Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonaments d'Histņria de l'Estčtica

Codi de l'assignatura: 360692

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Jose Luis Menendez Varela

Departament: Departament d'Histņria de l'Art

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoricoprąctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Altres prąctiques

Presencial i no presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autņnom

53

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anąlisi, de sķntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la prąctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalą, castellą i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

CE5 - Interpretar els fonaments de la teoria de l'art i del desenvolupament histņric del pensament estčtic.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el vocabulari específic de l’assignatura, comprendre’l i utilitzar-lo.
 

 

— Conèixer els diferents aspectes i els processos més importants de l’estètica en el període històric estudiat, comprendre’ls i saber relacionar-los.

 

— Conèixer les imbricacions entre els discursos teòrics i plàstics en l’art durant el període històric estudiat, i entendre-les. Aplicar el que s’ha après a la interpretació de les manifestacions artístiques.

 

— Destriar els estudis teòrics i les manifestacions artístiques més rellevants en relació amb la matèria de l’assignatura.

 

Referits a habilitats, destreses

— Ser capaç de gestionar el temps disponible i de planificar-lo. Coordinar les diferents activitats i classificar-les segons la importància.

 

— Conèixer i identificar les fases principals d’un projecte acadèmic i organitzar-lo.

 


— Identificar les fonts d’informació més reconegudes en relació amb l’assignatura i saber-les manejar amb destresa.

 


— Discriminar la informació segons uns criteris de qualitat.

 


— Identificar estàndards de referència bibliogràfica i de manifestacions artístiques en tots els formats, seleccionar-los i manejar-los amb destresa.

 


— Identificar els aspectes centrals i els recursos d’una exposició oral, i millorar les habilitats en aquest sentit.

 


— Identificar els problemes habituals del treball en grup, preveure’ls i solucionar-los.

 


— Coordinar les accions individuals i col·lectives del treball en grup.

 


— Identificar els punts forts del treball en grup i potenciar-los.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Identificar els diferents registres de comportament en funció del context, adquirir-los i comprendre’n la importància.

 


— Fomentar el respecte per la persona i harmonitzar la crítica de les idees.

 


— Anticipar els efectes de les pròpies accions i responsabilitzar-se’n.

 


— Valorar la importància del compromís i la responsabilitat individuals en el treball en grup.

 


— Equilibrar les accions de cooperació, negociació i lideratge en el treball en grup.

 


— Exercir l’autocrítica.

 

 

Blocs temątics

 

1. L’estčtica, un camp d’encreuament. Dimensió histņrica i dimensió antropolņgica de la disciplina

2. L’estčtica en el pensament filosņfic grec d’čpoca cląssica

2.1. Plató. Les idees de bellesa i amor

2.2. L’estètica d’Aristòtil

3. L’estčtica en el món hel·lenisticoromą

3.1. L’estètica en l’epicureisme, estoïcisme i eclecticisme

3.2. L’estètica de Plotí

4. L’estčtica medieval

4.1. La transmissió de la filosofia antiga a l’edat mitjana

4.2. L’estètica d’Agustí d’Hipona com a encreuament de l’estètica medieval

4.3. El corrent neoplatònic en l’estètica medieval

4.4. L’estètica en el pensament escolàstic

5. L’estčtica renaixentista

5.1. La tradició de l’estètica quantitativa clàssica

5.2. Les consideracions estètiques de Leonardo da Vinci

5.3. El neoplatonisme renaixentista

5.4. Del classicisme al manierisme

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura consisteix en les activitats següents: classes magistrals en les quals el professorat introdueix i desenvolupa alguns dels continguts i debats de l’assignatura, exposicions orals en què es presenten, defensen i valoren els treballs en grup, i debats dirigits pel professorat o pels estudiants per promoure la lectura i la interpretació d’obres d’art. A més, hi ha la possibilitat que s’incloguin seminaris tutoritzats per orientar els estudiants en el desenvolupament dels seus projectes.

En funció de com evolucioni la pandèmia de la Covid-19 i de les resolucions dictaminades per les autoritats sanitàries, les activitats i/o metodologia de l’assignatura es podrien veure alterades. Emperò, qualsevol canvi s’anunciaria amb prou antelació i, en cap cas, no afectaria als percentatges establerts per a les diferents proves previstes per a l’avaluació de la matèria.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

En funció de l’evolució de la pandèmia, les proves d’avaluació podran ser presencials o virtuals.

Avaluació en els grups del prof. José Luis Menéndez
L’avaluació de l’assignatura és continuada, a partir de les activitats d’aprenentatge desenvolupades pels estudiants al llarg del semestre, i es concreta de la següent manera. En primer lloc, en la lectura i interpretació en grup de dues obres d’art escollides pels estudiants dins del marc cronològic i temàtic de l’assignatura. Cada grup d’estudiants haurà de seleccionar una obra del període clàssic, hel.lenístic-romà o medieval, i una altra de l’Edat Mitjana o del Renaixement. Els comentaris de les obres d’art es realitzaran oralment en dos moments diferents al llarg del semestre. En segon, aquestes exposicions orals seran avaluades pel professor, pels propis ponents i pels companys que hagin assistit a les sessions. En tercer lloc, l’examen de final de semestre consistirà en un comentari individual d’una imatge proporcionada pel professor i inscrita en el marc cronològic de l’assignatura.

La distribució de les ponderacions per activitat d’avaluació és la següent:
1. Lectura i interpretació d’obres d’art
1.1. Primera: 30%
1.2. Segona: 30%
2. Avaluació entre iguals de les lectures i interpretacions d’obres d’art: 15%
3. Comentari escrit sobre una obra proposada pel professor: 25%

El nombre mínim de proves d’avaluació necessàries per qualificar una assignatura és d’un terç del nombre total de proves que componen l’avaluació continuada segons els programes de les assignatures. Quan l’estudiant no acrediti el nombre mínim establert, la qualificació final serà no presentat.

Avaluació en el grup de la prof. Nuria Peist
L’avaluació continuada consisteix en dues activitats:

- Exercici d’anàlisi i síntesi dels continguts de l’assignatura treballats a classe, coincident amb el dia i hora marcats per la Facultat com a prova final (60% de la nota).
- Treball basat en un exercici de comparació entre teoria i pràctica artística que es realitzarà al llarg de la durada de l’assignatura (40% de la nota).

 

Avaluació śnica

La data límit per sol·licitar l’avaluació única és el 15 de març.

Avaluació en els grups del prof. José Luis Menéndez
Qui hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a un examen al final del curs (dia oficial d’examen). L’examen consta de dues preguntes: una sobre la matèria de l’assignatura i l’altra sobre la bibliografia. Aquesta prova és el 100 % de l’avaluació.

Avaluació en el grup de la prof. Nuria Peist
Qui hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a la realització del exercici d’anàlisi i síntesi dels continguts de l’assignatura treballats a classe (dia oficial d’examen). Aquesta prova és el 100% de l’avaluació.

Reavaluació (tots els grups)

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació, dirigit a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

L’aula, la data i l’hora de la reavaluació es publiquen al web de la Facultat.