Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Salut i Benestar

Codi de l'assignatura: 360934

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Pedro Gallo De Puelles

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

(Inclou hores de teoria, teoricopràctiques, de tutorització de grups i de pràctiques amb documents.)

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

2

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

60

 

 

Recomanacions

 

És recomanable haver superat les assignatures següents:

  • Intervenció Política i Social
  • Conflictes i Problemes Socials


Altres recomanacions

Algunes lectures de l’assignatura són en anglès per la qual cosa és recomanable un nivell de comprensió lectora suficient.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Presa de decisions i resolució de problemes.

   -

Reconeixement de la diversitat.

   -

Capacitat d'analitzar les transformacions i l'evolució de les societats contemporànies, i d'elaborar propostes sobre els futurs probables, possibles i desitjables.

   -

Identificació i avaluació dels conceptes bàsics de les desigualtats socials, diferències socials, capital social i poder.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

En aquest curs s’apliquen els conceptes, mètodes i perspectives teòrics de la sociologia als temes de salut i benestar de la població. S’analitzen les conseqüències de la manca de salut i benestar des del punt de vista individual, així com de la societat en el seu conjunt. Així mateix, es vinculen a altres disciplines com ara polítiques socials, antropologia de la salut, sociologia gerontològica. Entre els temes que s’aborden s’inclouen: teories sobre la salut i el benestar a la societat contemporània, l’impacte de les desigualtats en el benestar, el benestar en diferents moments del cicle de vida, els costos socials de les desigualtats, els models biomèdics, econòmics i socials, les desigualtats en salut i sanitat, la influència dels factors socioculturals i socioeconòmics en la salut i en l’ús de serveis sanitaris, el paper del malalt i les relacions metge-pacient, les professions sanitàries, les institucions i organitzacions sanitàries, els models i sistemes sanitaris, els determinants de la política sanitària, l’escassetat de recursos i la priorització, els valors socials i professionals, l’ètica. L’enfocament és eminentment pràctic i es basa en conceptes teòrics i metodologia propis de l’assignatura, en què l’èmfasi és tant global (comparatiu) com local (Catalunya).

En completar l’assignatura, l’alumnat ha de ser capaç de:

1. Conèixer quins models i teories poden explicar els fenòmens socials lligats a salut i benestar.

2. Conèixer indicadors per a l’estudi de la salut i el benestar.

3. Identificar els determinants de la salut i de la utilització dels serveis sanitaris, així com les seves implicacions sobre l’equitat.

4. Identificar els elements fonamentals dels processos d’emmalaltir i d’envellir.

5. Conèixer els models sanitaris més comuns, els seus reptes i limitacions.

6. Tenir una visió global dels elements principals en l’anàlisi de les polítiques sanitàries (provisió, compra, finançament, planificació, elecció, etc.).

 

 

Blocs temàtics

 

1. Salut, benestar i societat

*  Conceptes de salut i benestar, indicadors objectius i subjectius, qualitat de vida relacionada amb la salut, determinants de la salut i del benestar, benestar i cicle vital, determinants socials i estructurals, capital social i salut, mecanismes d’acció, estils de vida i risc, desigualtats davant la salut i el benestar, eixos de desigualtat (classe social, educació, gènere, origen, edat i territori), polítiques de correcció de desigualtats.

2. L’experiència de salut i malaltia

*  Rol de malalt, medicalització, estigma, malaltia crònica i discapacitat, risc i incertesa, relació professional-client, qualitat de vida, mort, models biomèdic i social, tecnologies i avenços mèdics, envelliment actiu, dependència.

3. L’organització i les polítiques sanitàries

*  Entorn sanitari, política sanitària, professionals de la salut, autonomia clínica i econòmica, pluralisme mèdic, poder, ordre negociat, cuidadors informals, models i sistemes sanitaris, atenció pal·liativa, equitat i eficiència, salut pública, finançament sanitari, mala praxi, avaluació, medicina alternativa, consumisme i gestió, crisi, salut i benestar.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Els estudiants han de desenvolupar les activitats següents:
a) Llegir textos i investigacions clau en l’àrea.
b) Cercar i identificar informació teòrica i pràctica de qualitat sobre salut i benestar.
c) Treballar material videogràfic i d’altres tipus referit a l’assignatura, amb possible presentació pública.
 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es duu a terme amb els elements següents:

— Una prova de síntesi (individual) sobre les lectures realitzades, els debats fets a classe i les explicacions del professorat, que representa un 60 %.

— Lliurament de dues tasques individuals o col·lectives que proposa el professorat al llarg del curs, que representen un 40 % (20 % i 20 %).

Reavaluació. Els estudiants que tenen una qualificació final de «suspens» en aquesta assignatura en règim d’avaluació continuada, poden fer una nova prova escrita sobre els continguts generals de l’assignatura. La nova qualificació d’aquesta prova es torna a ponderar (60 %) amb la qualificació que l’estudiant hagi obtingut de les altres tasques avaluables de l’assignatura.

 

Avaluació única

L’avaluació única es duu a terme amb els elements següents:

— Examen individual sobre les lectures realitzades, els debats fets a classe i les explicacions del professorat (100 %).

Els estudiants que hagin suspès l’assignatura en règim d’avaluació única, poden acollir-se a la reavaluació. La nota obtinguda en la reavaluació és la nota definitiva. Aquesta prova consisteix en una prova escrita sobre els continguts de l’assignatura basats en les lectures indicades pel professorat i els continguts desenvolupats a classe, i disponibles en el Campus Virtual.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

GABE, J. ... [et al.]. Key concepts in medical sociology. Los Angeles (Calif.) [etc.]: SAGE, 2013

Catàleg UB  Enllaç

Conrad P (2007) The Medicalisation of Society: On the Transformation of Human Conditions into Treatable Disorders. Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press.

Catàleg UB  Enllaç

Illich I (1995) Némesis Médica: la expropiación de la salud. Barral Ed.

Catàleg UB  Enllaç

Article

BORRELL C. ... [et al.]. Evolución de las desigualdades sociales en salud en Cataluña. Medicina Clínica [en línia]. Desembre de 2011, vol. 137 [consulta: 28 de juny de 2016]. Disponible a:http://www.elsevier.es/es-revista-medicina-clinica-2-articulo-evolucion-las-desigualdades-sociales-salud-90095377

LAYARD R. Measuring Subjective Well-Being. Science [en línia]. Gener de 2002, vol.327, núm. 5965, p. 534-535 [consulta: 28 de juny de 2016]. Disponible a: http://science.sciencemag.org.sire.ub.edu/content/327/5965/534.full

PUYOL A. Ética, equidad y determinantes sociales de la salud. Gaceta Sanitaria [en línia]. Març-Abril de 2012, vol. 26, núm. 2, p. 178-181 [consulta: 28 de juny de 2016]. Disponible a: http://www.sciencedirect.com.sire.ub.edu/science/article/pii/S0213911111003116

Gallo P y Gené-Badía J (2016)
Evidencias y reflexiones sobre el impacto de la crisis en la salud la sanidad. Panorama Social, 22:79-92.

https://es.scribd.com/document/317526526/Panorama-Social-Nº-22-Un-balance-social-de-la-crisis-pdf

Karanikolos M, Mladovsky P, Cylus J et al. (2013) Financial crisis, austerity, and health in Europe. The Lancet Health in Europe, 7:1-9. https://www.thelancet.com/journals/lancet/article/PIIS0140-6736(13)60102-6/abstract

Mackenbach JP (2012) The persistence of health inequalities in modern welfare states: The explanation of a paradox. Social Sci. and Medicine 75:761e769. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0277953612002055

Text electrònic

Wilkinson R y Marmot M (2003) Los determinantes sociales de la salud. Los hechos probados. Organización Mundial de la Salud.

http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/promocion/desigualdadSalud/docs/hechosProbados.pdf

Dolan P, Layard R et al. (2011) Measuring subjective wellbeing for public policy: recommendations on measures. Special Paper 23, Centre for Economic Performance, London School of Economics and Political Science. http://cep.lse.ac.uk/pubs/download/special/cepsp23.pdf