Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Fonts de la Histņria de l'Art

Codi de l'assignatura: 360704

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Juan Miguel Muńoz Corbalįn

Departament: Departament d'Histņria de l'Art

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial

 

6

Treball tutelat/dirigit

43

Aprenentatge autņnom

53

 

 

Recomanacions

 

– Tenir en compte l’obligatorietat d’assistir a les classes.

– Dur a terme amb cura i constància la lectura dels textos escollits.

– Participar a classe.

– Haver cursat amb anterioritat les assignatures d’història de les idees estètiques i haver superat les assignatures obligatòries dels primers cursos del grau.


Altres recomanacions

 

– Estar familiaritzat amb les obres d’art visitant museus i exposicions.

– Tenir un cert coneixement dels fons de la biblioteca de la Universitat de Barcelona i d’altres, com també dels recursos en línia disponibles.

– Tenir un bon nivell d’expressió oral i escrita.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comś / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CG8 - Dots d'observació visual.

   -

CE11 - Adquirir coneixements generals sobre histņria universal (sobretot pel que fa als aspectes socials i culturals) i sobre les diferents cičncies i tčcniques historiogrąfiques.

   -

CE6 - Aprendre a treballar amb les fonts documentals i literąries de la histņria de l'art.

   -

CE1 - Obtenir una consciència crítica de les coordenades espaciotemporals de la història de l’art.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

– Conèixer les principals fonts literàries i documentals de la història de l’art des de l’antiguitat fins al món contemporani.

– Conèixer les principals tipologies i gèneres i saber emmarcar-los en el context en què apareixen i es difonen.

– Assolir una nova visió, més crítica i completa, de les realitats artístiques conegudes prèviament i enriquir els coneixements històrics i artístics a través de textos en què la reflexió sobre el fenomen artístic ajudi a aprofundir en la reconstrucció de la història de l’art, més enllà de l’obra d’art conservada.

– Adquirir les eines bàsiques per cercar textos i bibliografia artística complementària, més enllà del que s’esmenti a l’aula, atès l’ampli marc cronològic de l’assignatura.

– Saber destriar l’ús essencial de les diverses tipologies de fonts per a la recerca i el coneixement del fenomen artístic.

 

Referits a habilitats, destreses

 

– Aprendre a llegir de manera crítica textos històrics i contemporanis sobre el fenomen artístic i saber relacionar aquests textos amb les arts del període. 

– Diferenciar les tipologies i gèneres diversos segons les èpoques. 

– Saber fer un comentari de text que estigui relacionat amb l’art del lloc i del moment referenciats i saber veure què aporta.

– Desenvolupar i implementar la capacitat de treballar en equip.

 

Referits a actituds, valors i normes

 

– Millorar actituds participatives mitjançant el comentari de textos a l’aula. 

– Presentar autonomia, respecte, compromís, responsabilitat i coherència.

 

 

Blocs temątics

 

1. Conceptes i definicions. Disciplines complementąries. Classificació tipolņgica i especificitat cronolņgica. Evolució metodolņgica disciplinar

2. Fonts de la histņria de l’art antic: d’Egipte a Roma

2.1. Conceptes i autors principals (ècfrasi, tractadística, crònica històrica). Epigrafia

2.2. Principals autors: anàlisi crítica i interpretativa. Selecció de fonts: comentari de textos escollits

3. Fonts de l’čpoca medieval

3.1. Fonts directes i indirectes principals: tractadística, llibres de models, cròniques, textos legals

3.2. Principals autors: anàlisi crítica i interpretativa. Selecció de fonts: comentari de textos escollits

4. Fonts de l’čpoca moderna

4.1. Fonts escrites principals: tractats, diàlegs, biografies, topografia artística, gènere epistolar, textos per a la iconografia, discursos d’acadèmies. Fonts visuals: el gravat

4.2. Principals autors: anàlisi crítica i interpretativa. Selecció de fonts: comentari de textos escollits

5. Fonts de l’čpoca contemporąnia

5.1. Fonts escrites principals: escrits d’història de l’art, estètica, crítica d’art, manifestos d’avantguarda, novel·la i poesia. Fonts visuals i audiovisuals: la fotografia, el vídeo, el cinema, les noves tecnologies. Fonts orals: entrevistes d’artistes contemporanis 

5.2. Principals autors: anàlisi crítica i interpretativa. Selecció de fonts: comentari dels textos escollits

6. Desenvolupament temątic transversal des d’una perspectiva histņrico-artķstica.

*  Anàlisi d’un tema determinat en la història de l’art en base al seu coneixement a partir de diverses fonts al respecte.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia es basa en el contingut de les classes impartides, el treball autònom i en equip dels estudiants —amb el seguiment per part dels professors— i el debat conjunt dels textos escollits.

-Sessions introductòries del professor a l’inici de curs i per introduir cadascun dels blocs.

-Presentació del professor de cada tipologia de font i text escollit i treball autònom dels estudiants abans de fer la lectura del text a classe.

-Treball en equip a partir d’un text proposat per tal de desenvolupar la recerca de les fonts corresponents.

-Les lectures obligatòries s’entenen com una part indispensable de les classes. Els estudiants, sota el guiatge del professorat, han d’acreditar-ne els coneixements a través de l’avaluació que s’indiqui per a cada grup.

-Classes presencials i dirigides en què s’intenta incentivar el diàleg i la participació de l’alumnat, tot i que, donades les circumstàncies excepcionals del panorama sanitari producte de la pandèmia vírica COVID-19, la presencialitat quedarà supeditada a les directrius oficials que les autoritats competents i el propi rectorat de la UB indiquin. Aleshores, en el cas que les condicions sanitàries ho facin necessari, les classes s’impartiran de manera virtual i amb caràcter sincrònic. Les sessions no seran enregistrades ni posades a disposició de l’alumne, excepte en casos excepcionals.

-Tutories voluntàries per seguir l’aprenentatge individual.

-Pràctiques en museus i institucions culturals segons el calendari d’exposicions temporals, sempre que les condicions provocades per la pandèmia vírica les permetin.

-Tallers d’experimentació visual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en un mínim de dos ítems d’avaluació (treballs, exàmens, participació activa...) que s’especifiquen en el programa de l’assignatura el primer dia de classe. Cap de les proves supera el 60 % de la nota final. Cal realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura.

La data de les proves per escrit i de l’entrega del material demanat depèn del desenvolupament del programa i de les circumstàncies imprevisibles que la pandèmia vírica vagi condicionant. Està previst que les proves d’avaluació es duguin a terme de manera presencial a l’aula. En cas que la situació sanitària ho fes recomanable, es duran a terme de manera virtual.

Per altra banda, donada aquesta situació d’excepcionalitat amb motiu de la pandèmia vírica, cada professor que imparteix l’assignatura presenta un model d’avaluació particularitzat, de la següent manera, amb el detall del percentatge corresponent a cada ítem avaluador...

-Grup A1 de l’assignatura (professor Juan Miguel Muñoz) és la següent: 

Tot depenent del desenvolupament de la crisi provocada pel COVID-19, l’avaluació consistirà, en principi, en dues proves per escrit sobre els continguts impartits durant el curs i la participació activa en tasques específiques, entre les quals està el Fòrum Dit d’Art del campus virtual. En la presentació del curs, el profesor donarà detalls d’aquests ítems d’avaluació, en termes de continguts i forma d’avaluació. Bàsicament, el valor percentual dels ítems d’avaluació serà:

-Primera prova: primera meitat del programa, 40%

-Segona prova: segona meitat del programa, 40%

-Tasques específiques i participació en el Fòrum Dit d’Art: 20%

En funció del procés pandèmic i de les instruccions que oportunament vagi donant el Deganat i el Rectorat sobre la pressencialitat o activitat telemàtica de les classes, el professor podrà adaptar aquestes previsions a les necessitats docents.

 

-Grups B1 i C1 de l’assignatura (professora Eva Gregori) és la següent: 

L’avaluació continuada de l’assignatura es concreta de la següent manera. En primer lloc, en la lectura i interpretació en grup de tres obres d’art. Cada grup haurà de seleccionar una obra d’època antiga o medieval, una altra d’època moderna i una tercera d’època contemporània. En el cas que per raons sanitàries la docència sigui virtual, els comentaris de les obres d’art es realitzaran per escrit en tres moments diferents al llarg del semestre. En el cas que la docència sigui presencial, els comentaris s’exposaran oralment a l’aula, també en tres moments diferents al llarg del semestre. En segon lloc, aquests comentaris seran valorats per la professora, per les persones que els hagin elaborat i per la resta de l’aula. En tercer lloc, l’examen de final de semestre consistirà en un comentari individual d’una obra d’art d’acord amb el fragment d’una font; ambdós (obra i fragment) proporcionats per la professora.

La distribució de les ponderacions per activitat d’avaluació és la següent:

1. Lectura i interpretació d’obres d’art

1.1. Primera: 10%

1.2. Segona: 20%

1.3. Tercera: 30%

2. Avaluació entre iguals de les lectures i interpretacions d’obres d’art: 15%

3. Comentari escrit sobre una obra proposada per la professora: 25%

 

Avaluació śnica

L’avaluació única consisteix en la realització dels mateixos ítems d’avaluació de l’avaluació continuada, amb la particularitat de concentrar les proves en un examen final per tal d’acreditar els coneixements dels continguts de l’assignatura i haver dut a terme el conjunt de la resta dels ítems d’avaluació (treballs, tasques específiques, participació activa...). Per a acollir-se a aquesta modalitat d’avaluació, l’estudiant ho ha de sol·licitar en el termini establert per la Facultat. La data límit per fer-ho s’especifica en el calendari detallat del programa de l’assignatura. El formulari emès per la Facultat de Geografia i Història s’ha de lliurar al professor per duplicat.

-Grup A1 (Juan Miguel Muñoz):

Els continguts d’avaluació coincideixen amb els ítems de l’avaluació continuada (dues proves escrites, tasques específiques i participació en el Fòrum Dit d’Art), amb la particularitat de concentrar les proves en un examen final per tal d’acreditar els coneixements dels continguts de l’assignatura i haver dut a terme el conjunt de la resta dels ítems d’avaluació (treballs, tasques, participació activa...). Per a acollir-se a aquesta modalitat d’avaluació, l’estudiant ho ha de sol·licitar en el termini establert per la Facultat. La data límit per fer-ho s’especifica en el calendari detallat del programa de l’assignatura.

-Grups B1 i C1 (Eva Gregori):

Qui hagi sol·licitat l’avaluació única dins del termini establert té dret a un examen al final del curs (dia oficial d’examen). L’examen consta de dues preguntes: una sobre la matèria de l’assignatura i l’altra sobre la bibliografia. Aquesta prova és el 100 % de l’avaluació.

Reavaluació


La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació, dirigit a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. La reavaluació segueix el mateix model que l’avaluació única.

L’aula, la data i l’hora de la reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

P.S.: Tant pel que fa a l’avaluació única com a la reavaluació, les dates de sol·licitud i de celebració de les proves corresponents dependran de les circumstàncies provocades per la pandèmia vírica, i seran indicades amb detall pels òrgans rectorals de la UB o deganals de la Facultat de Geografia i Història en el seu moment.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AA.VV.: The Documents of 20th-Century Art. London: Thames and Hudson, 1971-...

AA.VV.: Théorie de l’architecture de la Renaissance à nos jours. Köln: Taschen, 2003.

ARIAS SERRANO, L.: Las fuentes de la historia del arte en la época contemporánea. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2012.

  Obra de referčncia bąsica

AZCÁRATE RISTORI, J.M. de; CERVERA VERA, L.; MORALES y MARTÍN, J.L. (coord.): Colección de documentos para la Historia del Arte en España. Zaragoza: Museo e Instituto de Humanidades Camón Aznar, 1981-1982. Madrid: Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1981-1989. 3 vol.  EnllaƧ

BAROCCI, P.: Trattati d’arte del Cinquecento. 3 vol. Milano / Napoli: Ricardo Ricciardi, 1971-1977.

BAROCCI, P.: Testimonianze e polemiche figurative in Italia. L’Ottocento dal Bello ideale al Preraffaellismo. Firenze: Casa Editrice G. D’Anna, 1982.

BAXANDALL, M.: Giotto y los oradores. La visión de la pintura en los humanistas italianos y el descubrimiento de la composición pictórica. 1350-1450. Madrid: Visor, 1996 (1971).

BAZIN, G.: Histoire de l’histoire de l’art de Vasari à nos jours. Paris: Albin Michel, 1986.

BLUNT, A. La teoría de las artes en Italia: 1450 -1600. Madrid: Cátedra, 1990 (1940, 1956).  EnllaƧ

BONET CORREA, A. (dir.): Bibliografía de arquitectura, ingeniería y urbanismo en España (1498-1880). 2 tom. Madrid / Vaduz: Turner Libros / Topos Verlag, 1980.

BORDINI, S.: Materia e imagen. Fuentes sobre las técnicas de la pintura. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1995 (1991).

BOZAL, V. (ed.): Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. 2 vol. Madrid: Visor, 1996.

  Obra de referčncia bąsica

CALVO SERRALLER, F. (ed.): La Teoría de la Pintura en el Siglo de Oro. Madrid: Cátedra, 1991 (1981)

CALVO SERRALLER, F. et al. (ed.): Ilustración y Romanticismo (Fuentes y documentos, VII), Barcelona, G. Gili, 1982.  EnllaƧ

CALVO SERRALLER, F. / PORTÚS PÉREZ, J.: Fuentes de la historia del arte II. Madrid: Historia 16, 2001.

  Obra de referčncia bąsica

CHIPP, H.B. / SELZ, P. (ed.): Teorías del arte contemporáneo. Fuentes artísticas y opiniones críticas.Tres Cantos: Akal, 1995 (1968).

CHOAY, F.: La Règle et le modèle. Pour la théorie de l’architecture et de l’urbanisme. Paris: Du Seuil, 1980.

CIRLOT, L. (ed.): Primeras vanguardias artísticas. Textos y documentos . Barcelona: Parsifal Ediciones, 1999 (1993).  EnllaƧ

CORTÉS COPETE, J.M.: Epigrafía griega. Madrid: Cátedra, 1999.  EnllaƧ

DAVIS-WEYER, C.: Early Medieval Art, 300-1150: Sources and Documents. Toronto: University of Toronto Press in assoiciation with the Medieval Academy of America, 1986.  EnllaƧ

D’ONOFRIO, C.: Visitamo Roma nel Quattrocento. La città degli Umanisti. Roma: Romano società editrice, 1989.

EITNER, L.: Neoclassicism and Romanticism. 1750-1850. Prentice-Hall, N.J. / London: Englewood Cliffs («Sources and documents», vol. II), 1970. 

FICHET, F.: La Théorie architecturale à l’âge classique. Essai d’antologie critique. Bruxelles: Pierre Mardaga, 1979.

FEMIE, E. Art History and its Methods. A Critical Anthology . Londres: Phaidon Press, 1995.    EnllaƧ

FERNÁNDEZ ARENAS, J. (ed.): Renacimiento y Barroco en España (Fuentes y documentos, VI). Barcelona: G. Gili, 1982.  EnllaƧ

FERNÁNDEZ ARENAS, J.-BASSEGODA I HUGAS, B. (eds.): Barroco en Europa (Fuentes y documentos, V). Barcelona: G. Gili, 1983.  EnllaƧ

FREIXA, M. (ed.): Las vanguardias del siglo XIX (Fuentes y documentos, VIII). Barcelona: G. Gili, 1982.  EnllaƧ

FREIXA, M. / MUÑOZ, J.M.: Les fonts de la història de l’art d’època moderna i contemporània.Barcelona: Universitat de Barcelona (“Textos docents”, 157), 1999.

  Obra de referčncia bąsica

FRIDCH, T.G.: Gothic Art, 1140- c. 1450: Sources and Documents. Toronto: University of Toronto Press in assoiciation with the Medieval Academy of America, 1987.  EnllaƧ

GARRIGA, J. (ed.). Renacimiento en Europa (Fuentes y documentos, IV), Barcelona: G. Gili, 1983.  EnllaƧ

GONZÁLEZ GARCÍA, Á. / CALVO SERRALLER, F. / MARCHÁN FIZ, S.: Escritos de arte de vanguardia. 1900-1945. Madrid: Turner / Fundación Faustino Orbegozo, 1979.

GRASSI, L.: Teorici e storia della critica d’arte. 3 vol. Roma: Multigrafica, 1970-1979.  EnllaƧ

HAUTECOEUR, L.: Litérature et peinture en France du XVIIe au XXe siècle. Paris: Armand Colin, 1942.

HENARES CUÉLLAR, I.L.: La Teoría de las artes plásticas en España en la segunda mitad del siglo XVIII. Granada: Universidad de Granada, 1977.

HENARES CUÉLLAR, I.L. / CALATRAVA, J.A.: Romanticismo y Teoría del Arte en España. Madrid: Cátedra, 1982.

HEREU, P. / MONTANER, J.-M. / OLIVERAS, J.: Textos de arquitectura de la modernidad. Madrid: Nerea, 1994.

HOLT, E.G.: A Documentary History of Art. 2 vol. Princeton: Princeton University Press, 1981-1982 (1947).

JOSÉ PITARCH, A. Fuentes y documentos para la Historia del Arte. I. Arte Antiguo. Barcelona, G. Gili, 1982.  EnllaƧ

LEE, R.W.: Ut pictura poesis. La teoría humanística de la pintura. Madrid: Cátedra, 1982.

LEÓN TELLO, F.J. / SANZ SANZ, M.V.: Estética y teoría de la arquitectura en los tratados españoles del s. XVIII. Madrid: CSIC, 1994.  EnllaƧ

LEÓN TELLO, F.J. / SANZ SANZ, M.V.: Tratados neoclásicos españoles de pintura y escultura. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid, 1980.

LICHTENSTEIN, J.: La peinture. Texts essenciels. París: Larousse, 1995.  EnllaƧ

LOPEZ BARJA, P. Epigrafía latina, las inscripciones romanas desde los orígenes al siglo III d.C. Santiago de Compostela: Tórculo, 1993.  EnllaƧ

MAHON, D.: Studies in Seicento Art and Theory. London: The Warburg Institute, 1947.

MATTIOLI, R. / PANCRAZI, P. / SCHIAFFINI, A. et al.La litteratura italiana. Storia e testi. Milano / Napoli: Riccardo Ricciardi Editore, 1951-...

MOLAS, J. (ed.) Manifestos d’avantguarda: antologia. Barcelona, De. 62, 1995 (MA).  EnllaƧ

MORISANI, O.: Letteratura artistica a Napoli tra ’400-’600. Napoli: Fausto Florentino, 1958.

PANOFSKY, E. : Idea. Contribución a la historia de la teoría del arte. Madrid: Cátedra, 2013 (1924).

PATERA, B. La letteratura sull’arte nell’antichita. Palerm, 1975.  EnllaƧ

PATETTA, L. Historia de la arquitectura. Antología crítica . 1997.  EnllaƧ

PIGOZZI, M. (ed.): Itinerario critico. Fonti per la Storia dell’Arte nel Rinascimento. Bologna: Clueb, 1993.

PIGOZZI, M. (ed.).: Itinerario critico. Fonti per la Storia dell’Arte nel Seicento e nel Settecento. Bologna: Clueb, 1994.

PIZZA, A.: Londres. París. Teoría, arte y arquitectura. 1841-1909. Barcelona: UPC, 1998.

POLLITT, J.J.: The Art of Ancient Greece: Sources and Documents. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.  EnllaƧ

POLLITT, J.J.: The Art of Rome, c. 753 B.C.-A.D. 337. Sources and Documents. Cambridge: Cambridge University Press, 1983.  EnllaƧ

SAINT GIRONS, B.: Esthétiques du XVIIIe siècle. Le modèle français. Paris: Philippe Sers, 1990.

SCHLOSSER, J. von: La literatura artística. Madrid: Cátedra, 1976 (1914).  EnllaƧ

  Obra de referčncia bąsica

SCIOLLA, G.C. / TESSARI, A.: Letteratura artistica dell’età dell’Umanesimo. Antologia di testi 1400-1520. Torino: G. Giappichelli, 1982.

SCIOLLA, G.C. / MARGHETICH, T.: Letteratura artistica dell’età barocca. Antologia di testi. Torino: G. Giappichelli, 1983.

SCIOLLA, G.C. / GRISERI, A. / MARGHETICH, T.: Letteratura artistica del Settecento. Antologia di testi. Torino: G. Giappichelli, 1984.

STILES, K. / SELZ, P. (ed.): Theories and Documents of Contemporary Art. A Source Book of Artistic Writings. Berkeley: University of California Press, 1996.  EnllaƧ

TATARKIEWICZ, W.: Historia de la Estética. 3 vol. Madrid: Akal, 1987-1991 (1970-1974).  EnllaƧ

  Obra de referčncia bąsica

TAYLOR, J.C.: Nineteenth-Century Theories. Berkeley: University of California Press, 1987. 

VENTURI, L.: Historia de la crítica de Arte. Barcelona: Gustavo Gili, 1979 (1964).  EnllaƧ

  Obra de referčncia bąsica

Altres edicions  EnllaƧ

WIEBENSON, D.: Los tratados de arquitectura. De Alberti a Ledoux. Madrid: Hermann Blume, 1988 (1982).  EnllaƧ

WITZLING, M.R. (ed.): Voicing our Visions. Writings by Women Artists. Nova York: The Women’s Press, 1992.  EnllaƧ

YARZA, J.: Fuentes de la Historia del Arte I. Madrid: Historia 16, 1997.  EnllaƧ

  Obra de referčncia bąsica

YARZA, J. et al.Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Vol. II. Arte Medieval I. Barcelona: G.Gili, 1982.  EnllaƧ

YARZA, J. et al.Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Vol. III. Arte Medieval II. Barcelona: G. Gili, 1982.  EnllaƧ