Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Renaixement en el Segle XV

Codi de l'assignatura: 360641

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Miguel Muńoz Corbalįn

Departament: Departament d'Histņria de l'Art

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstąncies sanitąries que es donin al llarg del curs)

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial

 

6

 

(Es poden subdividir els grups.)

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autņnom

53

 

 

Recomanacions

 

Es recomana un mínim de comprensió escrita en llengua italiana, francesa i anglesa.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

CG7 - Capacitat de lectura de l'entorn.

   -

CE1 - Obtenir una conscičncia crķtica de les coordenades espaciotemporals de la histņria de l'art.

   -

CE2 - Obtenir una visió diacrņnica general i regional de la histņria de l'art que permeti de situar els processos artķstics universals principals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Revisar historiogràficament el concepte de Renaixement.

— Analitzar l’estil del primer Renaixement en l’art italià del segle xv.

— Fer una aproximació a la cultura humanista europea.

 

Referits a habilitats, destreses

— Iniciar-se en la metodologia historicoartística.

— Aprendre el funcionament de bases de dades bibliogràfiques i icòniques.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Desenvolupar la mirada crítica envers les fonts i els apriorismes.

— Treballar en grup i cooperar amb els altres alumnes.

 

 

Blocs temątics

 

1. Concepte, fortuna crķtica i periodització de l’art del Renaixement

 

2. Escultura i relleu

2.1. Precedents i característiques de l’escultura renaixentista

2.2. Les noves tipologies: retrat, monument eqüestre, tombes de la fama

2.4. El concurs de 1401 per a les portes orientals del baptisteri de San Giovanni

2.5. La segona generació florentina: Pollaiuolo i Verrocchio

2.6. Els artífexs del canvi: Ghiberti i Donatello

3. Arquitectura i urbanisme

3.1. El model de l’antiguitat

3.2. La figura de l’arquitecte modern: Brunelleschi i Alberti

3.3. Arquitectura civil i ciutats ideals

3.4. L’església de planta centralitzada

4. Pintura i arts grąfiques

4.1. El concepte d’imitatio en la representació visual

4.2. Un nou sistema de representació figurativa: la perspectiva lineal

4.3. La innovació en el camp iconogràfic: retrat, mitologia, paisatge

4.4. La pintura toscana de la primera generació

4.5. La pintura renaixentista del Quattrocento a la Itàlia septentrional

4.6. La segona generació de pintors florentins

4.7. La cultura gràfica

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament inclou les activitats següents:

— Classes presencials i dirigides en què s’intenta incentivar el diàleg i la participació de l’alumnat, tot i que, donades les circumstàncies excepcionals del panorama sanitari producte de la pandèmia vírica COVID-19, la presencialitat quedarà supeditada a les directrius oficials que les autoritats competents i el propi rectorat de la UB indiquin. Es contempla, aleshores, la substitució total o parcial de les classes presencials a l’aula per equivalents amb caràcter telemàtic.

— En cas que les condicions sanitàries ho facin necessari, les classes s’impartiran de manera virtual i amb caràcter sincrònic. Les sessions no seran enregistrades ni posades a disposició de l’alumne, excepte en casos excepcionals.

— Tutories voluntàries per seguir l’aprenentatge individual.

— Pràctiques en museus i institucions culturals segons el calendari d’exposicions temporals, sempre que les condicions provocades per la pandèmia vírica les permetin.

— Tallers d’experimentació visual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en un mínim de dos ítems d’avaluació (exàmens, treballs, participació activa...) que determinarà i que comunicarà al començament del curs el professor corresponent de cada grup de l’assignatura, el valor de cadascun dels quals no pot superar el 60% de la qualificació total del curs. En el cas de l’avaluació continuada (i en el cas de l’avaluació única, segons cada professor) és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura.

Està previst que les proves d’avaluació es duguin a terme de manera presencial a l’aula. En cas que la situació sanitària ho fes recomanable, es duran a terme de manera virtual.

La data de les proves per escrit i de l’entrega del material demanat depèn del desenvolupament del programa i de les circumstàncies imprevisibles que la pandèmia vírica vagi condicionant.

Per altra banda, donada aquesta situació d’excepcionalitat amb motiu de la pandèmia vírica, cada professor que imparteix l’assignatura presenta un model d’avaluació particularitzat, de la següent manera, amb el detall del percentatge corresponent a cada ítem avaluador...

Prof. Juan Miguel Muñoz: dues proves per escrit (40% + 50%) i la participació en el Fòrum Dit d’Art (10%).

Prof. Carme Narváez: dues proves per escrit (40% + 60%).

Prof. Anna Vallugera: dues proves per escrit (30% +40%) i un treball de curs (30%).

 

Avaluació śnica

Qui estigui interessat a acollir-se a l’avaluació única ho ha de comunicar abans de la realització de la primera prova parcial o, si no n’hi ha, abans del 31 d’octubre. El formulari emès per la Facultat de Geografia i Història s’ha de lliurar al professor.

L’avaluació única consisteix en la realització dels mateixos ítems d’avaluació de l’avaluació continua, amb la particularitat de concentrar les proves en un examen final per tal d’acreditar els coneixements dels continguts de l’assignatura i haver dut a terme el conjunt de la resta dels ítems d’avaluació (treballs, participació activa...). Per a acollir-se a aquesta modalitat d’avaluació, l’estudiant ho ha de sol·licitar en el termini establert per la Facultat. La data límit per fer-ho s’especifica en el calendari detallat del programa de l’assignatura.

Reavaluació

La reavaluació té lloc al mes de març per a les assignatures del primer semestre i al mes de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

L’aula, la data i l’hora de la reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

P.S.: Tant pel que fa a l’avaluació única com a la reavaluació, les dates de sol·licitud i de celebració de les proves corresponents dependran de les circumstàncies provocades per la pandèmia vírica, i seran indicades amb detall pels òrgans rectorals de la UB en el seu moment.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AA. VV. Florencia. Arte y arquitectura, Köln: Tandem - h.f. ullmann, 2007.

ANTAL, Frederick. El mundo florentino y su ambiente social. La república burguesa anterior a Cosme de Médicis. Siglos XIV-XV, Madrid: Alianza, 1989.  EnllaƧ

ARGAN, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco: I. De Giotto a Leonardo da Vinci. Madrid: Akal, 1996.  EnllaƧ

ARGULLOL, Rafael. El Quattrocento. Arte y cultura del Renacimiento italiano, Barcelona: Montesinos, 1988.

BLUNT, Anthony. La teoría de las artes en Italia (del 1450-1600). Madrid: Cátedra, 1999.  EnllaƧ

BORMAND, Marc / PAOLOZZI STROZZI, Béatrice. Le printemps de la Renaissance. La sculpture et les arts à Florence 1400-1460. Paris / Milano: Louvre éditions / Officina libraria, 2013.

BURKE, Peter. El Renacimiento italiano: cultura y sociedad en Italia. Madrid: Alianza, 2001.  EnllaƧ

Altres edicions  EnllaƧ

CAPELLI, Guido Maria. El Humanismo italiano. Un capítulo de la cultura europea entre Petrarca y Valla. Madrid: Alianza, 2007.  EnllaƧ

CHASTEL, André. Arte y humanismo en Florencia en la época de Lorenzo el Magnífico. Madrid: Cátedra, 1991.


Altres edicions  EnllaƧ

CHASTEL, André. El Renacimiento italiano, 1460-1500, Madrid: Akal, 2005 (Nova edició de CHASTEL, André. El Renacimiento meridional. Italia 1460-1500, Barcelona: Aguilar, 1965; y CHASTEL, André. El Gran taller de Italia 1460-1500, Madrid: Aguilar, 1966).

DE FUSCO, Renato. El Quattrocento en Italia. Madrid: Istmo, 1999.  EnllaƧ

FRANCASTEL, Pierre. Pintura y sociedad. Madrid: Cátedra, 1990.

GOMBRICH, Ernst Hans. Estudios sobre el arte del Renacimiento. 4 vols. Madrid: Alianza, 2000.

Vol. I: Norma y forma  EnllaƧ
Vol. II: Imįgenes simbólicas  EnllaƧ
Vol. II: El Legado de Apeles  EnllaƧ
Vol. IV Nuevas visiones de viejos maestros  EnllaƧ

HARTT, Frederick. History of Italian Renaissance Art: Painting, Sculpture, Architecture, New York: Harry N. Abrams, 1994.

HEYDENREICH, Ludwig Heinrich. Eclosión del Renacimiento. Italia 1400-1460, Madrid: Aguilar, 1972.

HEYDENREICH, Ludwig Heinrich / LOTZ, Wolfgang. Arquitectura en Italia. 1400-1600, Madrid: Cátedra, 2007.

HOLLINGSWORTH, Mary. El patronazgo artístico en la italia del Renacimiento. De 1400 a principios del siglo XVI. Madrid: Akal, 2002.  EnllaƧ

JESTAZ, Bertrand. El arte del Renacimiento, Madrid: Akal, 1991.


Altres edicions  EnllaƧ

KÖNIG, Eberhard (ed.). Los grandes pintores italianos del Renacimiento, 2 vol., Köln: Tandem - h.f. ullmann, 2008.

KRISTELLER, Paul Oskar. El pensamiento renacentista y sus fuentes. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 1993.  EnllaƧ

MAGRELLI, Shaaron / UZZANI, Giovanna. El Renacimiento italiano, Firenze: Scala, 2009.  EnllaƧ

MARTÍN VIDE, Juan Pedro. El Renacimiento italiano. Historia y Ficción. Guía de Lectura. Barcelona: Katelani, 2008 (2000).

MURRAY, Peter. Arquitectura del Renacimiento, Madrid: Aguilar, 1979.

MURRAY, Peter & Linda. El arte del Renacimiento, Barcelona: Destino, 1999.

NIETO ALCAIDE, Víctor / CÁMARA MUÑOZ, Alicia. El Quattrocento italiano, Madrid: Historia 16, 1989.

PANOFSKY, Erwin. Renacimiento y renacimientos en el arte occidental. Madrid: Alianza, 1999.


Altres edicions  EnllaƧ

PAOLETTI, John T. / RADKE, Gary M. El arte en la Italia del Renacimiento, Tres Cantos: Akal, 2002.  EnllaƧ

POPE-HENNESSY, John Wyndham. La escultura italiana en el Renacimiento, Madrid: Nerea, 1989.

SUREDA, J. El Renaixement I: el quattrocento italià, la pintura flamenca. Història Universal de l’Art, vol. 5, Barcelona: Planeta, 1988-1990.  EnllaƧ

SUREDA, J. El Renacimiento italiano. En Summa pictorica, vol. IV, Barcelona, Planeta, 2002.  EnllaƧ

TOMAN, Rolf (ed.). El arte en la Italia del Renacimiento. Arquitectura. Escultura. Pintura. Dibujo, Köln: Könemann, 1999.

WACKERNAGEL , Martin. El medio artístico en la Florencia del Renacimiento. Obras y comitentes, talleres y mercado. Madrid: Akal, 1997.  EnllaƧ

WHITE, John. Nacimiento y renacimiento del espacio pictórico, Madrid: Alianza, 1994.