Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tècniques d'Investigació Social II

Codi de l'assignatura: 360919

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Montserrat Simo Solsona

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

30

 

-  Exercicis pràctics

Presencial

 

15

 

(Divisió del grup classe en dos subgrups.)

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

15

 

(Divisió del grup classe en dos subgrups.)

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat d'organització i planificació.

   -

Presa de decisions i resolució de problemes.

   -

Domini de l'ús de les metodologies i tècniques d'investigació social bàsiques i avançades (qualitatives i quantitatives), incloent-hi a més els aspectes de mostreig i programes informàtics específics.

(Coneixements i habilitats per plantejar i desenvolupar una recerca quantitativa aplicada en les diferents àrees de la societat.
Coneixements i habilitats tècniques per a la producció i l’anàlisi de les dades quantitatives.
Capacitat d’organització i planificació d’una recerca social.
Comunicació oral i escrita dels resultats d’una recerca sociològica.
Capacitat per aplicar els conceptes i les tècniques estadístiques bàsiques aplicades a l’estudi de les societats.
Capacitat en elaborar, emprar i interpretar indicadors socials i instruments de mesura social.
Coneixements i habilitats de les tècniques de mostreig i de treball de camp.
Coneixement del programari informàtic aplicat a la recerca sociològica.)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Definir la investigació social donant compte dels seus elements bàsics: teoria, sistema conceptual i hipòtesis.

 

Conèixer les fases i etapes d’una recerca social.

 

Reconèixer i aplicar els diferents tipus d’indicadors socials.

 

Saber identificar i aplicar les estratègies de construcció d’índexs i tipologies.

 

Situar l’enquesta per qüestionari en les metodologies d’investigació social i els seus dissenys.

 

Saber identificar els diferents tipus de mostreig.

 

Saber utilitzar les tècniques descriptives univariants segons la natura de les variables.

 

Conèixer i saber interpretar les preguntes multiresposta.

 

Conèixer i distingir l’ús de les transformacions de variables en la recerca quantitativa: agrupacions, índexs i tipologies.

 

Conèixer el plantejament, sociològicament i interpretativament, de l’anàlisi bivariant.

 

Conèixer les tècniques d’anàlisi que permeten la relació entre variables quantitatives i com interpretar els resultats sortints (comparació de mitjanes, anàlisi de la variància i anàlisi de la regressió simple).

 

Referits a habilitats, destreses

Plantejar el sistema hipoteticoestructural i relacional de la recerca.

 

Dissenyar una recerca social.

 

Saber operativitzar els constructes teòrics d’una recerca segons les diverses estratègies de construcció: empiricoanalítica, sociologicosubstantiva i funcional.

 

Saber interpretar i redactar un informe de caire sociològic a partir d’anàlisis descriptives univariants i bivariants.

 

Redactar una enquesta per qüestionari; saber aplicar el tipus de mostreig adequat, el càlcul de la grandària i l’error mostral; dur a terme la codificació d’una enquesta per qüestionari.

 

Saber fer l’anàlisi de les preguntes multiresposta.

 

Saber construir índexs i tipologies.

 

Saber treballar amb el programa informàtic PASW: entorn general, fitxers, definició i entrada de les matrius de dades i de resultats; fer les anàlisis estadístiques univariants i bivariants amb el suport informàtic.

 

Saber seleccionar i segmentar grups i subpoblacions en les anàlisis de les dades.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El procés i l’estratègia d’investigació social: fases i etapes de la investigació

1.1. Investigació social

1.2. Elements de la investigació social

1.2.1. La teoria
1.2.2. El sistema conceptual
1.2.3. Les hipòtesis

1.3. La investigació social quantitativa: tipus i dissenys

1.4. Procés d’investigació: el projecte d’investigació

2. Dels conceptes a l’enquesta. La construcció i dimensionalització de l’objecte d’estudi en la perspectiva quantitativa

2.1. La conceptualització i el procés de dimensionalització

2.2. Operativització dels conceptes

2.2.1. El procés
2.2.2. Els indicadors
2.2.3. Exemples d’operativització

2.3. Retorn als conceptes

2.3.1. Generació d’índexs i de tipologies
2.3.2. Estratègies de construcció

3. L’enquesta per qüestionari

3.1. Definició i característiques

3.2. Etapes de l’enquesta

3.2.1. Fases de la construcció de l’objecte d’estudi
3.2.2. Disseny del qüestionari
3.2.3. Treball de camp
3.2.4. Codificació i elaboració de la matriu de dades
3.2.5. Anàlisi de les dades i presentació de l’informe

3.3. L’elaboració del qüestionari

3.3.1. Criteris de classificació de les preguntes
3.3.2. Tipus de preguntes segons la formulació de les opcions de resposta
3.3.3. Les preguntes de resposta múltiple
3.3.4. Tipus de preguntes segons la funció
3.3.5. Tipus de preguntes segons el contingut

3.4. Variables sociodemogràfiques

3.5. Tècniques projectives

3.6. Ordre dels temes

3.7. Formulació de les preguntes

3.8. Exemple d’aplicació dels diferents tipus de preguntes

4. De les enquestes a la traducció de les dades en suport informàtic

4.1. Classes de dades i escales de mesura

4.1.1. Variables
4.1.2. Escales de mesura

4.2. Preparació i codificació de la dada

4.2.1. Codificació
4.2.2. Procediments de codificació

4.3. La matriu de dades

4.4. Introducció al paquet estadístic SPSS

4.4.1. Introducció i entorn general
4.4.2. Tipus de fitxers
4.4.3. Introducció de la matriu de dades
4.4.4. Definició de variables
4.4.5. Fi de la sessió: desar i tancar el fitxer
4.4.6. Altres formats de fitxers
4.4.7. Recuperació de dades provinents d’altres tipus de fitxers

5. L’anàlisi descriptiva univariant

5.1. Enfocament teòric i conceptual

5.2. Les taules de freqüències i índexs estadístics

5.2.1. Variables nominals: classificació dels individus
5.2.2. Variables ordinals: classificació i ordenació de les categories de resposta
5.2.3. Variables quantitatives
5.2.4. L’anàlisi exploratòria

5.3. L’anàlisi univariant en el programa estadístic SPSS

5.3.1. Taules de freqüències
5.3.2. Estadístics
5.3.3. Representació gràfica de les distribucions de freqüències
5.3.4. Format de presentació dels resultats
5.3.5. Descripció simple de variables
5.3.6. Anàlisi exploratòria

6. El tractament de preguntes de resposta múltiple

6.1. Introducció

6.2. Tipus de pregunta de resposta múltiple

6.2.1. Respostes múltiples de categories
6.2.2. Respostes múltiples dicotòmiques

6.3. Tractament amb PASW

6.3.1. Procediment en el cas de respostes múltiples de categories
6.3.2. Procediment en el cas de respostes múltiples dicotòmiques

7. Transformació de les dades i creació d’escales, índexs i tipologies

7.1. Agrupació de variables

7.2. La creació d’escales, índexs i tipologies

7.3. Agrupació i transformació amb SPSS

8. L’anàlisi amb subpoblacions

8.1. Segmentació i selecció de subpoblacions

8.1.1. Selecció o filtratge de casos
8.1.2. Segmentació de la població

8.2. Instruccions en SPSS

8.2.1. Procediment que cal seguir per al filtratge o l’eliminació de casos
8.2.2. Instruccions per segmentar la població
8.2.3. Interpretació de resultats

9. L’anàlisi bivariant. L’anàlisi de taules de contingència

9.1. Taules de contingència

9.2. Lectura d’una taula de contingència

9.2.1. Anàlisi univariant de la variable que s’ha d’explicar
9.2.2. Hipòtesi d’associació: introducció d’una segona variable
9.2.3. Resultats en xifres absolutes
9.2.4. Resultats percentuals
9.2.5. Interpretació dels percentatges
9.2.6. Diferències entre percentatges

9.3. Significativitat de la relació entre variables

9.3.1. Mesures d’associació local: l’anàlisi dels residuals
9.3.2. Mesures d’associació global
9.3.3. Quin és el millor estadístic global?

9.4. Exemple d’interpretació

9.5. Instruccions en SPSS

10. L’anàlisi bivariant. La relació entre una variable quantitativa i qualitativa

10.1. Introducció

10.2. Comparació de mitjanes

10.3. Anàlisi de la variància

10.4. Interpretació de resultats i aplicació en SPSS

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Metodologia per al grup de matí i tarda

Les hores presencials de docència són 60 hores organitzades en 4 hores setmanals: dues franges de dues hores a la setmana, dividides en sessions teòriques i pràctiques.

Les classes teòriques representen, aproximadament, la meitat de les hores presencials i consisteixen en l’exposició, per part del professorat, dels conceptes teòrics bàsics de cadascuna de les unitats temàtiques. Aquestes classes es fan a la primera franja (dia) de dues hores de la docència setmanal. Les classes pràctiques es fan a la segona franja i tenen com a objectiu l’aplicabilitat dels conceptes teòrics que s’han après, a partir de l’anàlisi i la revisió de recerques sociològiques reals. Es tracta, doncs, de mostrar com passem de la teoria a la pràctica de la recerca sociològica. Per poder dur a terme aquests objectius de manera satisfactòria i operativa, cal que l’alumnat faci un treball previ i personal sobre els materials de les pràctiques, a fi de poder centrar les classes en la discussió i l’aplicabilitat pràctica, més que no pas en l’explicació dels materials. Seguint aquesta lògica, a les classes pràctiques es divideix l’alumnat en dos grups (A i B) amb professorat per a cada grup i amb docència presencial cada setmana. L’alumnat disposa d’un calendari en què es determina quin tipus de classe pràctica es duu a terme aquella setmana i, en el Campus Virtual, té a la seva disposició els materials necessaris per al seguiment de la classe. A les classes pràctiques, totes presencials, es preveu de fer-hi dos tipus d’activitats:

— Activitats que s’imparteixen a les aules d’informàtica, en què s’utilitzen les eines informàtiques d’anàlisi de les dades. En concret, es treballa amb un dels programes més emprats en investigació social, l’SPSS. En aquestes classes s’aprèn a fer servir el programa informàtic i, a partir de bases de dades de recerques sociològiques proporcionades pel professorat, es duen a terme exercicis d’anàlisi i d’interpretació de les dades.

— Activitats que es duen a terme a l’aula de classe i que s’orienten a aconseguir que l’alumnat faci exercicis i informes pràctics sobre aspectes metodològics i de tècniques d’investigació social. En concret, es treballa a partir d’exemples reals de recerca sociològica i se’n discuteixen les orientacions metodològiques, el projecte de treball, les tècniques de recollida de la informació i els qüestionaris.

Metodologia per al grup GIE (Z1)

El grup GIE (Z1) és un grup especialment creat per a l’alumnat que ja ha cursat aquesta assignatura però que no l’ha superada. Es preveu impartir aquest grup en un horari que eviti el solapament amb altres assignatures; també es vol evitar la repetició de les classes magistrals on s’imparteixen els continguts més teòrics, perquè l’alumnat ja els ha cursat anteriorment. És per això que, tenint en compte totes aquestes peculiaritats, l’organització de les classes canvia completament en el cas del grup Z1.

A principi de curs l’alumnat disposa d’un calendari en què es distribueix el contingut que s’ha de treballar cada setmana. Aquesta assignatura només té presencialitat un dia a la setmana, en una franja de dues hores. Per tant, aquest temps es dedica especialment a fer pràctiques tant d’exercicis com de maneig del programa informàtic, i a resoldre dubtes sobre els continguts. Excepcionalment hi pot haver alguna classe dedicada a l’exposició magistral (teòrica) de continguts.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada per a TOTS ELS GRUPS

La modalitat avaluativa de l’assignatura és continuada, tot i que l’alumnat pot renunciar-hi i acollir-se a l’avaluació única (en aquest cas, consulteu l’apartat següent). Les proves que estructuren l’avaluació continuada són les següents: 

a) Activitats individuals o grupals diverses al llarg del curs: es tracta d’entre una i tres activitats que fan referència a la definició de conceptes clau de l’assignatura, estudis de casos, informes escrits i interpretació de resultats d’anàlisis quantitatives. Són exercicis per resoldre individualment o en grup, de tipus test o de construcció d’un argumentari interpretatiu. Aquestes activitats poden ser presencials o fer-se a través del Campus Virtual, i representen el 20% de la nota final.

b) Activitat avaluable individual de maneig del programa informàtic (40% de la nota final). Aquesta activitat pretén avaluar els coneixements adquirits a través del programa informàtic SPSS.

c) Activitat avaluable individual teòrica de síntesi (40% de la nota final). Aquesta activitat es duu a terme el dia fixat pel Consell d’Estudis de Sociologia en la data d’avaluació única de l’assignatura. Aquesta prova consisteix en un exercici global i individual en què l’estudiant demostra l’aplicació de tots els coneixements apresos en recerques reals. La seva finalitat és demostrar la maduresa davant l’assignatura i saber extrapolar els coneixements apresos en un marc de recerca més complet.

L’assignatura s’aprova amb una nota mínima de 5. La qualificació final s’obté a partir de la mitjana ponderada d’aquests tres blocs que comprenen l’avaluació. És obligatori presentar-se a totes les activitats avaluables que comprenen l’avaluació continuada. A més, cal obtenir un nota mínima de 3 en la prova teòrica de síntesi.

Hi ha una sola convocatòria, però amb dret a reavaluació, tant si els estudiants venen de l’avaluació continuada com si venen de l’avaluació única. Per a la reavaluació, NO es guarda cap qualificació dels blocs pertanyents a la primera convocatòria.

Reavaluació en el cas d’avaluació continuada

L’estudiant que no hagi superat l’avaluació continuada en la convocatòria ordinària, té dret a presentar-se a la reavaluació en la data fixada pel Consell d’Estudis.

El tipus de prova que s’ha de resoldre és un examen teòric de síntesi equivalent al 60% de la nota i un examen pràctic de maneig del programa informàtic, equivalent al 40% de la nota. NO es guarda cap qualificació dels blocs pertanyents a la primera convocatòria.

L’avaluació continuada és la mateixa per a TOTS ELS GRUPS.

 

Avaluació única

L’avaluació única es reconeix com un dret de l’estudiant que, en exercir-lo, renuncia a l’avaluació continuada. L’exercici d’aquest dret no comporta cap discriminació respecte a l’avaluació continuada en relació amb la qualificació màxima que es pot obtenir, ni la conculcació del dret de l’estudiant a assistir a classe i a participar en les activitats formatives.

L’alumnat que ho vulgui té dret a superar l’assignatura a través de la realització de l’avaluació única. Per tal de seguir aquesta modalitat i per tant, renunciar a l’avaluació continuada i d’acord a la Normativa Reguladora de l’Avaluació i la Qualificació dels Aprenentatges i els Criteris i Pautes generals complementàries per a la Facultat d’Economia i Empresa aprovades per la Comissió Acadèmica del centre en data 10 de maig de 2021, cal presentar-se a les proves que es realitzaran el dia fixat pel Consell d’estudis. Aquestes consistiran en: 

— Examen teòric de síntesi (60% de la nota final).
— Examen pràctic sobre el funcionament del programa informàtic a l’aula d’informàtica (40% de la nota final).

L’examen teòric de síntesi consisteix en un exercici global i individual en què l’estudiant demostra l’aplicació de tots els coneixements apresos en recerques reals. La finalitat és demostrar la maduresa davant l’assignatura i saber extrapolar els coneixements apresos en un marc de recerca més complet. L’examen pràctic és de maneig del programa informàtic en què s’han d’obtenir els resultats pertinents aplicant les diverses tècniques d’anàlisi.

L’assignatura s’aprova amb una nota mínima de 5. La qualificació final s’obté a partir de la mitjana ponderada d’aquests dos blocs que comprenen l’avaluació. A més, cal obtenir un nota mínima de 3 en l’examen teòric de síntesi. 

Hi ha una sola convocatòria, però amb dret a reavaluació, tant si els estudiants venen de l’avaluació continuada com si venen de l’avaluació única. Per a la reavaluació, NO es guarda cap qualificació de cap dels blocs pertanyents a la primera convocatòria.

Reavaluació en el cas d’avaluació única

L’estudiant que no hagi superat l’avaluació única en la convocatòria ordinària, té dret a presentar-se a la reavaluació en la data fixada pel Consell d’Estudis.

El tipus de prova que s’ha de resoldre té el mateix format que el de la convocatòria ordinària: un examen teòric equivalent al 60% de la nota i un examen pràctic de maneig del programa informàtic, equivalent al 40% de la nota. NO es guarda cap qualificació dels blocs pertanyents a la primera convocatòria.

L’avaluació única és la mateixa per a TOTS ELS GRUPS.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ANDER-EGG, Ezequiel. Técnicas de investigación social. 24ª ed. Buenos Aires: Lumen, 1995

Catàleg UB  Enllaç

ATO GARCÍA, Manuel; LÓPEZ GARCÍA, Juan José. Análisis estadístico para datos categóricos. Madrid: Síntesis, 1996

Catàleg UB  Enllaç

BERICAT ALASTUEY, Eduardo. La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social: significado y medida. Barcelona: Ariel, 1998

Catàleg UB  Enllaç

BOUDON, Raymon; LAZARSFELD, Paul Félix. Metodología de las ciencias sociales. Vol. 1. Conceptos e índices. Barcelona: Laia, 1973

Catàleg UB  Enllaç

CAMPO URBANO, Salustiano del (dir.). Los indicadores sociales a debate. Madrid: Euroamérica, 1972

Catàleg UB  Enllaç

CASAS AZNAR, Ferran. Técnicas de investigación social: los indicadores sociales y psicosociales: teoría y práctica. Barcelona: Promociones Publicaciones Universitarias, 1989

Catàleg UB  Enllaç

CEA D’ANCONA, María Angeles. Metodología cuantitativa: estrategias y técnicas de investigación social. Madrid: Síntesis, 1996

Catàleg UB  Enllaç

DÍAZ DE RADA IGÚZQUIZA, Vidal. Técnicas de análisis de datos para investigadores sociales: aplicaciones prácticas con SPSS para Windows. Madrid: RA-MA. 1999

Catàleg UB  Enllaç

DOMÍNGUEZ AMORÓS, Màrius; SIMÓ SOLSONA, Montserrat. Tècniques d’investigació social quantitatives. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2003

Catàleg UB  Enllaç

FREIXA I BLANXART, Montserrat [et al.] Análisis exploratorio de datos: nuevas técnicas estadísticas. Barcelona: Promociones Publicaciones Universitarias, 1992

Catàleg UB  Enllaç

GARCÍA FERRANDO, Manuel; IBÁÑEZ, Jesús; ALVIRA, Francisco (comp.) El análisis de la realidad social: métodos y técnicas de investigación. 3ª ed. Madrid: Alianza, 2000

Catàleg UB  Enllaç

GONZÁLEZ RÍO, María José (1997). Metodología de la investigación social: técnicas de recolección de datos. Alicante: Aguaclara, 1997

Catàleg UB  Enllaç

LÓPEZ ROLDÁN, Pedro; LOZAREZ COLINA, Carlos. Anàlisi bivariable de dades estadístiques. Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 1999.

Catàleg UB  Enllaç

QUIVY, Raymond,  CAMPENHOUDT, Luc van. Manual de investigación en ciencias sociales. México D.F.: Limusa, 1992

Catàleg UB  Enllaç

REYNOLDS, Henry T. Analysis of nominal data. Beverly Hills (California): Sage, 1977

RODRIGUEZ OSUNA, Jacinto. Métodos de muestreo. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 1991

 

ROJAS TEJADA, Antonio J.; FERÁNADEZ PRADOS, Juan Sebastián.; PÉREZ MELÉNDEZ, Cristino (eds.) Investigar mediante encuestas: fundamentos teóricos y aspectos prácticos. Madrid: Síntesis, 1998

RUIZ-MAYA PÉREZ, Luis (dir.)  Metodología estadística para el análisis de datos cualitativos. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), 1990

RUIZ OLABUÉNAGA, José I., ARISTEGUI, Iratxe; MELGOSA, Leire. Cómo elaborar un proyecto de investigación social. 2ª ed. Bilbao: Universidad de Deusto, 2002

SÁNCHEZ CARRIÓN, Juan Javier. Análisis de tablas de contingencia. 2a ed. Madrid : Centro de Investigaciones Sociológicas : Siglo XXI de España, 1992

SÁNCHEZ CARRIÓN, Juan Javier. Manual de análisis de datos. Madrid: Alianza, 1995

VISAUTA VINACUA, Bienvenido. Análisis estadístico con SPSS para Windows. Vol. 1: Estadística básica. Madrid: McGraw-Hill/Interamericana de España, 1997-1998

VISAUTA VINACUA, Bienvenido. Técnicas de investigación social. Vol. 1: Recogida de datos. Barcelona: Promociones Publicaciones Universitarias, 1989

VISAUTA VINAUCA, Bienvenido. Análisis estadístico con SPSS 11.0 para Windows. 2 vol. 2ª ed. Madrid: McGraw-Hill, 2002-2003

Alvira Martín, F. (2011). La encuesta: una perspectiva general metodológica. Colección de Cuadernos Metodológicos Num 35. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS); Siglo XXI de España

Gideon, L. (ed.) (2012). Handbook of Survey Methodology for the Social Sciences. New York: Springer.

Text electrònic

López-Roldán, P., & Fachelli, S. (2015). Metodología de la Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Retrieved from http://ddd.uab.cat/record/129382