Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Estadística

Codi de l'assignatura: 361034

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Jaume Turbany Oset

Departament: Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

La presentació d’una prova o treball d’avaluació que suposi còpia o plagi de material escrit o electrònic es considera una irregularitat i com a tal es qualifica amb un 0 (Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges; article 16.7 i annex).

 

 

Programari

 

Cal instal·lar R i R Commander a les aules.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

30

 

-  Tutorització per grups

Presencial i no presencial

 

9

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

21

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Haver cursat, i millor si s’ha superat, l’assignatura Tècniques de Recerca del primer semestre del grau de Psicologia.


Altres recomanacions

Via d’accés del batxillerat preferentment de Ciències de la Salut o de Tecnologia. En el cas de la resta de vies d’accés (incloent-hi més grans de 25 anys) es recomana disposar de coneixements de fonaments matemàtics.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Buscar, seleccionar i gestionar informació especialitzada de manera estratègica, fent ús de diferents tecnologies i fonts d'informació (utilitzar eficaçment xarxes de biblioteques, arxius i Internet per a la recerca d'informació / usar les noves tecnologies per a l'actuació acadèmica i professional).

   -

Raonar de manera analítica i crítica (comparar i contrastar idees i conceptes / adoptar un enfocament científic i crític cap a les fonts d'informació / comprendre, sintetitzar i avaluar críticament texts i idees complexes).

   -

Organitzar i planificar les actuacions pròpies de manera eficaç i eficient per assolir propòsits acadèmics i professionals (organitzar el temps, l'espai i els materials / establir objectius i prendre decisions sobre la seva priorització i sobre els procediments per assolir-los).

   -

Mostrar habilitats bàsiques de recerca (utilitzar les diferents fonts documentals en psicologia / mostrar un domini de les estratègies necessàries per accedir a la informació i valorar la necessitat d'actualització documental / recollir, ordenar i classificar dades i materials de recerca (documents, històries clíniques, arxius, etc.) / conèixer les bases dels mètodes de recerca psicològica / analitzar i interpretar críticament les dades en el marc del coneixement disciplinari establert / conèixer els procediments i aspectes formals de la difusió del coneixement derivat de la recerca psicològica).

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Comprendre els principis generals del mètode científic.
— Comprendre i aplicar conceptes d’estadística descriptiva i inferencial.

 

Referits a habilitats, destreses

— Resoldre problemes mitjançant l’aplicació de tècniques quantitatives i qualitatives d’anàlisi de dades.
— Utilitzar programes informàtics d’anàlisi de dades.
— Elaborar informes escrits sobre les activitats pràctiques dutes a terme.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Mantenir un procés autoformatiu d’actualització permanent sobre el coneixement elaborat per altres dins del propi camp d’investigació o actuació professional.
— Mostrar un interès continu per la investigació, el desenvolupament i la innovació en l’àmbit de la psicologia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a la inferència estadística

1.1. Estimació i decisió estadística

1.2. Estimadors: propietats

1.3. Distribució mostral d’un estadístic

1.4. Teorema central del límit i Lleis dels grans nombres

2. Estimació estadística

2.1. Intervals de probabilitat

2.2. Intervals de confiança per mitjanes, proporcions i variàncies

2.3. Determinació de la grandària de la mostra

2.4. Aplicacions

3. Decisió estadística

3.1. Lògica de la decisió estadística (proves hipòtesis i significació)

3.2. Tipus de contrastos estadístics (proves unilateral i bilateral)

3.3. Errors a la decisió estadística

3.4. Grau de significació (valor p)

3.5. Potència estadística d’un contrast

3.6. Grandària de l’efecte

4. Proves de conformitat

4.1. Proves de conformitat respecte a un paràmetre

4.2. Proves de conformitat respecte a una distribució

5. Proves de relació per a variables categòriques

5.1. Prova de ¿2

5.2. Correcció de Yates

5.3. Prova exacta de Fisher

5.4. Grandària de l’efecte

6. Proves basades en la comparació de dues mitjanes poblacionals

6.1. Prova t per a grups independents

6.2. Prova t per a mesures repetides

6.3. Grandària de l’efecte

7. Anàlisi de la variància (ANOVA)

7.1. Model general de l’ANOVA

7.2. ANOVA d’un factor de grups independents

7.3. Introducció als contrastos múltiples

7.4. ANOVA de dos factors de grups independents

7.5. ANOVA d’un factor de mesures repetides

7.6. Grandària de l’efecte

8. Proves no paramètriques per a la comparació de dues o més distribucions

8.1. Prova de Mann-Whitney

8.2. Prova de Wilcoxon

8.3. Prova de Kruskal-Wallis

8.4. Prova de Friedman

9. Proves de relació basades en correlacions

9.1. Prova basada en la correlació de Pearson

9.2. Prova basada en la correlació de Spearman

9.3. Prova basada en la correlació de Kendall

10. Introducció als models de regressió lineal

10.1. Model lineal de regressió simple i múltiple

10.2. Especificació del model de regressió

10.3. Estimació basada en mínims quadrats ordinaris

10.4. Validació

10.5. Diagnòstic del model de regressió

10.6. Predicció

10.7. Introducció a la regressió polinòmica

11. Introducció als models de regressió no lineal

11.1. Models linealitzables

11.2. Models intrínsecament no lineals

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Cada setmana del calendari acadèmic s’estructura en tres activitats fixades per horaris. L’esquema següent resumeix les possibilitats organitzatives de cada setmana: 

— Activitats presencials de caràcter teòric el primer dia de classe de cada setmana (90 minuts).

— Activitats presencials de caràcter pràctic el segon dia de classe de cada setmana (90 minuts).

— Possibilitat d’un temps afegit per millorar les accions docents del temari d’una setmana específica en funció del nivell assolit (60 minuts). Poden ser seminaris per practicar R o qualsevol altre coneixement complementari que es consideri.

Es posaran a disposició dels alumnes un seguit de materials per millorar les seves activitats d’aprenentatge i el seguiment de les diverses activitats docents. De manera complementària, aquest material i les possibilitats que ofereix el Campus Virtual de la Universitat de Barcelona seran un dels sistemes freqüents de disponibilitat de material docent.

Tot el programa, pràctiques, exercicis i llenguatge són compatibles amb la perspectiva de gènere.

En funció de l’evolució de la pandèmia, es poden combinar activitats presencials amb no presencials.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Durant tot el semestre es duen a terme una sèrie d’activitats que són objecte de seguiment per part del professorat i que constitueixen la base de l’avaluació continuada. Les activitats que poden formar part de l’avaluació continuada de cada grup són, entre d’altres,  la realització de proves d’un sistema d’autoavaluació via Campus Virtual, la realització de proves escrites durant les sessions presencials o l’elaboració de treballs individuals. Aquestes activitats constitueixen un màxim de 4 punts i inclouen activitats concretes i puntuals que cada grup classe organitza i que es duen a terme en funció de les circumstàncies docents.

Finalment, els punts restants (6) es poden assolir a partir de l’avaluació final constituïda per una prova específica de caràcter pràctic i teòric, que es fa en la data oficial fixada pel Consell d’Estudis. Per poder sumar la nota d’aquesta prova amb les notes de la resta d’activitats cal obtenir un mínim de 2,5 punts. En cas de no arribar al mínim, la nota que hi consta és únicament la de la prova final.

Per als estudiants que no hagin superat l’assignatura, en la data d’examen oficial de reavaluació poden presentar-se a un examen que, en cas que se superi, dona l’opció única a una nota de 5,0 (aprovat) a les actes de l’assignatura. Un cop feta aquesta reavaluació, la nota és definitiva i no hi ha modificació possible.

En funció de l’evolució de la pandèmia, les proves podran ser presencials o en línia.

 

Avaluació única

Consisteix en una prova equivalent a la de la modalitat anterior i un exercici pràctic que es du a terme en la mateixa sessió. La part de l’examen val 6 punts de la nota final i la de l’exercici en val 4. Per poder sumar la nota d’aquestes dues proves cal obtenir un mínim de 2,5 punts en la primera. En cas de no arribar al mínim, la nota que constarà serà només la de la primera prova. En el cas de suspendre, els estudiants poden acollir-se al procés de reavaluació en les mateixes condicions que els estudiants d’avaluació continuada i la nota resultant serà de 5,0 com a màxim.

Per acollir-se a la modalitat d’avaluació única, l’alumne ha de sol·licitar-ho per escrit al professor d’acord amb els terminis fixats per la normativa corresponent. Presentada aquesta sol·licitud, no s’admet cap canvi a la modalitat general.

En funció de l’evolució de la pandèmia, les proves podran ser presencials o en línia.

Barem numèric del criteri d’avaluació tant per a la continuada com per a l’única:

0-4,99: suspens

5-6,99: aprovat

7-8,99: notable

9-10: excel·lent

Matrícula d’honor: situacions excepcionals en què hi hagi una màxima integració dels resultats de teoria, pràctiques i participació a classe. Es pot assolir amb una nota igual o superior a 9,5, tenint en compte que com a molt poden optar a aquesta qualificació el 5 % d’alumnes matriculats al grup.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Aron, A. i Aron, E.N. (2001) Estadística para Psicología. Pearson Educación.  Enllaç

Botella, J., León. D.G. y San Martín, R.(2001)  Análisis de datos en psicología I. Ed. Pirámide.  Enllaç

Coolican, H. (2014). Research Methods and Statistics in Psychology (6th ed.). Psychology Press

Gomez, G; Arenas, C.; Ocaña, J.; Alarcón-Soto, Y.; Langohr, K.i Miñarro, A, (2020). L’alfabet de l’estadística. Amb conceptes il·lustrats i notes biogràfiques de científiques eminents. Publicacions UB.

Guàrdia, J.; Freixa, M.; Peró, M. & Turbany, J. (2008). Análisis de Datos en Psicología (2ª Edición). Delta Ediciones  Enllaç

Howitt, D., and Cramer, D. (2011). Introduction to Statistics in Psychology (5th ed.). Pearson.

Jonshon, R. i Kuby, P .(2004). Estadística elemental. Lo esencial. International Thomson Publishers.  Enllaç

Pagano, R.R.. (1999) Estadística para las ciencias del comportamiento. Thanson Editores.  Enllaç

Pardo, A. y San Martín, R. (1998) Análisis de datos en psicología II.  Ed. Pirámide.  Enllaç

Peña, D. (1986). Estadística: Modelos y métodos I. Fundamentos. Alianza Universidad Textos.  Enllaç

Peró, M., Leiva, D., Guàrdia, J. i Solanas, A. (2012). Estadística aplicada a las ciencias sociales mediante R y R-Commander. Ed. Garceta.  Enllaç

Salafranca, Ll., Sierra, V., Núñez, M.I., Solanas, A. y Leiva, D. (2005)  Análisis estadístico mediante aplicaciones informáticas. SPSS, StatGraphics, Minitab y Excel. Edicions  U.B.  Enllaç

Sarrià, A.; Guàrdia, J. i Freixa, M. (1999) Introducción a la estadística en Psicología. Edicions U.B.  Enllaç

Solanas, A.. Salafranca, Ll., Fauquet, J. i Nuñez,M.I. (2005) Estadística descriptiva en ciencias del comportamiento. Ed Thomson.  Enllaç

Spiegel, M. (2001) Teoría y problemas de probabilidad y estadística. McGraw-Hill.  Enllaç