Dades generals |
Nom de l'assignatura: Modelització de Nanomaterials i Superfícies
Codi de l'assignatura: 573608
Curs acadèmic: 2020-2021
Coordinació: Francesc Viñes Solana
Departament: Departament de Ciència de Materials i Química Física
crèdits: 3
Programa únic: S
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 75 |
Activitats presencials i/o no presencials |
30 |
- Teoria |
Presencial i no presencial |
20 |
|||
- Pràctiques d'ordinadors |
Presencial i no presencial |
10 |
Treball tutelat/dirigit |
15 |
Aprenentatge autònom |
30 |
Competències que es desenvolupen |
Competències Generals (CG):
|
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements Objectius d’aprenentatge |
Blocs temàtics |
1. Fonaments de nanociencia.
* Motivació de la nanociència i l’interès dels nanomaterials. Efectes d’escala i morfología (3D -> 2D -> 1D -> 0D).
2. Tipus de materiales nanoestructurats i exemples.
* (0D) Nanoclústers, nanopartícules, "quantum dots" (e.g. Au, TiO2, CdSe). (1D) Nanorods, nanotubs, nanofils (p.e. BN, CNTs, Si). (2D) Nanofilms, materials per capes (p.e. ZnO, graphene, MoS2). (3D) Materials nanoporosos, ensamblatges de nanosistemes 0D/1D/2D (p.e. zeolites, materials basats en clústers, materials per capes tipus vdW).
3. Modelització de nanomaterials 1:
* Predicció d’estructures/propietats de nanomaterials per construcció bottom-up. Introducció a les superficies d’energia lliure i la seva topologia. Optimització global. Processos de nucleació. Termodinàmica de nanosistemes discrets. Propietats. Limitacions dels models. Exemples d’aplicació.
4. Modelització de nanomaterials 2:
* Aproximacions top-down per modelitzar nanomaterials. Diferència de nanoscales: del règim on cada àtom compta al règim escalable. Cristalls i models periodic. Estabilitat de polimorfs amb l’escala dels nanosistemes. Rellevància Importance de l’estabilitat superficial i recoonstrucció. Construcció de Wulff i més enllà. Creixement de nanoparticules. Formació i propietats de nanotubs i nanowires, nanofilms i materials nanoporosos. nanoporous materials. Exemples d’aplicació.
5. Fonaments de ciència de superfícies.
* Estabilitat, morfologia, i processos de superfície (relaxació, reconstrucció, sintering i difusió, transferència de càrrega). Fenòmens en superfície: defectes, fisisorció i quimisorció, difusió. Reactivitat en superfícies.
6. Simulació de nanostructurates superficials.
* Efectes de recobriment, nano-patrons i motlles moleculars, processos de autoassemblatge (p.e. PTCDA en grafè), adhesió de interfícies i simulació de processos de no-conmensurabilitat (p.e. grafè en Ni(111) i en Au(111)).
7. Modelització de materials nanoporosos (p.e. MOFs i zeolites) i membranes.
* Avaluació de isotermes de fisisorció i quimisorció, processos de captura, separació, i enriquiment molecular. Diffusió a través de membranes.
8. Aplicacions en diferents camps (ambiental, nano, industrial, astronòmiques, ...):
* Emmagatzematge d’energía (p.e. bateries de liti i sodi), nanofotónica (p.e. aprofitament de la llum solar en TiO2 o ZnO), smart materials (p.e. propietats a la carta de materials bidimensionals), pols espaial, quantum dots, sensors, materials desalinitzadors, conversions catalítiques, química verda (p.e. captura i conversió de CO2 i CH4), resolució química (p.e. separació de enantiòmers).
Metodologia i activitats formatives |
Metodologia i activitats formatives |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Avaluació única Avaluació única |
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Frenkel, Daan ; Smit, Berend. Understanding molecular simulation: from algorithms to applications. 2nd ed. San Diego : Academic Press, 2002
Lee, June Gunn. Computational materials science : an introduction. Boca Ratón : CRC, 2011