Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Avaluaciˇ de la Biodiversitat

Codi de l'assignatura: 568701

Curs acadŔmic: 2020-2021

Coordinaciˇ: Joan Lluis Pretus Real

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i CiŔncies Ambientals

crŔdits: 3

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

24

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

16

 

-  PrÓctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

16

Aprenentatge aut˛nom

35

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

 

Competències bàsiques

CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca

CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi

CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis

CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònom

Competències generals/transversals

CG0 - Saber integrar-se i treballar en equips d’investigació utilitzant indistintament el castellà, català o anglès

Competències específiques

CE1 - Haver adquirit coneixements avançats i demostrat, en un context d’investigació científica, una comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l’evolució de la biodiversitat o en la seva conservació.

CE2 - Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de manera precisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats

CE3 -Saber avaluar i seleccionar la teoria científica adequada i la metodologia precisa dins de la biodiversitat per formular judicis a partir d’informació incompleta o limitada incloent-hi, quan calgui i sigui pertinent, una reflexió sobre la responsabilitat social o ètica lligada a la solució que es proposi en cada cas.

CE5 - Saber transmetre d’una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l’àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten

CE7 - Ser capaços d’assumir la responsabilitat del seu propi desenvolupament professional i de la seva especialització en el camp de la biodiversitat. 

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer el marc global: estimacions de la riquesa i de la taxa de pèrdua d’espècies.

• Aprendre a enfocar i debatre la problemàtica de les extincions antropogèniques.

• Conèixer i aprendre a fer ús de les lleis empíriques que expliquen la riquesa d’espècies.

• Conèixer els models que expliquen la riquesa d’espècies a partir de les distribucions d’abundància.

• Aprendre a valorar l’efecte de la reducció i de la fragmentació de l’hàbitat a diferents escales espacials.

• Comprendre les interrelacions entre els aspectes ecològics i evolutius que expliquen com es manté l’elevada diversitat d’espècies als ecosistemes.

• Valorar la funcionalitat de les espècies als ecosistemes més enllà del seu valor patrimonial.

• Comprendre les causes que donen riquesa als mosaics d’hàbitats i als paisatges, així com conèixer els factors que banalitzen la biota dels hàbitats i la manera de remeiar, i reduir-ne els efectes.

• Conèixer els bioindicadors de biodiversitat i aprendre’n a valorar els avantatges i desavantatges.

• Conèixer els principals sistemes d’indicadors quant a espècies i comunitats.

• Aprendre a estimar i contrastar la riquesa i diversitat d’espècies.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Avaluaciˇ de la biodiversitat (8 hores)

1.1. Sisena extinció

Introducció a la crisi de la Biodiversiat. Sisena extinció en massa. Raresa, betadiversitat i extinció. Deutes d’extinció per pèrdua i fragmentació de l’hàbitat. Deute d’extinció climàtica. Canvis ecosistèmics durant les extincions locals.

1.2. Avaluació d’espècies

Supervivència i estimes de mida poblacional. Informació provinent de marcatge i recaptura. Estructura demogràfica. Taxa de creixement poblacional. Viabilitat de poblacions. Casos pràctics amb ocells i quelonis

1.3. Avaluació de la diversitat a partir de l’anàlisi de comunitats

Factors que influencien la distribució de la biodiversitat. Gradients de diversitat. Diversitat local i regional. Diversitat funcional i trets biològics. Redundància funcional. Casos pràctics

1.4. Avaluació de la diversitat a nivell ecosistèmic

Diversitat i funcionalitat: cicle de nutrients, producció i descomposició de la biomassa. Estructura tròfica i riquesa d’espècies. Exemples fluvials

2. Bioindicadors de biodiversitat (4 hores)

2.1. Concepte i utilitat dels bioindicadors

Espècies o comunitats bioindicadores? Bioindicadors estadístics vs. bioindicadors funcionals

2.2. Criteris per seleccionar els bioindicadors

Diferents significats de bioindicador. Propietats desitjables per a les espècies bioindicadores

3. Estimaciˇ de riquesa i estructura (4 hores)

3.1. Mesurar la riquesa I

Estimacions no paramètriques: Chao 1, jackknife i bootstrap

3.2. Mesurar la riquesa II

Estimació a partir dels models de riquesa/abundància: ajust als models i fiabilitat a l’estimació

3.3. Mesures d’estructura: distribució relativa I

Mesura de l’equitat: visió probabilística, orientacions a l’abundància i a la informació, aproximacions descriptives

3.4. Mesures d’estructura: distribució relativa II

Rang d’escala i estandardització. Problemàtica inferencial: introducció a la família (h, Φ) -diversitat

4. Avaluaciˇ de teoria (1 hora)

5. PrÓctiques: estimaciˇ i contrast de mesures de riquesa i diversitat d’espŔcies (8 hores)

5.1. Pràctica 1. Cas estudi I: estimació del nombre d’espècies (2 hores)

Estimació del nombre d’espècies amb model espècie/àrea: ajustar les dades a l’equació de Clench i al model exponencial negatiu. Relacionar l’estimació amb l’àrea de mostratge (àrea mínima)

5.2. Pràctica 2. Cas estudi II: estimació del nombre d’espècies (2 hores)

Obtenir l’estimació del nombre d’espècies per mètodes no paramètrics: Chao1 i bootstrap, i basant-se en els models riquesa/abundància. Discutir la fiabilitat de les prediccions prenent com a base l’ajust als models i la informació utilitzada. Amb el fitxer de dades regionals, calcular les diversitats alfa i gamma, i el gradient beta (treball autònom tutelat)

5.3. Pràctica 3. Cas d’estudi III: estimació de la diversitat (2 hores)

Estimació i obtenció de l’interval de confiança amb una mesura no estàndard. Relacionar la precisió amb la grandària de mostra

5.4. Pràctica 4. Cas d’estudi III: contrast de la diversitat (2 hores)

Contrastar la diversitat de les poblacions (p. ex. evolució en el temps) i amb diferències globals, fer el contrast dos a dos

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

• La metodologia inclou classes magistrals, pràctiques i aprenentatge basat en problemes.

• Les sessions presencials i no presencials es divideixen en classes teòriques i pràctiques d’ordinador.

• Una part de treball autònom es basa en un problema de pràctiques que l’alumne ha de tractar de resoldre.

Ensenyament presencial i no presencial

Les classes teòriques i pràctiques s’imparteixen en una aula de la Facultat de Biologia amb capacitat suficient per a garantir les mesures dse seguretat indicades pels organismes pertinents per a un màxim de quaranta alumnes, emprant les eines adients per al seguiment de l’explicació, com ara les presentacions en suport informàtic. Les presentacions es publiquen al dossier de l’assignatura amb anterioritat a la sessió.

Alternativament, i per tal de garantir la distància social o bé adaptar-se a possibles escenaris futurs de confinament, s’implementarà una estratègia docent basada en classes teòriques on-line de forma sincrònica el dia i hores convinguts, mitjançant l’eina BB Collaborate. Aquestes sessions s’enregistraran i restaran disponibles al Campus Virtual de l’assignatura.

• Totes les sessions són obligatòries.

Activitats

Activitats presencials i no presencials

  • Classes magistrals de teoria (16 hores).
  • Classes pràctiques d’ordinador (8 hores). Es divideixen en dos grups d’alumnes. Són 4 sessions de 2 hores.


 Activitats tutelades
  •  Aprenentatge basat en problemes.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

• Assistència (10 % de la nota, a partir del 90 % d’assistència).

• Examen escrit, d’una hora (60 %).

• Treball de pràctiques (30 %).

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Blackburn, T.M. i K.J. Gaston. (eds). 2003. Macroecology: concepts and consequences. Blackwell Scientific Publications.  Enlla├ž

Gaston, K.J. i T.M. Blackburn. 2000. Pattern and process in macroecology. Blackwell Science. 377 pp.  Enlla├ž

Hansson, L. 2000. Indicators of biodiversity: recent approaches and some general suggestions. BEAR (Indicators for forest Biodiversity in Europe). Technical Report Nº 1. 7 pp.

Hawksworth, D.L. (ed.). 1996. Biodiversity measurement and estimation. Chapman & Hall. 140 pp.  Enlla├ž

Lawton, J. i K. Gaston. 2001. Indicator species. In Encyclopedia of Biodiversity, vol. 3 p:437-450. Academic press, 2001.  Enlla├ž

Magurran, A.E i B.J. McGill BJ. 2011 Biological Diversity: Frontiers in Measurement and Assessment. Oxford University Press. 337 pp  Enlla├ž

[TambÚ, Magurran, A.E. Measuring biological diversity. Malden : Blackwell, cop. 2004]  Enlla├ž

Article

Lindenmayer, D.B. Margules, Ch.R. i Botkin, D.B. 2000. Indicators of Biodiversity for Ecologically Sustainable Forest Management. Conservation Bioloy, 14 (4): 941-950.  Enlla├ž

Pardo, L.; Calvet, C.; Salicrú, M. (1992). Comparación de medidas de diversidad. Historia Animalium, 1, 3-13.  Enlla├ž

Salicrú, M.; Morales, D.; Menéndez, M.L.; Pardo, L. (1993). Asymptotic distributions of (h,Ф)-entropies. Communications in Statistics. Theory and Methods, 22 (7), 2015-2031  Enlla├ž

Salicrú, M.; Menéndez, M.L.; Pardo, L.; Morales, D. (1997). Large sample behaviour of entropy measures when parameters are estimated. Communications in Statistics. Theory and Methods, 26 (2), 483-502.  Enlla├ž