Dades generals |
Nom de l'assignatura: Art i Cultura Urbana
Codi de l'assignatura: 363470
Curs acadèmic: 2020-2021
Coordinació: Pilar Bonet Julve
Departament: Departament d'Història de l'Art
crèdits: 6
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoricopràctica |
Presencial i no presencial |
60 |
Treball tutelat/dirigit |
30 |
Aprenentatge autònom |
60 |
Recomanacions |
Aquesta assignatura es desenvolupa a partir de materials transversals de diversos camps de recerca i de producció (art, pedagogia, filosofia, antropologia, sociologia, política, disseny, urbanisme, etc.), raó per la qual s’adreça a l’alumnat interessat en projectes artístics de caràcter social i amb voluntat transformadora. |
Competències que es desenvolupen |
- |
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals). |
- |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
- |
Capacitat per formular judicis independents i articular arguments. |
- |
Comprensió crítica de l'evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l'art. |
- |
Comprensió crítica dels discursos moderns i contemporanis de l'art. |
- |
Capacitat per identificar i entendre les problemàtiques contemporànies de les arts visuals. |
- |
Comprensió crítica de la dimensió performativa i d'incidència social de l'art. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Des de les pràctiques artístiques i els moviments socials de final del segle xx, s’han presentat i relacionat projectes que tenen el marc d’actuació en l’espai urbà, on es tracten qüestions tan rellevants com l’emergència de noves subjectivitats i l’aparició de formes de treball artístic i de resistència de la comunitat davant els processos de la globalització. Els objectius d’aquesta assignatura són els següents: |
Blocs temàtics |
1. Sobre el subjecte contemporani i la societat urbana
2. Espai públic com a espai polític. Produccions a l’espai públic, produccions d’espai públic
3. Art i realitat. Projectes en context i pràctiques relacionals
4. Art com a projecte social. Treballs col·laboratius i participatius, democràcia directa i accions radicals
Metodologia i activitats formatives |
La metodologia d’ensenyament es vincula a les modalitats organitzatives següents:
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
L’assignatura segueix un procediment d’avaluació continuada a partir de cada una de les activitats formatives que duu a terme l’alumnat i de la participació en les diferents activitats, que es concreten en una sèrie de treballs (recensions, presentacions a classe, projectes d’investigació, assajos crítics, etc.) sobre els quals s’expliciten els criteris d’avaluació.
Avaluació única L’estudiant que es vol acollir a l’avaluació única, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments establerts per la Comissió Acadèmica del centre. La petició s’entrega al professor responsable i se’n facilita una còpia a l’estudiant sol·licitant.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
AA.,VV. (2010). Catalitzadors. Art, educació, territori. Arts Santa Mònica: Barcelona.
AA., VV. (2008). Arte, experiencias y territorios en proceso. Idensitat. Associació d’Art Contemporani: Calaf/Manresa.
AA., VV. (2006). Present continu. Producció artística i construcció de realitat. Eumo Editorial: Vic.
AA., VV. (2006). IMPASSE 6. Ciudades negadas. Visualizando espacios urbanos ausentes. Centre d’art la Panera: Lleida.
ARDENNE,P. (2006). Arte contextual. Creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. CENDEAC: Murcia.
BOURRIAUD, N. (2015). Estética relacional. Adriana Hidalgo Editora: Buenos Aires.
BOURRIAUD, N. (2007) El uso de las formas. Postproducción. Adriana Hidalgo Editora: Buenos Aires.
CERTEAU, M. de (1996). La invención de lo cotidiano. Universidad Iberoamericana: México DF.
CORTÉS, J. M. G. (2010). La ciudad cautiva. Control y vigilancia en el espacio urbano. AKAL: Madrid.
CORTÉS, J.M. G. (2006) Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Actar: Barcelona.
CORTÉS, J.M. G. (2006) Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Actar: Barcelona.
CORTÉS, J.M. G. (2006) Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Actar: Barcelona.
DELGADO, Manuel (2014). El espacio público como ideología. La Catarata: Madrid.
DURAN, M. A. (2008). La ciudad compartida. Conocimiento, afecto y uso. Editorial Sur: Santiago de Chile.
GARCÍA ALARCÓN, A. (2016). Arte Vs. Publicidad. (Re) Visiones críticas desde el arte actual. Catálogos Paraninfo: Zaragoza.
LADAGA, R. (2008) Estética de la emergencia. Adriana Hidalgo Editora: Buenos Aires.
MIESSEN, M. y BASAR, S., (ed.) (2009). ¿Alguien dijo participación? Un Atlas de Prácticas Espaciales. DPR-Barcelona, Barcelona.
PERAN, M. (2002). Arquitecturas para el acontecimiento. Sobre lo real posible. EAAC: Castellón.
PERAN, M. (2008). Post-it City. Ciudades ocasionales. CCCB: Barcelona.
SENNET, R. (2001). Vida urbana e identidad personal. Península: Barcelona.
VARRA, la G. (2001) «Post-it City: los otros espacios públicos de la ciudad europea», Mutaciones, Barcelona: Actar.
García Alarcón, Ana (ed.). Arte vs Publicidad. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2016.
Arte VS Publicidad reúne una selección de obras del periodo 2000-2015 creadas por artistas españoles que tienen como nexo común el uso de las estrategias publicitarias desde una perspectiva crítica, cuya nalidad es cuestionar y revisar aspectos de nuestro imaginario colectivo. Anuncios, lemas, eslóganes y acciones se unen a apropiaciones de campañas reales y a la creación de otras cticias, con obras de Daniel García Andújar, María Cañas, Democracia, Daños Colaterales, DosJotas, La Fiambrera, Noaz, PSJM y Rogelio López Cuenca. Un arte, por tanto, políticamente comprometido que pretende generar un discurso social, suscitar la reconexión del espectador y transformar su modo de ver, pensar y actuar. |
AA.VV.(2017). Políticas espacio-temporales: Arte urbano y espacio público. Murcia: Visión Net.