Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Classicisme i Manierisme en el Segle XVI

Codi de l'assignatura: 360642

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Cristina Fontcuberta Famadas

Departament: Departament d'Histņria de l'Art

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(En cas que les condicions sanitąries ho facin necessari, les classes seran impartides de manera virtual i amb carącter sincrņnic. Les sessions no seran enregistrades ni posades a disposició de l’alumne, excepte en casos excepcionals)

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

45

 

-  Sortida de camp

Presencial i no presencial

 

3

 

-  Altres prąctiques

Presencial i no presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autņnom

53

 

 

Recomanacions

 

Es recomana tenir coneixements de llengües com ara l’anglès, el francès i l’italià, per poder dur a terme les lectures bibliohemerogràfiques adients.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comś / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CG7 - Capacitat de lectura de l'entorn.

   -

CE1 - Obtenir una conscičncia crķtica de les coordenades espaciotemporals de la histņria de l'art.

( L’assignatura pretén situar els conceptes de manierisme i classicisme en el marc del segle xvi i, particularment, en el centre generador dels processos artístics que es poden inscriure en aquestes dues formes creatives, és a dir, Itàlia. Tot i així, l’assignatura no oblida que les transformacions de l’època no solament són fruit de la Itàlia convulsa —camp de batalla continu—, sinó dels canvis polítics, econòmics, religiosos i socials que es produeixen en altres indrets d’Europa.)

   -

CE2 - Obtenir una visió diacrņnica general i regional de la histņria de l'art que permeti de situar els processos artķstics universals principals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer o familiaritzar-se amb els autors més representatius del període historicoartístic i cultural del segle XVI, amb les obres més característiques i els continguts específics, tot inscrit en el marc contextual corresponent, treballant el conjunt d’informació relativa a les definicions, els conceptes, les classificacions, la cronologia, l’evolució històrica diversa, els protagonistes i la producció global del segle XVI, que inclou els fenòmens del classicisme, el manierisme, l’antimanierisme i el contramanierisme, així com les obres específiques, de les quals es fa una selecció.

 

En el camp de les habilitats:

— Desenvolupar l’esperit analític i crític i la sensibilitat per observar i llegir l’obra d’art; acostumar-se a interpretar el llenguatge de les seves formes, a apreciar-ne els valors estètics i a extreure’n informacions sobre la cultura que l’ha generat. L’obra d’art, a més de posseir el propi valor intrínsec, és un mitjà excel·lent per entendre i saber apreciar el passat de la humanitat i la civilització en la qual l’obra d’art va ser creada.

— Desenvolupar una metodologia científica pròpia de la història de l’art. Introduir-se en l’execució de treballs bibliogràfics, en l’elaboració d’estats de la qüestió d’algun tema específic de la història de l’art o en l’anàlisi i interpretació de les fonts documentals i literàries pròpies de la història de l’art amb l’objectiu de comprendre globalment l’obra artística.

— Entrar en contacte directe amb les obres artístiques mitjançant visites als monuments històrics i a museus i exposicions que mostrin al públic aquest tipus d’obres.

— Adquirir la capacitat d’utilitzar altres tècniques historiogràfiques per conèixer i valorar l’obra d’art.

 

Referits a habilitats, destreses

Assimilar o integrar tots els recursos metodològics i els continguts desenvolupats com a complement indispensable per reflexionar, comprendre i analitzar no només la producció artística específica, sinó també el context cultural, mental, ideològic, sociològic, tecnològic i artístic del segle xvi al món occidental.

 

— Aplicar o canalitzar la informació i la metodologia acumulades progressivament durant el curs per utilitzar-les instrumentalment i críticament, en primera instància, en qualsevol assignatura de caràcter teòric, històric i pràctic que tingui relació amb la producció cultural i artística del segle XVI al món occidental i, més endavant, en l’activitat professional com a historiadors de l’art i investigadors, després d’haver assolit el grau universitari.

 


— Ser capaç de reflexionar, comprendre i analitzar el conjunt d’informació relativa a les definicions, els conceptes, les classificacions, la cronologia, l’evolució històrica diversa, els protagonistes, la producció global i les obres específiques del període corresponent al segle xvi, que inclou els fenòmens del classicisme, manierisme, etc.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Tenir una mirada crítica envers les fonts i els apriorismes.

— Ser capaç de treballar en equip i de cooperar amb els companys.

 

 

Blocs temątics

 

1. Introducció i teoria artķstica del segle xvi

*  
1.1 Context històric i sociocultural: continuïtat o trencament? Les guerres i els efectes que provoquen. Venècia com a exemple de dinamisme ideològic i polític

1.2  Problemes de definició i historiogràfics

1.3  La «terza maniera»

1.4  Manierisme

1.5  Vitruvianisme i tractadística arquitectònica del classicisme i del manierisme

1.6  El gravat i la difusió iconogràfica

2. Els «centres» arquitectņnics

*  
2.1  Roma

2.2  França i la «perifèria» 

 

3. Arquitectura

*  
3.1  Donato Bramante

3.2  Antonio da Sangallo, el Vell

3.3  Rafael com a teòric i arquitecte

3.4  Baldassare Peruzzi

3.5  Antonio da Sangallo, el Jove

3.6  Arquitectes al nord d’Itàlia

3.7  Miquel Àngel com a arquitecte

3.8  L’empresa arquitectònica de Sant Pere del Vaticà

3.9  Andrea Palladio

3.10  Altres arquitectes manieristes italians

3.11  Desenvolupament arquitectònic manierista a Europa

4. Escultura

*  
4.1 Miquel Àngel

4.2 Jacopo Sansovino

4.3 Baccio Bandinelli

4.4 Bartolomeo Ammannati

4.5 Benvenuto Cellini

4.6 Giambologna

4.7 Alessandro Vittoria

4.8 Leone Leoni

4.9 Plàstiques cap al barroc

5. Pintura

*  
5.1 Leonardo da Vinci

5.2 Miquel Àngel com a pintor

5.3 Rafael

5.4 Escola de Rafael

5.5 Manierisme florentí

5.6 Escola veneciana

5.7 El nord d’Itàlia

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament inclou les activitats següents:

— Classes presencials i dirigides en què s’intenta incentivar el diàleg i la participació de l’alumnat.

— Tutories voluntàries per al seguiment de l’aprenentatge individual.

— Pràctiques en museus i institucions culturals en funció del calendari d’exposicions temporals.

L’assignatura està plantejada per respectar els objectius programats. Els continguts s’adapten als interessos específics de cada responsable docent, tot mantenint una coherència entre els aspectes lligats als coneixements i les habilitats de caràcter metodològic, les quals són bàsiques per al desenvolupament del curs.

En funció de l’evolució de la pandèmia de la Covid19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Tanmateix, qualsevol altre canvi s’anunciarà amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria els percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura
L’avaluació dels grups B1 i C1 consistirà en una primera prova escrita corresponent al 40 % del total de l’assignatura i una segona prova corresponent al 60 % del valor total.

L’avaluació del grup A1 consistirà en tres exàmens (obligatoris) (30% + 30% + 30%) i la participació activa en un Fòrum (10%).

 

Avaluació śnica

Constarà en un examen de tota la matèria impartida: 100 %.

Cal demanar-la abans del 15 de març. 


Reavaluació

La reavaluació té lloc als mesos de març i juliol, per a les assignatures del primer semestre, i per a les assignatures anuals i de segon semestre, respectivament.

Observacions

Està previst que les proves d’avaluació es duguin a terme de manera presencial a l’aula. En cas que la situació sanitària ho fes recomanable, es duran a terme de manera virtual

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARGAN, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco, 2 vol., Madrid: Akal, 1999 (1987).
  EnllaƧ

BARILLI, Renato. Maniera moderna e Manierismo. Milano: Feltrinelli, 2004.
  EnllaƧ

CASTELLI, Patrizia. L’ estetica del Rinascimento. Bologna: il Mulino, 2005.  EnllaƧ

edició en castellą  EnllaƧ

CHASTEL, André. La Crisis del Renacimiento. Barcelona: Skira-Carroggio, 1968.  EnllaƧ

CHASTEL, André. El Mito del Renacimiento. Barcelona: Skira-Carroggio, 1969.  EnllaƧ

DE FUSCO, R. L’architettura del Cinquecento, Torino: UTET (Storia dell’Arte in Italia), 1981  EnllaƧ

FREEDBERG, S. J. Pintura en Italia: 1500-1600. Madrid: Cátedra, 1978.  EnllaƧ

FRIEDLÄNDER, Walter F. Maniérisme et Antimanierisme. Paris: Gallimard, 1991.  EnllaƧ

GREENHALGH, Michael. La tradición clásica en el arte. Madrid: Hermann Blume, 1987 (1978).  EnllaƧ

GUIDONI, Enrico / MARINO, Angela. Historia del urbanismo. El siglo XVI. Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1985 (1982).  EnllaƧ

HEYDENREICH, Ludwig H. / LOTZ, Wolfgang. Arquitectura en Italia, 1400-1600. Madrid: Cátedra, 1991 (1974).  EnllaƧ

MacKENNEY, R. La Europa del siglo XVI. Madrid: Akal, 1996.  EnllaƧ

MANN, Nicholas. Atlas cultural del Renacimiento. Arte y pensamiento renuevan Europa. Barcelona: Óptima, 2000.  EnllaƧ

MURRAY, Linda. The High Renaissance and Mannerism. Italy, the North, and Spain. 1500-1600. New York / Toronto: Oxford University Press, 1977 (1967).  EnllaƧ

MURRAY, Peter. Arquitectura del Renacimiento. Madrid: Aguilar, 1972 (1963).  EnllaƧ

PAOLETTI, J.T. / RADKE, G. El Arte en la Italia del Renacimiento. Madrid: Akal, 2002.  EnllaƧ

PINELLI, Antonio. La bella Maniera. Torino: Einaudi, 1993.


Altres edicions  EnllaƧ

POPE-HENNESSY, J. Italian High Renaissance and Baroque Sculpture. Oxford: Phaidon, 1986 (1963).  EnllaƧ

PORTOGHESI, Paolo. Roma del Rinascimento. 2 vol., Milano: Electa, 1971.  EnllaƧ

SETTIS, Salvatore. Futuro del “classico”. Torino: Einaudi,  2004.   EnllaƧ

SHEARMAN, John. Manierismo. Madrid: Xarait, 1984.  EnllaƧ

SUREDA, Joan (ed.) Renacimiento (II) y Manierismo. Barcelona: Planeta (Historia Universal del Arte, 6), 1992.  EnllaƧ

SUREDA, Joan (ed) El Manierismo y la expansión del Renacimiento. Barcelona: Planeta (Summa pictorica, vol. VI), 1999.  EnllaƧ

TOMAN, Rolf (ed.) El arte del Renacimiento en Italia. Maxéville: Könemann, 1999 (1994).  EnllaƧ

WÜRTENBERG, F. El manierismo. El estilo europeo del siglo XVI. Barcelona: Rauter, 1964.  EnllaƧ