Pla docent de l'assignatura

 

 

Catalā Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Art, Cultura i Creativitat

Codi de l'assignatura: 570206

Curs acadčmic: 2020-2021

Coordinaciķ: Arturo Julio Rodriguez Morato

Departament: Departament de Sociologia

crčdits: 5

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

45

 

-  Teoria

Presencial

 

45

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autōnom

40

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Competències bàsiques i generals

— Capacitat per aplicar els coneixements adquirits i per resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.

— Capacitat per integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació d’aquests coneixements i judicis.

— Capacitat per comunicar les conclusions (i els coneixements i raons últimes que les sustenten) a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 

Competències específiques

— Capacitat per dissenyar un projecte d’investigació sociològica avançada i formular preguntes de recerca originals i rellevants per analitzar l’estructura de les societats i els principals problemes socials que les afecten.

— Capacitat per aplicar el coneixement teòric rellevant per desenvolupar projectes d’investigació en les diferents àrees de l’anàlisi sociològica.

— Capacitat per obtenir informació procedent de diverses fonts, elaborar indicadors i aplicar metodologies quantitatives i qualitatives avançades per resoldre problemes d’investigació en l’àmbit de l’anàlisi sociològica.

— Capacitat per aplicar coneixements teòrics i metodològics que permetin resoldre problemàtiques i reptes socials, i als quals es pugui donar resposta mitjançant iniciatives d’innovació social.

— Capacitat per desenvolupar, implementar i gestionar de manera autònoma projectes professionals en el camp de la innovació social i de la resolució de problemes socials en diferents contextos institucionals.

— Capacitat per dissenyar i avaluar polítiques encaminades a la resolució de problemes socials, i per identificar-ne els punts forts i els punts febles.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre la perspectiva sociohistòrica que la sociologia aporta a l’estudi de la cultura en el món contemporani.

— Conèixer les claus de l’estructuració social de l’ordre cultural modern, de la seva crisi actual i de les perspectives de canvi.

— Saber utilitzar conceptes sociològics per a l’anàlisi dels diferents components de l’organització social de la cultura i de la dinàmica de la creativitat cultural.

— Saber plantejar investigacions (preguntes i hipòtesis) sobre els fenòmens culturals de les societats actuals.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber utilitzar i interpretar dades secundàries recollides en els treballs destacats de la literatura de sociologia de la cultura.

— Saber utilitzar les guies teòriques i metodològiques de la sociologia per elaborar projectes de recerca rellevants en l’àmbit de la cultura.

— Saber analitzar problemes i reptes socials en el terreny cultural i desenvolupar alternatives i estratègies d’intervenció.

 

 

Blocs temātics

 

1. Art, cultura i sociologia

1.1. El lloc de l’art i la cultura en la sociologia contemporània

1.2. La perspectiva de la societat de la cultura: el desenvolupament cultural i les arts

2. La creaciķ cultural

2.1. Creadors i professionals de la cultura

2.2. Creació i canvi social

2.3. Creació i canvi cultural

3. L’organitzaciķ social de la cultura

3.1. La intervenció pública en la cultura

3.2. Consum cultural i estils de vida

4. Reptes culturals de la societat contemporānia

4.1. Participació i governança cultural

4.2. La dinàmica cultural urbana

4.3. Innovació social en cultura

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El curs s’organitza de la manera següent:

— Se segueix una metodologia docent d’avaluació continuada i de docència presencial; per tant, és obligatori assistir com a mínim al 80 % del total de les sessions programades. Les sessions, el contingut temàtic, les lectures obligatòries corresponents i les tasques concretes que s’assignen es concreten en l’espai de l’assignatura en el Campus Virtual.

— El treball fonamental del curs s’articula al voltant d’una sèrie de lectures obligatòries relacionades amb els diferents temes. Aquestes lectures es discuteixen a classe i es valora la participació dels alumnes en aquesta discussió.

— Per regla general, les sessions s’estructuren en tres parts: el desenvolupament del tema a càrrec del professor, presentacions dels textos per part dels alumnes i discussió conjunta al voltant d’aquests textos. No obstant això, algunes sessions compten amb un professor convidat especialitzat en el tema o bé inclouen la presentació i discussió de projectes doctorals en curs o de tesis recents. Aquestes sessions tenen un format especial.

— Abans de cada sessió tots els alumnes compromesos en la presentació oral d’alguna de les lectures obligatòries han d’enviar a l’espai del Campus Virtual un document que reflecteixi, de manera general, els punts següents:
· Resum del contingut de la lectura.
· Relació amb el tema central de la sessió, amb les preguntes relacionades amb la recerca i amb altres teories, textos i autors.
· Crítica i comentaris que susciti el contingut.
L’extensió d’aquest document no ha de ser superior a tres pàgines en format Arial 11 o similar (d’uns 3.000 caràcters per pàgina; com a màxim, uns 9.000).

— Tots els estudiants tenen l’obligació de presentar, com a mínim, cinc resums per escrit de les lectures obligatòries —amb el format i l’extensió indicats— i de fer almenys una presentació oral.

— A l’inici de curs cada estudiant ha d’establir un tema d’interès primordial sobre el qual ha de desenvolupar un esbós de projecte de recerca. Aquest projecte s’ha de lliurar per escrit la setmana posterior a l’última sessió de classe i ha de tenir una extensió aproximada de 8-12 pàgines. El format ha de ser el mateix que s’ha indicat anteriorment.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

— Presentacions orals. La nota es fixa en funció del nombre de presentacions que cada estudiant hagi fet, així com de l’adequació i qualitat de l’exposició. Compta el 20 % de la nota final.

— Resums. Cada estudiant ha de presentar per escrit un mínim de cinc resums: 30 % de la nota final.

— Participació a l’aula: 20 % de la nota final.

— Esquema d’exploració sobre un tema de recerca. S’avalua en funció de la qualitat, la pertinència i interès dels arguments, i la viabilitat del projecte i de l’esquema de treball plantejat. Compta el 30 % de la nota final.

 

Avaluaciķ única

Aquesta avaluació està condicionada a la sol·licitud per escrit de l’estudiant, en la data indicada. Hi ha dues opcions:

— Un treball de recerca complet amb una extensió màxima d’entre 40 i 50 pàgines. Aquest model d’avaluació només és recomanable si l’estudiant té un projecte de recerca immediat (tesina o tesi) que encaixi en l’àrea de coneixement d’aquesta assignatura.

— Un examen final en què s’han de desenvolupar tres temes relacionats amb el contingut del que s’ha exposat a l’aula i de les lectures obligatòries de tots els temes del programa.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

RODRÍGUEZ MORATÓ, Arturo y Álvaro SANTANA ACUÑA, eds., La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global, Barcelona, Gedisa, 2017.

Catāleg UB  Enllaç

RODRÍGUEZ MORATÓ, Arturo y Mariano MARTÍN ZAMORANO, eds., Cultural Policy in Ibero-America, London, Routledge, 2019.

Catāleg UB  Enllaç

Ariño, Antonio (dir.) (2006). La participación cultural en España. Madrid: Fundación Autor.

Catāleg UB  Enllaç

Ariño, Antonio (2010). Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad. Barcelona: Ariel.

Catāleg UB  Enllaç

Becker, Howard Saul (1984). Art worlds. Berkeley: University of California Press.

Catāleg UB  Enllaç

Bourdieu, Pierre (1988). La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

Catāleg UB   Enllaç

Bourdieu, Pierre (1995). Las reglas del arte: génesis y estructura del campo literario. Barcelona: Anagrama.

Catāleg UB  Enllaç

Crane, Diana (ed.) (2002). Global culture: media, arts, policy, and globalization. New York: Routledge.

Catāleg UB  Enllaç

Currid, Elisabeth (2007). The Warhol economy : how fashion, art, and music drive New York city. Princeton (New Jersey): Princeton University Press.

Catāleg UB  Enllaç

Evans, Graeme (2001). Cultural planning: an urban renaissance?. London: Routledge.

Catāleg UB  Enllaç

Florida, Richard L. (2002). The rise of the creative class: and how it’s transforming work, leisure, community and everyday life. New York: Basic Books.

Catāleg UB  Enllaç

Menger, Pierre-Michel (2009). Le travail créateur: s’accomplir dans l’incertain. Paris: Seuil/Gallimard.

Catāleg UB  Enllaç

Rodríguez Morató, Arturo (ed.) (2007). La sociedad de la cultura. Barcelona: Ariel.

Catāleg UB  Enllaç

Larson, Magali Sarfatti (1993). Behind the postmodern facade: arquitectural change in late twentieth-century America. Berkeley (California): University of California Press.

Catāleg UB  Enllaç

Zukin, Sharon (1995). The cultures of cities. Oxford: Blackwell.

Catāleg UB  Enllaç

Guillén, Mauro F. (2006). The taylorized beauty of the mechanical: scientific management and the rise of modernist architecture. Princeton (New Jersey): Princeton University Press.

Catāleg UB  Enllaç

Molotch, Harvey (2003). Where stuff comes from: how toasters, toilets, cars, computers and many other things come to be as they are. New York: Routledge.

Catāleg Colˇlectiu Universitats Catalanes  Enllaç

Bennett, Tony et al. (2009). Culture, class, distinction. Colection Culture, economy and the social. Abingdon (United Kingdom): Routledge.

Catāleg UB  Enllaç

Heinich, Nathalie (2012). De la visibilité: excellence et singularité en régime médiatique. Colection Bibliotèque des sciences humaines. Paris: Gallimard.

Catāleg UB  Enllaç

Currid-Halkett, Elizabeth (2010). Starstruck: the business of celebrity. New York: Faber and Faber.

Catāleg UB  Enllaç

Van Krieken, Robert (2012). Celebrity society. London: Routledge.

Catāleg UB  Enllaç

Article

Zimmer, Annette; Toepler, Stefan (1996). “Cultural policies and the welfare state: the cases of Sweden, Germany, and the United States”. The Journal of Arts Management, Law and Society, vol. 26, num. 3 (Fall 1996), pp.167-193.  Enllaç


http://search.proquest.com/pao/docview/1300542024/1406E8E40D444733821/5?accountid=15293  Enllaç

Rodríguez Morató, Arturo (2012). “El análisis de la política cultural en perspectiva sociológica. Claves introductorias al estudio del caso español”. Revista de Investigaciones Políticas y Sociológicas (RIPS), vol. 11, num. 3, pp.15-38.  Enllaç

Peterson, Richard A. (1990). “Why 1955? Explaining the advent of rock music”. Popular Music, vol. 9, num. 1, pp. 97-116.  Enllaç

Molotch, Harvey; Treskon, Mark (2009). “Changing art: SoHo, Chelsea and the dynamic geography of galleries in New York cityInternational Journal of Urban and Regional Research, vol. 33, num. 2 (June 2009), pp. 517-541.  Enllaç

Menger, Pierre-Michel (1999). “Artistic labour markets and careers”. Annual Review of Sociology, vol. 25, pp. 541-574.  Enllaç


http://www.annualreviews.org/doi/pdf/10.1146/annurev.soc.25.1.541  Enllaç

Collins, Randall; Guillén, Mauro F. (2012). “Mutual halo effects in cultural production: the case of modernist architecture”. Theory and Society, vol. 41, pp. 527–556.  Enllaç


http://link.springer.com/content/pdf/10.1007%2Fs11186-012-9181-9.pdf  Enllaç