PD:Biologia Cel·lular i Tissular

Pla docent de l'assignatura

Català

Castellano

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Biologia Cel·lular i Tissular

Codi de l'assignatura: 360368

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Mireia Martin Satue

Departament: Departament de Patologia i Terapèutica Experimental

crèdits: 6

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoria	Presencial i no presencial	36
- Tutorització per grups	Presencial i no presencial	4
- Pràctiques de laboratori	Presencial i no presencial	15
- Seminari	Presencial i no presencial	6

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

Es recomana portar a les pràctiques llapis, goma d’esborrar i llapis de colors per dibuixar les estructures que s’observen al microscopi.

Competències que es desenvolupen

-	Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).
-	Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

-	Identificar els principis biològics i epidemiològics dels processos infecciosos i les seves característiques específiques.
-	Conèixer el desenvolupament, l'estructura i les funcions del cos humà.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Conèixer i entendre la composició, morfologia i funció dels diferents orgànuls que hi ha i que componen les cèl·lules humanes.

— Conèixer i entendre l’origen, la composició i les funcions dels teixits del cos humà.

— Entendre la relació entre l’estructura i la funció normals dels teixits per poder comprendre’n i aprendre’n la histopatologia.

— Conèixer i entendre la metodologia més habitual per a l’elaboració de preparacions histològiques.

— Aprendre i comprendre la terminologia citològica i histològica.

Referits a habilitats, destreses

— Aprendre a manipular correctament el microscopi òptic.

— Reconèixer i interpretar les estructures histològiques observades al microscopi òptic.

— Redactar informes descriptius de les preparacions histològiques observades al microscopi òptic.

— Interpretar les seccions observades al microscopi per poder-ne fer la reconstrucció tridimensional.

— Aprendre a utilitzar les eines bibliogràfiques i visuals a l’abast (llibres, atles, vídeos, Campus Virtual, etc.) relacionades amb els continguts de l’assignatura.

Referits a actituds, valors i normes

— Consolidar els hàbits d’estudi i de treball individual i en grup.

— Consolidar l’esperit crític constructiu mitjançant la discussió ordenada i dirigida del treball exposat per un mateix o pels companys.

— Contribuir al clima d’aprenentatge a l’aula mantenint la puntualitat, el respecte i l’atenció adequats.

— Respectar i complir la normativa del centre pel que fa a l’ús de les infraestructures: no menjar ni beure a les aules, no embrutar intencionadament el mobiliari (taules, cadires, etc.).

— Contribuir al manteniment del material docent i de l’equipament comú: preparacions histològiques, microscopis, etc.

Blocs temàtics

1. Citologia

1.1. La membrana plasmàtica;intercanvis de la cèl·lula amb el medi extern

1.2. El citoesquelet: microfilaments, filaments intermedis. Unions cel·lulars

1.3. Orgànuls cel·lulars I: el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, els ribosomes, els lisosomes, els mitocondris, el citosol

1.4. Orgànuls cel·lulars II: el nucli; el cicle cel·lular

2. Histogènesi

2.1. Diferenciació cel·lular

2.2. Concepte de cèl·lula, teixit, òrgan, aparell i sistema

2.3. Tipus de teixit; exemples

2.4. Adaptacions cel·lulars a les alteracions de l’entorn. Conceptes d’atròfia , hipertròfia, hiperplàsia, aplàsia, metaplàsia, displàsia i neoplàsia

3. Mètodes d’estudi en histologia

4. Teixit epitelial

4.1. Epitelis de revestiment:concepte, especialitzacions de les cèl·lules epitelials, classificació i exemples

4.2. Epitelis glandulars:concepte, classificació i exemples

5. Teixit connectiu

5.1. La matriu extracel·lular: concepte, composició i estructura. Histofisiologia

5.2. Les cèl·lules: fibroblasts, macròfags, mastòcits, cèl·lules plasmàtiques, cèl·lules dendrítiques

5.3. Tipus de teixit connectiu; exemples

6. Teixit adipós

6.1. El teixit adipós blanc:origen, distribució, estructura i funció

6.2. El teixit adipós bru: origen, distribució, estructura i funció

7. La sang

7.1. Generalitats. Elements de la sang. Concepte de sèrum i plasma

7.2. Eritròcits, plaquetes i leucòcits: característiques generals i origen

8. Teixit cartilaginós

8.1. Composició i tipus. Histofisiologia

8.2. El cartílag hialí: composició, estructura, creixement i distribució

9. Teixit ossi

9.1. Organització macroscòpica dels ossos;tipus

9.2. La matriu òssia:estructura i composició química

9.3. Estructura microscòpica del teixit ossi;el sistema de Havers

9.4. Origen, estructura i funció de les cèl·lules del teixit ossi

9.5. L’ossificació. Histofisiologia de l’os

9.6. Les articulacions

10. Teixit muscular

10.1. El múscul llis: distribució i estructura de les fibres musculars llises. Histofisiologia

10.2. El múscul estriat: estructura de la fibra muscular esquelètica, miofibril·les (composició i organització), concepte de sarcòmer. Histofisiologia

11. Teixit nerviós

11.1. Components del teixit nerviós

11.2. Les neurones: estructura i tipus. L’àxon. Les fibres nervioses: amielíniques i mielíniques

11.3. La neuròglia

11.4. Les cèl·lules de Schwann; estructura i composició de la mielina

11.5. La medul·la espinal; els ganglis espinals: neurones sensorials

12. Sistema circulatori

12.1. Els vasos sanguinis:estructura general i tipus (artèries, venes i capil·lars)

13. La pell

13.1. Estructura general de la pell. L’epidermis: capes i elements cel·lulars. La dermis: capes i estructures. L’hipoderma

13.2. Els annexos de la pell: l’aparell pilosebaci, l’ungla

13.3. Vascularització i innervació de la pell, receptors sensorials

13.4. Histogènesi i reparació

14. Sistema immunitari

14.1. El teixit limfoide: definició, tipus i exemples

14.2. Els ganglis limfàtics

14.3. Teixit limfoide associat a mucoses (MALT): les amígdales

Metodologia i activitats formatives

L’assignatura està organitzada segons:

— Classes magistrals: 36 sessions en les quals el professorat imparteix els temes indicats en el temari.

— Sessions pràctiques: 6 sessions (de 2,5 hores cadascuna). Els alumnes desenvolupen les habilitats pràctiques aplicant els coneixements assolits durant les classes magistrals. Almenys 3 de les 6 pràctiques es faran a l’aula de pràctiques en grups de 10 alumnes, sempre que la situació sanitària ho permeti. La resta seran sessions virtuals.

— Seminaris: 6 sessions en grups de 40 estudiants. Les sessions es dediquen a explicar i analitzar exemples de les principals tècniques utilitzades per als estudis de citologia i histologia. Es projecten imatges d’exemples d’aquestes tècniques per analitzar-les i discutir-les durant les sessions. S’utilitza el Campus Virtual per penjar material (ex. algunes imatges, articles, etc.) que s’ha de treballar abans de les sessions de manera individual o en grup. S’aprofiten aquestes sessions per avaluar la capacitat de resolució de problemes, interpretació d’esquemes i d’imatges histològiques a través de qüestionaris en línia i de proves que es recullen a l’aula.

Els horaris de les diferents activitats són els que el Consell d’Estudis de l’ensenyament de Podologia ha aprovat i ha fet públics. Al Campus Virtual de l’assignatura també es publiquen aquests horaris, i s’indica el lloc on es fa l’activitat (número de l’aula per a les activitats de grup sencer, de seminari o de pràctiques).

El Campus Virtual també s’utilitza per fer arribar el material docent necessari per al seguiment de les sessions (PowerPoint de les classes magistrals, guió de pràctiques, plantilla per a l’elaboració dels informes de pràctiques, etc.).

Es prioritzarà la presencialitat en totes les activitats, sempre que la situació sanitària i les pautes de seguretat sanitàries ho permetin. Les modificacions seran pertinentment anunciades a través del Campus Virtual de l’assignatura.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació continuada acreditativa dels aprenentatges referits a coneixements, habilitats i destreses es fa d’acord amb els apartats següents:

1. Sessions pràctiques. S’avaluen tenint en compte:

1.1 a) L’assistència i puntualitat a l’inici i al final de la sessió, b) l’actitud de respecte pel material, els companys i els professors, i c) la prova d’avaluació que es fa al final de cada sessió i que pot consistir en l’elaboració d’una fitxa o informe, una prova d’identificació d’imatges o un qüestionari. Aquest apartat 1.1 representa el 15 % de l’avaluació global i no se supera si no s’assoleixen a, b i c.

1.2 La identificació i descripció d’imatges corresponents a les preparacions estudiades durant les sessions i que es projecten en sessions prèviament convocades, coincidint o no amb les sessions pràctiques. Aquest apartat 1.2 representa el 15 % de l’avaluació global.

2. Preparació i discussió durant els seminaris de temes seleccionats. Es tracta d’activitats que es qualifiquen durant les mateixes sessions (o mitjançant qüestionaris en línia), on s’avaluen tant les competències transversals com els objectius d’aprenentatge de l’assignatura, tenint en compte: el coneixement dels temes preparats, la capacitat d’anàlisi i de síntesi i la capacitat comunicativa. Algunes activitats són individuals i algunes en grup. Aquestes activitats es duen a terme al llarg del curs. Representa el 15 % de l’avaluació global.

3. Proves en línia no eliminatòries. Al llarg del curs es fan un total de 5 proves tipus test en línia (en horari de classe) de 10 preguntes per prova. Les preguntes són del tipus verdader/fals o bé de resposta múltiple. El conjunt de les proves representa el 15 % de l’avaluació global.

4. Prova de síntesi consistent en un test de 50 preguntes d’opció múltiple que engloba tot el temari (també els seminaris). Cada pregunta inclou 5 possibles respostes amb una sola resposta certa. Les respostes correctes sumen 1 punt, les incorrectes en resten 0,25 i les respostes en blanc no puntuen. Representa el 40 % de l’avaluació global.

La prova de síntesi final (4) té lloc el dia del tancament de l’avaluació continuada, aprovat i publicat pel Consell d’Estudis. La resta de proves (apartats 1, 2, 3) s’anunciaran de manera pertinent al Campus Virtual de l’assignatura.

La nota final de l’assignatura resulta de la suma ponderada dels apartats 1, 2, 3 i 4. L’assignatura se supera amb un 5 (sobre 10). L’apartat 4 és subjecte de reavaluació si es té un mínim de 3 (sobre 10) en aquest apartat, i si es compleixen les condicions per a l’accés a la reavaluació aprovades pel Consell d’Estudis de Podologia. En cas que hagi aprovat l’apartat 4 però vulgui apujar nota, l’estudiant pot optar a la reavaluació, però ho ha de sol·licitar per escrit (correu electrònic al professor coordinador) almenys 4 dies abans de la prova i ha de renunciar a la primera qualificació de la prova.

A més, per aprovar l’assignatura s’han d’haver assolit els objectius d’aprenentatge referits a actituds, valors i normes.

Avaluació única

L’avaluació única acreditativa dels aprenentatges es fa d’acord amb els apartats següents:

1. Sessions pràctiques. S’avaluen tenint en compte:

1 a) L’assistència i puntualitat a l’inici i al final de la sessió, b) l’actitud de respecte pel material, els companys i els professors, i c) la prova d’avaluació que es fa al final de cada sessió i que pot consistir en l’elaboració d’una fitxa o informe, una prova d’identificació d’imatges o un qüestionari. Aquest apartat 1 representa el 15 % de l’avaluació global i no se supera si no s’assoleixen a, b i c.

2. Prova final integrada per:

2.1 Un test de 50 preguntes d’opció múltiple. Cada pregunta inclou 5 possibles respostes amb una sola resposta certa. Les respostes correctes sumen 1 punt, les incorrectes en resten 0,25 i les respostes en blanc no puntuen (representa el 50 % de l’avaluació global).

2.2) Interpretació d’esquemes, resolució de preguntes curtes d’integració de conceptes, identificació i descripció d’imatges (representa el 35 % de l’avaluació global).

Aquesta prova té lloc coincidint amb el dia del tancament de l’avaluació continuada, aprovat i publicat pel Consell d’Estudis.

La nota final de l’assignatura resulta de la suma ponderada dels apartats 1 i 2. L’assignatura se supera amb un 5 (sobre 10). L’apartat 2.1 és subjecte de reavaluació si es té un mínim de 3 (sobre 10) en aquest apartat, i si es compleixen les condicions per a l’accés a la reavaluació aprovades pel Consell d’Estudis de Podologia. En cas que hagi aprovat l’apartat 2.1 però vulgui apujar nota, l’estudiant pot optar a la reavaluació, però ho ha de sol·licitar per escrit (correu electrònic al professor coordinador) almenys 4 dies abans de la prova i ha de renunciar a la primera qualificació de la prova.

Per aprovar l’assignatura s’han d’haver assolit els objectius d’aprenentatge referits a actituds, valors i normes.

L’avaluació única es pot sol·licitar durant les tres primeres setmanes lectives del semestre.

Altres continguts

Altres normes per al desenvolupament de l’assignatura:

— Està prohibit l’enregistrament de les activitats presencials de l’assignatura (classes magistrals, sessions pràctiques, seminaris, sessions teoricopràctiques, avaluacions i revisions). Això inclou l’àudio, el vídeo i les fotografies.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Alberts B, et al. Biología molecular de la célula. 6a ed. Barcelona: Omega; 2016.