Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Teoria de la Població i Demografia

Codi de l'assignatura: 360923

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Cristina Lopez Villanueva

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

45

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial

 

15

 

(Desdoblament en dos grups simultanis.)

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Per al seguiment de l’assignatura es recomana l’assistència regular a classe i el seguiment continuat a partir de les lectures i exercicis pràctics.

Es recomana un coneixement inicial del funcionament d’un full de càlcul (Excel).

En cas d’acollir-se a l’avaluació continuada es recomana anar fent el treball pràctic de manera tutoritzada i el seguiment de les classes pràctiques a l’aula d’informàtica.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'organització i planificació.

   -

Presa de decisions i resolució de problemes.

   -

Coneixement de la població, els recursos i el medi ambient.

   -

Anàlisi dels conceptes i les generalitzacions principals sobre la societat humana, la seva estructura i els seus processos.

   -

Capacitat d'analitzar les transformacions i l'evolució de les societats contemporànies, i d'elaborar propostes sobre els futurs probables, possibles i desitjables.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer les dinàmiques i estructures demogràfiques bàsiques de les poblacions i les seves repercussions.
  • Identificar algunes teories explicatives sobre l’evolució de la població mundial i dels fenòmens demogràfics.
  • Conèixer alguns enfocaments acadèmics sobre el binomi creixement de la població / desenvolupament econòmic i les seves implicacions polítiques.
  • Adquirir capacitat analítica i rigorosa en l’anàlisi i interpretació dels fenòmens demogràfics i relacionar-los amb la comprensió dels fenòmens socials.

 

Referits a habilitats, destreses

  • Comprendre la dimensió temporal en anàlisi demogràfica.
  • Identificar, localitzar i utilitzar les fonts estadístiques per a l’estudi de la població.
  • Aprendre a construir els instruments bàsics de mesura per a l’anàlisi de fenòmens demogràfics (fecunditat, mortalitat i migracions): proporcions, taxes i probabilitats.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Desenvolupar una actitud de constància en el treball.
  • Desenvolupar un actitud cooperativa en el treball col·lectiu.

 

 

Blocs temàtics

 

Introducció

Tema 1. L’anàlisi demogràfica entre l’estadística i les ciències socials

La població mundial. Característiques i evolució

Tema 2. L’escenari demogràfic mundial. Els grans reptes

2.1. Creixement sostingut i desaccelerat
2.2. Generalització de la fecunditat de subreemplaçament
2.3. Disminució de la mortalitat; augment de l’esperança de vida i envelliment
2.4. Augment i diversitat dels fluxos migratoris
2.5. Una població cada cop més urbana
2.6. Diversitat regional

2.7. Efectes de la pandèmia sobre la població

Tema 3. Evolució de la població mundial. Teoria de la transició demogràfica

3.1. Transició demogràfica: una definició, context i breu genealogia
3.2. Les etapes de la transició demogràfica
3.3. Característiques de l’Europa pretransicional
3.4. Característiques de l’Europa transicional: el model europeu de transició
3.5. Els diferents models de transició i objeccions a la teoria de la transició demogràfica

Tema 4. La segona transició demogràfica i altres transicions

4.1. La segona transició demogràfica: definició i característiques
4.2. Evolució dels fenòmens demogràfics en els països d’Europa
4.3. Els factors del canvi: estructura, cultura i tecnologia
4.4. Relacions entre dinàmiques demogràfiques i formes familiars
4.5. Especificitat de la segona transició demogràfica a Catalunya i Espanya

Mètodes i tècniques per a l’estudi de la població

Tema 5. Les perspectives d’anàlisi i la naturalesa de les dades

5.1. Les magnituds: la població com a estoc i la població com a flux
5.2. Fenòmens i successos
5.3. El tipus d’anàlisi: transversal i longitudinal
5.4. La dimensió temporal: calendari, durada i cohort
5.5. El diagrama de Lexis com a instrument de representació

Tema 6. Les fonts estadístiques per a l’estudi de la població

6.1. El cens i el cens de 2021
6.2. El padró municipal d’habitants i el padró continu
6.3. Les estadístiques vitals. Moviment natural de la població
6.4. Estadístiques de variacions residencials
6.5. Enquestes i fonts alternatives

Anàlisi de l’estructura de la població i altres característiques sociodemogràfiques

Tema 7. Estructura de la població i altres característiques sociodemogràfiques

7.1. Principals indicadors d’estructura de la població
7.2. La piràmide d’edats. Elaboració i interpretació
7.3. Altres característiques sociodemogràfiques de la població

Anàlisi de fenòmens demogràfics

Tema 8. El creixement de la població

8.1. Els components del creixement: el creixement natural; el creixement migratori, el creixement total
8.2. L’equació compensadora
8.3. Mesures del creixement: el creixement relatiu, taxa de creixement relatiu acumulatiu r%

Tema 9. La mortalitat

9.1. Les fonts per a l’estudi de la mortalitat
9.2. Les mesures de la mortalitat: taxa bruta de mortalitat, taxes específiques de mortalitat per edats
9.3. Mètodes d’estandardització directa i indirecta
9.4. La taula de mortalitat: els quocients de mortalitat, els supervivents, els anys viscuts i l’esperança de vida
9.5. Marcs explicatius dels canvis de patró de la mortalitat i característiques de la mortalitat a Catalunya i Espanya

Tema 10. La fecunditat

10.1. Conceptes de natalitat, fecunditat i infecunditat
10.2. Les fonts per a l’estudi de la fecunditat
10.3. Les mesures de la fecunditat: taxa bruta de natalitat; taxa específica de fecunditat per edats; indicador sintètic de fecunditat; edat mitjana de la maternitat; taxa bruta de reproducció
10.4. Marc explicatiu dels determinants de la fecunditat; característiques i evolució de la fecunditat a Catalunya i Espanya

Tema 11. Les migracions

11.1. Definició de conceptes i classificació de les migracions
11.2. Les fonts per a l’estudi de les migracions
11.3. Les mesures de la migració: taxes brutes i netes de migració
11.4. Característiques i evolució dels fluxos migratoris a Catalunya i Espanya

Història del pensament demogràfic i polítiques de població

Tema 12. Història del pensament demogràfic i polítiques de població

12.1. Història del pensament demogràfic
12.2. Les polítiques de població: les grans cimeres de la població mundial. Del control de la natalitat a la por a l’envelliment: exemples

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura respon a l’objectiu de vincular la teoria a la pràctica, i consisteix en:

1. Sessions de tipus teòric, que tenen fonamentalment un caire magistral, en les quals s’introdueixen i es desenvolupen alguns aspectes del temari.

2. Sessions de tipus pràctic (tant a les aules d’informàtica com a classe). Consisteixen en la lectura i comentari de textos o documents audiovisuals, i en exercicis pràctics. Els continguts de les sessions pràctiques que es desenvolupen a l’aula d’informàtica consisteixen a conèixer les fonts estadístiques per a l’estudi de la població i per aprendre i practicar els principals indicadors de mesura dels principals indicadors demogràfics. Les sessions pràctiques es desdoblen en dos grups simultanis.

3. Elaboració d’un treball aplicat sobre l’evolució demogràfica d’un territori, que es duu a terme en grups de dues persones. Es tracta d’un treball tutoritzat i que forma part de l’avaluació continuada. Les sessions pràctiques a l’aula d’informàtica permeten avançar en el treball d’avaluació continuada del municipi.

4. Visualització d’exemples reals i actualitzats sobre l’evolució dels fenòmens demogràfics aplicats als casos d’algunes regions del món, d’Espanya, Catalunya o Barcelona.

5. Lectura de la bibliografia recomanada per a cadascun dels temes. La bibliografia juga un paper molt important en la vinculació de la teoria a la pràctica.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

1. Realització i lliurament de la presentació d’un cas pràctic: Mites i fal·làcies sobre la dinàmica i l’estructura de la població. The fake news. La presentació es desenvolupa en grup (20 % de la nota).

2. Elaboració d’un treball pràctic sobre l’evolució i les característiques demogràfiques d’un territori proposat. L’exercici pràctic es duu a terme amb dos lliuraments i en grups de dues persones. Els objectius i continguts del treball pràctic es detallen en el programa de l’assignatura que es publica en el Campus Virtual (40 % de la nota).

Perquè els exercicis pràctics corresponents al treball del territori puguin comptabilitzar-se amb la resta d’elements de l’avaluació continuada cal haver obtingut, com a mínim, una puntuació de 5 en la mitjana ponderada dels lliuraments.

3. Realització d’una prova escrita que exigeix el coneixement dels temes desenvolupats en el programa. Consta d’una part de càlcul i una altra part conceptual. Per ser comptabilitzada amb la resta de treballs s’ha d’obtenir, com a mínim, una puntuació de 4. Per fer la prova cal dur calculadora i es pot portar el formulari amb un màxim de 5 fulls, que s’han d’adjuntar a la prova escrita (40 % de la nota).

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen en la data fixada pel Consell d’Estudis. L’examen exigeix el coneixement dels temes desenvolupats en el programa. Té una part de càlcul; una altra part d’interpretació i comentari analític dels fets demogràfics, i una tercera part de conceptes. A l’examen cal dur calculadora i es pot portar el formulari amb un màxim de 5 fulls, que s’han d’adjuntar a l’examen.

Reavaluació

En el cas de la reavaluació, el contingut, procediment i criteris avaluadors són els mateixos que els establerts per a les activitats d’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

VINUESA ANGULO, Julio;  PUGA, Dolores (2007). Técnicas y ejercicios de demografía. Madrid: INE.

  Manual recomanat de referència temes 4-6.

Catàleg UB  Enllaç

DOMINGO, A. (ed.) (2019). Demografía y posverdad. Estereotipos, distorsiones y falsedades sobre la evolución  de la población. Ed. Icaria.

Catàleg UB  Enllaç

MEADOWS, D.H. (1993). Más allá de los límites del crecimiento. Madrid. El País-Aguilar.

 

Catàleg UB  Enllaç

OVERBEEK, J. (1984). Historia de las teorías demográficas. Méjico. Fondo de Cultura Económica.

 

Catàleg UB  Enllaç

ARANGO, J.; GARCÉS, B.; MAHÍA, R.; MOYA, D. (dir.) (2021). Inmigración en tiempos de Covid-19. Anuario Cidob de la Inmigración 2020.

Recurs electrònic extern  Enllaç

UNITED NATIONS (2017). The impact of population momentum on future population growth. Population Facts, nº 4

Recurs electrònic extern  Enllaç

Capítol

CASTRO-MARTÍN, T., MARTÍN GARCIA, T.; CORDERO, J., SEIZ, M. (2018). “El desafío de la baja fecundidad en España” a BLANCO MARTÍN A. et al. (coord.). El desafío de la baja fecundidad en España. Ed. Fundación Encuentro. Pag.165-232

Recurs electrònic extern  Enllaç

TAPINOS, G. (1988): “Historia de la población” a Elementos de Demografía. Madrid. Espasa Universidad. pp. 253-303

Catàleg UB   Enllaç

AYUSO SÁNCHEZ, Luis (2015). "Los cambios en la cultura familiar". En TORRES ALBERO, Cristóbal (ed). España 2015: Situación social. Madrid, p. 293-301.

Catàleg UB  Enllaç

CASTRO MARTÍN, Teresa (2015). "Nuevas familias para un nuevo siglo". En  TORRES ALBERO, Cristóbal (ed). España 2015 : Situación social. Madrid. CIS, p. 302-314

Catàleg UB  Enllaç

GÓMEZ-REDONDO, Rosa (2015). "Mortalidad y longevidad". En TORRES ALBERO, Cristóbal. España 2015: Situación social. Madrid. CIS, p. 96-106.

Catàleg UB  Enllaç

LIVI BACCI, Massimo (1999). "La gran transformación". En LIVI BACCI, Massimo. Historia de la población europea. Barcelona: Crítica, 1999, p. 130-165.

  Bibliografia bàsica del tema 2.1.

Catàleg UB  Enllaç

Revista

PÉREZ, J., ABELLÁN, A. (2018). “Envejecimiento demográfico y vejez en España”. Panorama Social, 28, 11-47.

Article

MACINNES, J., PÉREZ DÍAZ, J. (2008). La tercera revolución de la modernidad: la reproductiva REIS, 122. p 89-118.

VAN De KAA, Dirk (1987). Europe’s second demographic transition. Population Bulletin. Marzo de 1987, núm.42 (1), p.1-59.

  Bibliografia bàsica del tema 2.3.

ESTEVE, A. ; TREVIÑO, R. (2019). "Los grandes porqués de la infecundidad en España". Perspetives demogràfiques, 15. Centre d’Estudis Demogràfics

ESTEVE, A.; DEVOLDER, D.; BLANES, A. (2018). El factor demogràfic en la sostenibilitat del sistema de pensions a Espanya. Perspectives Demogràfiques. nº 9. Centre d’Estudis Demogràfics.

Text electrònic

ZUERAS, P.; RENTERÍA, E. (2021). “La esperanza de vida libre de enfermedad no aumenta en España”. Perspectives Demogràfiques, 22: 1-4 (ISSN: 2696- 4228). DOI: 10.46710/ced. pd.esp.22.

https://ced.uab.cat/PD/PerspectivesDemografiques_022_ESP.pdf  Enllaç

UNITED NATIONS. DEPARTMENT OF ECONOMIC AND SOCIAL AFFEIRS POPULATION DYNAMICS. World Population Prospects, 2019

https://population.un.org/wpp/  Enllaç

UNFPA (2018). El poder de decidir. Derechos reproductivos y transición demográfica. Fondo de Población de Naciones Unidas.