Pla docent de l'assignatura

 

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Antropologia Religiosa

Codi de l'assignatura: 360071

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Manuel Delgado Ruiz

Departament: Departament d'Antropologia Social

crèdits: 9

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

90

 

-  Teoria

Presencial

 

72

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

9

 

(15/4/2021: Setmana Santa, l’Hospitalet de Llobregat; 11/5/2022, Montserrat.)

 

-  Seminari

Presencial

 

9

 

(Seminari pràctic)

Treball tutelat/dirigit

60

Aprenentatge autònom

75

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Habilitat per relacionar-se amb cultures, poblacions i grups diferents del propi sense prejudicis etnocèntrics, i així fer possible la resolució de conflictes.

   -

Habilitat per apreciar la interconnexió entre diferents aspectes de la vida social i cultural, com ara els sistemes de creences i valors, els sistemes de parentiu, i l'organització social, política i econòmica.

   -

Capacitat per reconèixer la diversitat biològica, social i cultural humana.

   -

Capacitat per usar les diferents aproximacions teòriques i els conceptes de l'antropologia social i cultural, per relacionar-los amb els d'altres disciplines.

   -

Habilitat per reconèixer i analitzar els contextos en els quals les relacions de poder, de classe, de gènere, d'etnicitat, de racisme i d'exclusió social afecten les relacions humanes.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aprendre a través d’un recorregut per les diverses teories antropològiques de la màgia i la religió el sentit i la funció social, cultural i històrica de les cosmologies, les conductes rituals i els moviments i corrents místics.

— Conèixer les diverses modalitats de comunicació amb l’invisible culturalment pautades.

— Comprendre el ritu com a llenguatge expressiu al servei de la integració social, l’explicitació del conflicte i l’organització cognitiva de l’experiència.

 

Referits a habilitats, destreses

— Reconèixer en els fenòmens religiosos actuals mecanismes socials i estructures de coneixement ja descrits per l’antropologia.

— Partint del coneixement del relativisme cultural i evitant l’etnosociocentrisme, copsar el paper racionalitzador dels fenòmens religiosos com a factors de continuïtat, d’adaptació i de canvi.

— Practicar el treball de camp en relació amb conductes i experiències religioses i espirituals alienes, amb una percepció tan oberta i allunyada de prejudicis com sigui possible.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Identificar el paper estratègic de les creences transcendents i els comportaments rituals, malgrat els seus desplaçaments cap a altres camps de la cultura.

— Veure interculturalment tant els valors ideològics del poder basats en la religió com els usos de la religió en lluites socials. 

 

 

Blocs temàtics

 

1. Els objectes de l’antropologia religiosa

*  Dificultats per a la definició positiva de religió i els seus límits. Un univers d’excessos i mancances. Les oposicions simbolicoempírica i expressivoinstrumental. La invenció de l’etnologia religiosa: la graella lascasiana. Religió, ideologia i sistema de representació. La religió, fenomen social. Alguns intents de delimitació: la religió com a sistema cultural i com a estructura estructurant. Distinció entre perspectives sociologistes, psicologistes i intel·lectualistes en l’aproximació als fets religiosos

2. Els evolucionistes, la màgia i la religió

*  L’evolucionisme unilineal i la crítica a la religió. La religió com a àmbit inintel·ligible: Morgan. Les primeres interpretacions intel·lectualistes de la màgia i la religió: Tylor i Frazer. L’animisme. L’esquema màgia-religió-ciència. Màgia simpatètica i màgia homeopàtica. El primer sociologisme. Spencer, Robertson Smith, Fustel de Coulanges. El totemisme i les teories evolucionistes del sacrifici. La reacció degeneracionista i l’escola difusionista: el monoteisme primordial

3. Les dues mentalitats

*  Lévy-Bruhl i la mentalitat primitiva. Pensament primitiu i pensament científic; experiència mística i experiència positiva. El paper de l’emoció en el pensament prelògic. Rebuig de l’objectivitat i principi de participació. Les representacions col·lectives com a instàncies afectuals. El debat sobre la racionalitat: Winch versus Horton

4. La sociologia de la religió de Durkheim

*  Primeres teories sociologistes sobre la religió: Spencer, Fustel de Coulanges, Robertson Smith. La tradició positivista: la societat com a totalitat externa. Postulats biològics i psicofísics a propòsit de la societat: l’analogia organicista en ciències socials. Durkheim i la religió com a fenomen social primitiu. La mentalitat col·lectiva. Una forma vehement de coacció social. Hipòtesis causals, interpretatives i funcionals sobre la religió. Les representacions col·lectives. Relació entre sistema de representació i morfologia social. L’efervescència col·lectiva. L’anòmia. L’escola dels Annals: Hertz, Halbwachs, Griaule, Leenhardt

5. Els sistemes classificatoris

*  Els aspectes sociològics de l’obra de Durkheim: aspectes intel·lectualistes de l’escola dels Annals. La contribució de Marcel Mauss. Els sistemes taxonòmics i la construcció lògica de la realitat. Les lleis subjacents de l’apropiació d’un univers socialment determinat. Les correlacions conceptuals. De l’origen social del simbolisme a l’origen simbòlic de la societat. Intel·ligència, llenguatge i cultura. Permutacions. La lògica associativa. El pensament i llurs objectes. Mètode i realitat. Talls, contrastos, missatges. La forma interior: el paper de la teleologia inconscient de l’esperit humà. Lévi-Strauss

6. Les teories de la màgia de Mauss i Hubert i l’eficàcia simbòlica

*  Les pràctiques transformatives. Marcel Mauss. Del codi conscient a les pautes inconscients. Distinció entre màgia i religió. La figura del mag: la centralitat dels marges. El paper de la impostura en les pràctiques màgiques. La confusió d’imatges com a tema de les representacions i les pràctiques màgiques. El mana: qualitat, substància i activitat. El mag com a abreactor. Els esquemes flotants: el valor simbòlic zero. La insuficiència dels sistemes taxonòmics i els mecanismes d’integració de l’inclassificable. Ordre patent, ordre latent. La funció simbòlica. L’eficàcia simbòlica

7. L’intercanvi sacrificial

*  El sacrifici com a fet social total. La lògica intercanviària del sacrifici. El contracte sacrificial. Tipologia dels sacrificis. El sacrificador i el sacrificant. La víctima. La irrupció de la hipersacralitat. El pas del visible a l’invisible: l’incompatible en contacte. Un compte metafísic de pèrdues i guanys: traspassos, ingressos, disposicions

8. Els ritus de pas

*  La protocol·lització de les transicions dins l’estructura social: Van Gennep i la universalitat dels ritus de passatge. Les fases dels ritus de pas: separació, linealitat, reintegració. Funció social i intel·lectual dels passatges rituals. Límits en l’estructura social: la noció de ’frontera’. Les situacions interestructurals: Victor Turner. La institucionalització de l’ambigüitat estructural. El passatger o transeünt ritual. La noció de ’linealitat’: situacions liminars i personatges liminoidals. Els ritus de pas com a mecanismes de nihilització o atuïment. La ’communitas’. Liminaritat i perill

9. Tipologies del trànsit: xamanisme

*  Les tècniques de l’èxtasi a partir dels oposats viatge/visita, metafísica ascensional / encarnació, voluntarietat/involuntarietat, control sobre els esperits / submissió als esperits. Exorcisme i adorcisme. El xamanisme com a instància fundadora i com a conjunt d’idees i de pràctiques sobre el món i la seva reproducció. El xamanisme, sistema de representació, visió del món i guia d’acció. Territoris de la transgressió i de la transgressió dels límits vida/mort, visible/invisible, etc.

10. Tipologies del trànsit: possessió

*  Teories psicologistes, fisiologistes i funcionalistes sobre la possessió. El paper dels cultes de possessió: legitimació d’estratègies individuals o grupals, mecanisme de control social, regulació homeostàtica de conflictes, vehiculador de descontentaments, reproductor dramatúrgic de contradiccions i desajustos. La possessió com a teatre viscut i com a comèdia ritual. El trànsit com a tècnica del cos: la somatització de la vida social

11. La funció social del ritual

*  La problemàtica del ritual en perspectiva. Algunes definicions de ritu. Una prolongació de la realitat. El ritual com a parallenguatge. Sociologia i simbolisme. L’estructura social en escena. Les relacions socials com a predicat. La configuració ritual de jerarquies de valors. Les manipulacions rituals: itineraris, construccions, destruccions, exclusions, inversions, intercanvis, etc. La juxtaposició d’aspectes en el ritual: acte col·lectiu, acció prescrita, sistema de fets, gestos i creences. Radcliffe-Brown i el primer funcionalisme estructural. La influència pragmàtica en la definició de símbol. La interpretació del simbolisme ritual. La noció de ’valor ritual’. Lévi-Strauss i les lectures intel·lectualistes sobre el ritual: bo per menjar o bo per pensar?

12. La bruixeria com a mecanisme de control social

*  Distinció entre bruixeria i fetilleria. Evans-Pritchard i la bruixeria ’azande’. Una teoria general de la causalitat. Culpa i societat. La qüestió del mal i les bretxes en l’estructura social. Definició i indefinició social. La funció de les acusacions de bruixeria. La bruixeria com a sistema judiciari. Carisma negatiu. Bruixeria: models locals de significat i variacions de l’estructura social. Bruixeria interior i bruixeria exterior. L’exclusió de l’atzar. Perills psíquics inconscients. La bruixeria com a agressió política. Una teoria de la causació social. L’etiologia social de la fatalitat

13. Els moviments mil·lenaristes

*  Mite i història. Moviments socioreligiosos de naturalesa quiliasta: l’expectativa dels adveniments. Corrents salvífics al llarg de la història. Moviments de revitalització i nativistes. La lògica messiànica: el carisma en acció. Contra l’anòmia. Són prepolítics els corrents mil·lenaristes?

14. Les teories cibernètiques sobre el ritual

*  La informació sagrada. Metàfora i sagrament. El ritual com a codi paralingüístic. Els ritus i la teoria de la comunicació i del control. Lògica funció adaptativa: teories ecocibernètiques a propòsit del ritual. El ritual com a servomecanisme de retroalimentació negativa: el ’feedback’. Gluckman i l’escola de Manchester. Ritual i conflicte. Els ritus de rebel·lió. Ritus d’inversió simbòlica. Paròdia i ritual. Caos i cosmos festius. La reinstauració de l’ordre. Estructura i antiestructura. Cismogènesi. El doble vincle o l’ordre d’espontaneïtat exigida. Bateson i l’escola de Palo Alto

15. Microrituals de la vida quotidiana

*  Goffman i les teories sobre la religió i el ritual. La influència de Durkheim. L’individu com a porció de sacralitat. La ritualització de la vida quotidiana. Ritus positius i negatius. Els ritus de la interacció. La interacció com a determinació recíproca entre cossos. Els intercanvis correctors. Rituals d’evitació i rituals de presentació. Les converses i altres societats primitives. La noció de ’self’. La burocratització de l’esperit. Actes de deferència. Goffman i la dissolució del subjecte. El ritual des d’una perspectiva situacional. De la intersubjectivitat etnometodològica a la interobjectivitat interaccionista

16. Teories neopragmàtiques sobre el ritual

*  La religió com a sistema cultural. Els ritus com a instruments educatius: emoció i cognició. L’educació sentimental: ethos i subjectivitat. Els ritus com a models culturals d’actuació i esquemes culturals. Processos socials i psicològics que modelen la conducta pública. La doble funció dels sistemes de símbols. El ritu com a model de la realitat, en relació estreta amb l’estructura de què és maqueta o reproducció. El ritu com a model de font d’informació que permet estructurar processos. Programa o guia per a l’acció i representació conceptual d’allò programat

17. Ritual i drama social

*  Victor Turner i l’escola de Manchester. Els rituals com a exageració dels conflictes socials. Ritual, compensació i reforç. Drama social. Els nivells d’interpretació del simbolisme ritual: interpretació indígena, significat operatiu i significació posicional. El símbol com a unitat mínima del complex ritual. Simbolisme ritual i procés social. Símbols de condensació i símbols referencials. Pol ideològic i pol sensorial del simbolisme ritual. La conversió de l’obligatori en desitjable: normes ètiques i estímuls emocionals

18. Contaminació i perill. Les prohibicions rituals

*  Els ritus en el procés de socialització. Sistemes projectius. Quadrícula i grup. Família posicional i família personal. La pedagogia neodurkheimiana: Bernstein. La formació del símbol en l’infant. Les teories sobre el tabú. Prohibicions rituals. Sacrilegi i profanació. Transgressions. La culpa. La idea de risc. Les creences sobre la brutícia com a reforçaments de l’estructura cultural. Dispositius contra l’ambigüitat. La interpretació política de les desgràcies i de la distribució de responsabilitats. Por ritual i dominació. Accidents. Brut/net. La responsabilitat mística. La politització dels esdeveniments. Entorn de la condició metafòrica de la malaurança. Origen místic de la malaltia

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les classes se centren en el treball a l’aula a partir del plantejament magistral del material teòric i audiovisual i la discussió a càrrec dels alumnes. 

El seminari pràctic consisteix en l’exposició d’una recerca en curs.

Es duen a terme dues sortides de camp per seguir diverses pràctiques rituals i religioses, siguin regulars siguin extraordinàries, programades per cada professor en funció del calendari de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en dos exercicis teòrics escrits no presencials distribuïts al llarg del curs, el primer del qual aportaria un 25 % i el segon un 45 % de la qualificació. Un altre 20 % correspondria a un treball empíric associat al seminari pràctic. El 10 % restant s’obté a partir de l’assistència acreditada a un màxim de quatre activitats complementàries sobre temàtiques pròpies de l’assignatura, a escollir entre les que es vagin oferint al llarg del curs.

 

Avaluació única

Consisteix en un examen final no presencial a partir del temari impartit (100 % de la qualificació final).

 

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges estableix un sistema de reavaluació, dirigit a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El sistema de reavaluació que es proposa per a l’assignatura és igual que l’establert en l’avaluació única del pla docent.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CANTON DELGADO, M. La razón hechizada. Barcelona: Ariel, 2008.  Enllaç

MORRIS, B. Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidos, 1995.  Enllaç

MORRIS, B. Religión y antropología, Akal, Madrid, 2009.  Enllaç

PRAT, J. El estigma del extraño. Barcelona: Ariel, 2007.  Enllaç

RAPPAPORT, R. A. Ritual y religión. Madrid: Cambridge University Press, 2001.  Enllaç

DOUGLAS, M. Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú, Siglo XXI, Madrid, 2007.  Enllaç

TURNER, V. La selva de los símbolos, Siglo XXI, Madrid, 2005.  Enllaç

DURKHEIM, E. Les formes elementals de la vida religiosa, Edicions 62, Barcelona, 1986.  Enllaç

EVANS-PRITCHARD, E.E. Brujería, magia y oráculos entre los azande, Angrama, Barcelona, 1997.  Enllaç

MAUSS, M. / HUBERT, H. Assaig sobre la naturalesa i la funció del sacrifici, Icaria/ICA, Barcelona, 1995.  Enllaç

LÉVI-STRAUSS, C. Antropología estructural, Paidós, Barcelona, 2009.  Enllaç

GEERTZ, C. La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona, 2003.  Enllaç

DURKHEIM, E. Les formes elementals de la vida religiosa, Edicions 62/La Caixa, Barcelona, 1984.  Enllaç

VALLDERDÚ, Jaume, Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión. UOC, Barcelona. 2008.

PRAT, J. La nostalgia de los orígenes, Kairós, Barcelona, 2017.

http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat/?searchtype=t&searcharg=nostalg%C3%ADa+de+los+or%C3%ADgenes&searchscope=1&sortdropdown=-&SORT=A&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aVallverd%7Bu00FA%7D+Vallverd%7Bu00FA%7D%2C+Jaume%2C+1965-  Enllaç

PRAT, J. ed. El nous imaginaris culturals, URV,, Tarragona, 2014.

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/tnous+imaginaris+culturals/tnous+imaginaris+culturals/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=tnous+imaginaris+culturals+espiritualitats+orientals+tera+pies+naturals+i+sabers+esot{7F1972}ics&1%2C1%2C  Enllaç

Article

DURKEHIM, E. / MAUSS, M. "Sobre algunas formas primitivas de clasificación", en E. DURKHEIM, Clasificaciones primitivas, Ariel, Barcelona, 1995, pp .23-105.  Enllaç