Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonaments de les Arts Escèniques

Codi de l'assignatura: 360695

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Enric Ciurans Peralta

Departament: Departament d'Història de l'Art

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

(Les classes seran presencials o no presencials en funció de les circumstàncies sanitàries que es donin al llarg del curs )

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autònom

53

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

CE4 - Adquirir una visió integrada i alhora diferenciada dels diferents llenguatges artístics, de les tècniques de producció artística i dels instruments d'anàlisi aplicats a la història de l'art.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer el signe teatral a través de l’anàlisi d’espectacles teatrals.

— Conocer el signo teatral a través del análisis de espectáculos teatrales

— Tenir esperit crític per analitzar des de les diverses perspectives (formal, ideològica, etc.) espectacles de la cartellera actual.

— Tener espíritu crítico para analizar des de las diversas perspectivas (formal, ideológica, etc.) espectáculos de la cartelera teatral

— Conèixer la tradició teatral occidental sorgida a Grècia en el segle v aC.

— Conocer la tradición teatral occidental surgida en Grecia en el siglo V aC.

— Conèixer la història del teatre a Roma i durant el període Medieval.

—  Conocer la historia del teatro en la civilización romana i durante la Edad Media

 

Referits a habilitats, destreses

— Conèixer les característiques, les funcions i les línies bàsiques de l’art en les manifestacions relacionades amb les arts escèniques, des dels seus orígens fins a l’edat mitjana; comprendre la diversitat de totes les cultures, malgrat centrar-nos en la tradició occidental; relacionar la creació dels espectacles amb les societats en què es manifesten.

— Conocer las características, las funciones y las líneas básicas del arte en las manifestaciones relacionadas con las artes escénicas, des de los orígenes hasta la edad media; comprender la diversidad de todas las culturas, a pesar de centrarnos en la tradición occidental; relacionar la creación de los espectáculos con las sociedades en las que se manifiestan.

— Entendre i saber llegir el signe teatral a través de l’anàlisi d’espectacles i a partir de la bibliografia específica proposada.

— Entender y saber leer el signo teatral mediante el análisis de espectáculos y a partir de la bibliografia especifica propuesta.

— Conèixer la tradició teatral occidental, en especial els orígens del teatre a Grècia i el llegat que ens n’ha arribat a través dels seus grans textos (tragèdies i comèdies) i dels tractats (Poètica d’Aristòtil).

— Conocer la tradición occidental, en especial los orígenes del teatro en Grecia y el legado que nos ha llegado a través de sus grandes textos (tragedias y comedias) y de los tratados (Poética, de Aristóteles)

 

 

Blocs temàtics

 

1. Definició del fenomen teatral
Definición del fenómeno teatral

*  L’espectacle en viu

El espectáculo en vivo

El teatre com text, com espectacle

El teatro como texto, como espectáculo

2. Cos, espai i moviment. La pràctica del actor
Cuerpo, espacio y movimiento. La práctica del actor

*  Evolució de l’actor al llarg de la història: des del ritual màgic fins a l’aparició del mètode actoral

Evolución del actor a lo largo de la historia: desde el ritual mágico hasta la aparición del método actoral

3. Orígens del teatre: el ritual i la festa
Orígenes del teatro: el ritual y la fiesta

*  Teories antropològiques a l’entorn del ritual i la festa. El pas del ritual al teatre

Teorías antropológicas entorno al ritual y la fiesta. El paso del ritual al teatro

4. El teatre grec. Organització dels concursos de tragèdia
El teatro griego. Organización de los concursos de tragedia

*  El culte al déu Dionís i les formes culturals que se’n deriven

El culto al dios Dionisios y las formas culturales que se derivan

 

5. Els mites grecs
Los mitos griegos

*  Els mites grecs com a base de les creacions dramàtiques: des dels mites de la creació fins el panteó olímpic i les primeres generacions humanes.

Los mitos griegos como base de las creaciones dramáticas: de los mitos de la creación hasta el panteón olímpico y las primeras generaciones humanas.

6. Les tragèdies clàssiques: Èsquil, Sòfocles i Eurípides
Las tragedias clásicas: Esquilo, Sófocles y Eurípides

*  Evolució literària, estética i política del gènere tràgic al llarg del segle V. Lectura del corpus central de les tragèdies

Evolución literaria, estética y política del género trágico a lo largo del siglo V. Lectura del corpus central de las tragedias.

 

7. La comèdia a Grècia. Aristòfanes i Menandre
La comedia en Grecia. Aristófanes y Menandro

*  Evolució del gènere còmic a partir dels tres períodes: Comèdia antiga, mitjana i nova.

Evaluación del género cómico a partir de los tres períodos: Comedia antiga, mediana y nueva

8. El mim i la comèdia a Roma. Plaute i Terenci
El mimo y la comedia en Roma. Plauto y Terencio

*  Els espectacles a Roma. Del mimetisme amb els gèneres grecs als espectacles de masses.

Los espectáculos en Roma. Del mimetismo con los géneros griegos a los espectáculos de masas 

9. El teatre medieval religiós. Misteris i Moralitats
El teatro medieval religioso. Misterios y Moralidades

*  Evolució del gènere teatral durant l’Edat Mitjana des de la condemna dels pares de l’església fins a l’aparició del drama litúrgic.

Evolución del género teatral durante la Edad Media: desde la condena de los padres de la iglesia hasta la aparición del drama litúrgico.

10. El teatre medieval profà
El teatro medieval profano

*  Els espectacles àulics, de divulgació i de diversió i commemoració.

Los espectáculos áulicos, de divulgación y de diversión y conmemoración.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

— Impartició de classes magistrals en què es donen a conèixer els diferents blocs temàtics que inclou la matèria.

— Impartición de clases magistrales en las que se dan a conocer los diferentes bloques temáticos que incluye la materia. 

— Seminaris o classes pràctiques en què es valoren especialment el treball, principalment l’individual, i les intervencions dels estudiants. Es poden plantejar debats a partir dels coneixements que es deriven de les lectures obligatories i de l’aplicació dels conceptes teatrals al món polític, econòmic i social.

— Seminarios o clases prácticas en las que se valoran especialmente el trabajo, principalmente el individual, y las intervenciones de los estudiantes. Se pueden plantear debates a partir de los conocimientos que se deriven de las lecturas obligatorias y de la aplicación de los conceptos teatrales al mundo político, económico y social.

 

 

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consta de:

— dos treballs (el primer val un 15 % i el segon, un 25 %)

— un examen escrit (60 %).

    • lectures obligatòries de textos relacionats amb el temari,
    • comentari de text de les lectures obligatòries i del temari del curs, 

La evaluación continuada consta de:

— dos trabajos (el primero vale un 15% y el segundo un 25%)

— un examen escrito (60 %) 

    • lecturas obligatorias de textos relacionados com el temario,
    • comentario de texto de las lecturas obligatorias y del temario del curso, 

 

 

Avaluació única

La data límit per acollir-se a l’avaluació única és el 31 d’octubre.

Consisteix en un examen escrit (60 %) i en la presentació de dos treballs (un equival al 15 % i l’altre, el 25 % de la nota final).

 

La fecha límite para acogerse a la evaluación única es el 31 de octubre.

Consiste en un examen final (60 %) y en la presentació de dos trabajos (uno vale el 15 % y el otro, el 25 %).

 


Reavaluació

La reavaluació té lloc durant el mes de març per a les assignatures del primer semestre i durant el mes de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La reavaluació segueix el mateix format que l’avaluació única.

 

Revaluación

La revaluación tiene lugar durante el mes de marzo para las asignaturas del primer semestre y durante el mes de julio para las asignaturas anuales y del segundo semestre.

La revaluación sigue el mismo formato que la evaluación única.

  

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALSINA CLOTA, Josep. Tragedia, religión y mito entre los griegos. Barcelona: Labor, 1971. 249 p. (Nueva Colección Labor; 128).  Enllaç

D’AMICO, Silvio. Historia del teatro universal. Vol. I. Buenos Aires: Editorial Losada, 1954.  Enllaç

DETIENNE, Marcel. La muerte de Dionisos. Madrid: Taurus, 1983. 181 p. (Ensayistas; 226) ISBN 8430612262.  Enllaç

DÍAZ TEJERA, Alberto. Ayer y hoy de la tregedia: Manifestaciones histórico-literarias de lo trágico. Sevilla: Alfar, 1989. 199 p. (Alfar/Universidad; 38) ISBN 8486256682.  Enllaç

DODDS, Eric Robertson. Los griegos y lo irracional. Madrid: Alianza, 1980. 292 p. (Alianza Universidad; 268) ISBN 8420622680.  Enllaç

ERRANDONEA, Ignacio. Sófocles y la personalidad de sus coros: Estudio de dramática constructiva. Madrid: Moneda y Crédito, 1970. 239 p. (Colección de Libros de Textos Clásicos Griegos).  Enllaç

FÀBREGAS, Xavier. Iconologia de l’espectacle. Barcelona: Edicions 62, 1979. 189 p. (Llibres a l’Abast; 149) ISBN 8429715339.  Enllaç

FESTUGIÈRE, André Jean. La esencia de la tragedia griega. Barcelona: Ariel, 1986. 126 p. (Ariel Filosofía) ISBN 8434487306.  Enllaç

FINLEY, Moses I. Los griegos de la antigüedad. Barcelona: Labor, 1992.  Enllaç

GONZÁLEZ PÉREZ, Aníbal (ed.). Poéticas / Aristóteles, Horacio, Boileau. Madrid: Nacional, 1984. 189 p. (Biblioteca de la Literatura y el Pensamiento Universales; 37) ISBN 8427604009.  Enllaç

GRIMAL, Pierre. Diccionario de mitología griega y romana. Madrid: Paidós, 1991.  Enllaç

KAUFMANN, Walter Arnold. Tragedia y filosofía. Barcelona: Seix Barral, 1978. 584 p. ISBN 8432238384.  Enllaç

Edició en anglès  Enllaç

HELBO, André. Teoría del espectáculo: El paradigma espectacular. Buenos Aires: Editorial Galerna, 1989. 160 p. ISBN 9505562333.  Enllaç


Enllaç al CCUC  Enllaç

KERÉNYI, Karl. Dionisios: Raíz de vida indestructible. Barcelona: Herder, 1998. 285 p. ISBN 8425419859.  Enllaç

KIRK, Geoffrey Stephen. La naturaleza de los mitos griegos. Barcelona: Paidós, 2002. 303 p. (Paidós Orígenes; 28) ISBN 8449312116.  Enllaç

KITTO, Humphrey Davy Findley. Greek tragedy: A literary study. London: Methuen, 1939. 410 p.  Enllaç

KOTT, Jan. El manjar de los dioses: Una interpretación de la tragedia griega. México D.F.: Era, 1977. 258 p. (Biblioteca Era. Claves).  Enllaç

LESKY, Albin. La tragedia griega. Barcelona: El Acantilado, 2001. 406 p. (El Acantilado; 45) ISBN 8495359197.  Enllaç

OLIVA, César; TORRES MONREAL, Francisco. Historia básica del arte escénico. Madrid: Cátedra, 1992. 510 p. (Crítica y Estudios Literarios) ISBN 843760916X.  Enllaç


Edició 1994  Enllaç
Edició 2003  Enllaç

PANDOLFI, Vito. Història del teatre. Barcelona: Institut del Teatre. Diputació de Barcelona, 1989-1993. 3 v. (Materials Pedagògics).  Enllaç


2a edició (volum 1)  Enllaç

PAVIS, Patrice. Diccionario del teatro: Dramaturgia, estética, semiología. Barcelona: Paidós, 1984.605 p. ISBN 8475093043.  Enllaç


Edició de 1998  Enllaç

REINHARDT, Karl. Sófocles. Barcelona: Destino, 1991. 377 p. (Ensayos; 4) ISBN 8423320073.  Enllaç


Edició de 2010  Enllaç

RODRÍGUEZ ADRADOS, Francisco. Fiesta, comedia y tragedia: Sobre los orígenes griegos del teatro. Barcelona: Planeta, 1972. 629 p. (Ensayos Planeta; 2).  Enllaç


Edició de 1983  Enllaç

RUIZ DE ELVIRA, Antonio. Mitología clásica. Madrid: Gredos, 1982. 539 p. ISBN 8424902041.  Enllaç

SALVAT, Ricard. El teatro: Como texto, como espectáculo. Barcelona: Montesinos, 1983. 152 p. (Biblioteca de Divulgación Temática; 17) ISBN 8485859561.  Enllaç


3a edició  Enllaç

SASTRE, Alfonso. Drama y sociedad. Madrid: Taurus, 1956. 213 p. (Ensayistas de Hoy; 5).  Enllaç


Edició de 1994  Enllaç

STEINER, George. Antígonas. Barcelona: Gedisa, 1987. 248 p. (Hombre y Sociedad. Mediaciones; 23) ISBN 8474322731.  Enllaç


Edició de 1996  Enllaç

USCATESCU, Jorge. Séneca, nuestro contemporáneo. Madrid: Nacional, 1965. 176 p. (Vida y Pensamientos Españoles. Biografías).  Enllaç

VERNANT, Jean-Pierre; VIDAL-NAQUET, Pierre. Mito y tragedia en la Grecia antigua. Madrid: Taurus, 1989. 2 v. (Ensayistas; 276-277).  Enllaç


Edició de 2002  Enllaç

NEVEUX, Olivier, Polítiques du spectateur. Les enjeux du théâtre politique aujourd’hui, La Découverte (Cahiers libres), París, 2013.  Enllaç

MOUAWAD, Wajdi, La sang de les promeses, Eds. del Persicopi, Barcelona, 2017.


Exemplar al CCUC  Enllaç

Vídeos, DVD i pel·lícules cinematogràfiques

HARWOOD, Ronald. All the world’s a stage: One man’s journey through the Theatre [recurs electrònic]. Londres: BBC-TV Productions, 1983.