Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Art G˛tic dels Segles XIV i XV

Codi de l'assignatura: 360107

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Joan Domenge Mesquida

Departament: Departament d'Hist˛ria de l'Art

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

CompetŔncies bÓsiques

 

• Capacitat de conèixer l’art que es desenvolupa als principals centres europeus (fonamentalment en territoris d’Itàlia i França) en els segles XIV-XV, sense oblidar els precedents immediats.
• Capacitat per interpretar adequadament els diversos llenguatges artístics del període.
• Capacitat d’assolir consciència de les distintes coordenades espaiciotemporals que cal tenir presents per interpretar adequadament els testimonis artístics.
• Capacitat de conèixer els resultats que han donat els diferents mètodes per estudiar l’art de la baixa edat mitjana.
• Capacitat d’anàlisi de les obres d’art (particularment dels aspectes estilístics i iconogràfics) i dels testimonis documentals i les fonts que permeten l’estudi d’aquest període.
• Capacitat de fomentar l’esperit crític per destriar i gestionar la informació gràfica i bibliogràfica disponible relacionada amb el període.

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

45

 

(Situaciˇ d’exemples i estudi de casos. Pot ajustar-se, en funciˇ de les necessitats, amb l’horari de teoria.)

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial

 

3

 

-  Altres prÓctiques

Presencial

 

3

 

(Seminari sobre un aspecte de l’art g˛tic a ItÓlia (pot ser que algun s’imparteixi en italiÓ o en altres idiomes).)

Treball tutelat/dirigit

43

(Treballs dirigits, associats als debats o a les lectures proposades.)

Aprenentatge aut˛nom

53

 

 

Recomanacions

 


• A l’inici de curs cal consultar els programes específics dels diferents grups en què s’imparteix l’assignatura.

• Bibliografia complementària (al llarg del curs es donen altres referències bibliogràfiques):

L’art à la cour de Bourgogne. Le mécénat de Philippe le Hardi et de Jean sans Peur (1364-1419), París 2004. [Cat. exp., Dijon 2004.]

Storia delle arti in Toscana: Il Trecento. Edició a cura de M. Seidel. Florència, 2004.

Le siècle de Van Eyck. Le monde méditerranéen et les pirimitifs flamands, 1430-1530. Edició a cura de Till-Holger Bochert. Gant-Amsterdam, 2002. [Cat. exp.]

Rogier van der Weyden, 1440-1464. Maître des Passions. Lovaina, 2009. [Cat. exp.]

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

CG7 - Capacitat de lectura de l'entorn.

   -

CE1 - Obtenir una consciŔncia crÝtica de les coordenades espaciotemporals de la hist˛ria de l'art.

   -

CE2 - Obtenir una visiˇ diacr˛nica general i regional de la hist˛ria de l'art que permeti de situar els processos artÝstics universals principals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer de manera ordenada i jerarquitzada les manifestacions artístiques principals del període.
• Adquirir les bases que fan possible remarcar les diferències artístiques d’un mateix període històric a partir de diferents àmbits geogràfics i en funció de les seves tradicions.
• Descriure la varietat de la producció artística del període i les diferents maneres d’interrelació entre les diverses arts d’aquesta etapa i els seus artífexs.
• Aprendre els paràmetres que permeten calibrar la importància de la informació documental i històrica respecte a l’activitat artística i l’obra d’art.
• Assajar l’abast i els límits que presenten els diversos mètodes d’aproximació a l’obra d’art per al període objecte d’estudi.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Introducciˇ

*  La noció de gòtic. Periodització i categories estilístiques

1.1. Introducció

2. L’arquitectura g˛tica meridional

3. L’escultura italiana. Dels Pisano al segle xiv

4. ItÓlia i les arts del color. Del segle xiii al trecento

5. El g˛tic a Franša (segles xiv-xv)

*  L’abast de París com a metròpoli artística i l’art a les corts del gòtic internacional

6. L’art flamenc i les arts del color del segle xv

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

No totes les pràctiques consignades s’imparteixen igual en tots els grups de l’assignatura. Les classes teòriques i teoricopràctiques segueixen el mateix pla docent, però la metodologia dels aprenentatges pot variar en els diferents grups de l’assignatura.

Es dona una orientació sobre la distribució general de les hores teòriques, teoricopràctiques i pràctiques, però la distribució pot variar segons el nombre d’alumnes matriculats en el curs i la metodologia que apliqui cada docent (classes magistrals, debats a l’aula, tallers experimentals i de problemes, sortides de camp, pràctiques d’ordinador, etc.).

Cal consultar els programes específics dels diferents grups en què s’imparteix l’assignatura.

Cal afegir a les competències: fomentar l’esperit crític a l’hora d’escollir i gestionar la informació bibliogràfica relativa al període.

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

• primer parcial: 50 %

• segon parcial: 50 %

Els treballs optatius ponderen la nota obtinguda en els exàmens.

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’alumnat que hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a un examen al final del curs (dia oficial d’examen). Aquesta prova és el 100 % de l’avaluació. La data límit per sol·licitar-la és el 15 de març.


Reavaluació
 .

La reavaluació té lloc als mesos de març i juliol, per a les assignatures del primer semestre, i per a les assignatures anuals i de segon semestre, respectivament. Les dates, les hores i l’aulari es publiquen al web de la Facultat.

La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BELLOSI, L. La oveja de Giotto. Madrid: Akal, 1992 [1985]  

 

  Enlla├ž

  Se’n recomana la lectura en l’original italià: La pecora di Giotto

BIALOSTOCKI, J. El arte del siglo XV. De Parler a Durero. Madrid: Istmo, 1998 [1989]  

 

  Enlla├ž

ERLANDE-BRANDENBURG, A. La conquête de l’Europe 1260-1380. París: Gallimard, 1987  

 

  Enlla├ž

ERLANDE-BRANDENBURG, A. El arte gótico. Torrejón de Ardoz: Akal, 1992  

 

  Enlla├ž

GRODECKI, L. Arquitectura gótica. Madrid: Aguilar, 1977  

 

  Enlla├ž

Luciano BELLOSI, Buffalmaco e il Trionfo della morte, 5 Continents Editions, Torino. 1974

MARTINDALE, A. El arte gótico. Barcelona: Destino, 1994 [1967]  

 

  Enlla├ž

La naissance et l’essor du gothique méridional au XIIIe. siècle. Toulouse: Privat, 1974 (Cahiers de Fanjeaux; 9)  

 

  Enlla├ž

PANOFSKY, E. Los primitivos flamencos. Madrid: Cátedra,1998 [1953]  

 

  Enlla├ž

Paris-1400. Les arts sous Charles VI. París: Fayard: Réunion des musées nationaux, 2004  

 

  Enlla├ž

La pittura in Italia : Il Duecento e il Trecento. 2 v. Milano: Electa, 1986  

 

  Enlla├ž

RECHT, R. i CHÂTELET, A. Le monde gothique. Automne et Renouveau 1380-1500. París: Gallimard, 1988  

 

  Enlla├ž

WHITE, J. Arte y arquitectura en Italia, 1250-1400. Madrid: Cátedra, 1989 [1966]  
  Enlla├ž

TOMAN, R. (ed).  El gótico : arquitectura-escultura-pintura. Köln: Könemann, 1999  Enlla├ž

ALCOY, Rosa, Anticipaciones del Paríso. El donante y la migración del sentido en el arte del Occidente medieval, Vitoria-Gasteiz, Sans Soleil ed., 2017

Luciano BELLOSI,  Cimabue, Milán, 2004

Luciano BELLOSI, Come un prato fiorito. Studi sull’arte tardogotica, Milán, 2000

 

Luciano BELLOSI,"I vivi parean vivi" : scritti di storia dell’arte italiana del Duecento e del Trecento, Firenze : Centro Di, 2006

Max SEIDEL (ed.), Giovanni Pisano a Genova, Genova, 1987

 

Max SEIDEL, Storia delle arti in Toscana. Il Trecento (Collana diretta da Mina Gregori e Roberto Paolo Ciardi), Edifir, Firenze, 2004