Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

D’acord amb la Resolució SLT/275/2021, de 5 de febrer, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya, el 9 de febrer de 2021 el rector de la Universitat de Barcelona, havent consultat els degans i deganes de les facultats i el Consell de l’Alumnat, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-2021 ha de ser parcialment presencial per als estudiants de primer curs. La resta de la docència s’ha de continuar impartint virtualment.
Les resolucions dictades des de l’inici del curs 2020-2021 en relació amb la crisi sanitària podrien obligar a adaptar la planificació de la docència i, en conseqüència, també a modificar alguns apartats dels plans docents. La descripció d’aquests canvis es recull en addendes al final dels plans docents originals.



Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biologia Evolutiva de Vertebrats

Codi de l'assignatura: 568710

Curs acadčmic: 2020-2021

Coordinació: Gustavo Adolfo Llorente Cabrera

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Cičncies Ambientals

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

46

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

36

 

-  Prąctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

2

 

-  Sortida de camp

Presencial i no presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autņnom

54

 

 

Recomanacions

 

L’assistència a classe és obligatòria així com la participació en les activitats programades.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Competències bàsiques del Màster
CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

CB10 - Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònom

Competències Generals

CG2 Saber integrar-se i treballar en equips d’investigació utilitzant indistintament el castellà, català o anglès

Competències Específiques

CE1 - Haver adquirit coneixements avançats i demostrat, en un context d’investigació científica, una comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l’evolució de la biodiversitat o en la seva conservació.

CE2 - Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d’aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de manera precisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals

CE5 - Saber transmetre d’una manera clara i sense ambigüitats a un públic especialitzat o no, resultats procedents de la investigació científica i tecnològica o de l’àmbit de la innovació més avançada, així com els fonaments més rellevants sobre els quals se sustenten.

CE10 - Saber tractar la informació sobre el comportament de les comunitats.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

En el món actual els estudis sobre biodiversitat han canviat molt de la visió tradicional de la zoologia descriptiva. La biologia evolutiva, que abasta des de la morfologia fins a l’ecologia, i el seu vessant aplicat com ara la biologia de la conservació i la gestió de les poblacions, esdevé una disciplina de cabdal importància per a l’estudi i la comprensió de la biodiversitat.

Aquest curs està destinat a proporcionar les bases de l’estudi dels vertebrats des d’aquest punt de vista. Pretén incorporar elements d’estudi que fomentin l’esperit crític, la deducció I la pràctica sobre els diferents grups de vertebrats considerant diversos aspectes dels estudis que s’estan duent a terme en l’actualitat.

El curs està estructurat en quatre parts (ictiologia, herpetologia, ornitologia i mastozoologia) que inclouen diferents grups taxonòmics, tots ells amb la seva pròpia idiosincràsia, però que tenen objectius comuns. Per aquesta raó, cada part té en compte diversos aspectes propis del grup o grups taxonòmics objecte d’estudi.

Es tracten temes de radiació evolutiva dels grups, tècniques d’estudi més freqüents, tant al camp com al laboratori, tipus d’anàlisi de dades, interpretació de resultats emmarcant-los dins d’un marc conceptual que inclou les hipòtesis de partida de cada cas. L’objectiu és que l’estudiant interpreti, discuteixi i valori les diferents opcions conclusives integrant coneixements de diferents camps de la biologia i ecologia dels vertebrats.

Es presta una especial atenció a la part aplicada perquè actualment tenen molta importància les problemàtiques lligades a la conservació de les espècies, introducció d’espècies foranes, control de les poblacions, etc. Es fomenta el treball en grup i el treball individual, ja que els estudiants han de fer diversos tipus de treball (amb una càrrega proporcional als crèdits de l’assignatura) que els permeti assolir les competències assenyalades a l’apartat corresponent.

En definitiva, que els estudiants coneguin com i què s’està treballant en l’actualitat i que puguin arribar a dissenyar algun tipus de recerca experimental en el camp dels vertebrats.

Els objectius generals són:

— Desenvolupar la capacitat d’anàlisi i síntesi.
— Saber relacionar els nous avenços en biodiversitat i conèixer-ne les aplicacions científiques.
— Adquirir conceptes bàsics relatius a la biodiversitat de vertebrats i a la identificació de grups rellevants.
— Valorar la dimensió evolutiva de la diversitat actual de vertebrats.
— Integrar els coneixements que demana la societat sobre diversitat animal amb les problemàtiques ambientals presents i futures.

 

 

Blocs temątics

 

Ictiologia

*  Alguns aspectes propis del temari de cada part. A més dels generals abans esmentats en els objectius, es tracten especialment els aspectes següents:

Ictiologia: ecologia tròfica, reproducció, comportament, disseny d’experiments al laboratori

Herpetologia

*  Alguns aspectes propis del temari de cada part. A més dels generals abans esmentats en els objectius, es tracten especialment els aspectes següents:

Herpetologia: comparar i valorar treballs publicats sobre temes actuals en biologia d’amfibis i rèptils

Ornitologia

*  Alguns aspectes propis del temari de cada part. A més dels generals abans esmentats en els objectius, es tracten especialment els aspectes següents:

Ornitologia: identificació d’ocells pel cant. Estudi al camp: censos. Aquesta part comporta l’elaboració d’un treball amb les dades obtingudes al camp

Mastozoologia

*  Alguns aspectes propis del temari de cada part. A més dels generals abans esmentats en els objectius, es tracten especialment els aspectes següents:

Mastozoologia: ecologia de les poblacions de mamífers, com mantenir la seva biodiversitat, el seu control i la seva conservació i gestió

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Encara que, en l’apartat de classes teòriques i d’ordinador les activitats figuren com presencial i no presencial, en principi, si la situació deguda a la propagació del virus SARS-COV2, es troba normalitzada, les classes seran presencials. En cas que no sigui així es passarà a classes no presencials i no presencials o presencials, segons digui la normativa de la UB i de la Facultat de Biologia

Les classes teòriques s’impartiran en una aula de la Facultat de Biologia amb capacitat suficient per garantir les mesures de seguretat indicades pels organismes pertinents. S’utilitzaran les eines adients per facilitar el seguiment de les explicacions. La informació i el material del curs es trobaran al campus virtual de l’assignatura.

En aquest cas, l’estudiant haurà de preparar les sessions teòriques i respondre als diferents qüestionaris abans d’assistir a classe, ja sigui aquesta sincrònica o asincrònica. Haurà d’estudiar els continguts de les presentacions i el material complementari aportat pel professorat.

En aquesta situació, per garantir la distància social o adaptar-se a possibles escenaris de confinament s’implementarà una estratègia docent (en part ja emprada en les classes presencials) d’”Aula inversa” i s’utilitzarà l’eina BB collaborate implementada en el campus virtual de l’assignatura. En aquest escenari, la part presencial s’utilitzarà per discutir temes de les classes impartides (sincrònica o asincrònicament) i per aclarir dubtes i formular temes de discussió.

Activitats presencials (o presencials i no presencials, si és el cas) (46 hores)

— Classes magistrals participatives (36 hores)

— Sortides de camp (8 hores)

• Identificació dels principals grups d’ocells.

• Censos d’ocells.

— Pràctiques d’ordinador (2 hores)

• Bioacústica.

Activitats dirigides (54 hores)

Elaboració d’un treball individual, de síntesi, a triar entre la llista de temes proposats pels professors.

Participació en les classes actives dels diferents blocs, treball individual i en equip. Petites presentacions a classe sobre diversos aspectes dels diferents temes tractats.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació es fa pel sistema d’avaluació continuada. Els alumnes que vulguin acollir-se a l’avaluació única han de sol·licitar-ho per escrit, durant les dues primeres setmanes de l’assignatura.

— Assistència (obligatòria per al camp i un mínim de quinze sessions de teoria): 8%.

— Participació activa en les diferents activitats proposades i en la resolució dels exercicis: 23%, Ictiologia, 23% Herpetologia, 23% Mastozoologia, 23 %.Ornitologia

— Prova de síntesi: En general, al ser avaluació continua no hi haurà prova de síntesi. En el cas que l’equip docent degut a Circumstàncies especials decideixi de realitzar una prova de síntesi, aquesta valdria un 20% de la qualificació i les parts corresponents a la participació activa es veurien reduïdes i comptabilitzarien un 18% cadascuna.

 

Avaluació śnica

Prova de síntesi. Consisteix en una prova escrita i/o en línia que acrediti la superació dels continguts teòrics i pràctics declarats a l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Barbadillo, L. J.; Lacomba, J. I.; Pérez-Mellado, V.; Sancho, V. Y López-Jurado, L. F. (1999). Anfibios y reptiles de la Península Ibérica, Baleares y Canarias. GeoPlaneta. Barcelona. 419 pp  EnllaƧ

Pough, F.H., Andrews, R.M., Cadle, J.E., Crump, M.L., Savitzky, A.H. & Wells, K.D. Herpetology. Upper Saddle River (N.J.) : Prentice Hall, 1998  EnllaƧ

  [També, 3a ed., 2003]

Beebee, TJC and Griffiths, RA (2000). Amphibians and Reptiles: a natural history of the herpetofauna of the British Isles. London: Harper-Collins. 270pp

 

Bond, C.E. 1996. Biology of fishes. 2nd ed. Saunders College Publishing. Philadelphia.  EnllaƧ

Bone, Q. & Moore, R.A. 2008. Biology of Fishes. Taylor & Francis Group. New York.  EnllaƧ

Brown, C., Laland, K., Krause, J. 2011. Fish cognition and behaviour. 2nd ed. Oxford : Wiley-Blackwell  EnllaƧ

Budker, P. 1971. The life of sharks. Columbia University Press. New York.  EnllaƧ

Duellman W. E. & Trueb L. 1994. Biology of Amphibians. Johns Hopkins University Press, Baltimore.  EnllaƧ

[També, 1986]  EnllaƧ

Ferrer, Xavier, Martínez i Vilalta, Albert & Muntaner, Jordi, (Editors) 1986. Ocells. Hist. Nat. PPCC, vol. 12. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona. 445pp.  EnllaƧ

García-Paris, M., Montori A. & Herrero P. 2004. Amphibia, Lissamphibia. En: Fauna Ibérica, vol. 24. Ramos M. A. et al (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid.  EnllaƧ

Gerking, S.D. 1994. Feeding ecology of fish. Academic Press. San Diego.  EnllaƧ

Gill, Frank B, 2007. Ornithology. (3rd edition). W. H. Freeman and company. New York. 756 pp., 373 illus.  EnllaƧ

Hart, P.J.B. & Reynolds J.R. (Ed.). 2002. Handbook of Fish Biology Vol 1. Blackwell Science Ltd. Oxford.  EnllaƧ

Helfman, G.S., Collette, B.B. & Facey, D. E. 1997. The diversity of fishes. Blackwell Science. Oxford.  EnllaƧ

Heyer, W.R., M.A. Donnelly, R.W. McDiarmid, L.-A.C. Hayek, & M.S. Foster, eds. 1994. Measuring and monitoring biological diversity: standard methods for amphibians. Smithsonian Institution Press, Washington, DC. 364 pp.   EnllaƧ

Kemp, TS. 2005. The Origin and evolution of mammals. Oxford University Press, Oxford.  EnllaƧ

Martin, R. E., Pine, R. H. & DeBlase, A. F., 2001. A manual of Mammalogy with keys to families of the World. 3 ed. McGraw Hill, Boston.

 

McDonald, D. 2006. La gran enciclopedia de los mamíferos. Editorial Libsa, Madrid.  EnllaƧ


[També, The new encyclopaedia of mammals, 2001]  EnllaƧ

Moyle, P.B. & Cech, J.J. 2004. Fishes : an Introduction to Ichthyology, 5th ed. Englewood Cliffs, NJ: Prentice Hall.  EnllaƧ

Nelson, J.S. 1994. Fishes of the world. 3rd ed. John Wiley & Sons. New York.  EnllaƧ

Newton, Ian 2003. The Speciation and biogeography of birds. Academic Press, Amsterdam. 668 p.  EnllaƧ

Pleguezuelos, J.M., Márquez, R. & Lizana, M. (Eds). 2002 Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España). DGCN-AHE. Madrid, 585 pp.  EnllaƧ

Podulka, Sandy, Rohrbaugh, Ronald W., Jr., Bonney, Rick, (Editors), 2004. Handbook of bird biology. (second edition). Princeton University Press. New York.  EnllaƧ

Potts, G.W., & Wooton, eds. 1984. Fish reproduction: strategies and tactics. Academic Press. Londres.  EnllaƧ

Proctor, Noble S. & Lynch, Patrick J., 1993. Manual of Ornithology: Avian Structure and Function. Yale University Press. New Haven & London. 340 pp.  EnllaƧ

Rose K D, Archibald JD. 2005. The rise of placental mammals: origins and relationships of the major extant clades. John Hopkins University Press, London  EnllaƧ

Salvador, A.. 1998. Reptiles. En: Fauna Ibérica. Vol. 10. Ramos, M.A. et al. (Eds.). Museo Nacional de Ciencias Naturales. CSIC. Madrid: 705 pp.
Schreck, C.B, & P.B. Moyle, eds. 1990. Methods for fish biology. American Fisheries Society. Bethesda.  EnllaƧ

Sewall Pettingill, Olin Jr., 1985. Ornithology in Laboratory and Field. (fifth edition). Academic Press Orlando, Florida. 403 pp.

 

Stebbins R. C, & Cohen N. W. 1995. A Natural History of Amphibians, Princeton University Press, Princeton, 316 pp  EnllaƧ

Szalay, F. S. & Lucas, S. G. 1979. Evolutionary history of the primates. Academic Press, New York.  EnllaƧ

Szalay, F. S. 1994. Evolutionary history of the marsupials and an analysis of osteological characters. Cambridge University Press, Cambridge.

 

Szalay, F. S., Novacek, M. J. & McKenna, M. C. (Eds). 1993. Mammal phylogeny: Placentals. Springer Verlag, New York.

 

Vaughan T. A., Ryan J. & Czaplewski, N. J. 2000. Mammalogy. 4th ed. Thomson/ Brooks  EnllaƧ

Whitton, G.C. (ed.) 2000. Sturkie’s Avian Physiology. 5th ed. Academic Press, San Diego  EnllaƧ

Wootton, R.J. The Ecology of teleost fishes. 2nd ed. Dordrecht [etc.] : Kluwer Academic Publishers, 1998.  EnllaƧ

Vitt, L.J.; Caldwell, J.P. Herpetology : an introductory biology of amphibians and reptiles. 4th ed. Amsterdam : Academic Press, 2014  EnllaƧ

 

 

Adaptació de la docčncia teņrica a les modalitats en lķnia i mixta durant el curs 2020-2021. La docčncia mixta és aplicable només als estudiants de primer curs de grau.

 

El rector de la Universitat de Barcelona, en data 3 de febrer de 2021 i 9 de febrer de 2021, va resoldre que la docència teòrica del segon semestre del curs 2020-21 seria en format parcialment presencial (docència mixta) per als estudiants de primer curs de graus i en format virtual per a la resta de cursos i programes de formació, d’acord amb la Resolució publicada al DOGC SLT/275/2021 el 6 de febrer de 2021, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya,

En principi la docència de l’assignatura estava prevista parcialment presencial. Degut a les consideracions abans esmentades, aquest curs, s’impartirà de forma virtual, presencial en remot (vulgarment considerada com “no presencial”). Les classes s’impartiran “on line” en els horaris que figuren en la planificació de l’assignatura. La sortida de camp  (pràctica i la seva preparació, també pràctica) seran presencials amb les mesures de seguretat adequades i si no hi ha una nova resolució o normativa que ho modifiqui.

Com ja estava prevista la possibilitat de fer les classes en remot, la part metodològica (qüestionaris i treball personal), així com la part d’avaluació no patiran cap modificació de la que està reflectida al Pla Docent, excepte en la part corresponent a les Activitats Dirigides. Així en la part que figura: “Elaboració dels treball individual de síntesi a triar entre la llista de temes proposats pels professors” estarà inclosa dins l’apartat “Participació en les classes actives dels diferents blocs, treball individual i en equip. Petites presentacions a classe sobre diversos aspectes dels diferents temes tractats”, que seran explicitades dins de la impartició de cada bloc temàtic.