Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sociologia de l'Educació

Codi de l'assignatura: 360935

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Marina Elias Andreu

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

15

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Reconeixement de la diversitat.

   -

Anàlisi dels conceptes i les generalitzacions principals sobre la societat humana, la seva estructura i els seus processos.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer els enfocaments de la sociologia de l’educació i les seves contribucions a les polítiques educatives, destacant la centralitat de la sociologia per conèixer millor els sistemes educatius actuals i els seus problemes.

— Capacitar els futurs sociòlegs perquè analitzin des de la perspectiva sociològica l’estat de l’educació en el marc de societats multiculturals, democràtiques i desiguals, fent desenvolupar el seu propi compromís ètic, educatiu i de justícia social.

— Capacitar els futurs sociòlegs amb la perspectiva sociològica per tal que l’apliquin en processos de canvi educatiu, de desenvolupament de projectes educatius i en altres decisions pedagògiques, escolars i cíviques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Sociologia i educació

1.1. Delimitació i contribucions de la sociologia de l’educació

1.2. Gènesi i orígens històrics dels sistemes escolars

1.3. Expansió educativa, societat industrial i desigualtat d’oportunitats

1.4. Funcions manifestes i latents de l’educació reglada: cohesió, estratificació i legitimació

2. Canvis socials i sistemes educatius

2.1. Globalització, societat del coneixement i gran recessió

2.2. Estat, mercat i models de reestructuració educativa

2.3. La solució neoliberal en educació: impacte i resultats

2.4. Conflicte i control en educació: avaluacions PISA i política educativa

3. Educació, equitat i reproducció social

3.1. Classes socials, èxit i fracàs escolar

3.2. Teories funcionalistes i marxistes de la desigualtat educativa

3.3. Noves teories sociològiques

3.4. Educació i mobilitat social: una meritocràcia restringida

4. Escoles, professorat i democràcia

4.1. Influència weberiana en sociologia de l’educació

4.2. Sociologia del professorat i de les cultures docents (Hargreaves)

4.3. Participació i micropolítica de les escoles (Ball)

4.4. Teoria del discurs pedagògic (Bernstein)

5. Educació, sexisme i diversitat

5.1. Sexisme, currículum i sistema escolar

5.2. Coeducació i educació diferenciada

5.3. Escola, immigració i segregació

5.4. Sociologia de les polítiques multiculturals i de diversitat

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La matèria es desenvolupa a partir de les propostes que el professorat té especificades en el programa i en l’espai de l’assignatura en el Campus Virtual (Moodle). Es combinen les sessions presencials a l’aula (amb tot el grup classe), les sessions de treball dirigit (grups reduïts), el treball personal i les activitats d’avaluació.

— Treball presencial: explicació i anàlisi dels continguts; activitats pràctiques presencials individuals o en grup sobre lectures, autors i dades.

— Treball tutelat: seguiment acadèmic de la matèria a través de les tutories individuals i de petit grup.

— Treball autònom: estudi i lectura de la bibliografia obligatòria i recomanada; resolució de problemes i redacció d’informes i treballs acadèmics (de seguiment i conclusius).

S’adequarà la metodologia del curs als requeriments de les autoritats sanitàries. En cas d’una situació d’emergència sanitària que impliqui un nou confinament, la docència es traslladarà a la virtualitat en la seva totalitat i s’adequarà la metodologia a aquest nou context.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada és el resultat agregat de:

10% assistència a classe (també a tutories i intervencions a l’aula).

15% presentació sobre un article, en grup.

15% cas resolt a l’aula, individual.

40% treball de recerca, en grup.

20% examen final.

Per superar l’assignatura cal fer totes les tasques requerides i treure’n, com a mínim, una nota mínima de 4 en cadascuna per poder fer la mitjana.

L’alumnat que no pugui assegurar l’assistència a un mínim del 80% de les sessions presencials s’hauria d’acollir a l’avaluació única. 

S’entendrà que l’estudiant completa l’avaluació continua si es presenta a la darrera prova programada d’avaluació continua, i que renuncia a l’avaluació continuada i opta per l’avaluació única si no es presenta a aquesta darrera prova.


Reavaluació. Després de la publicació de les qualificacions finals, l’estudiant que hagi suspès alguna de les evidències d’avaluació, tant en l’avaluació continuada com única, té la possibilitat de recuperar-les. El sistema de reavaluació consisteix a avaluar de nou alguna o algunes proves de l’avaluació continuada o única que no hagin estat superades o no hagin estat presentades, dins d’un règim d’una sola convocatòria ordinària.

La realització d’una prova o treball d’avaluació que suposi la còpia o plagi de material escrit o electrònic es considera una irregularitat i, com a tal, es qualifica amb un 0 (d’acord amb la «Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges», article 16.7 i annex).

En cas d’una nova emergència sanitària que impliqui confinament, les activitats i les ponderacions de l’avaluació no s’alteraran. En cas que no es puguin fer presencialment, es traslladaran a la virtualitat.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en:

15% recensió de textos de l’assignatura (5 dels 10 textos proposats)

15% resolució d’un cas

30% treball de recerca individual.

40% examen final.

Per superar l’assignatura cal fer totes les tasques requerides i treure’n, com a mínim, una nota mínima de 4 en cadascuna per poder fer la mitjana.

En cas que l’estudiant manifesti que no pot complir els requisits d’una avaluació continuada, té dret a una avaluació única. Aquesta decisió ha de constar per escrit, amb una còpia per a l’estudiant i una altra per al professorat. Els terminis previstos per sol·licitar l’avaluació única són els que determini la Facultat, disponibles en el web.

L’alumnat que no pugui assegurar l’assistència a un mínim del 80% de les sessions presencials s’hauria d’acollir a l’avaluació única. 

Reavaluació. Després de la publicació de les qualificacions finals, l’estudiant que hagi suspès alguna de les evidències d’avaluació, tant en l’avaluació continuada com única, té la possibilitat de recuperar-les. El sistema de reavaluació consisteix a avaluar de nou alguna o algunes proves de l’avaluació continuada o única que no hagin estat superades o no hagin estat presentades, dins d’un règim d’una sola convocatòria ordinària.

La realització d’una prova o treball d’avaluació que suposi la còpia o plagi de material escrit o electrònic es considera una irregularitat i, com a tal, es qualifica amb un 0 (d’acord amb la «Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges», article 16.7 i annex).

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BELTRÁN, José.; HERNÁNDEZ, Francesc Jesús. (coord.). Sociología de la educación. Madrid: McGrawHill, 2011

Catàleg UB  Enllaç

BONAL, Xavier. Sociologia de la educación: una aproximación crítica a las corrientes contemporáneas. Barcelona: Paidós, reimp. 2000

Catàleg UB  Enllaç

BRIGIDO, Ana María. Sociología de la educación: temas y perspectivas fundamentales. Córdoba: Brujas, 2016

Catàleg UB  Enllaç

FEITO, Rafael. (coord.). Sociología de la educación secundaria. Barcelona: Graó, 2010

Catàleg UB  Enllaç

FERNÁNDEZ ENGUITA, Mariano. (ed.). Sociología de la educación. Lecturas básicas y textos de apoyo. Barcelona: Ariel, reimp. 2001

Catàleg UB  Enllaç

FERNÁNDEZ PALOMARES, Francisco. (coord.). Sociología de la educación. Madrid: Pearson Prentice Hall, reimp. 2005

Catàleg UB  Enllaç

GIMENO SACRISTÁN, José. (comp.). Saberes e incertidumbres sobre el currículum. Madrid: Morata, 2010

Catàleg UB  Enllaç

GUERRERO SERÓN, Antonio. Manual de sociología de la educación. Madrid: Síntesis, reimp. 2002

Catàleg UB  Enllaç

MARTÍNEZ-CELORRIO, X. Innovació i equitat educativa. El dret a aprendre com a prioritat transformadora. Barcelona: Octaedro, 2017

Catàleg UB  Enllaç

Capítol

ELIAS, Marina y MARTÍNEZ-CELORRIO, Xavier. (2020). La perspectiva sociológica de la educación. 

https://www.researchgate.net/publication/344658771_La_perspectiva_sociologica_de_la_educacion  Enllaç

Article

TARABINI, Aina. (2020). ¿Para qué sirve la escuela? Reflexiones sociológicas en tiempos de pandemia global. RASE, 13(2), 145-155. 

https://ojs.uv.es/index.php/RASE/article/view/17135  Enllaç