Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Moviments Socials, Opinió Pública i Conflicte Social

Codi de l'assignatura: 570204

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: David Casassas Marques

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoria

Presencial

 

13

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

21

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial

 

5

 

-  Seminari

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Competències bàsiques

— Capacitat per tenir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

— Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

Competències generals

— Capacitat creativa i emprenedora necessària per formular, dissenyar i gestionar projectes, així com per buscar i integrar coneixements i actituds per fer propostes de canvi i innovació.

— Capacitat de lideratge, creativitat organitzativa, i capacitat de treball en equip i d’adaptació a entorns de transformació social.

 

Competències específiques

— Capacitat per dissenyar un projecte d’investigació sociològica avançada i formular preguntes de recerca originals i rellevants per analitzar l’estructura de les societats i els principals problemes socials que les afecten.

— Capacitat per aplicar el coneixement teòric rellevant per desenvolupar projectes d’investigació en les diferents àrees de l’anàlisi sociològica.

— Capacitat per obtenir informació procedent de diverses fonts, elaborar indicadors i aplicar metodologies quantitatives i qualitatives avançades per resoldre problemes d’investigació en l’àmbit de l’anàlisi sociològica.

— Capacitat per aplicar coneixements teòrics i metodològics que permetin resoldre problemàtiques i reptes socials, i als quals es pugui donar resposta mitjançant iniciatives d’innovació social.

— Capacitat per desenvolupar, implementar i gestionar de manera autònoma projectes professionals en el camp de la innovació social i de la resolució de problemes socials en diferents contextos institucionals.

— Capacitat per dissenyar i avaluar polítiques encaminades a la resolució de problemes socials, i per identificar-ne els punts forts i els punts febles.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre la perspectiva sociohistòrica que les ciències socials aporten a l’estudi de les transformacions del capitalisme.

 

— Conèixer les principals eines teòriques i metodològiques per a la investigació dels moviments socials.

 

— Conèixer les estratègies analítiques amb què es poden vincular teoria i empirisme (models d’anàlisi, hipòtesis, preguntes de recerca, estratègies de selecció de dades i documents, etc.) en el camp social que escenifiquen els conflictes socials i l’acció dels moviments socials.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Antropologia, economia i sociologia d’«allò polític»: de l’homo economicus a la comunitat moral

2. Capitalisme, acumulació i despossessió

3. Estudi de cas. Moviments socials davant del capitalisme agrari anglès. Els moviments socials arcaics

4. Socialisme, democràcia i drets: l’herència del moviment obrer

5. Els moviments socials davant d’un capitalisme financeritzat i en crisi

6. Ontologies socials i moviments socials. Què entenem per moviments socials? «A dalt» i «a baix». Hegemonia i revolucions passives. El problema de l’acció col·lectiva

7. Els moviments socials davant la ruptura del pacte social de postguerra: resistències i finestres d’oportunitat. Processos desconstituents, processos destituents i processos constituents

8. La fragmentació social i geogràfica de la classe treballadora i l’emergència del precariat. «Som el 99 %». La qüestió del sindicalisme: nous horitzons o fi de cicle?

9. El rostre femení de la precarietat. Què aporten els feminismes contemporanis a la democratització de les relacions socials?

10. Els plans de rescat ciutadà en els moviments socials contemporanis: habitatge, sanitat, educació, renda, legislació laboral, transport, alimentació, aigua, energia. Capitalisme d’estat del benestar o més enllà? La perspectiva dels drets econòmics, socials i culturals

11. Sentit i potencialitats del principi d’incondicionalitat en la política pública. (In)condicionalitat, redistribució i «predistribució». El cas del moviment per la renda bàsica

12. Les lluites pels béns comuns en el món contemporani: autogestió, poders públics i dret a la ciutat

13. Moviments socials i opinió pública. Noves tecnologies, nous activismes, noves formes de control, ¿nous horitzons?

14. «El palau i la plaça»: els moviments socials en les institucions. Municipalisme(s), autodeterminació i dret a decidir. Populisme(s). Alterglobalització. Camins i escales de la ruptura democràtica

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions consisteixen, fonamentalment, en classes magistrals i expositives, en què es fan estudis de cas que permeten convidar especialistes perquè facin conferències sobre les qüestions analitzades. També s’organitza un seminari durant el qual té lloc un debat dirigit basat en la cerca d’informació per part de l’alumnat. Finalment, es demana a l’estudiant que elabori un projecte orientat a la realització d’un treball escrit.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Elaboració d’un treball per part de l’estudiant sobre un tema pactat amb el professor. En aquest treball, que té una ponderació del 60 % de la nota final, s’avaluen els instruments basats en l’observació que l’estudiant hagi sabut emprar. Els estudiants també han de fer presentacions que s’avaluen com una prova oral (ponderació del 40 %).

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen final escrit que conté tres preguntes de desenvolupament relatives al contingut de les lectures obligatòries i dels temes presentats a l’aula.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Della Porta, Donatella; Diani, Mario (2006). Social movements: an introduction. 2nd ed. Malden (Massachusetts, USA): Blackwell.

Catàleg UB  Enllaç

Madrilonia.org (2011). La Carta de los Comunes: para el cuidado y disfrute de lo que de todos es. Colección Lemur: Lecturas de Máxima Urgencia; 4. Madrid: Traficantes de Sueños.

Catàleg UB  Enllaç

Tilly, Charles; Wood, Lesley J. (2009): Los movimientos sociales, 1768-2009: desde sus orígenes a Facebook. Colección Libros de Historia de Crítica. Barcelona: Crítica.

Catàleg UB  Enllaç

Arrighi, Giovanni; Hopkins, Terence K.; Wallerstein, Immanuel (1999). Movimientos antisistémicos. Colección Cuestiones de Antagonismo; 1. Madrid: Akal.

Catàleg UB  Enllaç

Hobsbawn, Eric J. (1968). Rebeldes primitivos: estudio sobre las formas arcaicas de movimientos sociales en los siglos XIX y XX. Colección Zetein. Estudios y Ensayos; 24. Barcelona: Ariel.

Catàleg UB  Enllaç

McAdam, Doug; Tarrow, Sidney; Tilly, Charles (2005). Dinámica de la contienda política. Colección Biblioteca de Filosofía y Ciencias Sociales. Barcelona: Hacer.

Catàleg UB  Enllaç

Capítol

Marx, Karl (1983). “La llamada acumulación capitalista”. El Capital. Libro I, Tomo III, Capítulo XXIV.

Catàleg UB  Enllaç

Harvey, David (2004). “La acumulación por desposesión”. En: Harvey, David (2004). El nuevo imperialismo. Colección Cuestiones de antagonismo; 26. Madrid: Akal. pp. 111-140.

Catàleg UB  Enllaç

Thomson, Edward Palmer (1995). “La economía ’moral’ de la multitud en la Inglaterra del siglo XVIII”. En: Thomson, Edward Palmer (1995). Costumbres en común. Colección Crítica-Historia del Mundo Moderno. Barcelona: Crítica. pp. 213-293.

Catàleg UB  Enllaç

Rosenberg, Arthur (1981). “La democracia moderna hasta Marx”. En: Democracia y socialismo, historia política de los últimos ciento cincuenta años (1789-1937). Colección Cuadernos de Pasado y Presente; 86. México D.F.: Siglo XXI. pp. 39-71.

Catàleg UB  Enllaç

Thomson, Edward Palmer (2012). “La cultura radical”. En: La formación de la clase obrera en Inglaterra. Colección Entrelíneas. Madrid: Capitán Swing. pp. 761-797.

Catàleg UB  Enllaç

Varoufakis, Yanis (2012). El minotauro global: EE.UU., Europa y el futuro de la economía global. Colección Entrelíneas. Madrid: Capitán Swing. pp. 19-47.

Catàleg UB  Enllaç

Casassas, David; Franco, Sérgio; Laín, Bru; Manjarín, Edgar; Morales Olivares, Rommy; Sadian, Samuel; Silva Pinochet, Beatriz (2015). “Indignation and claims for economic sovereignty in Europe and the Americas: renewing the project of control over production”. En: Wagner, Peter (ed.). African, American and European trajectories of modernity: past oppression, future justice?. Edinburgh: Edinburgh University Press. pp. 258-287.

Catàleg UB  Enllaç

Pisarello, Gerardo (2014). “Proceso constituyente y ruptura democrática: el regreso de un espectro” y “Procesos (re)constituyentes y democratización sin fin”. En: Pisarello, Gerardo (2014). Procesos constituyentes, caminos para la ruptura democrática. Colección Estructuras y Procesos de Trotta de Derecho. Madrid: Trotta. pp. 11-20; pp. 171-183.

Catàleg UB  Enllaç

Standing, Guy (2014). “Los residentes y el precariado”. En: El precariado: una carta de derechos. Madrid: Capitán Swing. pp. 13-42. (Capítulo1).

Catàleg UB  Enllaç

Trentin, Bruno (2013). “La crisis de las sociedades del management y el final de las viejas certezas” y “Repensar el trabajo después de Taylor”. En: La ciudad del trabajo: izquierda y crisis del fordismo. Madrid: Fundación 1º de Mayo. pp. 27-40; pp. 139-145.

Catàleg Col·lectiu Universitats Catalanes  Enllaç

Pérez Orozco, Amaia (2014). “Decrecimiento ecofeminista o barbarie”. En: Subversión feminista de la economía: aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida. Colección Mapas de Traficantes de Sueños; 40. Madrid: Traficantes de Sueños. pp. 223-261.

Catàleg Col·lectiu Universitats Catalanes  Enllaç

Cassassas, David; De Wispelaere, Jurgen (2011). “Renta básica y emancipación social: principios, diseños y coaliciones”. En: Casassas, David; Raventós, Daniel (eds.). La renta básica en la era de las grandes desigualdades. Colección Ensayo de Montesinos. Barcelona: Montesinos. pp. 105-136.

Catàleg Col·lectiu Universitats Catalanes  Enllaç

Standing, Guy (2014). “Por una carta del precariado”. En: El precariado: una carta de derechos. Madrid: Capitán Swing. pp. 131-152. (Capítulo 5. Artículo 1).

Catàleg UB  Enllaç

Alcazan; ArnauMonty; Axebra; Quodlibetat; Levi, Simona; SuNotissima; TakeTheSquare; Toret (2012). Tecnopolitica, internet y r-evoluciones: sobre la centralidad de redes digitales en el #15-M. Barcelona: Icaria. pp. 9-84.

Versió en línia  Enllaç
Catàleg Col·lectiu Universitats Catalanes  Enllaç

Rendueles Menéndez de Llano, César (2013). “Imaginación institucional”. En: Sociofobia: el cambio político en la era de la utopía digital. Madrid: Capitán Swing. pp. 153-187.

Catàleg UB  Enllaç
Catàleg Col·lectiu Universitats Catalanes  Enllaç

Rodríguez López, Emmanuel (2013). “Tesis X: Decir revolución es decir democracia” y “Tesis XIII: La hipótesis política es hoy un ‘proceso constituyente’”. En: Rodríguez López, Emmanuel (2013). Hipótesis democracia: quince tesis para la revolución anunciada. Colección Mapas de Traficantes de Sueños; 35. Madrid: Traficantes de Sueños. pp. 209-229; pp. 281-299.

Catàleg Col·lectiu Universitats Catalanes  Enllaç

González-Bailón, Sandra (2014). "Online social networks and bottom-up politics". En: Graham, Mark; Dutton, William H. (eds.). Society and the internet: how networks of information and communication are changing our lives. Oxford: Oxford University Press. pp. 209-222.

Catàleg UB  Enllaç

Article

Fiske, Alan Page (1992). “The four elementary forms of sociality: framework for a unified theory of social relations”, Psychological Review, vol. 99 num. 4, pp. 689-723.  Enllaç


http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1454904  Enllaç

Casassas, David; Manjarín, Edgar (2013). “La renta básica en los ciclos de protesta contemporáneos: propuestas constituyentes para la democratización de la vida (re)productiva”, Educación Social: Revista de Intervención Socioeducativa, núm. 55 (Septiembre-Diciembre 2013), pp. 62-75.  Enllaç

Text electrònic

Observatori Metropolità de Barcelona (2014). Comuns urbans a Barcelona. Pràctiques de defensa, cura, reapropiació i gestió comunitària. Barcelona: Observatori Metropolità de Barcelona i Fundación de los Comunes.  Enllaç

Madrilonia.org (2012). “Las personas primero: Plan de Rescate Ciudadano”.  Enllaç