Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sociologia Econòmica

Codi de l'assignatura: 360939

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: David Casassas Marques

Departament: Departament de Sociologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

44

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

16

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Reconeixement de la diversitat.

   -

Presa de decisions i resolució de problemes.

   -

Capacitat d'analitzar les transformacions i l'evolució de les societats contemporànies, i d'elaborar propostes sobre els futurs probables, possibles i desitjables.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Adquirir capacitats d’anàlisi sociològica de la dimensió econòmica de la societat, seguint la nova sociologia econòmica.

En els darrers vint anys s’ha viscut un procés de renovació i consolidació de l’enfocament sociològic de les relacions econòmiques que qüestiona molts dels supòsits en els quals es basa la teoria econòmica neoclàssica. Oposada a la concepció del comportament econòmic racional i protagonitzat per individus aïllats, la nova sociologia econòmica posa èmfasi en les limitacions de la racionalitat i en el caràcter social de tots els comportaments econòmics.

Amb aquest enfocament, l’assignatura pretén aportar elements per poder analitzar les transformacions socials i capacitar els estudiants per comprendre els problemes i conflictes que planteja la diversitat d’interessos implicats en les relacions econòmiques del capitalisme.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Sociologia i Economia: fragmentació i unitat de les ciències socials

2. Temes i autors de la Sociologia Econòmica

3. Capitalisme(s): debats i trets definidors

4. La Sociologia Econòmica davant de la ruptura del pacte social de postguerra

5. Més enllà del capitalisme?

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Per als estudiants que segueixen l’avaluació continuada, la metodologia de l’assignatura està plantejada en tres apartats: treball presencial, treball dirigit i aprenentatge autònom.

Al llarg del curs s’hi inclouen sessions teòriques, classes presencials pràctiques, la realització d’un seminari i la utilització del Campus Virtual per a exercicis teòrics sobre els continguts. A començament de curs es publica el programa, on es detalla la metodologia concreta de les pràctiques de cada bloc.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es divideix en els dos blocs següents:

— En primer lloc, al llarg del curs es duen a terme dos exàmens individuals a l’aula sobre l’assoliment dels continguts. Els procediments d’aquests exercicis es comuniquen amb suficient antelació.

— En segon lloc, es constitueixen grups de 2 estudiants que aprofundeixen, a partir de les lectures preparatòries de cada punt del temari i d’altres recursos bibliogràfics, un dels temes del programa que més els interessi. Cada grup ha de lliurar al professor una breu memòria d’aquesta recerca (10-12 pàgines) i exposar-ne a classe els resultats, tot proposant alguns elements de discussió que puguin ser debatuts amb la resta d’estudiants. Les exposicions a l’aula es fan durant el mes de maig, després del segon examen parcial. L’assistència a aquestes sessions és obligatòria per a tots els estudiants que facin avaluació continuada.

L’avaluació final té l’estructura següent: els dos exercicis individuals suposen un 70 % de la nota final i el treball de grup compta un 30 %.

 

Avaluació única

Els estudiants que s’acullin a avaluació única han de fer una prova sobre el contingut del programa a partir de les lectures preparatòries de cada punt del temari i dels apunts de classe. La prova s’ha de dur a terme en el grup en què estan matriculats i en la data que assenyali la Facultat.

Reavaluació

En el cas de no superar l’assignatura en la convocatòria ordinària, tant els alumnes d’avaluació única com d’avaluació continuada, tenen dret a una reavaluació amb la mateixa modalitat i forma que l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ESPING-ANDERSEN, Gosta. Los tres mundos del estado de bienestar. València : Alfons el Magnànim. Institució Valenciana d’Estudis i Investigació [etc.], 1993

Disponible al CCUC  Enllaç
Catàleg UB. Versió en anglès (1990)  Enllaç

ESPING-ANDERSEN, Gosta.; PALIER, Bruno. Los tres grandes retos del Estado del bienestar. Barcelona : Ariel, 2010

Catàleg UB  Enllaç

LINDBLOM, Charles Edward. El sistema de mercado: qué es, cómo funciona y cómo entenderlo. Madrid : Alianza, 2002

Catàleg UB  Enllaç

MONTAGUT, Teresa. Política social: una introducción. 4ª ed. Barcelona : Ariel, 2014

Catàleg UB  Enllaç

SMELSER, Neil.J.; SWEDBERG, Richard (eds.) The handbook of economic sociology. 2nd ed. Princeton (N.J.) : Princeton University Press ; New York : Russell Sage Foundation, 2005

Catàleg UB  Enllaç

SWEDBERG, Richard. Economics and sociology: redefining their boundaries: conversations with economists and sociologists. Pricenton Princeton, N.J. : Princeton University Press, 1990

Versió en línia (2020)  Enllaç

SWEDBERG, Richard. Principles of economic sociology. Princeton : Princeton University Press, 2003

Catàleg UB  Enllaç

Casassas, D. (2018): Libertad incondicional. La renta básica en la revolución democrática, Barcelona: Paidós.

Catàleg UB  Enllaç

Casassas, D. (2010): La ciudad en llamas. La vigencia del republicanismo comercial de Adam Smith, Barcelona: Montesinos.

Catàleg UB  Enllaç

Castel, R. (1997): Las metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado, Buenos Aires: Paidós.

Catàleg UB  Enllaç

Coriat, B. (ed.) (2015): Le retour des communs. La crise de l’idéologie propriétaire, París: Les Liens qui Libèrent.

Coraggio, J.L., Laville, J-L. i Cattani, A.D. (eds.) (2013): Diccionario de la otra economía, Los Polvorines, Argentina: Universidad Nacional de General Sarmiento.

Domènech, A. (2004): El eclipse de la fraternidad. Una revisión republicana de la tradición socialista, Barcelona: Crítica.

Fernández Enguita, M. (1998): Economía y sociología: para un análisis sociológico de la realidad económica, Madrid: CIS, Siglo XXI.

Galbraith, James K. (2016): Desigualdad y desequilibrio. La economía mundial antes de la crisis, Barcelona: RBA.

Granovetter, M. i Swedberg, R. (eds.) (2011): The Sociology of Economic Life, Boulder, Colorado: Westview Press.

Harvey, D. (2007): Breve historia del neoliberalismo, Madrid: Akal.

Harvey, D. (2003): El Nuevo imperialismo, Madrid: Akal.

Hirschman, A.O. (2014): Las pasiones y los intereses. Argumentos políticos en favor del capitalismo previos a su triunfo, Madrid: Capitán Swing.

Hirschman, A.O. (1977): Salida, voz y lealtad: respuestas al deterioro de empresas, organizaciones y estados, Mèxic, D.F.: Fondo de Cultura Económica.

Hudson, M. (2018): Matar al huésped. Cómo la deuda y los parásitos financieros destruyen la economía global, Madrid: Capitán Swing.

Jessop, B. (2008): El futuro del estado capitalista, Madrid: Los Libros de la Catarata.

Keen, S. (2015): La economía desenmascarada, Madrid: Capitán Swing.

Moulaert, F. et al. (eds.) (2013): The International Handbook on Social Innovation: Collective Action, Social Learning and Transdisciplinary Research, Cheltenham: Edward Elgar.

Nyssens, M. (ed.) (2006): Social Enterprise: At the Crossroads of Market, Public Policies and Civil Society, Londres i Nova York: Routledge.

Ostrom, E. (2011): El gobierno de los bienes comunes. La evolución de las instituciones de acción colectiva, Mèxic, D.F.: Fondo de Cultura Económica.

Pérez Orozco, A. (2012): Subversión feminista de la economía. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida, Madrid: Traficantes de Sueños.

Piketty, T. (2019): Capital e ideología, Barcelona: Planeta.

Polanyi, K. (2014): Los límites del mercado. Reflexiones sobre economía, antropología y democracia, Madrid: Capitán Swing.

Polanyi, K. (2009): El sustento del hombre, Madrid: Capitán Swing.

Polanyi, K. (2003): La gran transformación: los orígenes políticos y económicos de nuestro tiempo, Mèxic, D.F.: Fondo de Cultura Económica.

Portes, A. (2013): Sociología económica. Una investigación sistemática, Madrid: CIS.

Riutort, S. (2016): Energía para la democracia. La cooperativa Som Energia como laboratorio social, Madrid: Los Libros de la Catarata.

Schumpeter, J.A. (2010): ¿Puede sobrevivir el capitalismo? La destrucción creativa y el futuro de la economía global, Madrid: Capitán Swing.

Schweickart, D. (1997): Más allá del capitalismo, Barcelona: Cristianisme i Justícia - Sal Terrae.

Sempere, J. (2018): Las cenizas de Prometeo. Transición energética y socialismo, Barcelona: Pasado & Presente.

Standing, G. (2014): Precariado. Una carta de derechos, Madrid: Capitán Swing.

Streeck, W. (2016): Comprando tiempo. La crisis pospuesta del capitalismo democrático, Buenos Aires: Katz.

Thompson, E.P. (2012): La formación de la clase obrera en Inglaterra, Madrid: Capitán Swing.

Thompson, E.P. (1995): Costumbres en Común, Barcelona: Crítica.

Trigilia, C. (2002): Economic sociology: state, market, and society in modern capitalism, Oxford: Blackwell.

Varoufakis, Yanis (2012): El Minotauro global. Estados Unidos, Europa y el futuro de la economía mundial, Madrid: Capitán Swing.

Wallerstein, I. et al. (2016): ¿Tiene futuro el capitalismo?, Mèxic, D.F.: Siglo XXI.

Weber, M.: (2011): Historia económica general, Mèxic, D.F.: Fondo de Cultura Económica.

Weber, M. (1964): Economía y sociedad: esbozo de sociología comprensiva, Mèxic, D.F.: Fondo de Cultura Económica.