Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estudis Culturals

Codi de l'assignatura: 360938

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinaciķ: Maria Victoria Sanchez Belando

Departament: Departament de Sociologia

crčdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 75

 

Activitats presencials i/o no presencials

30

 

-  Teoricoprāctica

Presencial

 

20

 

-  Prāctiques de problemes

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

15

Aprenentatge autōnom

30

 

 

Recomanacions

 

És important que l’alumnat tingui la capacitat de llegir textos acadèmics en anglès.


Altres recomanacions

És recomanable —no imprescindible— que l’alumnat hagi cursat l’assignatura Sociologia de la Cultura.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalā, castellā i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informaciķ).

(Aquesta tercera llengua és, principalment, l’anglès.)

   -

Anālisi dels conceptes i les generalitzacions principals sobre la societat humana, la seva estructura i els seus processos.

   -

Capacitat d'analitzar les transformacions i l'evoluciķ de les societats contemporānies, i d'elaborar propostes sobre els futurs probables, possibles i desitjables.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

  • Conèixer i comprendre els estudis sobre la cultura des d’una perspectiva pluridisciplinària en el marc de les ciències socials i les humanitats, amb una atenció principal a l’enfocament sociològic sobre la cultura.

  • Conèixer i analitzar críticament els diferents enfocaments teoricometodològics que han abordat la cultura en la confluència de la sociologia, l’antropologia i les humanitats.

  • Analitzar críticament les relacions entre poder, desigualtat i pràctiques culturals.

 

 

Blocs temātics

 

1. L’estudi de la cultura: un terreny pluridisciplinari

*  En aquest primer bloc s’aborda l’estudi de la cultura des de les ciències socials i les humanitats. Això involucra l’estudi de la configuració epistemològica i els enfocaments dels estudis culturals com un terreny específic d’anàlisi dins d’un espai de producció de coneixement més abraçador. En aquest bloc s’analitza críticament la «filologització» d’aquest corpus teoricometodològic i es concreta l’aportació de la sociologia al seu desenvolupament en particular, i al desenvolupament dels estudis sobre la cultura en un sentit més general, prestant atenció al caràcter pluridisciplinari de l’agenda investigadora que s’ha anat definint en aquest àmbit.

2. Āmbits d’anālisi i estratčgies metodolōgiques

*  Aquest segon bloc aborda algunes de les línies de recerca (temàtiques i enfocaments metodològics) dels estudis sobre cultura, anant més enllà dels límits de la tradició dels «cultural studies». Això implica l’aproximació a una diversitat de problemàtiques com ara el paper dels processos de construcció d’identitats en contextos de canvi social i cultural, els objectes i identitats culturals i els valors culturals, el paper dels mitjans massius de comunicació i de les indústries culturals en els processos de socialització i la seva influència en la configuració de pràctiques socioculturals de la vida pública i privada, la relació entre pràctiques, consums culturals i desigualtat, les manifestacions de la cultura popular, les formes de participació cultural o els processos d’estetització del territori.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia docent i les activitats que involucren tant el professorat com les i els estudiants permeten desenvolupar la totalitat de l’assignatura de manera presencial i telemàtica. Les activitats telemàtiques, quan siguin necessàries, inclouran la participació en fòrums de debat, la realització d’exercicis individuals o grupals en línia i la incorporació de materials de suport (per exemple, continguts audiovisuals).

L’exposició dels continguts segueix un model de classe magistral que integra un enfocament participatiu de l’alumnat. Això implica el foment del debat i la posada en comú de reflexions sobre els continguts desenvolupats o la intervenció de les i els estudiants a través de la preparació de temes que es poden exposar al llarg del curs. Les exposicions del professorat inclouen continguts teòrics i aproximacions pràctiques a aquests continguts; que poden incorporar material complementari (articles de premsa o divulgatius, material audiovisual).

Per a la resta, s’estableix un sistema de cita prèvia a través del compte de correu del professorat per acordar consultes, tutories i revisió de notes. L’atenció pot ser presencial sempre que es puguin garantir les distàncies de seguretat sanitàries. Si no és possible, aquestes cites poden fer-se pels mitjans telemàtics disponibles.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada

L’avaluació continuada té en compte tres aspectes:

  • Presentació de treballs o exercicis individuals, que tenen com a finalitat valorar el procés d’incorporació dels continguts i que representen un 60 % de la nota global.

  • Participació activa i constatable de les i els estudiants al llarg de les sessions (presencials i virtuals) en activitats que poden incloure l’exposició de temes en concret i debats sobre els temes del programa, que representen el 40 % de la nota global.


 

 

Avaluaciķ única

La modalitat d’avaluació única consisteix en un examen individual del conjunt dels temes de l’assignatura (40%), en un treball individual al voltant d’una de les temàtiques de l’assignatura (30%) i la realització de recensions de la totalitat de les lectures del curs (30%). Els detalls de les dues opcions es concreten en el programa.

El procediment de reavaluació és el mateix que s’empra per a l’avaluació única.

 

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BARKER, Martin.; BEEZER, Anne. Reading into cultural studies. London: Routledge, 1992

Catāleg UB  Enllaç

BOURDIEU, Pierre. El sentido social del gusto: elementos para una sociología de la cultura. Buenos Aires: Siglo Veintiuno, cop. 2010

Catāleg UB  Enllaç

GROSSBERG, Lawrence. Estudios culturales: teoría, política y práctica. Valencia: Letra Capital, 2010

Catāleg UB  Enllaç

MATTELART, Armand.; NEVEU, Erik. Introducción a los estudios culturales. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2011

Catāleg UB  Enllaç

PICKERING, Michael. Research methods for cultural studies. Edinburgh: Edinburgh University Press, cop. 2014

Catāleg UB  Enllaç

STOREY, John. Cultural theory and popular culture: an introduction. 8th ed. Harlow: Pearson, 2018

Catāleg UB  Enllaç
Catāleg UB. Versiķ en castellā (2002)  Enllaç

BANDELJ, N. and WHERRY, F. (eds) (2011). The Cultural Wealth of Nations. Stanford University Press.

Catāleg UB  Enllaç

BOLTANSKI, Luc and ESQUERRE, Arnaud. 2020. Enrichment: A Critique of Commodities. Polity Press.

Catāleg UB  Enllaç

DENORA, Tia. 1997. Beethoven and the Construction of Genius. Musical Politics in Vienna, 1792-1803. Berkeley: University of California Press.

Catāleg UB  Enllaç

MOLOTCH, Harvey. 2003. Where Stuff Comes From: How Toasters, Toilets, Computers, and Many other Things Come to be as They Are, Routledge, Nueva York.

Catāleg UB  Enllaç

SANTANA-ACUÑA, Alvaro. 2020. Ascent to Glory: How One Hundred Years of Solitude Was Written and Became a Global Classic, Columbia University Press.

Catāleg UB  Enllaç

Article

BURGETT, B., et al. The affirmative character of cultural studies. International Journal of Cultural Studies, 2013, vol. 16, núm 4, p. 419-439.

Recurs electrōnic extern  Enllaç

CHI HYUN PARK, J. Fighting women in contemporary asian cinema: the celebration of the inauthentic in My Wife is a Gangster and Chocolate. Cultural Studies, 2012, vol. 27, núm. 2, p. 242-256.

Recurs electrōnic extern  Enllaç

STOREY, J.; MCDONALD, K. Love’s best habit: the uses of media in romantic relationships. International Journal of Cultural Studies, 2014, vol. 17, núm. 2, p. 113-125.

Recurs electrōnic extern  Enllaç

SEFAI, S.; COULDRY, N. Mediating the presence of others. Reconceptualising co-presence as mediated intimacy. European Journal of Cultural Studies, 2017, vol. 22, núm. 3, p. 219-308

https://journals-sagepub-com.sire.ub.edu/doi/full/10.1177/1367549417743040  Enllaç

HESMONDHALGH, David and PRATT, Andy C. 2005. “Cultural Industries and Cultural Policy.” International Journal of Cultural Policy 11 (11): 1–13.

MANUEL, Peter. 2014. “The Regional North Indian Popular Music Industry in 2014: From Cassette Culture to Cyberculture.” Popular Music 33 (3): 389–412.

NAVARRO, Clemente J, and Terry N CLARK. 2012. “Cultural Policy in European Cities: An Analysis from the Cultural Agenda of Mayors.” European Societies 14 (5): 636–59.

PRATT, Andy C. 2004. “The Cultural Economy: A Call for Spatialized ‘Production of Culture’ Perspectives.” International Journal of Cultural Studies 7 (1): 117–28.

VALTYSSON, Bjarki. 2010. “Access Culture: Web 2.0 and Cultural Participation.” International Journal of Cultural Policy 16 (2): 200–214.

WILLIS, Paul. 2003. “Dialectics of Cultural Consumption and the 21st-Century School.” Harvard Educational Review 73 (3): 390–416.