Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història Contemporània de Catalunya

Codi de l'assignatura: 361427

Curs acadèmic: 2020-2021

Coordinació: Giovanni C. Cattini

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

55

 

-  Teoricopràctica

No presencial

 

45

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

2

 

-  Pràctiques amb documents

Presencial

 

8

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CE3 - Identificar les forces, les tendències i els processos de caràcter general que condicionen cada una de les etapes de la història. Concretar els fets i els personatges més rellevants i significatius de cada període històric.

   -

CE5 - Visió integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensió i l'explicació dels fets històrics.

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogràfiques en els diversos períodes i contextos històrics. Analitzar críticament els models interpretatius principals de la història. Conèixer les obres i els autors bàsics i fonamentals de la historiografia de cada període històric.

   -

CE6 - Capacitat d'aprofundir en diversos períodes històrics.

   -

CE7 - Valoració crítica de la història. Capacitat de fer un balanç de conjunt dels diferents períodes, processos i fets històrics.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu principal d’aquesta assignatura és entendre els processos de canvi històric a Catalunya en l’època contemporània.

Els objectius més concrets són:
― Adquirir una visió global del procés històric en la política catalana.
― Entendre els processos i mecanismes principals de canvi econòmic i social tenint en compte la complexitat en la qual intervenen diversos elements, com ara el creixement i el canvi demogràfics, els canvis econòmics i tecnològics, els conflictes socials, l’organització del treball, les relacions de gènere i els moviments socials.
― Entendre els conceptes bàsics (definicions) de la història contemporània referents a Catalunya.
― Familiaritzar-se amb les diferents interpretacions i debats sobre els fenòmens històrics.
― Iniciar-se en la crítica de textos historiogràfics i diverses fonts històriques.
― Saber analitzar i sintetitzar les lectures i expressar-se correctament, tant oralment com per escrit.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La crisi de l’antic règim i el procés revolucionari liberal

2. La construcció i l’articulació de l’estat liberal (1833-1868)

3. L’expansió industrial (1833-1874)

4. El sexenni democràtic (1868-1874)

5. La restauració borbònica (1875-1900)

6. Els nous projectes polítics i socials i la crisi de l’Estat espanyol (1901-1931)

7. La Segona República i la Guerra Civil (1931-1939)

8. La dictadura franquista. La victòria i la consolidació (1939-1959)

9. Del franquisme a la democràcia (1960-1980)

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Es basa en classes magistrals del docent, en anàlisi de textos i debats historiogràfics.

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius de les autoritats sanitàries en cada moment en aspectes com ara capacitat màxima de les aules, restriccions de mobilitat per l’edifici i distanciament mínim entre l’alumnat.

Les activitats teòriques es faran, majoritàriament, de manera no presencial. Les activitats pràctiques es faran, majoritàriament, de manera presencial. Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equipament informàtic adient per a poder seguir i participar en les activitats no presencials.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

― Quatre treballs que especifica cada professor dels diferents grups (ressenyes de lectures o pel·lícules, respondre un qüestionari treballat a partir de lectures guiades i comentades a classe, etc.). Cada exercici val el 15 % de la nota total.
― Un exercici final que val el 40 % de la nota.

 

Avaluació única

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura. 

Un examen final amb l’estructura que especifiqui el professor de cada grup i amb un valor del 100 % de la qualificació.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

RIQUER, B. de (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. Vol 6, 1997; vol. 7, 1997; vol. 8, 1997¸vol. 9, 2005; vol. 10, 2004.
  Enllaç

RISQUES, M. (dir.), Història de la Catalunya Contemporània, Pòrtic, Barcelona, 1999.
  Enllaç

CASASSAS, J. (coord.), Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975), Pòrtic, Barcelona, 1999.
  Enllaç

HUERTAS CLAVERIA, M., Obrers a Catalunya: manual d’història del moviment obrer a Catalunya, Barcelona, L’Avenç, 1994.
  Enllaç

MOLINERO, C.; YSAS, P., Catalunya durant el franquisme, Barcelona, Empúries, 1999.
  Enllaç

RIQUER, B. de, Regionalistes i nacionalistes, 1898-1931, Barcelona, Dopesa, 1997.
  Enllaç

SANTACANA, C., Atles de la transició (1973-1986), Barcelona, Edicions 62, 1997.
  Enllaç

Atles d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1988.
  Enllaç

Diccionari d’Història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1992.
  Enllaç

Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Pelai Pagés i M. Teresa de Saz (coords.), Barcelona, Abadia de Montserrat, 2000.
  Enllaç

Catalanes del IX al XIX, Carme Sanmartí, Montserrat Sanmartí (eds.), Vich, Eumo-URV, 2010.
 
  Enllaç

Atles de la guerra civil a Catalunya, V. Hurtado, T. Segura, J. Vilarroya (coords.), Barcelona, DAU-Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2009.
 
  Enllaç

Fontana, Josep: La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Ed. Euma, 2015  Enllaç

Història de Catalunya / dirigida per Albert Balcells  (Barcelona, L’Esfera dels Llibres, 2004)

Anàlisi històrica de la identitat catalana / Flocel Sabaté (director), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2015

http://cercabib.ub.edu/iii/encore/record/C__Rb1683251__Sbalcells%20historia%20de%20catalunya__Orightresult__U__X2?lang=spi&suite=def