Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Mčtodes i Fonaments del Treball Historicoartķstic

Codi de l'assignatura: 360691

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Esther Alsina Galofre

Departament: Departament d'Histņria de l'Art

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

45

 

-  Tutorització per grups

Presencial

 

3

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autņnom

53

 

 

Recomanacions

 

• Interès per l’assignatura i per aprendre.

• Disposar de temps i d’interès per llegir la bibliografia necessària.

• Adaptar-se als requisits del professorat de l’assignatura.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anąlisi, de sķntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la prąctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CE6 - Aprendre a treballar amb les fonts documentals i literąries de la histņria de l'art.

   -

CE8 - Obtenir un coneixement prąctic dels processos bąsics de la metodologia cientķfica en histņria de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

• Conèixer què és la història de l’art i què fan els historiadors de l’art.

• Entendre la naturalesa de la història de l’art com a disciplina acadèmica.

• Saber quins són els principals temes que estudien els historiadors de l’art i quines són les tècniques d’investigació que utilitzen.

• Tenir coneixements bàsics d’historiografia artística, història, mètodes i autors.

 

 

Blocs temątics

 

1. La histņria de l’art entre les cičncies humanes i socials

1.1. Què és la història de l’art? La història de l’art com a disciplina científica. La seva relació amb altres disciplines. Utilitat de la història de l’art

2. Les competčncies de l’historiador de l’art

2.1. Què fem els historiadors de l’art? Temes i tècniques d’investigació. Fonts i documents per a la història de l’art. L’ús dels textos i de les imatges

2.2. Identificació, catalogació de les obres: atribucions, datacions, identificacions iconogràfiques

2.3. Estudis monogràfics: artistes, obres, monuments

2.4. Estudis temàtics: reconstrucció de processos historicoartístics, patronatge, models i influències, difusió i recepció, valors artístics (tècnics, estètics, etc.)

3. Historiografia de l’art

3.1. La construcció de la història de l’art com a disciplina: dels inicis al 1900

3.2. Enfocaments metodològics clàssics: formalisme, iconografia i iconologia

3.3. Aportacions recents: història social de l’art, sociologia de l’art, feminisme, estudis visuals, etc.

3.4. Historiadors de l’art: estudi d’autors model i de les seves investigacions

4. Com investigar i escriure sobre art

4.1. Els gèneres: ressenyes, articles de divulgació, de crítica, d’investigació, monografies, estats de la qüestió, fitxes de catàleg, treballs acadèmics de grau, tesis doctorals, etc.

4.2. Com escollir el tema i buscar informació: arxius, biblioteques, bases de dades, Internet, tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

4.3. Com escriure un treball: estructura, títol, introducció, metodologia, llenguatge, hipòtesis, conclusions, bibliografia, citacions, etc.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència del curs 2021-22 es planteja, a priori, dins de la normalitat presencial del 100%.

En el cas que per raons sanitàries la docència s’hagués de fer de forma virtual o alternant la presencialitat i la virtualitat, les classes i les sessions no seran enregistrades.

La metodologia de les activitats s’ajustarà sempre a les directrius que demanin les autoritats sanitàries en cada moment.

Es preveuen sessions presencials per el desenvolupament d’activitats pràctiques i/o seminaris. Les sortides culturals i de camp es faran presencialment, tot i que s’hauran d’adaptar a les condicions de capacitat, mobilitat, EPI’s previst i distanciament que els centres que visitem ens demanin.

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluaicó de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar dues proves per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura, les quals es desglossen d’aquesta manera:

* Un treball que val el 40 %.

* Un examen (presencial, tot i que condicionat per la situació sanitària) que val el 60 %.

 

Avaluació śnica

L’avaluació única consistirà en una única prova: es fa un examen final per acreditar els coneixements dels continguts de l’assignatura, que val el 100 %.

Els límits per demanar avaluació única són el 31 octubre i el 15 de març, per al 1Q i 2Q, respectivament. 


Reavaluació

La reavaluació té lloc als mesos de març i juliol, per a les assignatures de primer semestre, i per a les assignatures anuals o de segon semestre, respectivament.

Les dates, hores i aules de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

La reavaluació consistirà en diverses preguntes relatives als continguts exposats a classe i a les lectures obligatòries.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALCINA FRANCH, José. Aprender a investigar: Métodos de trabajo para la redacción de tesis doctorales: Humanidades y Ciancias Sociales. Madrid: Compañía Literaria, 1994. 237 p. ISBN 8482130048.  EnllaƧ

BAKEWELL, Elisabeth [et al.]. Object, image, inquiry: The art historian at work. Santa Monica: AHIP, 1988. 199 p. ISBN 0892361352.  EnllaƧ

BAUER, Hermann. Historiografía del arte: Introducción crítica al estudio de la historia del arte. Madrid: Taurus, 1981. 220 p. (Ensayista; 194) ISBN 8430611940.  EnllaƧ

Altres edicions  EnllaƧ

BAZIN, Germain. Histoire de l’histoire de l’art: De Vasari à nos jours. París: Albin Michael, 1986. 652 p. ISBN 2226027874.  EnllaƧ

BELTING, Hans. Art history after modernism. Chicago: University of Chicago Press, 2003. 226 p.  EnllaƧ

BOIME, Albert. A social history of modern art. Vol. 1: Art in an age of revolution: 1750-1800. Chicago: University of Chicago Press, 1987. 521 p. ISBN 0226063321.  EnllaƧ

BOIME, Albert. Historia social del arte moderno. Madrid: Alianza, 1994-1996. 2 v. (Alianza Forma; 128, 138). ISBN 8420679941.  EnllaƧ

BORRÁS GUALIS, Gonzalo M. Cómo y qué investigar en historia del arte: Una crítica parcial de la historiografía del arte española. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001. 205 p. (Cultura Artística; 19) ISBN 8476283830.  EnllaƧ

CARRIER, David. Principles of art history writing. Pennsylvania: Pennsylvania State University Press, 1991. 249 p. ISBN 0271009454.  EnllaƧ

CHEETHAM, Mark Arthur; HOLLY, Michael Ann; MOXEY, Keith P. F. The subjects of art history: Historical objects in contemporary perspectives. Cambridge: Cambridge University Press, 1998. 336 p. ISBN 0521455723.  EnllaƧ

CASTIÑEIRAS GONZÁLEZ, Manuel Antonio. Introducción al método iconográfico. Barcelona: Ariel, 1998. 251 p. (Ariel Patrimonio Histórico) ISBN 8434466023.  EnllaƧ

DE SETA, Cesare. Perché insegnare la storia dell’arte. Roma: Donzelli, 2008. 126 p. (Saggine; 115) ISBN 9788860362247.  EnllaƧ

ECO, Umberto. Cómo se hace una tesis: Técnicas y procedimientos de estudio, investigación y escritura. Barcelona: Gedisa, 1983. 267 p. (Libertad y Cambio). ISBN 8474321379.  EnllaƧ


Edició de 2001.  EnllaƧ

ELKINS, James. Stories of art. Nova York; Londres: Routledge, 2002. 176 p. ISBN 0415939437.  EnllaƧ

ELKINS, James. Visual studies: A skeptical introduction. Nova York: Routledge, 2003. 230 p. ISBN 0415966817.  EnllaƧ

Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1982-1983. 8 v.  EnllaƧ

FURIÓ, Vicenç. Sociología del arte. Madrid: Cátedra, 2000. 392 p. (Arte. Grandes Temas) ISBN 8437618290.  EnllaƧ

GOMBRICH, Ernst Hans. Ideales e idolos: Ensayo sobre los valores en la historia y el arte. Barcelona; Gustavo Gili, 1981. 281 p. (GG Arte) ISBN 8425210585.  EnllaƧ

GOMBRICH, Ernst Hans. Meditaciones sobre un caballo de juguete y otros ensayos sobre la teoría del arte. Madrid: Debate, 1998, 190 p., ISBN 848306958X

https://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/Xgombrich+caballo+juguete&searchscope=1&SORT=D/Xgombrich+caballo+juguete&searchscope=1&SORT=D&extended=0&SUBKEY=gombrich+caballo+juguete/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=Xgombrich+caballo+juguete&searchscope=1&SORT=D&1%2C1%2C  EnllaƧ

GOMBRICH, Ernst Hans. Gombrich esencial: Textos escogidos sobre arte y cultura. Madrid: Debate, 1997. 624 p. ISBN 8483060663.  EnllaƧ

KULTERMANN, Udo. Historia de la historia del arte: El camino de una ciencia. Barcelona: Akal, 1996. 360 p. (Arte y Estética; 40) ISBN 8446004372.  EnllaƧ

LAFUENTE FERRARI, E. La fundamentación y los problemas de la historia del arte. Madrid: Instituto de España, 1985. 171 p. ISBN 8485559401.  EnllaƧ

MANSFIELD, E. Making art history: A changing discipline and its institutions. New York: Routledge, 2007. 274 p. ISBN 9780415372350.  EnllaƧ

PÄCHT, Otto. Historia del arte y metodología. Madrid: Alianza, 1986. 127 p. (Alianza Forma; 60) ISBN 842067060X.  EnllaƧ

PANOFSKY, Erwin. Estudios sobre iconología. Madrid: Alianza, 1979.  EnllaƧ

PODRO, Michael. Los historiadores del arte críticos. Madrid: Machado Libros, 2001. 301 p. (La Balsa de la Medusa; 115) ISBN 847774615X.  EnllaƧ

RAMÍREZ, Juan Antonio. Cómo escribir sobre arte y arquitectura: Libro de estilo e introducción a los géneros de la crítica y de la historia del arte. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1999. 196 p. (Cultura Artística; 15) ISBN 8476281714.  EnllaƧ

RECHT, Roland. Â quoi sert l’histoire de l’art. París: Textuel, 2007. 110 p. ISBN 9782845972261.


Exemplar al CCUC.  EnllaƧ

WÖLFFLIN, Heinrich. Conceptos fundamentales en la historia del arte. Madrid: Espasa-Calpe, 2007. 439 p. (Colección Austral; 399) ISBN 9788467023855.  EnllaƧ

ZERI, Federico. Detrás de la imagen: Conversaciones sobre el arte de leer el arte: Ensayo. Barcelona: Tusquets, 1989. 275 p. (Ensayo; 4) ISBN 8472238547.  EnllaƧ

URQUÍZAR, Antonio. Historiografía del arte. Madrid: Ed. Universitaria Ramon Areces, 2017.

Capķtol

FURIÓ, Vicenç. “La Historia del arte: Aspectos teóricos y metodológicos”. A: FREIXA, Mireia. [et al.]. Introducción a la historia del arte. Barcelona: Barcanova, 1990, p. 3-59.  EnllaƧ

GOMBRICH, Ernst Hans. “En foco las artes y humanidades”. A: GOMBRICH, Ernst Hans. Tributos: Versión cultural de nuestras tradiciones. Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Económica, 1991, p. 11-23.  EnllaƧ

PANOFSKY, Erwin. “La historia del arte en cuanto disciplina humanística”. A: PANOFSKY, Erwin. El significado en las artes visuales. Madrid: Alianza, 1985, p. 17-43.  EnllaƧ

FREIXA, Mireia. “La historia del arte como historia: Las técnicas de investigación y el problema de las fuentes”. A: FREIXA, Mireia [et al.]. Introducción a la historia del arte. Barcelona: Barcanova, 1990, p. 61-87.  EnllaƧ