Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Mètodes de Mostratge

Codi de l'assignatura: 361209

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Manuela T. Alcañiz Zanón

Departament: Departament d'Econometria, Estadística i Economia Aplicada

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

30

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial i no presencial

 

30

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

— Haver cursat les assignatures d’Estadística Descriptiva, Introducció a la Inferència Estadística, Introducció a la Probabilitat i Software Estadístic.

Assistència regular a classe. Es considera que l’estudiant hi ha assistit amb regularitat si ho ha fet almenys al 80 % de les sessions presencials.

— Seguiment de l’avaluació continuada. Aquest mètode d’aprenentatge posa l’accent en la formació de l’estudiant al llarg del curs, i no només en l’avaluació entesa com a assignació d’una qualificació. Per tant, el seu seguiment és del màxim interès per assolir un autèntic coneixement de la matèria.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat per utilitzar el raonament lògic i els instruments matemàtics en un context .

   -

Capacitat de detectar i formular les necessitats pel que fa a l'anàlisi d'informació en les diferents institucions i situacions, i d'identificar les fonts de variabilitat i incertesa.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Assimilar les diferències entre els conceptes de població, mostra, paràmetre d'interès, estimació i error de mostratge.

 

Conèixer els diferents mètodes de mostratge estadístic i les seves particularitats.

 

Distingir quin mètode de mostratge és el més adequat en cada cas.

 

Saber calcular els errors mostrals en funció del mètode triat, la grandària de la mostra i la grandària de la població.

 

Saber calcular la mida mostral necessària per aconseguir una precisió donada, en funció del mètode de mostratge triat, per a estimacions de proporció, mitjana, total i total de classe.

 

Referits a habilitats, destreses

Desenvolupar la capacitat d’anàlisi i de síntesi, així com el sentit crític per avaluar resultats i mètodes.

 

Ser capaç d’enfrontar-se amb èxit a problemes de diversa dificultat.

 

Desenvolupar recursos propis per a la resolució de problemes.

 

Treballar la capacitat per utilitzar el raonament lògic i els instruments matemàtics.

 

Aprendre a treball en grup.

 

Aprendre a presentar documents escrits amb ordre i rigor.

 

Referits a actituds, valors i normes

Tenir una actitud respectuosa envers el professorat i la resta d’estudiants.

 

Fomentar en tot moment la igualtat de gènere. Tenir una actitud atenta i col·laboradora amb la resta d’estudiants, sense fer distincions de gènere, raça, etc.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

*  Conceptes previs: població, mostra, marc. Tipus de mostratge: probabilístic i no probabilístic. Necessitat i limitacions del mostratge. Fases d’un estudi per mostratge. Principals mètodes de mostratge.

2. Mostratge probabilístic i estimadors

*  Conceptes previs i notació. Paràmetres i estimadors. Distribució mostral dels principals estimadors. Errors de mostratge. Error quadràtic mitjà. Estimació per intervals de confiança.

3. Mostratge aleatori simple

*  Introducció. Probabilitats associades al m.a.s. Estimadors lineals no esbiaixats per al m.a.s. sense reposició. Mida de la mostra.

4. Mostratge aleatori estratificat

*  Introducció. Raons per a l’ús del m.a.e. Estimadors lineals no esbiaixats en el m.a.e. sense reposició. Afixació de la mostra. Comparació d’eficiències segons el tipus d’afixació.

5. Mostratge sistemàtic

*  Definició i especificacions. Avantatges i inconvenients. Estimadors lineals no esbiaixats en el m.s. Comparació amb altres tipus de mostratge. Estimació de la variància.

6. Mostratge per conglomerats

*  Definició i especificacions. Avantatges i inconvenients. Conglomerats de la mateixa mida. Conglomerats de mida diferent.

7. Altres tòpics

*  Mostratge amb probabilitats desiguals. Mostratge multietàpic. Casos pràctics.
 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El mètode docent es basa principalment en tres tipus d’activitats:

1. Classes de teoria, en què l’objectiu és presentar les eines i tècniques incloses com a continguts de l’assignatura i reflexionar-hi.

2. Classes de problemes, en què l’objectiu és la resolució, l’anàlisi i la discussió de problemes basats en aquestes tècniques.

3. Sessions de classe inversa (flipped classroom). El professorat demana, prèviament a la classe, l’estudi d’un material. En començar la classe, l’estudiant fa una prova individual sobre la temàtica estudiada. Es discuteixen els resultats i s’aclareixen els punts on s’ha trobat més dificultat. Aquesta activitat és avaluable.

A més a més, es proposa als estudiants un conjunt de pràctiques/exercicis, que han de fer en equips, i fora de les hores de classe o bé en la franja horària de desdoblament. Aquestes activitats també s’utilitzen com a eina per a l’avaluació.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

És l’opció recomanada per a l’alumnat que assisteix regularment a classe. Consta de diferents activitats que es duen a terme al llarg del curs.

a) Dues proves escrites, que consisteixen en la resolució d’un conjunt de problemes i qüestions teòriques:

— Una prova de seguiment del curs: consta de diverses preguntes i exercicis breus, que permeten a l’estudiant valorar el seu grau d’assimilació de la matèria. Valor: 20 % de la nota final. Data aproximada: meitat del semestre.

— Una prova final. Valor: 55 % de la nota final on entra tota la matèria del curs. S’ha de treure, com a mínim, un 4 perquè sigui possible fer la mitjana amb la resta de notes del curs. Data: la fixada pel Consell Docent.

b) Exercicis pràctics: al llarg del semestre caldrà desenvolupar de forma autònoma diverses pràctiques/exercicis sobre el contingut del curs. Aquestes activitats podran realitzar-se en grups de dues persones. Valor: 15 % de la nota final.

c) Sessions de classe inversa (flipped classroom): s’avaluen les proves individuals i els problemes i activitats complementàries de les sessions de classe inversa que tindran lloc al llarg del semestre. Valor: 10 % de la nota final.


La nota final de l’estudiant és el valor màxim entre la nota calculada amb els percentatges anteriors i la nota obtinguda a la prova final.

L’alumnat que vulgui renunciar a l’avaluació continuada i acollir-se a l’avaluació única ha de fer-ho abans de la data que s’estableixi, la qual es fa pública amb antelació suficient.

Qualsevol estudiant que no superi l’assignatura té dret a una prova de reavaluació (data fixada pel Consell Docent). Aquesta prova de reavaluació sempre té les característiques de la prova d’avaluació única, permet a l’alumnat obtenir la qualificació màxima, i s’hi pot presentar qualsevol estudiant, independentment que hagi optat per l’avaluació única o continuada.

 

Avaluació única

L’estudiant que ho vulgui pot optar per ser avaluat amb una prova final, que suposa el 100 % de la nota. Aquesta prova pot ser diferent de la que es fa en avaluació continuada, i es fa en les dates fixades pel Consell Docent.

L’alumnat que vulgui renunciar a l’avaluació continuada i acollir-se a l’avaluació única ha de fer-ho abans de la data que s’estableixi, la qual es fa pública amb antelació suficient.

Qualsevol estudiant que no superi l’assignatura té dret a una prova de reavaluació (data fixada pel Consell Docent). Aquesta prova de reavaluació sempre té les característiques de la prova d’avaluació única, permet a l’alumnat obtenir la qualificació màxima, i s’hi pot presentar qualsevol estudiant, independentment que hagi optat per l’avaluació única o continuada.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARDILLY, Pascal, et al. Sampling Methods: Exercices and Solutions. New York: Springer, 2006

Versió en línia (2006)  Enllaç

CLAIRIN, Rémy, et al. Manual de muestreo. Madrid: La Muralla; Salamanca: Hespérides, 2001

Catàleg UB  Enllaç

COCHRAN, William G. Técnicas de muestreo. México: Compañía Editorial Continental, 1991.

Catàleg UB  Enllaç

LOHR, Sharon L. Muestreo: diseño y análisis. Thomson. Madrid, 2000.

Catàleg UB  Enllaç

HANIF, Muhammad, et al. Sampling Techniques: Methods and Applications. Nova Science Publishers. Dubai, 2018.

  Adquirint-se

MARTÍNEZ, Valentín C. Diseño de encuestas de opinión. Ra-ma. Madrid, 2004.

Catàleg UB  Enllaç

PÉREZ, César. Muestreo estadístico. Conceptos y problemas resueltos. Madrid: Prentice Hall, 2005

Catàleg UB  Enllaç

Text electrònic

GUTIÉRREZ, H. Andrés. Estrategias de muestreo. Diseño de encuestas y estimación de parámetros. Ediciones de la U. Bogotá, 2016

Versió en línia (2016)  Enllaç