Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teoria Sociolōgica II

Codi de l'assignatura: 360903

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinaciķ: Marta Soler Gallart

Departament: Departament de Sociologia

crčdits: 6

Programa únic: N

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricoprāctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Prāctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autōnom

50

 

 

Recomanacions

 


Altres recomanacions

Es recomana haver cursat Teoria Sociològica I.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Compromís čtic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions čtiques i deontolōgiques).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalā, castellā i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informaciķ).

   -

Aprenentatge de la teoria sociolōgica i de les escoles i els autors principals fins a l'actualitat.

   -

Anālisi dels conceptes i les generalitzacions principals sobre la societat humana, la seva estructura i els seus processos.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


1. Conèixer les principals aportacions de la teoria sociològica contemporània des de principi del segle XX fins als nostres dies.

2. Desenvolupar una comprensió general de la teoria sociològica contemporània i de les seves aplicacions pràctiques.

3. Orientar-se dins de les perspectives teoricopràctiques de la sociologia actual.

 

Referits a habilitats, destreses

4. Saber relacionar les aportacions teòriques dels autors treballats amb les diferents teories sociològiques contemporànies presentades a l’assignatura.

5. Saber utilitzar aportacions de les diferents teories sociològiques contemporànies per a l’anàlisi de problemàtiques socials actuals. 

 

 

Blocs temātics

 

1. Introducciķ a la teoria sociolōgica contemporānia

2. Teories objectivistes

2.1. El funcionalisme. Funcionalisme sistèmic: Parsons. Funcionalisme obert: Merton

2.2. Estratificació social: Davis i Moore

2.3. Teoria de sistemes: Luhmann

2.4. L’estructuralisme. El gir lingüístic: Lévi-Strauss. Estructuralisme marxista: Althusser. Estructuralisme constructivista: Bourdieu

2.5. Postestructuralisme. Crítica a la sociologia: Derrida, Foucault

3. Teories subjectivistes

3.1. L’interaccionisme: Mead, Bloomer

3.2. La sociologia aplicada: Addams

3.3. La dramatúrgia: Goffman

3.4. La fenomenologia: Schutz, Berger, Luckman

3.5. Les limitacions del constructivisme: Searle

3.6. L’etnometodologia: Garfinkel

4. Teories duals: sistemes i subjectes

4.1. Marxismes del segle XX: Gramsci. Escola de Frankfurt (Luckács, Adorno, Horkheimer). Marxisme analític

4.2. Teoria de l’elecció racional i l’acció col·lectiva: Elster. Teoria de jocs. Emocions

4.3. Teoria de l’acció comunicativa: Habermas

4.4. La societat informacional: Bell, Castells

4.5. La societat del risc. Modernització reflexiva: Beck, Giddens

4.6. Moviments socials: Touraine, Fox Piven, Milkman

4.7. Teoria feminista: Butler, Hill-Collins

4.8. Les utopies reals: Wright. La sociologia pública: Burawoy

4.9. Teories dialògiques per a societats dialògiques

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La matèria es desenvolupa a partir de les propostes que el professorat té especificades en el Campus Virtual. Es combinen les sessions presencials a l’aula amb tot el grup classe, amb les sessions pràctiques, i s’utilitzen recursos informàtics, la lectura de llibres, el treball personal i les activitats d’avaluació.

Les activitats són variades i corresponen a la dinàmica acordada amb cada grup classe:

1. Classes presencials.

2. Lectures de llibres i articles relacionats amb l’assignatura.

3. Sessions pràctiques basades en l’activitat de seminari de lectures de teoria sociològica.

4. Sessions pràctiques de treball en grup.

5. Intervencions en el fòrum de l’assignatura i tutories (presencials o virtuals a través del Campus Virtual).

Quant a les sessions pràctiques: hi ha una hora setmanal destinada a sessions pràctiques en un grup més reduït. El grup es desdobla i l’assistència de cadascun dels subgrups és quinzenal (setmanes alternes).

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

Cada professor o professora concreta els criteris generals d’avaluació, tenint en compte els objectius d’aprenentatge proposats, mitjançant diverses modalitats i exercicis. L’avaluació continuada inclou:
a) Comentaris de textos sociològics i comentaris de llibres (40 %).
b) Examen o exàmens (60 %).

El professorat concreta els exercicis d’avaluació en el programa de l’assignatura.

S’entendrà que l’estudiant completa l’avaluació continua si es presenta a la darrera prova programada d’avaluació continua, i que renuncia a l’avaluació continuada i opta per l’avaluació única si no es presenta a aquesta darrera prova.

Reavaluació: consisteix en el mateix contingut, procediment i criteris establerts per a l’avaluació única d’aquesta assignatura. Pot presentar-se a la reavaluació d’una assignatura qualsevol l’estudiant que no l’hagi superat prèviament (tant si ha suspès com si no s’ha presentat).

 

Avaluaciķ única

Partint del fet que a la Universitat de Barcelona «com a norma general, l’avaluació és continuada» (art. 4.3 de la Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges), es respecta el dret de l’estudiant a acollir-se lliurement a l’avaluació única (art. 6.4) . L’exercici d’aquest dret no comporta cap «discriminació respecte a l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pugui obtenir» (art. 6.3).

En cas que es renunciï a l’avaluació continuada i es demani aquesta opció, s’ha de notificar al professorat abans de la data que s’especifica en el programa de l’assignatura.

L’avaluació única consisteix en un examen i, a criteri del professorat, en altres treballs per lliurar el dia oficial de l’examen. Es concreta en el programa de l’assignatura. D’acord amb els Criteris i pautes generals complementàries per a la Facultat d’Economia i Empresa de la Normativa reguladora de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges (art. 3.2), «es pot exigir la realització d’algunes activitats, a banda de la prova final, que no impliquin l’assistència (com per exemple, la presentació de treballs).»

Reavaluació: consisteix en el mateix contingut, procediment i criteris establerts per a l’avaluació única d’aquesta assignatura. Pot presentar-se a la reavaluació d’una assignatura qualsevol l’estudiant que no l’hagi superat prèviament (tant si ha suspès com si no s’ha presentat).

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

HABERMAS, Jürgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid : Trotta, 2010

  2 volums.

Catāleg UB  Enllaç

BECK, Ulrich. La mirada cosmopolita, o, La guerra es paz. Barcelona: Paidós, 2005

Catāleg UB  Enllaç

BLUMER, H. El interaccionismo simbólico: perspectivas y método. Barcelona: Hora, 1981

  Capítol 2.

Catāleg UB  Enllaç

BECK, Ulrich. Libertad o capitalismo: conversaciones con Johannes Wilms. Barcelona: Paidós, 2002

Catāleg UB  Enllaç

BECK, Ulrich; BECK-GERNSHEIM, Elisabeth. El normal caos del amor: las nuevas formas de la relación amorosa. Barcelona: Paidós, 2001

Catāleg UB  Enllaç

BECK, Ulrich; GIDDENS, Anthony; LASH, Scott. Modernización reflexiva: política, tradición y estética en el orden social moderno. Madrid: Alianza, 1997

Catāleg UB  Enllaç
Catāleg UB. Versiķ en anglčs (1994)  Enllaç

BECK-GERNSHEIM, Elisabeth;  BUTLER, Judith; PUIGVERT, Lidia. Mujeres y transformaciones sociales. Esplugues de Llobregat: El Roure, 2001

Catāleg UB  Enllaç

BERGER, Peter L.; LUCKMANN, Thomas. La construcción social de la realidad. Buenos Aires: Amorrortu, 1968

Catāleg UB  Enllaç

BOTTOMORE, Tom (ed.). Diccionario del pensamiento marxista. Madrid: Tecnos, 1984

Catāleg UB  Enllaç

BOURDIEU, Pierre.  La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus, 1988

Catāleg UB  Enllaç

CASTELLS, Manuel. La era de la información: economía, sociedad y cultura. Vol. 1: La sociedad red,. Vol. 2: El poder de la identidad. Vol. 3: Fin de milenio. 3 vol. Madrid: Alianza, 1997-1998

Catāleg UB  Enllaç

ELSTER, Jon.  Alquimias de la mente: la racionalidad y las emociones. Barcelona : El Roure : Paidós,  2002

Catāleg UB  Enllaç

GOFFMAN, Erving. Internados: ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales. Buenos Aires: Amorrortu, 1970

Catāleg UB  Enllaç

GOFFMAN, Erving. La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu, 1981

Catāleg UB  Enllaç

HABERMAS, Jürgen. Tiempo de transiciones. Madrid: Trotta, 2004

LUHMANN, Niklas. La ciencia de la sociedad. México: Universidad Iberoamericana: ITESO: Anthropos, 1996

MEAD, George Herbert. Espíritu, persona y sociedad: desde el punto de vista del conductismo social. Barcelona: Paidós, 1982

MERTON, Robert King. Sociología de la ciencia: investigaciones teóricas y empíricas. Madrid: Alianza, 1977

MERTON, Robert King. Teoría y estructura sociales. México D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2002

PARSONS, Talcott. El sistema social. Madrid: Alianza, 1984

SCHÜTZ, Alfred. La construcción significativa del mundo social: introducción a la sociología comprensiva. Barcelona: Paidós, 1993

TOURAINE, Alain. ¿Podremos vivir juntos?: Iguales y diferentes. Madrid: PPC, 1997

TOURAINE, Alain. Un nuevo paradigma: para comprender el mundo de hoy. Barcelona: Paidos, 2005

TOURAINE, Alain.; WIEVIORKA, Michel; FLECHA, Ramón. Conocimiento e identidad: voces de grupos culturales en la investigación social. Esplugues de Llobregat: El Roure, 2004

ADDAMS, Jane. Veinte años en Hull House. Murcia: Editum, 2014

FOX PIVEN, Frances. Challenging Authority: How Ordinary People Change America. Lanham, MD: Rowman & Littlefield, 2006

MILKMAN, Ruth. Immigrant Labor and the New Precariat. Wiley, 2020

HILL-COLLINS, Patricia; BILGE, Sirme. Interseccionalidad. Madrid: Morata, 2019

Capítol

GIDDENS, Anthony. Elementos de la teoría de la estructuración. En GIDDENS, Anthony, La constitución de la sociedad: bases de la teoría de la estructuración. Buenos Aires: Amorrortu, 1995, p. 39-75.

  Capítol 1.

BOURDIEU, Pierre. Algunas propiedades de los campos. En  Cuestiones de sociología. Madrid: Istmo, 2000, p. 112-119 

  Capítol 9.

DAVIS, Kingsley; MOORE, Wilbert  E. El continuo debate sobre igualdad. Algunos principios de estratificación.  En BENDIX, Reinhard; LIPSET, Seymour Martin (ed.).  Clases, status y poder. Buenos Aires: Euramérica, 1972-1973, p. 155-160.

PARSONS,, Talcott. El concepto de sociedad: los componentes y sus relaciones recíprocas. En PARSONS, Talcott  La sociedad: perspectivas evolutivas y comparativas. México D.F.: Trillas, 1974, p. 15-49

Text electrōnic

WRIGHT, Eric Olin. Envisioning real utopias  [en línia]. London: Verso, 2010 Disponible a: <http://www.ssc.wisc.edu/~wright/ERU.htm>  Enllaç