Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Farmacologia

Codi de l'assignatura: 360375

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ester Aso Perez

Departament: Departament de Patologia i Terapèutica Experimental

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Les condicions previstes en aquest pla docent es poden veure afectades i susceptibles de modificació per l’evolució de la pandèmia

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

32

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

6

 

-  Exercicis pràctics

Presencial

 

3

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

15

 

-  Pràctiques orals comunicatives

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial

 

1

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Es recomana consultar el Campus Virtual de l’assignatura durant tot el curs.

Es recomana haver cursat prèviament les assignatures de Bioquímica i Biofísica, Fisiologia, Biologia Cel·lular i Tissular i Microbiologia.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Prescriure, indicar, administrar i aplicar tractaments farmacològics, ortopodològics, físics i quirúrgics. Avaluar els resultats obtinguts del procés d'atenció podològica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les propietats i els mecanismes d’acció dels fàrmacs de diversos grups farmacològics.
— Conèixer les característiques fisicoquímiques dels fàrmacs i els principals paràmetres farmacocinètics, la seva definició i el seu càlcul.
— Conèixer els principis generals del mecanisme d’acció dels fàrmacs i els seus efectes farmacològics.
— Conèixer les bases de les interaccions i de les reaccions adverses.
— Dins de cada grup farmacològic, conèixer les característiques principals abans esmentades dels fàrmacs més representatius i les seves principals aplicacions terapèutiques.
— Conèixer els principals fàrmacs utilitzats en la teràpia antiinfecciosa.
— Conèixer els principals receptors perifèrics, la seva localització i els efectes de la seva estimulació.
— Conèixer els principals fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central i les seves característiques farmacològiques.
— Conèixer els principals fàrmacs per tractar la inflamació i el dolor.

 

Referits a habilitats, destreses

 Habilitat descriptiva i d’identificació
— Identificar les formes farmacèutiques.
— Identificar les vies d’administració.
— Descriure les característiques farmacocinètiques i farmacodinàmiques d’un fàrmac, així com el seu mecanisme d’acció i els seus efectes farmacològics.
— Descriure els diferents models farmacocinètics.
— Descriure tècniques farmacològiques utilitzades.
— Seleccionar la informació farmacològica idònia per establir un tractament determinat a partir de les diferents fonts d’informació.

Habilitats de maneig i instrumentals

— Analitzar les característiques diferencials de les vies d’administració i de les formes farmacèutiques per poder prescriure les més indicades en cada cas.
— Calcular i interpretar els paràmetres farmacocinètics i farmacodinàmics.
— Quantificar determinades molècules mitjançant tècniques de laboratori habituals i interpretar els resultats en el context farmacològic.
— Analitzar les característiques dels fàrmacs antibacterians per a la seva aplicació clínica.
— Avaluar els efectes de diferents psicofàrmacs i la seva implicació en la pràctica clínica.
— Comunicar en públic els resultats obtinguts en l’anàlisi de dades farmacològiques.

Habilitats per resoldre problemes

— Seleccionar formes farmacèutiques idònies per administrar per una via concreta.
— Seleccionar la pauta posològica d’un fàrmac en funció de les característiques farmacocinètiques i farmacodinàmiques.
— Comparar la potència i eficàcia d’un fàrmac en relació amb d’altres del mateix grup farmacològic.
— Discutir i argumentar les aplicacions terapèutiques dels fàrmacs antibacterians segons les seves propietats farmacocinètiques, mecanisme d’acció i els efectes farmacològics, així com possibles contraindicacions.
— Discutir i argumentar casos clínics referents als psicofàrmacs i estimulants de l’SNC.
— Integrar la informació disponible sobre uns determinats fàrmacs i prendre decisions sobre la seva utilitat clínica.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Reconèixer que el benefici del pacient i de la societat representa l’objectiu principal.
— Respectar el professorat i els companys i les companyes en totes les activitats que es duen a terme.
— Aprendre a col·laborar amb altres persones fent treballs en equip.
— Participar activament en les activitats, respectant les normes de funcionament que s’hi estableixin.
— Desenvolupar les activitats de l’assignatura amb respecte cap a les creences i a la cultura d’altres companys i companyes, procurant que els prejudicis no impedeixin el reconeixement de noves evidències.
— Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar els coneixements, i donar especial importància a l’aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i de tècniques i a la motivació per la qualitat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Principis bàsics de la farmacologia

*  En aquest bloc s’estudien les interaccions existents entre els fàrmacs i els organismes vius, tant des d’un punt de vista cel·lular com molecular, per entendre les accions que produeixen (interaccions amb receptors, efectes dosi-resposta, mecanismes d’acció tant terapèutics com toxicològics i interaccions amb altres substàncies), així com els processos farmacocinètics que regulen la quantitat de fàrmac en el cos després de la seva administració (absorció, distribució, metabolisme, excreció)

1.1. Introducció a la farmacologia i al desenvolupament dels fàrmacs

Conceptes de fàrmac, principi actiu, medicament. Evolució històrica de la farmacologia i relació amb altres disciplines. Introducció a les diferents fases del desenvolupament dels fàrmacs: estudis preclínics, assaigs clínics i farmacovigilància

1.2. Absorció dels fàrmacs per l’organisme

Estudi del procés que segueixen els fàrmacs per arribar a la circulació sistèmica des del lloc d’administració, segons les seves característiques fisicoquímiques i les propietats anatòmiques, bioquímiques i fisiològiques de l’organisme. Mecanismes de transport que fan possible el pas dels diferents fàrmacs a través de les membranes, segons el seu pes molecular i graus d’ionització

1.3. Distribució dels fàrmacs dins de l’organisme humà. Barreres biològiques

La distribució és un procés farmacocinètic en el qual té lloc el transport del fàrmac fins a l’òrgan diana. Descripció dels factors que determinen la distribució dels fàrmacs en l’organisme. Protecció de determinades zones de l’organisme al pas dels fàrmacs

1.4. Eliminació dels fàrmacs: metabolisme

Concepte d’eliminació. Fases de metabolització dels fàrmacs. Factors fisiològics, farmacològics i patològics que poden modificar el metabolisme. Importància de la inducció i de la inhibició enzimàtica en el metabolisme dels fàrmacs

1.5. Eliminació de fàrmacs: excreció

Importància de l’excreció dels fàrmacs sobre la durada i la intensitat de l’efecte farmacològic. Vies per a l’excreció dels fàrmacs

1.6. Principals paràmetres farmacocinètics

Descripció i interrelació dels diferents paràmetres i constants que s’utilitzen per quantificar i valorar els diferents processos farmacocinètics. Concepte de semivida, constant d’eliminació, constant d’absorció, àrea sota la corba, volum de distribució, depuració renal

1.7. Interpretació i aplicació dels paràmetres farmacocinètics

Interpretació gràfica de diferents paràmetres farmacocinètics. Característiques cinètiques de la dosificació única i de la dosificació repetida de fàrmacs intravasculars i extravasculars. Importància de la pauta d’administració

1.8. Principis generals de la farmacodinàmica. Mecanismes d’acció dels fàrmacs

Tipus de receptors segons la seva estructura i localització cel·lular. Interacció fàrmac-receptor. Accions que es deriven de la unió dels lligands als seus receptors específics. Altres dianes farmacològiques: canals iònics, proteïnes transportadores, enzims

1.9. Aspectes quantitatius en la relació fàrmac-receptor

Interpretació de corbes dosi-resposta, estimació de la DE50, de la potència i eficàcia dels fàrmacs, fent servir els receptors colinèrgics com a model

1.10. Interaccions i reaccions adverses dels fàrmacs

S’exposen aquells factors que poden aparèixer quan s’administren dos o més fàrmacs conjuntament. A més, es tracten els efectes no desitjables dels fàrmacs com són les reaccions adverses

1.11. Pràctica 1 . Vies d’administració de medicaments i formes farmacèutiques

Tipus de vies d’administració i de les formes de presentació de medicaments existents al mercat amb les seves característiques diferencials amb la finalitat de poder fer una prescripció adequada a cada pacient. Es practiquen diferents vies d’administració de fàrmacs amb simuladors de diferents parts anatòmiques humanes i es reconeixen diferents formes farmacèutiques que facilita el professorat

1.12. Pràctica 2 . Farmacometria

Disseny d’un experiment i obtenció de dades amb un programa d’ordinador que simula les constants vitals d’un animal per calcular corbes dosi-resposta de diferents fàrmacs amb activitat al sistema nerviós autònom. Diferenciació de fàrmacs agonistes i antagonistes, i càlcul de la potència (DE50) i l’eficàcia que tenen per a un determinat receptor

1.13. Tutorització per grups 1

Activitat d’integració dels coneixements adquirits a les classes teòriques i a la Pràctica 1 i 2 sobre la selecció de les vies d’administració i formes farmacèutiques més adequades per a cada un dels supòsits plantejats i sobre aspectes relacionats amb la farmacocinètica i la farmacodinàmica aplicats a determinats exemples concrets

2. Quimioteràpia: fàrmacs antiinfecciosos i antineoplàstics

*  Aquest bloc està dedicat a l’estudi dels fàrmacs emprats en el tractament de les infeccions bacterianes, fúngiques i víriques, així com dels fàrmacs utilitzats en el tractament del càncer. Es descriuen les característiques de tots els grups emprats i es fa especial èmfasi en els principis actius més utilitzats en l’àmbit podològic per via sistèmica.

2.1. Introducció a la quimioteràpia. Grups farmacològics. Resistències

Aquest tema proposa un enfocament general de la quimioteràpia antimicrobiana. S’expliquen els conceptes de concentració mínima inhibitòria (CMI) i concentració mínima bactericida (CMB), es tracten les estructures cel·lulars o reaccions bioquímiques que són objectius de la quimioteràpia i s’exposa el problema de les resistències microbianes (concepte, mecanisme de resistència)

2.2. Fàrmacs antibacterians: ß-lactàmics

Penicil·lines i cefalosporines. Interfereixen en la síntesi del peptidoglucà de la paret cel·lular bacteriana. És un grup d’antimicrobians molt ampli i de gran importància en el tractament de les malalties infeccioses

2.3. Fàrmacs antibacterians: quinolones i sulfamides

En aquest tema s’exposen els antibiòtics que interfereixen en la síntesi dels àcids nucleics i de l’àcid fòlic

2.4. Fàrmacs antibacterians: macròlids, tetraciclines i aminoglucòsids

Els antibiòtics que es tracten en aquest tema inhibeixen selectivament la síntesi de proteïnes bacterianes

2.5. Fàrmacs antifúngics

S’expliquen els fàrmacs utilitzats per tractar les infeccions fúngiques sistèmiques com els antibiòtics antifúngics (amfotericina B) i fàrmacs antifúngics sintètics (azoles, terbinafina) i la teràpia farmacològica de les micosis que poden observar-se a la pell (dermatofitosi, candidiasi) i les ungles

2.6. Fàrmacs antineoplàstics

En aquest tema es descriuen els fàrmacs que actuen sobre les cèl·lules tumorals com els citostàtics, els anticossos monoclonals i la terapèutica hormonal específica

2.7. Fàrmacs antivírics

S’exposen els fàrmacs disponibles per tractar infeccions víriques com els herpes, el virus d’influença, les hepatitis cròniques A i B i els fàrmacs antiretrovirals (VIH)

2.8. Pràctica 3. Avaluació de les propietats farmacològiques de compostos antibiòtics utilitzats en podologia

Aprenentatge d’una metodologia per a la quantificació de molècules en fluids o teixits corporals útils per la presa de decisions en l’ús de fàrmacs antiinfecciosos. Anàlisi i interpretació de resultats en el context de casos clínics específics de l’àmbit de la podologia

3. Farmacologia del sistema nerviós autònom (SNA) i central (SNC)

*  Es comença fent un breu recordatori del sistema nerviós autònom i central, els principals neurotransmissors i receptors implicats i les accions que es produeixen quan s’activen en diferents òrgans i teixits. A més, es descriuen els fàrmacs que imiten l’acció dels neurotransmissors endògens del sistema nerviós autònom o bé que inhibeixen els seus efectes i la seva utilitat clínica en el tractament de diferents malalties neurològiques i psiquiàtriques

3.1. Neurotransmissió

Principals etapes de la neurotransmissió: biosíntesi, metabolisme, emmagatzemament, alliberació, recaptació del neurotransmissor. Descripció detallada de la neurotransmissió en el sistema nerviós autònom (noradrenalina i acetilcolina, principalment) i descripció dels aspectes generals de la neurotransmissió en el sistema nerviós central.

3.2. Fàrmacs agonistes i antagonistes colinèrgics

Principals fàrmacs colinèrgics i anticolinèrgics: tipus, característiques farmacològiques i indicacions terapèutiques

3.3. Fàrmacs agonistes i antagonistes adrenèrgics

Principals fàrmacs adrenèrgics i antiadrenèrgics: classificació, característiques farmacològiques i aplicacions clíniques

3.4. Fàrmacs ansiolítics i hipnòtics

Fàrmacs benzodiazepines i barbitúrics: descripció de la seva farmacocinètica, farmacodinàmica, efectes que produeixen sobre el sistema nerviós central i aplicació clínica

3.5. Fàrmacs antidepressius

Principals fàrmacs antidepressius: classificació, mecanisme d’acció i efectes adversos més comuns

3.6. Fàrmacs antipsicòtics: classificació, característiques farmacològiques i aplicacions clíniques

3.7. Pràctica 4. Avaluació de les propietats farmacològiques de compostos psicoactius

Aprenentatge de diverses tècniques d’avaluació conductual per valorar els efectes psicoactius de diferents compostos. Anàlisi i interpretació de dades reals

3.8. Seminari 1. Substàncies psicoactives: psicoestimulants i drogues d’abús

Activitat d’aplicació que aborda mitjançant l’exposició de casos clínics els efectes de les principals substàncies psicoactives a l’organisme i les potencials interaccions amb determinats fàrmacs

4. Inflamació i dolor

*  En aquest bloc es descriuen els principals fàrmacs utilitzats per al tractament de la inflamació i el dolor, incidint especialment en el seus mecanismes d’acció i els principals efectes que produeixen

4.1. Fàrmacs analgèsics opioides

Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels agonistes i antagonistes dels receptors opioides

4.2. Fàrmacs analgèsics, antitèrmics, antiinflamatoris no esteroidals

Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels antiinflamatoris no esteroidals (AINE).

4.3. Fàrmacs antiinflamatoris esteroidals

Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels glucocorticoides

4.4. Fàrmacs antipruriginosos

Descripció de les principals propietats farmacodinàmiques i farmacocinètiques i l’aplicació clínica dels fàrmacs antihistamínics

4.5. Fàrmacs anestèsics locals

Introducció a l’anestèsia local. Principals fàrmacs utilitzats com a anestèsics locals

4.6. Pràctica 5. Histamina i fàrmacs antihistamínics H1

Activitat d’aprenentatge sobre el mecanisme d’acció, els efectes farmacològics, principals aplicacions terapèutiques i possibles reaccions adverses dels fàrmacs antihistamínics H1, basada en l’estudi de casos clínics

4.7. Tutorització per grups 2

Activitat d’integració dels coneixements adquirits a les classes teòriques sobre els fàrmacs antiinflamatoris i la seva aplicació terapèutica mitjançant la interpretació de les dades clíniques i experimentals facilitades sobre aquests fàrmacs

4.8. Pràctica 6. Projecte integrador desenvolupat per equips

Projecte integrador desenvolupat per equips (màxim 5 alumnes) que englobi els coneixements adquirits tant a les classes teòriques com a les pràctiques al llarg de tota l’assignatura. Aquesta serà una activitat avaluable

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les condicions previstes en aquest pla docent es poden veure afectades i susceptibles de modificació per l’evolució de la pandèmia.
Els continguts de l’assignatura es treballen mitjançant les activitats d’aprenentatge següents:

Sessions teòriques (32 h). En aquestes sessions es presenten i es discuteixen els continguts de l’assignatura entre tot el grup d’alumnes. Es fan 3 sessions setmanals d’1 h de durada.

Sessions pràctiques (15 h). Aquestes sessions serveixen per reforçar i ampliar alguns dels conceptes principals presentats a les sessions teòriques, així com per treballar de forma pràctica alguns aspectes concrets inclosos en els objectius de l’assignatura. Durant tot el curs es programen activitats de laboratori i activitats d’aplicació (AA). En aquestes activitats es pretén posar en pràctica els coneixements de l’estudiant mitjançant l’aplicació a la resolució de casos reals. Els casos es presenten tant en format escrit com en format simulat (ex: vídeos), per tal d’apropar, al màxim possible, l’estudiant a la seva futura pràctica professional. La resolució dels casos es duu a terme en grups petits d’estudiants (màxim 6).

Pràctica oral comunicativa (3 h). Exposició oral davant de l’equip docent i de la resta de l’alumnat del treball integratiu que els alumnes hauran desenvolupat prèviament en equips reduïts (màxim 5 alumnes) referent a un determinat grup de fàrmacs. Discussió dels resultats i integració dels coneixements teòrics i pràctics adquirits a l’assignatura.

— Tutoritzacions per grups (6 h). Són espais formatius on els estudiants, en petits grups, i el professor resolen les incerteses generades per l’aplicació dels coneixements teòrics mitjançant el debat obert, la discussió ben argumentada, l’intercanvi d’informació, eines imprescindibles del bon funcionament d’aquesta estratègia didàctica.

Seminari (1 h). Activitat basada en la metodologia d’aula inversa. Els estudiants, amb el material facilitat prèviament pel docent, preparen individualment un tema. A la sessió organitzada amb aquesta finalitat, els alumnes responen a un qüestionari tipus test i a continuació es posen en comú les respostes i es discuteixen els aspectes que requereixin més clarificacions per part del professor i aquells on apareixen els errors més freqüents.

Treball dirigit (40 h). Aquests treballs pretenen posar en pràctica els coneixements adquirits per l’estudiant en les sessions teòriques. Per això, s’opta per la resolució de situacions clíniques sobre els aspectes més rellevants en l’àmbit de la podologia. La resolució dels casos es duu a terme en grups petits d’estudiants.

Exercicis pràctics (3 h). Per acreditar i, també, conèixer el grau d’avenç a l’aula (i poder oferir una retroacció), durant el curs es fan 3 proves parcials. Finalment es fa una prova de síntesi per tal d’integrar els coneixements assolits i el seu grau d’aplicació.

Aprenentatge autònom (50 h). Comprèn l’estudi i complementació amb les fonts bibliogràfiques de les sessions teòriques, la preparació per a les pràctiques, així com la preparació de les activitats d’avaluació.

L’organització del curs i el calendari de les diferents activitats d’aprenentatge estan disponibles al Campus Virtual. A més, al Campus també s’hi inclouen els materials de suport docent de les classes magistrals, de les sessions pràctiques i de les diferents activitats d’aplicació. En aquest espai hi ha actiu un fòrum, amb l’objectiu de facilitar una eina de comunicació eficaç entre els estudiants i també entre el professorat i l’alumnat.


Cadascun dels 4 blocs que componen el temari de l’assignatura comprèn sessions teòriques (classes magistrals) i diferents activitats associades:

Bloc 1
— Sessions teòriques, 10 hores.
— 2 pràctiques de laboratori.
— 1 tutorització per grups.


Bloc 2
— Sessions teòriques, 9 hores.
— 1 pràctica de laboratori.


Bloc 3
— Sessions teòriques, 8 hores.
— 1 pràctica de laboratori.
— 1 seminari.


Bloc 4
— Sessions teòriques, 5 hores.
— 1 pràctica d’activitat d’aplicació.
— 1 tutorització per grups.
— 1 pràctica oral comunicativa.


Es faran 3 exercicis pràctics de coneixements i habilitats, obligatoris i no alliberadors, durant l’aprenentatge de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Les condicions previstes en aquest pla docent es poden veure afectades i susceptibles de modificació per l’evolució de la pandèmia.
L’avaluació continuada acreditativa dels aprenentatges (coneixements, habilitats i actituds) es fa d’acord amb els percentatges següents:

1. Coneixements (50 % de la puntuació final). S’avaluen mitjançant 3 proves o exercicis pràctics (aproximadament: 1a prova, tercera setmana d’octubre; 2a prova, mitjans de novembre, i 3a prova, mitjans de desembre), un seminari i 1 prova de síntesi per integrar els coneixements adquirits. Aquestes proves consisteixen en la resolució de preguntes de tipus test (15-20 preguntes en cada exercici i 40 preguntes en la prova de síntesi). Cada pregunta inclou 3 possibles respostes amb 1 sola resposta certa. Cada pregunta ben contestada es puntua amb 1 punt, les respostes incorrectes resten 0,5 punts i les no contestades valen 0 punts. Els percentatges de cada exercici respecte a la puntuació final són els següents:

— Exercici pràctic 1 (Bloc 1): 7 %
— Exercici pràctic 2 (Bloc 2): 7 %
— Exercici pràctic 3 (Bloc 3 i 4): 10 %
— Seminari: 1 %
— Prova de síntesi: 25 %

Per aprovar l’apartat de coneixements cal fer els 3 exercicis pràctics i la prova de síntesi i superar una puntuació del 25 %.
En cas de presentar-se un motiu seriós que impedeixi l’assistència a alguna de les activitats exposades anteriorment, cal portar un justificant que ho demostri. 

2. Habilitats (45 % de la nota final). S’avaluen mitjançant 3 proves o exercicis pràctics (aproximadament: 1a prova, tercera setmana d’octubre; 2a prova, mitjans de novembre, i 3a prova, mitjans de desembre) i 1 prova de síntesi per integrar les habilitats adquirides. Aquestes proves consisteixen en la resolució de casos relacionats amb les activitats fetes en aquest apartat (1-2 casos en els parcials i 5 casos integrats en la prova de síntesi). A més, s’avalua la resolució de l’activitat d’aplicació (histamina i fàrmacs antihistamínics H1), així com el projecte integrador desenvolupat per equips (màxim 5 alumnes). Els percentatges de cada activitat d’aprenentatge respecte a la puntuació final són els següents:

— Exercici pràctic 1 (Bloc 1): 6 %
— Exercici pràctic 2 (Bloc 2): 3 %
— Exercici pràctic 3 (Bloc 3 i 4): 6 %
— Projecte integrador: 7.5 % (5% memòria escrita + 2.5% presentació oral)
— Activitat d’aplicació (histamina): 2.5 %
— Prova de síntesi: 20 %

Per  aprovar l’apartat d’habilitats cal superar una puntuació del 22,5 %. Aquesta puntuació s’obté a partir de la suma dels resultats de totes les activitats. A més, per superar aquest apartat és obligatòria l’assistència a totes les pràctiques (excepcionalment, es podrà faltar a una pràctica de manera justificada) i haver entregat l’informe de l’activitat d’aplicació i el projecte integrador. En cas de presentar-se un motiu seriós que impedeixi l’assistència a alguna de les activitats exposades anteriorment, cal portar un justificant que ho demostri. Només s’accepten els canvis de grup de pràctiques prèviament notificats i per motius importants i justificats.

3. Actituds (5 % de la puntuació final)

Es valoren al llarg del procés d’aprenentatge en les diferents activitats dutes a terme i es tenen en compte, de forma positiva o negativa, els elements següents: assistència, puntualitat, comportament, participació i treball en grup.

Per aprovar aquest apartat cal obtenir, com a mínim, un 4 %.

Per superar l’assignatura, se sumen les notes dels 3 aprenentatges (coneixements, habilitats i actituds) sempre que aquestes siguin com a mínim del 22,5 % en els coneixements, 20,25 % en les habilitats i 4 % en les actituds.

REAVALUACIÓ

Els alumnes que hagin suspès l’assignatura amb l’avaluació continuada, podran optar a la reavaluació si reuneixen les condicions següents:

— Haver-se presentat a totes les proves parcials i a la prova de síntesi
— Haver fet les pràctiques i haver lliurat els informes requerits
— Haver obtingut una puntuació mínima de 17,5 % en coneixements, de 15,75 % en habilitats i de 4% en actituds.

La prova de reavaluació consistirà en 40 preguntes tipus test i 5 casos integrats). Els alumnes només hauran de fer aquell apartat o apartats (coneixements i/o habilitats) que hagin suspès a l’avaluació continuada. Si se supera la prova de reavaluació, la nota màxima que es podrà assolir serà de 25% en coneixements i 22.5% en habilitats i aquesta nota es sumarà si escau a la obtinguda a l’altre apartat aprovat durant l’avaluació continuada per tal de calcular la qualificació final de l’assignatura.

ESTUDIANTS REPETIDORS DEL CURS 2020-2021

1. Coneixements (50 % de la puntuació final). El tipus d’avaluació és el mateix que el que s’especifica per als nous estudiants de grau. Els 3 exercicis pràctics de coneixements que es duen a terme durant el curs són obligatoris.

2. Habilitats (45 % de la puntuació final). Si es té suspès aquest apartat al curs 2020-2021, caldrà repetir totes les activitats programades, així com fer els 3 exercicis pràctics. Si es té aprovat aquest apartat, es disposa de 2 opcions:

— Millorar la nota del curs anterior: cal fer totes les activitats de nou i els 3 exercicis pràctics.
— Conservar la nota del curs passat (no cal fer els 3 exercicis pràctics sobre els casos clínics).

3. Actituds, valors, normes (5 % de la puntuació final). El tipus d’avaluació és el mateix que el que s’especifica per als nous estudiants de grau.

Per superar l’assignatura, se sumaran les notes dels 3 aprenentatges (coneixements, habilitats i actituds) sempre que aquestes siguin com a mínim del 22,5 % en els coneixements, 20,25 % en les habilitats i 4 % en les actituds.

ESTUDIANTS REPETIDORS D’ALTRES CURSOS

En aquest cas, es dona la consideració de nous estudiants i l’avaluació dels aprenentatges (coneixements, habilitats i actituds) es fa segons els criteris que s’han especificat per als alumnes que es matriculen per primera vegada de l’assignatura.

 

Avaluació única

Si s’opta per l’avaluació única, cal sol·licitar-la per escrit i justificar el motiu de l’elecció durant els primers 15 dies d’impartició de l’assignatura. 

L’avaluació única consisteix en una prova de síntesi que es farà al final del període lectiu sobre els coneixements adquirits en les classes magistrals i en les diferents activitats dutes a terme. La prova consisteix en:

— Un test de 70 preguntes d’elecció múltiple (50 % de la puntuació final). Cada pregunta inclou 3 possibles respostes amb una sola resposta certa. Cada pregunta ben contestada es puntua amb 1 punt, les respostes incorrectes resten 0,5 punts i les no contestades, 0 punts. Per aprovar aquest apartat cal superar una puntuació del 25 %.

— 4 preguntes obertes de resposta curta (25 % de la puntuació final). Hi ha 1 pregunta per bloc temàtic. Per aprovar aquest apartat cal superar una puntuació del 12,5 %

— 5 casos integrats o casos clínics (25 % de la puntuació final). Per aprovar aquest apartat cal superar una puntuació del 12,5 %.

Per superar l’assignatura cal aprovar cadascun dels 3 apartats. En el cas de no superar la prova de síntesi o algun o alguns dels apartats, hi haurà l’opció de presentar-se a una prova de reavaluació que tindrà les mateixes característiques que la prova de síntesi amb la diferència que els alumnes només hauran de fer l’apartat o apartats (test, preguntes obertes de resposta curta i/o casos integrats) que hagin suspès a la prova d’avaluació única.

Si s’escull aquesta modalitat d’avaluació, cal assistir a totes les activitats pràctiques (excepcionalment, es podrà faltar a una pràctica de manera justificada), però s’està exempt d’entregar els informes de les diferents activitats.