Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Pensar la Histņria: Escoles, Teories, Interpretacions

Codi de l'assignatura: 361400

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Ida Mauro

Departament: Departament d'Histņria i Arqueologia

crčdits: 9

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

82,5

 

-  Teoricoprąctica

Presencial

 

67,5

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

3

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

4,5

 

-  Altres prąctiques

Presencial i no presencial

 

7,5

Treball tutelat/dirigit

67,5

Aprenentatge autņnom

75

 

 

Recomanacions

 

És molt convenient que durant el curs l’alumnat llegeixi algunes obres bàsiques d’història (en el sentit d’evolució de la humanitat) sobre els períodes que no coneix prou bé, d’acord amb les indicacions del professorat de cada grup.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalą, castellą i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogrąfiques en els diversos perķodes i contextos histņrics. Analitzar crķticament els models interpretatius principals de la histņria. Cončixer les obres i els autors bąsics i fonamentals de la historiografia de cada perķode histņric.

   -

CE10 - Conscičncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels histņriques de les problemątiques actuals (sostenibilitat, globalització, drets humans, igualtat de gčnere, cultura de la pau). Relació entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Familiaritzar-se amb textos teòrics, monografies, revistes, textos i recursos digitals representatius de les diferents formes de pensar la relació d’una societat amb el (seu) passat.
― Assimilar els problemes (generals i específics de cada època) subjacents en la construcció de tota explicació i interpretació de fets, experiències i processos històrics, i comprendre’ls.
― Adquirir un coneixement satisfactori dels conceptes, termes i veus emprats en la teoria de la història actual.

 

Referits a habilitats, destreses

― Poder analitzar, de manera crítica i comparativa, diferents teories de la història, valorant-ne acuradament la consistència, la influència i el context sociocultural.
― Exercitar l’habilitat de dialogar i debatre (amb els companys i amb el professorat) a l’entorn de textos significatius.
― Millorar la capacitat de reflexionar sobre els supòsits epistemològics i ideològics en els quals es fonamenten les interpretacions del passat.
― Aprendre a combinar creativitat i objectivitat.
― Escriure amb coherència, claredat i correcció.

 

 

Blocs temątics

 

Bloc temątic 1 (temes 1-2). Introducció conceptual

1. Conceptes principals i aclariments terminològics 

1.1. Què entenem per pensar?
1.2. La polisèmia del concepte història
1.3. Història i historiografia
1.4. Règims d’historicitat

2. La relació entre la història i altres disciplines properes

2.1. Història i filosofia
2.2. Història i altres ciències socials
2.3. L’especificitat de l’arqueologia i la relació amb la història

Bloc temątic 2 (temes 3-5). Introducció a la teoria de la histņria

3. Introducció a la teoria de la història I

3.1. Història i experiències del temps
3.2. Característiques i especificitat del coneixement històric
3.3. Necessitat i utilitats de la història
3.4. Història i memòria

4. Introducció a la teoria de la història II

4.1. Categories fonamentals per pensar la història
4.2. Les tensions entre passat i futur, determinisme i contingència, veritat i relativisme cultural, objectivitat i subjectivitat, fets i processos, estructura i conjuntura, singular i universal, ciència i literatura, història total i històries sectorials
4.3. Continuïtat, canvi i periodització

5. Introducció a la teoria de la història III

5.1. És possible discernir un sentit en l’evolució humana?
5.2. Temptatives de resposta de les diferents filosofies especulatives (o visions) de la història

Bloc temątic 3 (temes 6-9). Maneres de pensar i d’escriure la histņria des de Grčcia fins avui

6. La història des del món grec fins a la divisòria de la iŀlustració

6.1. La història des de l’antiguitat fins a l’inici de la modernitat
6.2. El concepte de progrés i la divisòria de la iŀlustració

7. Les aportacions del segle xix a la teoria i la pràctica de la història

7.1. La professionalització de la història com a disciplina acadèmica i saber metòdic
7.2. Les noves interpretacions de la història com a evolució de la humanitat
7.3. L’aprofundiment en la reflexió teòrica sobre el coneixement històric

8. Els grans corrents de la història al segle xx

8.1. Positivisme i historicisme
8.2. Escola dels «Annales»
8.3. Els marxismes
8.4. Escola de Bielefeld
8.5. Microhistòria i «Alltagsgeschichte»
8.6. Història del gènere i de les dones
8.7. Hermenèutica, gir lingüístic i postmodernisme
8.8. La història mediambiental

9. Panoràmica de la teoria i la pràctica de la història avui

9.1. Etnocentrisme i història en un món globalitzat
9.2. Es pot fer una història vertaderament universal?
9.3. Els canvis en l’ofici i funcions socials de l’historiador

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.  Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equip informàtic adient per a poder seguir i participar en les activitats no presencials.

La dinàmica de docència i aprenentatge combina classes magistrals, seminaris, sortides culturals, activitats pràctiques relacionades al temari i als objectius de l’assignatura, sortides culturals, orientacions per al treball amb textos i documents.  Les activitats no presencials es desenvoluparan a través del Campus virtual en format de videoconferències, en modalitat síncrona o asíncrona. 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es fonamenta en els criteris següents:

Exercicis que es lliuren al llarg del curs: 40% de la nota.

Prova de síntesi: 30% de la nota.

Pràctiques avaluades (o altres exercicis relacionats amb visites culturals i seminaris): 30% de la nota.

 

Avaluació śnica

Tal com preveu la normativa de la UB, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit degudament signat pel responsable de l’assignatura.

S’avalua amb un examen final de tots els temes del programa (100% de la qualificació).

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.

 

Reavaluació

La normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és la mateixa que la de l’avaluació única (examen únic, 100% de la qualificació).

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Història, humanitats, ciències socials

ARMITAGE, D.; GULDI, J., Manifiesto por la Historia. Madrid: Alianza Editorial, 2016.

BURGUIERE, A. (dir.), Diccionario de ciencias históricas. Madrid: Akal, 1991.

  EnllaƧ

GRUZINSKI, S., ¿Para qué sirve la historia? Madrid: Alianza, 2018.  EnllaƧ

JABLONKA, I., La historia es una literatura contemporánea. Manifiesto de las ciencias sociales. Buenos Aires: FCE-Argentina, 2016.   EnllaƧ

ORDINE, N., La utilidad de lo inútil: manifiesto. Barcelona: Acantilado, 2013.  EnllaƧ

L’ofici d’historiador

BLOCH, M., Apología para la historia o el oficio de historiador (1ª ed. en francés: París 1949). Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica, 1996.

CROUZET, D., Pasión por la historia. Entrevista a Natalie Zemon Davis. València: Universitat de València, 2006.  EnllaƧ

LÓPEZ GALDARACENA, M. F.; CORONADO, G. (eds.), “Diágolo con Jaume Aurell”, en Historias cruzadas: diálogos hispano-atlánticos, 1/2020.  EnllaƧ

SERNA, J.; PONS, A., Microhistoria. Las narraciones de Carlo Ginzburg. Madrid: Editorial Comares, 2019.   EnllaƧ

Formes de fer història, memòries i cultura històrica

BURKE, P., Formas de hacer historia. Madrid: Alianza, 1993.

CASANOVA, J., La historia social y los historiadores. ¿Cenicienta o princesa?. Barcelona: Crítica, 2003.   EnllaƧ

DE GROOT, J., Consuming history: historians and heritage in contemporary popular culture. London: Routledge, 2009.  EnllaƧ

DRAYTON, R.; MOTA, D., “Discussion: the futures of global history”, Journal of Global History, 13 (1) (2018), pp. 1-21.  EnllaƧ

CROSSLEY, P.K., What is Global History? (What is History?). Cambridge: Polity Press, 2008.

LOWENTHAL, D., El pasado es un país extraño. Madrid: Akal, 1998.  EnllaƧ

SCOTT, J., Género e historia. Ciudad de México: FCE, 2009.

SERNA, J.; PONS, A., La historia cultural. Autores, obras, lugares. Madrid: Akal, 2013.  EnllaƧ

Recursos online: Culturahistórica   EnllaƧ

Revista: History and memory  EnllaƧ

Teoria de la història

AURELL, J.; BALMACEDA; C.; BURKE, P.; SOZA, F., Comprender el pasado. Madrid: AKAL, 2013.

BREISACH, E., Sobre el futuro de la historia. El desafío posmodernista y sus consecuencias. València: PUV, 2009.  EnllaƧ

CATROGA, F., Caminhos do fim da história. Coimbra: Quarteto, 2003.
  EnllaƧ

COHEN, G. A., La teoría de la historia de Marx. Una defensa. Madrid: Siglo XXI, 1986.   EnllaƧ

CRUZ, M.; BRAUER, D. (eds.), La comprensión del pasado. Escritos sobre filosofía de la historia. Barcelona: Herder, 2005.  EnllaƧ

DURVYE, C. i altres: Penser l’histoire. Paris, Presses Universitaires de France, 2007.  EnllaƧ

FONTANA, J., Historia: Análisis del pasado y proyecto social. Barcelona: Critica, 1982.  EnllaƧ

HÖLSCHER, L., El descubrimiento del futuro. Madrid: Siglo XXI, 2014.  EnllaƧ

JENKINS, K., Repensar la historia. Madrid: Siglo XXI, 2009.  EnllaƧ

KOCKA, J., Historia social y conciencia histórica. Madrid: Marcial Pons, 2002.  EnllaƧ

KOSELLECK, R., Futuro pasado. Para una semántica de los tiempos históricos. Barcelona: Paidós, 1993.  EnllaƧ

LE GOFF, J., Pensar la historia. Modernidad, presente, progreso. Barcelona: Paidós, 1991.  EnllaƧ

OFFENSTADT, N., Las palabras del historiador: diccionario de conceptos. Santiago de Chile: Ediciones Universidad Alberto Hurtado, 2016.  EnllaƧ

TOSH, J., The Pursuit of History. Londres: Longman, 2002.  EnllaƧ

TOZZI, V., La historia según la nueva filosofia de la historia. Buenos Aires: Prometeo, 2009. 

Revista: History and Theory    EnllaƧ

Història de la historiografia
 
BENTLEY, M., Companion to Historiography. Londres: Routledge, 1997.

CARBONELL, Ch-O., La historiografía. México: Fondo de Cultura Económica, 1986.  EnllaƧ

MITRE, E., Historia y Pensamiento histórico. Estudio y antología. Madrid: Cátedra, 1997.  EnllaƧ

MOMIGLIANO, A., Ensayos sobre historiografía Antigua y moderna. México: FCE, 1993.  EnllaƧ

SÁNCHEZ MARCOS, F., Invitación a la historia: la historiografía de Heródoto a Voltaire. Barcelona: Publicaciones Universitarias, 1988.  EnllaƧ

SIMON TARRÉS, A., Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003  EnllaƧ

SOUTHGATE, B., History: What and Why? Ancient, Modern, and Postmodern Perspectives. Londres: Routledge, 1996.  EnllaƧ

Revista: Cromohs. Cyber review of Modern Historiography.  EnllaƧ

Historiografia per èpoques

AURELL, J., La escritura de la memoria. De los positivismos a los posmodernismos. València: Universitat de València, 2017.

AURELL, J., La historiografía medieval: Entre la historia y la literatura. València: PUV, 2016.   EnllaƧ

BURGUIÈRE, A., La escuela de los Annales. Una historia intelectual. València: PUV, 2009.  EnllaƧ

BURKE, P., La revolución historiográfica francesa. Barcelona: Gedisa, 1996.   EnllaƧ

CABALLERO LÓPEZ, J. A., Inicios y desarrollo de la historiografía griega. Madrid: Síntesis, 2007.  EnllaƧ

COLOMINES, A.; OLMOS, V. S., Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals. Catarroja: Afers, 1997.  EnllaƧ

DELACROIX, C.; DOSSE, F.; GARCIA, P., Les courants historiques en France: XIXe-XXe siècle. París: Folio, 2007. 

DOSSE, F., La Historia en migajas: de "Annales" a la "nueva historia". Valencia: Edicions Alfons el Magnànim, 1989.  EnllaƧ

GERBI, A., La disputa del Nuevo Mundo: historia de una polémica, 1750-1900. México: FCE, 1993.  EnllaƧ

GRAFTON, A., What Was History?: The Art of History in Early Modern Europe. Cambridge: Cambridge U.P., 2007.   EnllaƧ

GRANT, M., Historiadores de Grecia y Roma. Madrid: Alianza Editorial, 2003.

GUENÉE, B., Histoire et Culture històriques dans l’occident médiéval. París: Editions Aubier-Montaigne, 1980.   EnllaƧ

HARTOG, F., El espejo de Heródoto. Madrid: FCE, 2005. 

HERNÁNDEZ SANDOICA, E., Tendencias historiográficas actuales. Madrid: Akal, 2004.  EnllaƧ

IGGERS, G., La ciencia histórica en el siglo XX. Ed. F. Sánchez Marcos. Barcelona: Idea Books, 1998.
  EnllaƧ

IGGERS, G.; WANG, Q. E., A Global History of Modern Historiography. Harlow: Routledge, 2008.  EnllaƧ

KAYE, H. J., Los historiadores marxistas británicos. Ed. de J. Casanovas. Zaragoza: Univ. de Zaragoza, 1989.
  EnllaƧ

MARCOCCI, G., Indios, chinos, falsarios: las historias del mundo en el Renacimiento. Madrid: Alianza, 2019.  EnllaƧ

MOMIGLIANO, A., La historiografía griega, Barcelona: Crítica, 1984.   EnllaƧ

NOVICK, P., Ese noble sueño: la objetividad y la historia profesional norteamericana. México: FCE, 1997. 

SÁNCHEZ MARCOS, F., Las huellas del futuro. Historiografía y cultura histórica en el siglo XX. Barcelona: Publicacions UB, 2013.  EnllaƧ

VÉLEZ,P. La historiografía americanista en España, 1755-1936, Madrid: Editorial  Iberoamericana-Vervuert, 2007.  EnllaƧ

WHITE, H., Metahistoria. La imaginación histórica en la Europa del siglo XIX. México D. F.: Fondo de Cultura Económica, 1992.  EnllaƧ