Dades generals |
Nom de l'assignatura: Farmacologia
Codi de l'assignatura: 360375
Curs acadèmic: 2021-2022
Coordinació: Ester Aso Perez
Departament: Departament de Patologia i Terapèutica Experimental
crèdits: 6
Programa únic: S
Consideracions prèvies |
Les condicions previstes en aquest pla docent es poden veure afectades i susceptibles de modificació per l’evolució de la pandèmia |
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
Activitats presencials i/o no presencials |
60 |
- Teoria |
Presencial |
32 |
|||
- Tutorització per grups |
Presencial |
6 |
|||
- Exercicis pràctics |
Presencial |
3 |
|||
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
15 |
|||
- Pràctiques orals comunicatives |
Presencial |
3 |
|||
- Seminari |
Presencial |
1 |
Treball tutelat/dirigit |
40 |
Aprenentatge autònom |
50 |
Recomanacions |
Es recomana consultar el Campus Virtual de l’assignatura durant tot el curs.
|
Competències que es desenvolupen |
- |
Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions). |
- |
Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació). |
- |
Prescriure, indicar, administrar i aplicar tractaments farmacològics, ortopodològics, físics i quirúrgics. Avaluar els resultats obtinguts del procés d'atenció podològica. |
Objectius d'aprenentatge |
Referits a coneixements — Conèixer les propietats i els mecanismes d’acció dels fàrmacs de diversos grups farmacològics.
Referits a habilitats, destreses Habilitat descriptiva i d’identificació
Referits a actituds, valors i normes — Reconèixer que el benefici del pacient i de la societat representa l’objectiu principal. |
Blocs temàtics |
1. Principis bàsics de la farmacologia
* En aquest bloc s’estudien les interaccions existents entre els fàrmacs i els organismes vius, tant des d’un punt de vista cel·lular com molecular, per entendre les accions que produeixen (interaccions amb receptors, efectes dosi-resposta, mecanismes d’acció tant terapèutics com toxicològics i interaccions amb altres substàncies), així com els processos farmacocinètics que regulen la quantitat de fàrmac en el cos després de la seva administració (absorció, distribució, metabolisme, excreció)
1.1. Introducció a la farmacologia i al desenvolupament dels fàrmacs
Conceptes de fàrmac, principi actiu, medicament. Evolució històrica de la farmacologia i relació amb altres disciplines. Introducció a les diferents fases del desenvolupament dels fàrmacs: estudis preclínics, assaigs clínics i farmacovigilància
1.2. Absorció dels fàrmacs per l’organisme
Estudi del procés que segueixen els fàrmacs per arribar a la circulació sistèmica des del lloc d’administració, segons les seves característiques fisicoquímiques i les propietats anatòmiques, bioquímiques i fisiològiques de l’organisme. Mecanismes de transport que fan possible el pas dels diferents fàrmacs a través de les membranes, segons el seu pes molecular i graus d’ionització
1.3. Distribució dels fàrmacs dins de l’organisme humà. Barreres biològiques
La distribució és un procés farmacocinètic en el qual té lloc el transport del fàrmac fins a l’òrgan diana. Descripció dels factors que determinen la distribució dels fàrmacs en l’organisme. Protecció de determinades zones de l’organisme al pas dels fàrmacs
1.4. Eliminació dels fàrmacs: metabolisme
Concepte d’eliminació. Fases de metabolització dels fàrmacs. Factors fisiològics, farmacològics i patològics que poden modificar el metabolisme. Importància de la inducció i de la inhibició enzimàtica en el metabolisme dels fàrmacs
1.5. Eliminació de fàrmacs: excreció
Importància de l’excreció dels fàrmacs sobre la durada i la intensitat de l’efecte farmacològic. Vies per a l’excreció dels fàrmacs
1.6. Principals paràmetres farmacocinètics
Descripció i interrelació dels diferents paràmetres i constants que s’utilitzen per quantificar i valorar els diferents processos farmacocinètics. Concepte de semivida, constant d’eliminació, constant d’absorció, àrea sota la corba, volum de distribució, depuració renal
1.7. Interpretació i aplicació dels paràmetres farmacocinètics
Interpretació gràfica de diferents paràmetres farmacocinètics. Característiques cinètiques de la dosificació única i de la dosificació repetida de fàrmacs intravasculars i extravasculars. Importància de la pauta d’administració
1.8. Principis generals de la farmacodinàmica. Mecanismes d’acció dels fàrmacs
Tipus de receptors segons la seva estructura i localització cel·lular. Interacció fàrmac-receptor. Accions que es deriven de la unió dels lligands als seus receptors específics. Altres dianes farmacològiques: canals iònics, proteïnes transportadores, enzims
1.9. Aspectes quantitatius en la relació fàrmac-receptor
Interpretació de corbes dosi-resposta, estimació de la DE50, de la potència i eficàcia dels fàrmacs, fent servir els receptors colinèrgics com a model
1.10. Interaccions i reaccions adverses dels fàrmacs
S’exposen aquells factors que poden aparèixer quan s’administren dos o més fàrmacs conjuntament. A més, es tracten els efectes no desitjables dels fàrmacs com són les reaccions adverses
1.11. Pràctica 1 . Vies d’administració de medicaments i formes farmacèutiques
Tipus de vies d’administració i de les formes de presentació de medicaments existents al mercat amb les seves característiques diferencials amb la finalitat de poder fer una prescripció adequada a cada pacient. Es practiquen diferents vies d’administració de fàrmacs amb simuladors de diferents parts anatòmiques humanes i es reconeixen diferents formes farmacèutiques que facilita el professorat
1.12. Pràctica 2 . Farmacometria
Disseny d’un experiment i obtenció de dades amb un programa d’ordinador que simula les constants vitals d’un animal per calcular corbes dosi-resposta de diferents fàrmacs amb activitat al sistema nerviós autònom. Diferenciació de fàrmacs agonistes i antagonistes, i càlcul de la potència (DE50) i l’eficàcia que tenen per a un determinat receptor
1.13. Tutorització per grups 1
Activitat d’integració dels coneixements adquirits a les classes teòriques i a la Pràctica 1 i 2 sobre la selecció de les vies d’administració i formes farmacèutiques més adequades per a cada un dels supòsits plantejats i sobre aspectes relacionats amb la farmacocinètica i la farmacodinàmica aplicats a determinats exemples concrets
2. Quimioteràpia: fàrmacs antiinfecciosos i antineoplàstics
* Aquest bloc està dedicat a l’estudi dels fàrmacs emprats en el tractament de les infeccions bacterianes, fúngiques i víriques, així com dels fàrmacs utilitzats en el tractament del càncer. Es descriuen les característiques de tots els grups emprats i es fa especial èmfasi en els principis actius més utilitzats en l’àmbit podològic per via sistèmica.
2.1. Introducció a la quimioteràpia. Grups farmacològics. Resistències
Aquest tema proposa un enfocament general de la quimioteràpia antimicrobiana. S’expliquen els conceptes de concentració mínima inhibitòria (CMI) i concentració mínima bactericida (CMB), es tracten les estructures cel·lulars o reaccions bioquímiques que són objectius de la quimioteràpia i s’exposa el problema de les resistències microbianes (concepte, mecanisme de resistència)
2.2. Fàrmacs antibacterians: ß-lactàmics
Penicil·lines i cefalosporines. Interfereixen en la síntesi del peptidoglucà de la paret cel·lular bacteriana. És un grup d’antimicrobians molt ampli i de gran importància en el tractament de les malalties infeccioses
2.3. Fàrmacs antibacterians: quinolones i sulfamides
En aquest tema s’exposen els antibiòtics que interfereixen en la síntesi dels àcids nucleics i de l’àcid fòlic
2.4. Fàrmacs antibacterians: macròlids, tetraciclines i aminoglucòsids
Els antibiòtics que es tracten en aquest tema inhibeixen selectivament la síntesi de proteïnes bacterianes
2.5. Fàrmacs antifúngics
S’expliquen els fàrmacs utilitzats per tractar les infeccions fúngiques sistèmiques com els antibiòtics antifúngics (amfotericina B) i fàrmacs antifúngics sintètics (azoles, terbinafina) i la teràpia farmacològica de les micosis que poden observar-se a la pell (dermatofitosi, candidiasi) i les ungles
2.6. Fàrmacs antineoplàstics
En aquest tema es descriuen els fàrmacs que actuen sobre les cèl·lules tumorals com els citostàtics, els anticossos monoclonals i la terapèutica hormonal específica
2.7. Fàrmacs antivírics
S’exposen els fàrmacs disponibles per tractar infeccions víriques com els herpes, el virus d’influença, les hepatitis cròniques A i B i els fàrmacs antiretrovirals (VIH)
2.8. Pràctica 3. Avaluació de les propietats farmacològiques de compostos antibiòtics utilitzats en podologia
Aprenentatge d’una metodologia per a la quantificació de molècules en fluids o teixits corporals útils per la presa de decisions en l’ús de fàrmacs antiinfecciosos. Anàlisi i interpretació de resultats en el context de casos clínics específics de l’àmbit de la podologia
3. Farmacologia del sistema nerviós autònom (SNA) i central (SNC)
* Es comença fent un breu recordatori del sistema nerviós autònom i central, els principals neurotransmissors i receptors implicats i les accions que es produeixen quan s’activen en diferents òrgans i teixits. A més, es descriuen els fàrmacs que imiten l’acció dels neurotransmissors endògens del sistema nerviós autònom o bé que inhibeixen els seus efectes i la seva utilitat clínica en el tractament de diferents malalties neurològiques i psiquiàtriques
3.1. Neurotransmissió
Principals etapes de la neurotransmissió: biosíntesi, metabolisme, emmagatzemament, alliberació, recaptació del neurotransmissor. Descripció detallada de la neurotransmissió en el sistema nerviós autònom (noradrenalina i acetilcolina, principalment) i descripció dels aspectes generals de la neurotransmissió en el sistema nerviós central.
3.2. Fàrmacs agonistes i antagonistes colinèrgics
Principals fàrmacs colinèrgics i anticolinèrgics: tipus, característiques farmacològiques i indicacions terapèutiques
3.3. Fàrmacs agonistes i antagonistes adrenèrgics
Principals fàrmacs adrenèrgics i antiadrenèrgics: classificació, característiques farmacològiques i aplicacions clíniques
3.4. Fàrmacs ansiolítics i hipnòtics
Fàrmacs benzodiazepines i barbitúrics: descripció de la seva farmacocinètica, farmacodinàmica, efectes que produeixen sobre el sistema nerviós central i aplicació clínica
3.5. Fàrmacs antidepressius
Principals fàrmacs antidepressius: classificació, mecanisme d’acció i efectes adversos més comuns
3.6. Fàrmacs antipsicòtics: classificació, característiques farmacològiques i aplicacions clíniques
3.7. Pràctica 4. Avaluació de les propietats farmacològiques de compostos psicoactius
Aprenentatge de diverses tècniques d’avaluació conductual per valorar els efectes psicoactius de diferents compostos. Anàlisi i interpretació de dades reals
3.8. Seminari 1. Substàncies psicoactives: psicoestimulants i drogues d’abús
Activitat d’aplicació que aborda mitjançant l’exposició de casos clínics els efectes de les principals substàncies psicoactives a l’organisme i les potencials interaccions amb determinats fàrmacs
4. Inflamació i dolor
* En aquest bloc es descriuen els principals fàrmacs utilitzats per al tractament de la inflamació i el dolor, incidint especialment en el seus mecanismes d’acció i els principals efectes que produeixen
4.1. Fàrmacs analgèsics opioides
Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels agonistes i antagonistes dels receptors opioides
4.2. Fàrmacs analgèsics, antitèrmics, antiinflamatoris no esteroidals
Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels antiinflamatoris no esteroidals (AINE).
4.3. Fàrmacs antiinflamatoris esteroidals
Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels glucocorticoides
4.4. Fàrmacs antipruriginosos
Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels fàrmacs antihistamínics
4.5. Fàrmacs anestèsics locals
Introducció a l’anestèsia local. Principals fàrmacs utilitzats com a anestèsics locals
4.6. Pràctica 5. Histamina i fàrmacs antihistamínics H1
Activitat d’aprenentatge sobre el mecanisme d’acció, els efectes farmacològics, principals aplicacions terapèutiques i possibles reaccions adverses dels fàrmacs antihistamínics H1, basada en l’estudi de casos clínics
4.7. Tutorització per grups 2
Activitat d’integració dels coneixements adquirits a les classes teòriques sobre els fàrmacs antiinflamatoris i la seva aplicació terapèutica mitjançant la interpretació de les dades clíniques i experimentals facilitades sobre aquests fàrmacs
4.8. Pràctica 6. Projecte integrador desenvolupat per equips
Projecte integrador desenvolupat per equips (màxim 5 alumnes) que englobi els coneixements adquirits tant a les classes teòriques com a les pràctiques al llarg de tota l’assignatura. Aquesta serà una activitat avaluable
Metodologia i activitats formatives |
Les condicions previstes en aquest pla docent es poden veure afectades i susceptibles de modificació per l’evolució de la pandèmia. |
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
Les condicions previstes en aquest pla docent es poden veure afectades i susceptibles de modificació per l’evolució de la pandèmia.
Avaluació única Si s’opta per l’avaluació única, cal sol·licitar-la per escrit i justificar el motiu de l’elecció durant els primers 15 dies d’impartició de l’assignatura.
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulteu la disponibilitat a CERCABIB
Llibre
Battista E. Lo esencial en farmacología. 4a ed. Barcelona: Elsevier; 2013.
Flórez J, Armijo JA, Mediavilla Á. Farmacología humana. 6a ed. Barcelona: Elsevier Masson; 2014.
Lüllmann H, Mohr K, Hein L. Farmacología: texto y atlas. 6a ed. Madrid: Médica Panamericana; 2010.
Rang HP, Dale MM. Farmacología. 8a ed. Barcelona: Elsevier España; 2016.
Disponible la 8a ed. en anglès (2016) Río JD, editor. Farmacología básica. Madrid: Síntesis; 1996.
Pàgina web Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios [Internet]. Madrid: Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios. Disponible a: https://www.aemps.gob.es/
Fundació Institut Català de Farmacologia [Internet]. Barcelona: Fundació Institut Català de Farmacologia. Disponible a: http://www.icf.uab.es/ca/index.html