Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Art i Cultura Urbana

Codi de l'assignatura: 363470

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Pilar Bonet Julve

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

60

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

Aquesta assignatura es desenvolupa a partir de materials transversals de diversos camps de recerca i de producció (art, pedagogia, filosofia, antropologia, sociologia, política, disseny, urbanisme, etc.), raó per la qual s’adreça a l’alumnat interessat en projectes artístics de caràcter social i amb voluntat transformadora.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Capacitat per formular judicis independents i articular arguments.

   -

Comprensió crítica de l'evolució dels valors culturals, socials, estètics i econòmics en relació amb l'art.

   -

Comprensió crítica dels discursos moderns i contemporanis de l'art.

   -

Capacitat per identificar i entendre les problemàtiques contemporànies de les arts visuals.

   -

Comprensió crítica de la dimensió performativa i d'incidència social de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Des de les pràctiques artístiques i els moviments socials de final del segle xx, s’han presentat i relacionat projectes que tenen el marc d’actuació en l’espai urbà, on es tracten qüestions tan rellevants com l’emergència de noves subjectivitats i l’aparició de formes de treball artístic i de resistència de la comunitat davant els processos de la globalització. Els objectius d’aquesta assignatura són els següents:

• Analitzar aquest debat epigonal sobre el pensament hegemònic de la modernitat en el vessant eminentment urbà i territorial, des de l’activisme i les xarxes socials.

• Conèixer els materials teòrics que elaboren diversos artistes i col·lectius en l’espai públic urbà i a la xarxa.

• Capacitar-se per a l’anàlisi visual i el debat crític sobre les produccions artístiques des d’una perspectiva política i en relació amb el present del món de l’art, distingint entre les diverses metodologies i objectius de treball dels processos d’ocupació, d’intervenció o de creació de l’espai públic.

• Construir relacions entre les perspectives estètiques i els contextos socials, tecnològics i polítics analitzant les interseccions entre art, disseny, arquitectura, urbanisme i política social.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Sobre el subjecte contemporani i la societat urbana

2. Espai públic com a espai polític. Produccions a l’espai públic, produccions d’espai públic

3. Art i realitat. Projectes en context i pràctiques relacionals

4. Art com a projecte social. Treballs col·laboratius i participatius, democràcia directa i accions radicals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament es vincula a les modalitats organitzatives següents:

• Classes magistrals en què el professorat introdueix o desenvolupa alguns dels continguts i debats de l’assignatura.

• Classes expositives en què un grup d’estudiants presenta un treball preparat prèviament.

• Conferències en què participa alguna persona convidada especialista en el tema.

• Debat dirigit pel professorat o per un grup d’estudiants amb la finalitat de promoure l’expressió oral i la comprensió crítica dels estudiants.

• Visites a exposicions o centres d’art. En cas que el curs es vegi afectat per un confinament, aquesta activitat quedaria substituïda per un recorregut virtual per museus, arxius o centres de creació i producció.

També hi ha la possibilitat que es faci algun seminari tutoritzat pel professor per orientar els estudiants en l’elaboració de treballs de recerca o en el desenvolupament metodològic del projecte propi. Es proposa un treball en grup i la preparació individual d’assajos escrits amb l’objectiu de comprendre bé un tema històric o una problemàtica crítica, que afavoreixi alhora les competències relacionades amb la comprensió crítica del sistema de l’art i del pensament i l’obra dels artistes. Els alumnes també desenvolupen la capacitat d’exposar de manera oral, escrita, visual i performativa els temes de recerca, amb la finalitat que puguin interrelacionar els diversos discursos disciplinaris sobre les arts amb les obres pròpies i amb les tendències contemporànies de les arts visuals.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’assignatura segueix un procediment d’avaluació continuada a partir de cada una de les activitats formatives que duu a terme l’alumnat i de la participació en les diferents activitats, que es concreten en una sèrie de treballs (recensions, presentacions a classe, projectes d’investigació, assajos crítics, etc.) sobre els quals s’expliciten els criteris d’avaluació.

Reavaluació

Els estudiants amb una nota final entre 4,0 i 4,9 poden sol·licitar una reavaluació.

Calendari

El procés d’avaluació està descrit en el calendari oficial de docència de la Facultat, a l’adreça www.ub.edu/bellesarts/bbaa/calendari.htm.

 

Avaluació única

L’estudiant que es vol acollir a l’avaluació única, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments establerts per la Comissió Acadèmica del centre. La petició s’entrega al professor responsable i se’n facilita una còpia a l’estudiant sol·licitant.

L’avaluació única ha de poder garantir la superació dels objectius establerts a l’assignatura.

El pla docent d’aquesta assignatura requereix per fer avaluació única el seguiment dels materials de lectura del Campus Virtual (textos-imatges), les sessions de tutoria per revisar les lectures (mínim dues durant el curs) i la realització d’un examen final. Aquest exercici final comporta:

— identificació de casos d’estudi (projectes artístics relacionats amb el context polític de la ciutat),

— coneixement de conceptes relacionats amb les pràctiques de la cultura urbana,

— capacitat per analitzar i valorar les aportacions conceptuals i polítiques d’aquestes produccions,

— un exercici escrit amb identificació de projectes/autors, elaboració d’una anàlisi crítica i posicionament personal en el context polític i artístic contemporani. 

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AA.,VV. (2010). Catalitzadors. Art, educació, territori. Arts Santa Mònica: Barcelona.

 

AA., VV. (2008). Arte, experiencias y territorios en proceso. Idensitat. Associació d’Art Contemporani: Calaf/Manresa.

AA., VV. (2006). Present continu. Producció artística i construcció de realitat. Eumo Editorial: Vic.

AA., VV. (2006). IMPASSE 6. Ciudades negadas. Visualizando espacios urbanos ausentes. Centre d’art la Panera: Lleida.

ARDENNE,P. (2006). Arte contextual. Creación artística en medio urbano, en situación, de intervención, de participación. CENDEAC: Murcia.

BOURRIAUD, N. (2015). Estética relacional. Adriana Hidalgo Editora: Buenos Aires.

BOURRIAUD, N. (2007) El uso de las formas. Postproducción. Adriana Hidalgo Editora: Buenos Aires.

CERTEAU, M. de (1996). La invención de lo cotidiano. Universidad Iberoamericana: México DF.

CORTÉS, J. M. G. (2010). La ciudad cautiva. Control y vigilancia en el espacio urbano. AKAL: Madrid.

CORTÉS, J.M. G. (2006) Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Actar: Barcelona.

CORTÉS, J.M. G. (2006) Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Actar: Barcelona.

CORTÉS, J.M. G. (2006) Políticas del espacio. Arquitectura, género y control social. Actar: Barcelona.

DELGADO, Manuel (2014). El espacio público como ideología. La Catarata: Madrid.

DURAN, M. A. (2008). La ciudad compartida. Conocimiento, afecto y uso. Editorial Sur: Santiago de Chile.

GARCÍA ALARCÓN, A. (2016). Arte Vs. Publicidad. (Re) Visiones críticas desde el arte actual. Catálogos Paraninfo: Zaragoza.

LADAGA, R. (2008) Estética de la emergencia. Adriana Hidalgo Editora: Buenos Aires.

MIESSEN, M. y BASAR, S., (ed.) (2009). ¿Alguien dijo participación? Un Atlas de Prácticas Espaciales. DPR-Barcelona, Barcelona.

PERAN, M. (2002). Arquitecturas para el acontecimiento. Sobre lo real posible. EAAC: Castellón.

PERAN, M. (2008). Post-it City. Ciudades ocasionales. CCCB: Barcelona.

SENNET, R. (2001). Vida urbana e identidad personal. Península: Barcelona.

VARRA, la G. (2001) «Post-it City: los otros espacios públicos de la ciudad europea», Mutaciones, Barcelona: Actar.

García Alarcón, Ana (ed.). Arte vs Publicidad. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2016.

  Arte VS Publicidad reúne una selección de obras del periodo 2000-2015 creadas por artistas españoles que tienen como nexo común el uso de las estrategias publicitarias desde una perspectiva crítica, cuya  nalidad es cuestionar y revisar aspectos de nuestro imaginario colectivo. Anuncios, lemas, eslóganes y acciones se unen a apropiaciones de campañas reales y a la creación de otras  cticias, con obras de Daniel García Andújar, María Cañas, Democracia, Daños Colaterales, DosJotas, La Fiambrera, Noaz, PSJM y Rogelio López Cuenca. Un arte, por tanto, políticamente comprometido que pretende generar un discurso social, suscitar la reconexión del espectador y transformar su modo de ver, pensar y actuar.

AA.VV.(2017). Políticas espacio-temporales: Arte urbano y espacio público. Murcia: Visión Net.