el funcionament del taller

2. Ideació i projecte

3. Procediments de treball amb cera

4. El motlle refractari i el procés de desencerament

5. Aliatges, fosa de metalls i procediment de colada

6. Acabats i pàtines elementals

7. La instal·lació i la presentació del projecte

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia que aplica el professor per desenvolupar la programació de l’assignatura es fonamenta en la necessitat de provocar la immersió de l’alumnat en el procés de la creació artística. El procés d’immersió en les experiències d’escultura i foneria es programa de forma que assoleixi la comprensió de continguts de manera gradual, progressiva i per superposició d’experiències.


Aquest plantejament metodològic pretén que l’alumnat rebi suficients eines conceptuals i procedimentals per desenvolupar les capacitats creatives, reflexives i generatives. La programació preveu la introducció progressiva de recursos a través de les activitats programades. Aquestes activitats estan encaminades al coneixement de l’àrea d’escultura (formació global) a través dels procediments de foneria a la cera perduda. Les activitats s’organitzen fonamentalment al voltant d’un eix temàtic, un marc conceptual o un marc tècnic derivat del procediment. La tipologia d’activitats habituals té un caire integrador i divers, i en poden incorporar qualsevol que permeti desenvolupar respostes creatives a través de les relacions establertes amb l’escultura i la foneria.


Per aconseguir-ho es posen en pràctica diverses activitats:

• Les informatives de tipus teòric (exposicions orals amb l’ajut d’audiovisuals, una de setmanal).

• Les de tutorització i d’avaluació individual i/o col·lectiva.

• Les experimentals introductòries que ofereixen una visió global sobre el procediment de foneria a la cera perduda i sobre el funcionament de l’assignatura.

• Les experimentals d’immersió plena que posen en qüestió l’alumne, el professor i la dinàmica de grup, i pretenen aconseguir respostes individualitzades a propostes generals.

• Les complementàries i/o optatives que permeten ampliar els coneixements en funció de les necessitats individualitzades de l’alumne.

• Les de reflexió i recerca documental, que es fonamenten en l’estudi dels llenguatges de les obres d’art.

En cas de pandèmia Covid-19 se centralitzarà la docència en l’entorn virtual (Campus Virtual), i es preveu que la metodologia emprada sigui la següent:

  • Les activitats informatives de tipus teòric i experimentals introductòries s’impartiran amb el suport de material audiovisual (vídeos) i exposicions sincròniques a partir de videoconferència.
  • Les activitats de tutoria i d’avaluació individual i/o col·lectiva es duran a terme a partir de reunions en línia, utilitzant les plataformes adequades.
  • Les activitats experimentals d’immersió plena es portaran a terme amb l’ajuda de material audiovisual (vídeos tutorials) i es programaran tasques guiades a partir de les plataformes digitals corresponents.
  • Les activitats complementàries i/o optatives i les de reflexió i recerca documental s’impartiran asincrònicament, a partir de vídeos i tasques.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Criteris de qualificació i avaluació
Els criteris de valoració s’estableixen en funció de les activitats i tenen en consideració els punts següents:

• Els nivells de comprensió i assimilació dels continguts.

• Els nivells de resolució i els continguts aplicats: habilitats i procediments.

• Les actituds: experimentals, de recerca, de coneixement metodològic, especulatives creatives, resolutives, etc.

• El nivell d’integració i participació en la dinàmica del curs i/o la capacitat personal de generar alternatives coherents i integrades.

• El compliment de les normes de funcionament de l’aula taller i l’aplicació adequada de les mesures de seguretat i prevenció.

 

Percentatges:

• Treballs realitzats per l’estudiant: processos tècnics i obra final (60 % de la nota final).

• Instruments basats en l’observació: participació, consolidació d’hàbits, compliment de normes (20 %).

• Instruments de paper: registre documental del procés i altres (20 %).

 

Sistema d’avaluació i qualificació

S’aplica el sistema d’avaluació continuada tenint present cada una de les activitats formatives que han dut a terme els estudiants i la participació en les activitats programades.

Els instruments d’avaluació es basen en l’observació i el control del procés de canvi produït en l’execució i presentació dels treballs dels estudiants i del desenvolupament creatiu.

L’avaluació és continuada i forma part de la immersió enunciada en el procés de creació. Es fa a través de la programació amb la distribució de les activitats d’avaluació, que provoca un ritme continuat de seguiment i correcció de la programació esmentada i de la integració dels continguts.

Es diferencien tres tipus d’activitats d’avaluació: inicials de continguts, formatives de maduresa i sumatòries de qualificació.

En conjunt inclou la valoració final del grup i la qualificació individual.

 

Qualificacions

Les qualificacions es publiquen al Campus Virtual com a màxim l’11 de juny.

 

Revisió

La data de revisió, prèvia a la data de reavaluació, es determina en funció de la data de publicació de les qualificacions.

 

Reavaluació

L’alumne té dret a sol·licitar una reavaluació si la nota obtinguda està compresa entre 4,5 i 4,9, i sempre que compleixi els requisits següents:

• Haver assistit al 80 % de les classes.

• Haver presentat els resultats dels exercicis proposats pels professors.

• Haver fet totes les activitats del procés de fosa (un cop finalitzat el període docent no es pot tornar a fondre).

L’alumne ha de sol·licitar la reavaluació per poder-s’hi presentar.

Data de reavaluació: 17 de juny.

 

Reclamacions

Si escau, 23 de juny; resolució del tribunal, 25 de juny.

L’article 22 de la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (aprovada el 8 de maig de 2012 per la CACG) preveu que en cas de disconformitat amb la qualificació final es pot interposar una reclamació. Aquesta reclamació la resol un tribunal, en què no figura el professor i que està format per professorat de l’assignatura, que revisa els treballs i l’assistència de l’estudiant, i n’emet la valoració, que és definitiva, sense que hi hagi cap altre organisme que pugui revocar-la. Aquest procés té un temps límit de cinc dies després del període de reavaluació corresponent. No hi ha cap altre termini.

 

Avaluació única

L’estudiant podrà acollir-se a la convocatòria de l’avaluació única sol·licitant-ho al professorat, sempre que ho faci durant el període establert en el calendari acadèmic aprovat per la Facultat, i d’acord amb el procediment.

Els estudiants que optin per l’avaluació única han de complir els requisits següents:

— Haver assistit a les sessions teòriques en què s’expliquen els procediments segurs per portar a terme les pràctiques de taller.

— Haver desenvolupat aquestes pràctiques sota la supervisió del professor o del mestre de taller en l’horari determinat.

— Haver presentat tots els treballs planificats a l’assignatura, inclosos els de participació en les operacions de fosa de metall i els de treball en equip.

— Haver fet una presentació final del treball.

— Haver fet l’examen.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALBALADEJO, J.C.- Recursos propios para un desarrollo individualizado. Técnica de fundición por crisol fusible, Tenerife: Facultad de Bellas Artes de la Laguna,  1995.

ALSINA, BENAVENTE, J.. La fundición a la cera perdida (Microfusión),Barcelona: Ed Alsina ,  1992

Catàleg UB  Enllaç

ASPIN, B, Terry. Principios de fundición. México, Barcelona: Gustavo Gili, 1995

 

Catàleg UB  Enllaç

CAPELLO, E. Tecnología de la Fundición. Barcelona: Ed: Gustavo Gili, 1966.

Catàleg UB  Enllaç

CORREDOR, J.A. Técnicas de fundición artística. Granada: Ed Universidad de Granada, 1997.

Catàleg UB  Enllaç

MARCOS, C.- Fundición a la cera perdida: técnica de la cascarilla cerámica, Valencia, 2001, (Tesis doctoral)

KIPPER, Patrick V. Patinas for silicon bronze. Colorado: Path Publications, Loveland, 1995.

Catàleg UB  Enllaç

RAMA, J.P.:  Le bronze d’art et ses tècniques. Paris:  Ed.Vial, 1988.

Catàleg UB  Enllaç

RHODES, D. Hornos para ceramistas, Barcelona: Ed Ediciones Ceac, 1987.

Catàleg UB  Enllaç

ROSIER, P.- Le Moulage. Paris:  Ed: Dessain & Tolra, 1991

Catàleg UB  Enllaç

SCHUTZE ALONSO, O.: Tratado Pràctico de Moldeo y Fundición, Ed. Gustavo Gili, Barcelona.

Catàleg UB  Enllaç

SORROCHE, A. :  Nuevos materiales y nuevas técnicas en la fundición escultórica. El poliestireno expandido como modelo gasificable. Facultad de Bellas Artes de Granada 1994.

Catàleg UB  Enllaç

TITOV, N.D. Tecnologia del proceso de fundición Ed. Mir, Moscú, 1981

Google Docs  Enllaç