Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Tradició Clàssica

Codi de l'assignatura: 361392

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Ernest Emili Marcos Hierro

Departament: Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

52

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

52

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

No cal saber grec per cursar aquesta assignatura.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Habilitats d'iniciació a la investigació.

   -

Rigor acadèmic. Preocupació per la qualitat.

   -

Capacitat de comprensió dels elements clau d'altres cultures.

   -

Capacitat d'anàlisi i de síntesi. Capacitat de relació de conceptes.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i aprofitar la informació continguda en bases de dades i altres instruments informàtics i Internet.

   -

Coneixement teòric i profund de les literatures grega i llatina, com també de la seva pervivència en la literatura i cultura occidentals.

   -

Coneixement profund dels contextos històrics i culturals (mitologia, religió, pensament, art, institucions, etc.) de la literatura grega i llatina, com també de la seva pervivència en la història i cultura occidentals.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i sintetitzar informació bibliogràfica.

   -

Coneixement de les disciplines auxiliars de la filologia clàssica (epigrafia, paleografia, papirologia, etc.).

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Aprofundir el coneixement de la cultura grecollatina, sobretot en la literatura, i de la seva pervivència en la cultura occidental.
— Comprendre conceptes relacionats amb la diversitat cultural del món antic que permetin entendre més bé la cultura europea.

 

Referits a habilitats, destreses

— Elaborar treballs d’aprofundiment i síntesi cercant en les fonts bibliogràfiques fonamentals referències a la cultura grecollatina, i a la seva pervivència i recepció des de l’antiguitat fins als nostres dies.
— Demostrar que s’han assimilat les particularitats de la civilització grecoromana i de la seva transmissió fins als nostres dies en els camps filosòfic, literari, musical, cinematogràfic, artístic, etcètera.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Valorar la cultura grecollatina com a esperó d’un procés ininterromput i divers de creació de la cultura occidental.

— Valorar la diversitat d’aproximacions teòriques cap a la cultura grecoromana que s’han fet des de diferents perspectives d’anàlisi (marxisme, psicoanàlisi, feminisme, postcolonialisme, etc.).

 

 

Blocs temàtics

 

1. Anàlisi del concepte de la tradició clàssica i fonts per al seu estudi

2. Tradició clàssica en la literatura i en el pensament

2.1. La formació de la tradició clàssica: de l’antiguitat tardana a l’edat mitjana 

2.2. La revalorització de la tradició clàssica: del renaixement al neoclassicisme

2.3. El qüestionament de la tradició clàssica: modernitat i postmodernitat

3. Tradició clàssica en altres disciplines

3.1. Tradició clàssica en l’art

3.2. Tradició clàssica en la música

3.3. Tradició clàssica en el teatre i el cinema

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament inclou les activitats següents:
— Presentació de l’àmplia diversitat d’àmbits de la tradició clàssica.

— Breu repàs històric dels períodes i moviments més destacats.

— Repàs i comentari de la bibliografia bàsica: instruccions sobre la cerca de bibliografia en biblioteques, revistes especialitzades, bases de dades i Internet, i informació sobre les institucions d’arreu del món especialitzades en l’estudi i la recerca en tradició clàssica.

— Anàlisi aprofundida d’exemples concrets de tradició clàssica: sessions teòriques a càrrec del professorat acompanyades de debat, comentaris i preguntes, i exposicions orals per part de l’alumnat.

— Redacció d’un assaig acadèmic a partir d’una qüestió vinculada amb les lectures obligatòries.

— Preparació final a càrrec de l’alumnat amb l’assessorament del docent, d’un projecte final en què es posin en pràctica els coneixements i les competències adquirides durant el curs.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i consisteix en els aspectes següents:

— Redacció d’un assaig acadèmic d’uns cinc mil caràcters al voltant d’una qüestió vinculada amb les lectures obligatòries, amb possibilitat de correcció entre iguals (fins a un 30 % de la nota final de l’assignatura).

— Exposició oral al voltant d’un text o d’una obra des de la perspectiva de la tradició clàssica (fins a un 30 % de la nota final de l’assignatura).

— Elaboració en grup d’un projecte final enfocat a l’aplicació pràctica dels continguts del curs, amb possibilitat de desenvolupar una de les parts individualment (fins a un 40 % de la nota final de l’assignatura).

— Exàmens o proves sobre els continguts teòrics del curs o sobre les lectures (fins a un 20 % de la nota final de l’assignatura).

— Participació activa a classe mitjançant comentaris de text (fins a un 20 % de la nota).

 

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat.

L’avaluació única consisteix en una prova única que pot tenir la forma d’un examen final amb desenvolupament de qüestions teòriques i comentaris de text, o bé una forma mixta de qüestionari i d’examen per fer a casa.


Reavaluació

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única. Els criteris d’avaluació de l’assignatura es concreten amb més detall en el programa de l’assignatura, el qual es publica al Campus Virtual.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

A Companion to Classical Receptions. Edited by Lorna Hardwick and Christopher Stray. Oxford: Blackwell Publishing, 2008.
  Enllaç

A Companion to the Classical Tradition. Edited by Craig W. Kallendorf. Oxford: Blackwell Publishing, 2007.  Enllaç

Aula Carles Riba (ed.). Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.  Enllaç

Bolgar, Robert Ralph. The Classical Heritage and its Beneficiaris. Cambridge: C. U. P., 1973.  Enllaç

Bolgar, Robert Ralph. Classical Influences on European Culture. A. D. 1500-1700. Cambridge: C. U. P., 1976.  Enllaç

Cabré, Lluís; Coroleu, Alejandro; Ferrer, Montserrat; Lloret, Albert; Pujol, Josep. (eds.), The Classical Tradition in Medieval Catalan, 1300-1500. Woodbrige : Tamesis, 2018.

Classical Literature and its Reception: an Anthology. Edited by Robert DeMaria, Jr. and Robert D. Brown. Oxford: Blackwell, 2007.  Enllaç

Curtius, Ernst Robert. Literatura Europea y Edad Media Latina (2 vols.). México: F. C. E., 1976.  Enllaç

Ginzo Fernández, Arsenio. El legado clásico. En torno al pensamiento moderno y la Antigüedad Clásica. Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá, 2002.  Enllaç

Highet, Gerald. La Tradición Clásica (2 vols.). México: F. C. E., 1978.  Enllaç

Hualde Pascual, Pilar, i Sanz Morales, Manuel (eds.), La literatura griega y su tradición. Madrid: Akal, 2008.  Enllaç

Jenkyns, Richard (ed.). The Legacy of Rome. Oxford: O. U. P., 1992.  Enllaç

En castellࠠEnllaç

Settis, Salvatore. El futuro de lo clásico. Madrid: Abada editores, 2006.   Enllaç

Signes, Juan; Antón, Beatriz; Conde, Pedro; González, Miguel Ángel; Izquierdo, José  Antonio (eds.). Antiquae Lectiones. El legado clásico desde la Antigüedad hasta la Revolución Francesa. Madrid: Càtedra (Crítica y Estudios Literarios), 2005.  Enllaç

Taplin, Oliver. The Greek Fire. London: Jonathan Cape Thirty-Two Bedford Square London, 1989.  Enllaç

Solà, Josep Maria. El somni de Grècia. La recepció catalana de la cultura clàssica. Berga (Barcelona): Edicions de l’Albí, 2006.  Enllaç