— Identificar, distingir i descriure els nivells normatius nacionals, comunitaris i internacionals del dret internacional privat (DIPR).

— Articular les fonts normatives segons la jerarquia i altres criteris d’aplicabilitat.

— Saber els criteris que fan competents les autoritats judicials i altres autoritats espanyoles en les situacions privades internacionals.

— Distingir i explicar com s’articula aquesta competència amb la de les autoritats estrangeres en determinats àmbits.

— Conèixer l’articulació de les normes sobre llei aplicable i les de competència internacional d’autoritats.

— Saber els instruments normatius i els principis de determinació de la llei aplicable i de la cooperació internacional d’autoritats en determinats àmbits.

— Conèixer els tipus, els règims, els requisits i els procediments d’eficàcia de les resolucions judicials i extrajudicials estrangeres a Espanya.

— Conèixer els instruments normatius i els principis de l’eficàcia de les resolucions estrangeres en determinats àmbits.

— Conèixer l’articulació de les normes sobre eficàcia de les resolucions estrangeres amb les normes sobre llei aplicable i les de competència internacional d’autoritats.

— Analitzar la informació facilitada pels clients, identificar aquella en què intervé el DIPR i, si escau, completar-la amb les dades necessàries per a l’enfocament de l’assessorament en DIPR.

— Identificar quina autoritat espanyola o estrangera és competent per entendre d’una pretensió referida a una situació privada internacional.

— Identificar la normativa de DIPR aplicable a una situació privada internacional i la seva articulació amb altres fonts normatives.

— Aplicar els conceptes estructurals de DIPR a situacions privades internacionals concretes, seleccionades per la seva major litigiositat i per ser les que possiblement els estudiants tractaran més en els seus primers anys d’exercici.

— Presentar per escrit de manera clara, ordenada, coherent i sintètica les al·legacions fàctiques i jurídiques i formular amb precisió les pretensions adreçades al jutjat.

— Analitzar la posició de la part contrària, identificar-ne les línies bàsiques i tenir capacitat per respondre-les, tant si es tracta de tràmits escrits com orals.

— Identificar la normativa de DIPR aplicable a una situació privada internacional i la seva articulació amb altres fonts normatives.

— Identificar quina autoritat espanyola o estrangera és competent per entendre una pretensió referida a una situació privada internacional.