Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Art de Roma i l'Antiguitat Tardana

Codi de l'assignatura: 360104

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Antoni Conejo Da Pena

Departament: Departament d'Histņria de l'Art

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstąncies sanitąries que es donin al llarg del curs )

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autņnom

53

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comś / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CE1 - Obtenir una conscičncia crķtica de les coordenades espaciotemporals de la histņria de l'art.

   -

CE2 - Obtenir una visió diacrņnica general i regional de la histņria de l'art que permeti de situar els processos artķstics universals principals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Assolir una base sòlida de coneixements de la història de l’art de l’època altimperial romana i de l’antiguitat tardana, no només sobre obres o artistes concrets, o sobre aspectes formals o iconogràfics, sinó, especialment, sobre la problemàtica historicoartística —és a dir, sobre els processos històrics que determinen els accents i les tendències de l’expressió artística, de les seves funcions i la seva instrumentalització.

— Conèixer la transcendència fonamental de les formulacions clàssiques, del llenguatge figuratiu com a vehicle d’expressió determinant, de les estructures arquitectòniques, dels ordres, de la literatura artística generada en aquesta cultura, per comprendre la cultura occidental i la formació del gust en l’època moderna.

— Entendre i valorar com es va crear un llenguatge, un vehicle d’expressió capaç d’arribar a adquirir valors d’universalitat i que mai no va restar tancat en l’estret marc de la creació o al territori on es va desenvolupar. En el cas del món romà, com va aconseguir assimilar i transformar alhora l’enorme herència grega i que aquest llenguatge de gènesi complexa adquirís uns valors de senzillesa que el van fer intel·ligible universalment.

 

— Entendre el significat i la complexitat del període històric de l’antiguitat tardana a través de la seva producció artística, context en què es produeixen les transformacions de l’antiguitat clàssica i s’inicien les tipologies, els continguts i el llenguatge formal que s’utilitzen durant l’edat mitjana.

 

 

Blocs temątics

 

1. Introducció histņrica

*  En aquest bloc s’analitzen les causes que van abocar Roma a la crisi de la tardorepública, tot aplanant el camí vers el període imperial.

2. La Roma augustea i l’art romą del segle i

*  En aquest bloc s’aborda la construcció de les bases del llenguatge artístic i arquitectònic romà imperial.

L’urbanisme en temps d’August

La imatge de l’imperi: l’arquitectura en temps d’August

El programa de renovació cultural d’August

Ideologia política, fonaments plàstics: l’Ara Pacis Augustæ

Roma caput mundi: la capital durant les dinasties julioclàudia i flàvia

L’herència augustea: el retrat i el relleu oficial durant la dinastia julioclàudia

Un monument a la construcció: Amphitheatrum Flavium

L’escultura de propaganda imperial flàvia

La pintura romana fins al 79 dC

3. L’art romą del segle ii: de Trają als Severs

La culminació d’un llarg procés: el fòrum i els mercats de Trajà

L’escultura de propaganda imperial en temps de Trajà

Arquitectura adrianiana

L’escultura oficial durant la dinastia antonina

L’escultura oficial durant la dinastia severa

Arte plebea

4. L’art i l’arquitectura romans a les provķncies

5. Les transformacions de la cultura romana al s. iii: l’antiguitat tardana

6. La configuració de formes i contingut del primer art cristią

Constantí i l’imperium christianum

Vies de la creació de la iconografia cristiana

L’arquitectura dels primers cristians

7. La caiguda de Roma: l’art dels pobles migratoris

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El desenvolupament acadèmic de l’assignatura gira al voltant dels ítems següents: classes teòriques, classes pràctiques i tutories.

Les classes teòriques proporcionen a l’alumnat els coneixements bàsics dels diferents temes del programa. Per complementar l’explicació oral (en català) del professor, s’utilitzen mitjans audiovisuals (projecció d’imatges i transparències).

Les classes pràctiques permeten analitzar i interpretar casos concrets interrelacionats amb la teoria, insistir en l’ús de la terminologia tècnica i en els mètodes més idonis per a l’anàlisi de l’obra d’art. També es preveu la visita supervisada a museus i àrees monumentals, l’elaboració de treballs voluntaris individuals o en grup sobre les pràctiques de camp i casos complexos plantejats a classe, ressenyes bibliogràfiques o presentacions en PowerPoint, i la impartició de seminaris monogràfics.

Les tutories tenen com a finalitat afrontar, de manera individualitzada, els dubtes relacionats amb els temes del programa, com també fer un seguiment personal i atent de les lectures recomanades, el treball formatiu i l’examen.

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

Igualment, i en funció de les restriccions sanitàries, es podrà ofertar un viatge d’estudis opcional a la ciutat de Roma per completar i complementar els continguts treballats durant el curs.

     

     

    Avaluació acreditativa dels aprenentatges

     

    Avaluació Continuada
    La qualificació acadèmica de l’alumne serà el resultat de diversos exercicis que sumats permeten assolir el 100% de la qualificació final de l’assignatura. 

    GRUP A1 (prof. Carles Mancho)

    -Tres qüestionaris autoavaluables o parcialment autoavaluables (30% de la qualificació).

    -Treball en grup, format per 2 ó 3 alumnes (20% de la qualificació). Cada grup haurà de fer un treball escrit, equivalent al 15% de la qualificació i una presentació oral (5% de la qualificació), d’una durada d’entre 5 i 10 minuts, en funció del nombre de treballs que s’hagin de defensar.

    -Exercici escrit (50%). Aquest exercici escrit constarà de tres parts: 

    • Un qüestionari autoavaluable de síntesi de tots els continguts vists al llarg del curs a través del CVUB.
    • Anàlisi de dues obres treballades durant el curs.
    • Desenvolupar un tema sobre els continguts del darrer bloc temàtic de la matèria.


    Avís. Els alumnes matriculats al grup A1, per tal de poder superar l’assignatura, han d’haver-se presentat al 100% de les proves avaluables.

     

    GRUPS B1 i C1 (prof. Antoni Conejo)

    -Dos qüestionaris autoavaluables en modalitat virtual (20% de la qualificació [10% cadascun]).

    -Un exercici a triar: disseny d’un pòster científic sobre un tema a escollir; o bé, un comentari de text (10% de la qualificació final).

    -Enregistrament d’un vídeo (elevator pitch) d’1 minut sobre un tema a escollir (10% de la qualificació final).

    -Treball en grup, format per 2 ó 3 alumnes (20% de la qualificació). Cada grup haurà de fer un treball escrit, equivalent al 15% de la qualificació i una presentació oral (5% de la qualificació), d’una durada d’entre 5 i 10 minuts, en funció del nombre de treballs que s’hagin de defensar.

    -Exercici escrit (40%). Aquest exercici escrit constarà de tres parts: 
    • Un qüestionari autoavaluable de síntesi de tots els continguts vists al llarg del curs a través del CVUB.
    • Comentari d’una obra treballada durant el curs.
    • Desenvolupar un tema sobre els continguts del darrer bloc temàtic de la matèria.


    La no presentació d’alguna de les proves es qualificarà amb un però no exclou fer-ne la resta.

     

    Avaluació śnica

    Aquells estudiants que, dins dels terminis fixats pel Consell d’Estudis d’Història de l’Art (31 octubre) i de manera motivada sol·licitin acollir-se a una avaluació única, realitzaran una única prova —en el dia, lloc i hora fixats oficialment.

    Aquest examen constarà de tres parts: 

    • Un qüestionari autoavaluable de síntesi de tots els continguts vists al llarg del curs a través del CVUB.
    • Comentari d’una obra treballada durant el curs.
    • Desenvolupar un tema sobre qualsevol dels continguts de l’assignatura.


    Reavaluació

    Els alumnes que no s’hagin presentat a les diverses convocatòries de l’avaluació, sigui en la modalitat de continuada o d’única, o que no hagin pogut superar l’assignatura, tindran dret a una reavaluació que consistirà en un únic examen:
    • Un qüestionari autoavaluable de síntesi de tots els continguts vists al llarg del curs a través del CVUB.
    • Comentari d’una obra treballada durant el curs.
    • Desenvolupar un tema sobre qualsevol dels continguts de l’assignatura.


    La reavaluació té lloc al mes de març per a les assignatures del primer semestre i al mes de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. La reavaluació segueix el mateix format que l’avaluació única.

     

     

    Fonts d'informació bąsica

    Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

    Llibre

    Age of spirituality: late antique and early christian art, third to seventh century. New York: The Metropolitan Museum of Art, 1979.  EnllaƧ

    ANDREAE, Bernard. Arte Romano. Barcelona: Gustavo Gili, 1974.  EnllaƧ

    BARBET, Alix. La peinture murale romaine: les styles décoratifs pompéiens. Paris: Picard, 1985.  EnllaƧ

    BECKWITH, Jonh. Arte paleocristiano y bizantino. Madrid: Cátedra, 1997.  EnllaƧ

    BRENDEL, Otto J. Introduzione all’arte romana. Torino: Einaudi, 1982.

    BRUNEAU, Philippe. La Mosaïque antique. Paris: Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1987.  EnllaƧ

    DURLIAT, Marcel. Des barbares à l’an Mil. Paris: Éditions d’art Lucien Mazenod, 1985.  EnllaƧ

    ETTINGHAUSEN, R. i GRABAR, O. Arte y arquitectura del Islam: 650-1250. Madrid: Cátedra, 1996.  EnllaƧ

    I Goti. Milano: Electa, 1994.  EnllaƧ

    GRABAR, André. La Edad de oro de Justiniano: desde la muerte de Teodosio hasta el Islam. Madrid: Aguilar, 1966.  EnllaƧ

    GRABAR, André. Las vías de la creación en la iconografía cristiana. Madrid: Alianza, 1985.  EnllaƧ

    GRABAR, Oleg. La formación del arte islámico. Madrid: Cátedra, 1979.  EnllaƧ

    GRIMAL, Pierre. Diccionario de la mitología griega y romana. Barcelona: Labor, 1966.  EnllaƧ

    GROS, Pierre. L’architecture romaine: du début du IIIe siècle av. J.C. à la fin du Haut-Empire. Paris: Picard, 1996-2001. Vol. 1.  EnllaƧ

    GROS, Pierre. Storia dell’urbanistica. Il mondo romano. Roma: Laterza, 1994.  EnllaƧ

    HENIG, Martin. (Dir.) El arte romano: Una revisión de las artes visuales del mundo romano. Barcelona: Destino, 1985.  EnllaƧ

    KITZINGER, Ernst. Byzantine Art in the Making. Main lines of stylistic development in Mediterranean Art, 3th-7th century. Londres: Faber and Faber, 1977.  EnllaƧ

    KLEINER, Diana. Roman Sculpture. New Haven: Yale University Press, 1992.  EnllaƧ

    KRAUTHEIMER, Richard. Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid: Cátedra, 1984.  EnllaƧ

    LING, Roger. Roman Painting. Cambridge: Cambridge University Press, 1991.  EnllaƧ

    I Longobardi. Milano: Electa, 1990.  EnllaƧ

    MACDONALD, William. The Architecture of the Roman Empire. New Haven: Yale University Press, 1982. 2 vol.  EnllaƧ

    MARROU, Henri Irénée. ¿Decadencia romana o antigüedad tardía?: siglos III-VII. Madrid: Rialp, 1980.  EnllaƧ

    SCHLUNK, Helmut. Die Denkmäler der frühchristlichen und westgotische Zeit. Mainz am Rhein: Philipp von Zabern, 1978.  EnllaƧ

    WARD-PEKINS, J.B. Arquitectura romana. Madrid: Aguilar, 1989.  EnllaƧ

    WEITZMANN, Kurt. El rollo y el códice: un estudio del origen y el método de la iluminación de textos. Madrid: Nerea, 1990.  EnllaƧ

    ZANKER, Paul. Augusto y el poder de las imágenes. Madrid: Alianza, 1992.  EnllaƧ

    Article

    GRABAR, André. "Plotin et les origines de l’esthétique médiévale". En Cahiers Archéologiques. Paris: Vanoest, 1945.  EnllaƧ