Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Histņria, Cultura i Societat en Čpoca Antiga i Medieval

Codi de l'assignatura: 360689

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Raul Villegas Marin

Departament: Departament d'Histņria i Arqueologia

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(En principi, totes les classes seran presencials, perņ podrien passar a no presencials en funció de les circumstąncies sanitąries que es donin al llarg del curs)

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

45

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

4.5

 

-  Altres prąctiques

Presencial

 

4.5

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autņnom

53

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anąlisi, de sķntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la prąctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CE6 - Aprendre a treballar amb les fonts documentals i literąries de la histņria de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Adquirir una visió general sobre la història, la cultura i la societat a l’època antiga i medieval.

 

— Aprofundir el coneixement dels aspectes més relacionats amb la creació artística.

 

— Conèixer les fonts adequades per estudiar el món antic i medieval.

 

 

Blocs temątics

 

1. Prņxim Orient i Egipte

1.1. El Pròxim Orient asiàtic i Egipte: pobles i territoris

1.2. Aparició i consolidació de l’estat d’Egipte i del Pròxim Orient asiàtic

1.3. Els grans imperis del Pròxim Orient i l’emergència de l’Egeu

1.4. El Pròxim Orient al primer mil·lenni abans de Crist: l’edat del ferro

2. La gčnesi i l’esplendor del món cląssic

2.1. Grècia durant l’època fosca i arcaica: noves formes d’organització social, econòmica i de govern

2.2. La plenitud del món clàssic a Grècia i Roma

2.3. La formació de la koiné mediterrània: l’hel·lenització de l’Orient, l’expansionisme romà i la romanització de la Mediterrània

3. El món romą

3.1. El món romà: aspectes econòmics, socials i religiosos de l’imperi romà

3.2. L’antiguitat tardana: la cristianització de l’imperi romà, Roma i els pobles germànics

4. Les migracions: l’osmosi polķtica i cultural

4.1. Fixació i organització dels pobles germànics

4.2. La Mediterrània, una nova realitat: Occident, Bizanci i islam

4.3. La consolidació de les religions monoteistes: la construcció de l’Església

5. Vers l’Europa feudal

5.1. El papat i l’imperi

5.2. La societat feudal i els seus espais

5.3. Espiritualitat medieval: croades i peregrinacions

6. Els canvis baixmedievals

6.1. Les monarquies europees i les rivalitats

6.2. La societat urbana

6.3. Una visió del món medieval: continuïtats i herències

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament inclou sessions teòriques i pràctiques.

Classes teòriques

Impartició de classes magistrals presencials en què s’empren eines destinades a facilitar l’assimilació dels continguts teòrics bàsics de l’assignatura. 

Classes pràctiques

Activitats consistents a fomentar el debat de tipus històric a partir de conferències i seminaris o de la visualització prèvia d’un film o d’un documental, així com activitats centrades en l’anàlisi, comprensió i valoració de diverses fonts històriques, com ara textos de les diverses èpoques històriques explicades a les classes teòriques o obres d’art dels mateixos períodes.

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en:

— Dues proves escrites sobre conceptes treballats a les sessions teoricopràctiques (una prova per a la part d’història antiga i una altra per a la part d’història medieval), amb un valor del 60 % de la nota total.

— Dues proves tipus test i/o comentari de documents escrits i cartogràfics (una prova per a la part d’història antiga i una altra per a la part d’història medieval), amb un valor del 40 % de la nota total.

 

Avaluació śnica

Qui vulgui acollir-se a l’avaluació única ho ha de demanar per escrit abans del 31 d’octubre de 2021 (Q1) / 15 de març de 2022 (Q2). Aquesta avaluació consisteix en una prova escrita, equivalent al 100 % de la nota final, que es duu a terme en la data indicada en el calendari acadèmic.


Reavaluació

La reavaluació té lloc durant el mes de març per a les assignatures del primer semestre i durant el mes de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. L’aula, la data i l’hora de la reavaluació es publiquen al web de la Facultat.


La reavaluació segueix el mateix format que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ATLAS de Historia Medieval / Salvador Claramunt [et al.]. Barcelona : Aymà, 1980. 75 p. (Cuadernos Cartográficos). ISBN 8485347102.  EnllaƧ

BALARD, Michel; GENÊT, Jean-Philippe; ROUCHE, Michel. De los bárbaros al Renacimiento : Edad Media occidental. Madrid : Akal,1995. 309 p., 24 p. de map. (Iniciación a la Historia). ISBN 8476003420.   EnllaƧ

BARTLETT, Robert. La formación de Europa: Conquista, colonización y cambio cultural (950-1350). Valencia: Universitat de València, 2003. 469 p. ISBN 8437056918.  EnllaƧ

BELTRÁN LLORIS, Francisco; MARCO SIMÓN, F. Atlas de historia antigua.  Zaragoza: Diputación General de Aragón. Departamento de Cultura y Educción: Libros Pórtico, 1987. 127 p. ISBN 8485264789.  EnllaƧ

BONNASSIE, Pierre. Vocabulario básico de la historia medieval, Crítica, Barcelona, 1983.  EnllaƧ

CARCOPINO, Jérôme. La vida cotidiana en Roma en el Apogeo del Imperio. Madrid: Temas de Hoy, 2001. 383 p. ISBN 8484601323.  EnllaƧ

CHAMOUX, Françoise. La civilización griega. Barcelona: Optima, 2000. 384 p. ISBN 8495300192.  EnllaƧ

CHRISTOL, Michel; NONY, Daniel. De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras. Madrid: Akal, 1991. 269 p. (Iniciación a la Historia; 2) ISBN 8476001479.  EnllaƧ

CONTENAU, Georges. La vida cotidiana en Babilonia y Asiria. Barcelona: Mateu, 1958. 308 p. (Keops, Visiones Históricas).  EnllaƧ

DAUMAS, Françoise. La civilización del Egipto faraónico. Barcelona: Óptima, 2000. 575 p. (Las Grandes Civilizaciones) ISBN 8495300184.  EnllaƧ

DESHAYES, Jean. Les civilisations de l’Orient Ancien. Paris: Arthaud, 1969. 676 p. (Grandes Civilisations).  EnllaƧ

FERNÁNDEZ URIEL, Pilar; VÁZQUEZ HOYS, Ana María. Diccionario del mundo antiguo: Próximo Oriente, Egipto, Grecia y Roma. Madrid: Alianza, 1994. 662 p. (El Libro de Bolsillo; 1690) ISBN 8420606901.  EnllaƧ

FLACELIÈRE, Robert. La vida cotidiana en Grecia en el siglo de Pericles. Buenos Aires: Hachette, 1959. 327 p. (Nueva Colección Clío).  EnllaƧ

GARCÍA DE CORTÁZAR, José Ángel; SESMA MUÑOZ, José Ángel. Una síntesis interpretativa. Madrid, Alianza, 2002.  EnllaƧ

GRIMAL, Pierre. La civilización romana: vida, costumbres, leyes, artes. Barcelona: Paidós, 1999. 332 p. (Paidós Orígenes; 7) ISBN 8449306876.  EnllaƧ

HACQUARD, Georges. Guía de la Roma antigua. Madrid: Palas Atenea, 1995. 271 p. (Colección Libros de Investigación) ISBN 8478170227.  EnllaƧ

HISTORIA de la Edad Media / Salvador Claramunt [et al.]. Barcelona : Ariel, 2014. 374 p. ISBN 9788434417335.  EnllaƧ

HISTORIA Universal de la Edad Media / coord. Vicente Ángel Álvarez Palenzuela. Barcelona: Ariel, 2013. 911 p. (Ariel historia). ISBN 9788434406414.  EnllaƧ

JULIÁ VIÑAMATA, José Ramón (coord.). Atlas de Historia Universal, vol. I. De los orígenes a las crisis del siglo XVII, Planeta, Barcelona, 2000.  EnllaƧ

MITRE FERNÁNDEZ, Emilio. Textos y documentos de època medieval: Análisis y comentario. Barcelona: Ariel, 1998. 203 p. (Ariel Practicum) ISBN 843442827X.  EnllaƧ

MARGERON, Jean. Los Mesopotámicos. Madrid: Cátedra, 1996. 471 p. (Historia. Serie Menor) ISBN 8437614775.  EnllaƧ

MONSALVO ANTÓN, José María. Atlas Histórico de la España Medieval. Madrid : Síntesis, 2010. 275 p. ISBN 9788497566681.  EnllaƧ

MONTET, Pierre. La vida cotidiana en el Egipto de los faraones. Barcelona: Argos Vergara, 1983. 302 p. (La Vida Cotidiana en; 1) ISBN 8471786222.  EnllaƧ

PADRÒ I PARCERISA, Josep. Historia del Egipto faraónico. Madrid: Alianza, 1999. 432 p. (El Libro Universitario; 009) ISBN 8420681903.  EnllaƧ

RIU, Manuel. Lecciones de Historia Medieval. Barcelona : Teide, 1986. 686 p. (Aportación Universitaria). ISBN 8430773053.  EnllaƧ

RIVERA GARRETAS, María-Milagros (coord.). Las relaciones en la historia de la Europa Medieval. València: Tirant lo Blanch, 2006. 493 p. (Crónica) ISBN 8484567192.  EnllaƧ

ROUX, Georges. Mesopotamia: Historia política, económica y cultural. Madrid: Akal, 1987. 495 p. (Akal Universitaria; 102) ISBN 8476001746.  EnllaƧ

RUZÉ, Françoise; AMOURETTI, Marie-Claire. El Mundo griego antiguo: De los palacios cretenses a la conquista romana. Madrid: Akal, 1992. 273 p. (Iniciación a la Historia; 1) ISBN 8476002246.  EnllaƧ

SALRACH, Josep M. Entre Roma i el Renaixement: Història i textos de l’Occident medieval. Vic: Eumo, 2002. 320 p. (Referències; 37) ISBN 8497660048.  EnllaƧ

TEXTOS comentados de época medieval :siglos V al XII / Manuel Riu [et al.]. Barcelona : Teide, 1982. 773 p. (Aportación Universitaria). ISBN 8430773282.  EnllaƧ

WAGNER, Carlos G. Historia del cercano Oriente. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1999. 288 p. (Manuales Universitarios; 59) ISBN 8474814650.  EnllaƧ

WILSON, John Albert. La cultura egipcia. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1967. 483 p. (Breviarios del Fondo de Cultura Económica; 86).  EnllaƧ

PARRA ORTIZ, José Miguel (coord.). El antiguo Egipto: sociedad, economía política. Madrid: Marcial Pons, 2009. 558 p. ISBN 9788492820436  EnllaƧ