Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques d'Investigació Social III

Codi de l'assignatura: 360920

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Jose Luis Condom Bosch

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

30

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

7.5

 

(Divisió del grup classe en dos subgrups.)

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

22.5

 

(Divisió del grup classe en dos subgrups.)

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Tenir aprovades Tècniques d’Investigació Social I i Tècniques d’Investigació Social II, o equivalents (en casos de reconeixement de crèdits).

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Presa de decisions i resolució de problemes.

   -

Capacitat d'organització i planificació.

   -

Reconeixement de la diversitat.

   -

Domini de l'ús de les metodologies i tècniques d'investigació social bàsiques i avançades (qualitatives i quantitatives), incloent-hi a més els aspectes de mostreig i programes informàtics específics.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Objectiu general
L’objectiu d’aquest curs és fer el pas fonamental de la descripció estadística de relacions a la comprensió sociològica dels models explicatius i causals de la realitat social. S’hi introdueixen les diverses tècniques estadístiques avançades per utilitzar-les en l’anàlisi sociològica explicativa/causal i per comprendre els fenòmens socials. L’anàlisi estadística sociològica es converteix així en la peça central del procés d’elaboració teòric.

Referits a coneixements
— Entendre la lògica i el procés d’anàlisi dels models explicatius i de la causalitat en sociologia.
— Saber utilitzar les tècniques d’anàlisi explicativa i causal multivariant segons la natura de les variables.
— Reconèixer i aplicar els diferents tipus de variables de control.
— Conèixer el plantejament, sociològicament i interpretativament, de l’anàlisi explicativa multivariant.
— Saber construir i analitzar models explicatius i causals.
— Capacitat de desenvolupar anàlisis comparatives.
— Conèixer el model lineal general (LGS).

 

Referits a habilitats, destreses

— Plantejar i contrastar un model teòric.
— Saber interpretar i redactar un informe a partir d’anàlisis multivariants.
— Saber treballar amb el programa informàtic IBM SPSS.
— Saber utilitzar dades secundàries per contrastar models teòrics.
— Saber emprar i aplicar les tècniques d’anàlisi pertinents per construir, analitzar i interpretar models explicatius i causals.
— Saber utilitzar índexs i tipologies en l’anàlisi causal.
— Saber comparar grups i subpoblacions en les anàlisis explicatives de les dades.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La lògica de l’anàlisi causal

*  La lògica de l’anàlisi sociològica implica l’estudi del procés d’investigació causal. El paper de l’anàlisi empírica en l’avenç teòric de la disciplina. Maximització d’impacte en la presentació dels resultats d’investigació.

1.1. La lògica de l’anàlisi sociològica 

1.2. De la teoria a la pràctica 

2. La identificació de la causalitat

*  La identificació de la causalitat s’inicia amb l’exploració dels tipus de relacions. Identificació de possibles relacions espúries i anàlisi. S’inicia l’estudi de la causalitat amb taules de contingència i es completa amb l’anàlisi de correlacions.

2.1. Relacions causals i relacions espúries: identificació 

2.2. Tipologia de variables de control

3. Anàlisi de relacions entre diverses variables

*  Els mètodes d’estudi de les relacions entre diverses variables. L’anàlisi de la variància. Utilització de la regressió múltiple normal i jeràrquica, i de la regressió logística per a l’estudi de models causals lineals additius. Construcció, prova i millora dels models.

3.1. Taules de contingència de tres nivells

3.2. Correlació i correlació parcial

3.3. Regressió lineal múltiple 

3.4. Regressió logística 

4. Anàlisi causal

*  Anàlisi de models causals complexos mitjançant l’anàlisi de camins, construcció de models, prova i millora.

4.1. Contrast de models

4.2. Anàlisi de camins (o path analysis)

4.3. Models jeràrquics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les sessions s’adaptaran, en funció de la situació sociosanitària a les modalitats de docència no presencial o de presencialitat reduïda en l’aula.

La Universitat de Barcelona ha establert un model de docència mixta per al primer semestre de curs (document d’Orientacions per la Planificació de la docència per al curs 2020-21, aprovat per la Comissió Acadèmica de Consell de Govern el 2 de juny de 2020) com a combinació entre docència presencial i no presencial, en funció dels recursos disponibles (materials, humans i espais físics) i de la naturalesa de les assignatures.

El percentatge de presencialitat per part dels estudiants serà del 50%. Per tal d’ordenar l’assistència física i l’assistència online a les classes, els estudiants amb DNI (o NIE per a estrangers) parells vindran la primera setmana de classe a la Facultat i després amb freqüència quinzenal (setmana sí, setmana no), mentre que els estudiants amb DNI (o NIE per a estrangers) imparells vindran a la Facultat la segona setmana de classe i després també amb freqüència quinzenal. El 50% dels alumnes que no estiguin presencialment a classe, segons les directives de seguretat COVID, seguiran les classes per streaming amb les utilitats que faciliti la UB i s’habilitarà la seva participació en directe a través de les utilitats existents en el Campus Virtual.

 

Quant a les mesures de circulació dels assistents, s’establiran inicis i finalitzacions de les classes de forma esglaonada, per a garantir accessos i sortides dels estudiants sense aglomeracions.

Les hores presencials i no presencials són 60 hores organitzades en 4 hores setmanals: dues sessions de dues hores. Una sessió és teoricopràctica i l’altra, de pràctica d’ordinador amb tutoria dirigida.

La sessió teoricopràctica s’imparteix a tot el grup classe pels mitjans que la UB consideri en cada moment sociosanitari. En canvi, en la sessió de pràctiques amb ordinadors (i tutoria dirigida) el grup classe se subdivideix en dos subgrups, cadascun amb un professor assignat.

Les classes teoricoconceptuals són l’eix vertebrador de consisteixen en l’exposició, per part del professorat, dels conceptes teòrics bàsics de cadascuna de les unitats temàtiques, i amb tot un seguit d’exemples i la proposta de lectura d’articles científics que fan servir les metodologies explicades.

Les classes pràctiques tenen com a objectiu l’aplicabilitat dels conceptes teòrics que s’han après, a partir de l’anàlisi pràctica de dades secundàries seguint un model causal. Totes les pràctiques es fan utilitzant el bancs de l’enquesta mundial de valors (World Value Survey onada 7). Es tracta, doncs, de mostrar com passem de la teoria a la pràctica en l’anàlisi sociològica. En les classes pràctiques, es preveuen unes activitats tutoritzades penjades en el Campus Virtual. Aquestes activitats es fan amb un dels programes més emprats en investigació social, l’SPSS. En aquestes classes es duen a terme exercicis de maneig del programari informàtic, d’anàlisi i interpretació de les dades, i també algunes de les activitats d’avaluació continuada.

L’alumnat ha d’anar lliurant al llarg del curs diverses activitats pràctiques corresponents al temari de l’assignatura amb les dades que elaboren en les pràctiques. En cada lliurament se segueix les indicacions addicionals que hi ha en el Campus Virtual, així com la rúbrica d’avaluació. Les entregues es fan per grups de dues persones que pertanyin al mateix grup presencial de DNI o NIE. Les dades a treballar en cada grup són dels països que indiqui el professor al Campus Virtual. Per poder dur a terme aquests objectius de manera satisfactòria i operativa, cal que l’estudiant faci un treball previ i personal a les sessions de les pràctiques, a fi de poder-se centrar en les dificultats trobades i la discussió dels resultats durant les classes.

Utilitzant com a base les anàlisis fetes durant el curs, s’ha d’elaborar un treball final individual d’anàlisi sociològica, que NO ha de ser una suma dels treballs realitzats al llarg del curs, sinó una anàlisi completa d’una temàtica determinada en format d’article científic i fent ús obligatori d’una bibliografia d’impacte (no s’acceptaran referencies d’articles periodístics o d’opinió, es recomana l’ús de la web del World Value Survey o del Google Acadèmic per cercar bibliografia adient).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
Les evidències que s’avaluen són:

1. Treball final individual.
2. Entregues de grup programats al Campus Virtual.
3. Proves i breus qüestionaris teoricopràctics al llarg del curs, de les quals una pot no estar programada en el calendari del curs i una és d’integració de conceptes per fer-la el dia que programi el Consell d’Estudis al final del semestre.

Totes les proves d’avaluació es poden fer amb el programa estadístic corresponent, de forma presencial o remota i en l’entorn del Campus Virtual.
Qualsevol lliurament d’activitat pràctica fora de termini o forma no s’avalua. Tot s’ha de lliurar obligatòriament mitjançant el Campus Virtual i en format PDF. Al Campus Virtual està disponible la rúbrica d’avaluació.

Control antiplagi i avaluació:

Qualsevol entrega amb un percentatge superior al 50% de plagi detectat per la utilitat URKUND (programa de revisió antiplagi) serà avaluat amb un “0”. Els treballs amb un plagi detectat entre un 30 i un 49% seran sancionats amb un punt negatiu.


La nota final de l’assignatura és la suma dels següents conceptes:
—Mitjana dels treballs grupals fets al llarg del curs: 50 %.
— Treball individual: 25 %.
— Mitjana de les proves i breus qüestionaris individuals fets al llarg del curs: 25 %.

Seguint la normativa de qualificació i avaluació dels aprenentatges de la UB, hi ha una convocatòria de reavaluació de l’assignatura (data fixada pel Consell d’Estudis). Aquesta és en modalitat d’avaluació única per a tot l’alumnat, indistintament de la modalitat d’avaluació que hagi seguit cada estudiant durant el curs. No es guarda cap qualificació de les parts superades.

 

Avaluació única

L’estudiant que ho vulgui té dret a renunciar a l’avaluació continuada i a sol·licitar l’avaluació única (data màxima de lliurament de la renúncia al cap de dues setmanes d’inici del curs). Es fa a través del Campus Virtual contestant la consulta corresponent.

El dia fixat pel Consell d’Estudis, l’estudiant ha de dur a terme un examen final (teòric i pràctic amb programari estadístic sociològic): 100 % de la nota.

L’avaluació única també té convocatòria de reavaluació.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Hayes, Andrew F. (2018) Introduction to mediation, moderation, and conditional process analysis : a regression-based approach, Nueva york, The Guilford Press

Catàleg UB  Enllaç

AGRESTI, Alan. Categorical Data Analysis. Nueva York : Wiley, 2002

Catàleg UB  Enllaç

ASHER, Herbert B. Causal Modeling. California : Sage, 1983

Catàleg UB  Enllaç

BERRY, William Dale; FELDMAN, Stanley. Multiple regression in practice. Newbury Park (Calif.): Sage, 1985

Catàleg UB  Enllaç

CEA D’ANCONA, María Angeles. Análisis Multivariable. Teoría y práctica en la investigación social. Madrid: Síntesis, 2002

Catàleg UB  Enllaç

DÍEZ MEDRANO, Juan. Métodos de análisis causal. Madrid: CIS, 1992

Catàleg UB  Enllaç

GUILLEN, Mauro F. Análisis de regresión múltiple. Madrid: CIS, 1992

Versió en línia (2a ed., 2014)  Enllaç

HELLEVIK, Ottar.  Introduction to Causal Analysis. Oslo : Norwegian University Press, 1988

Disponible al CCUC  Enllaç

JOVELL, Albert J. Análisis de regresión logística. CIS : Madrid, 1995

Catàleg UB  Enllaç

SÁNCHEZ CARRIÓN, Juan Javier. Análisis de tablas de contingencia. Madrid: CIS/Siglo XXI, 1989

Catàleg UB  Enllaç

SÁNCHEZ CARRIÓN, Juan Javier (ed.) Introducción a las técnicas de análisis multivariable. Madrid: CIS, 1984

SILVA AYÇAGUER, Luis Carlos; BARROSO UTRA, Isabel María. Regresión logística. Madrid: La Muralla, 2004

STEVENS, James Paul. Applied multivariate statistics for the social sciences. New York, Routledge, 2009

TABACHNICK, Barbara.G. Using Multivariate Statistics. Boston: Pearson, 2007

VISAUTA VINACUA, Bienvenido. Técnicas de investigación social: Modelos Causales. Barcelona: Hispano Europea, 1986

Text electrònic

IBM® SPSS® Statistics 21 (2012)

IBM SPSS Advanced Statistics
IBM SPSS Categories
IBM SPSS Custom Tables
IBM SPSS Data Preparation
IBM SPSS Regression
IBM SPSS Statistics Base
IBM SPSS Statistics Brief Guide
IBM SPSS Statistics Core System User’s Guide
 En línea [consulta: 14 de juliol de 2017] Disponible a: <
http://www-01.ibm.com/support/docview.wss?uid=swg27024972>

  Enllaç