Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Recursos Informàtics i Mètodes Quantitatius en Història

Codi de l'assignatura: 361401

Curs acadèmic: 2021-2022

Coordinació: Mariano Barriendos Vallve

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

55

 

-  Teoricopràctica

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Pràctiques d'ordinadors

Presencial i no presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

75

 

 

Recomanacions

 


Es recomana disposar d’un equipament informàtic personal, amb connexió a Internet, que permeti fer la part de treball autònom corresponent.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CE8 - Coneixement i habilitat en el maneig de les fonts d'informació i dels instruments de treball de la ciència històrica: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismàtica, diplomàtica, fonts escrites, fonts digitals, fonts orals i mètodes qualitatius.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Adquirir coneixements sobre l’ús de les aplicacions informàtiques en el tractament de les dades dirigides a la recerca històrica i a la transferència i la difusió de resultats.

 

― Aprendre a consultar i analitzar amb esperit crític la informació disponible a través d’Internet, valorant-ne la qualitat i la garantia de credibilitat.

 

― Dissenyar materials per transmetre el coneixement i la recerca històrica en diferents àmbits: docència, difusió, divulgació, etc.

 

― Valorar el potencial de les TIC en la didàctica de la història.

 

― Conèixer el desenvolupament general i les limitacions de les aplicacions estadístiques en història i com aquestes aplicacions s’han vinculat, declaradament o no, a diversos corrents teòrics.

 

― Reconèixer el caràcter dinàmic del procés històric i reconèixer que el registre històric és un element derivat, d’alguna manera, de la societat passada, però no necessàriament un reflex fidel. Reconèixer les diferències entre descripció i inferència.

 

― Reconèixer quins són els elements fonamentals de l’aplicació de l’estadística en el procés d’estudi històric i com depèn de qüestions teòriques i metodològiques, a més de les pròpiament estadístiques.

 

― Conèixer les taules de dades de variables quantitatives i els sistemes de descripció gràfica i no gràfica. Reconèixer els conceptes de mesures de tendència central i de dispersió, amb les diverses possibilitats existents: les sèries temporals, la comparativitat i la provança i el mostreig de sèries, així com la relació entre les variables.

 

Referits a habilitats, destreses

― Escollir el recurs informàtic més adient per resoldre els problemes que sorgeixen en el procés d’adquisició de coneixements històrics.

 

― Transmetre coneixements i comunicar conclusions de manera clara, oralment i per escrit, amb l’ajut de les TIC, a un públic especialitzat i no especialitzat.

 

― Valorar en la mesura justa les dades presents a la xarxa i assumir que s’han de contrastar amb les procedents de suports tradicionals.

 

― Dominar les tècniques de cerca a la xarxa.

 

― Emprar les tècniques informàtiques adequades i resoldre la part mecànica del procés d’estudi arqueològic implicat en tècniques estadístiques.

 

― Identificar els problemes que es plantegen en el registre històric, saber analitzar-los i dissenyar els procediments per abordar-los, disposant els conceptes i les tècniques adequades.

 

― Analitzar el procés històric i saber formalitzar-lo, sent capaç de dur a terme un procés d’estudi que integri tècniques estadístiques i que disposi de les implicacions metodològiques i teòriques de les dues realitats.

 

― Analitzar les diferències existents en el treball sobre el registre històric i sobre les societats passades; entendre les limitacions inherents a l’estudi històric —imposades per la formació del registre arqueològic i documental—, i ser capaç de canviar a una aproximació probabilística, amb errors reconeguts i delimitats.

 

Referits a actituds, valors i normes

― Desenvolupar un esperit crític envers els estudis no formalitzats i envers la difuminació dels límits entre descripció i inferència.

 

― Esforçar-se a canviar la manera d’aproximar-se als problemes del procés històric i a formalitzar el procés científic, sent conscient dels processos d’estudi i de les bases de la inferència.

 

― Plantejar-se la necessitat de ser autònom fins a cert punt, en aquest tipus de plantejaments, però també de ser capaç d’assolir un nivell que permeti la cooperació i la interacció amb especialistes en aquest camp.

 

― Reflexionar sobre el paper de les TIC a la nostra societat i sobre la incidència en la manera de fer recerca en història i de transferir-la a la societat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Recursos informàtics

*  Part de l’assignatura dedicada a les aplicacions dels diferents recursos informàtics en l’àmbit de la història

1.1. Les TIC i la història

1.2. Recursos informàtics per a la recerca històrica

1.3. Transmissió de la informació mitjançant les TIC: difusió, transferència i docència

1.4. Reflexió final: d’on venim i cap on anem

2. Mètodes quantitatius

*  Part de l’assignatura dedicada a l’aprenentatge de les eines de quantificació en història

2.1. Introducció

2.2. Anàlisi de sèries temporals

2.3. Relació entre variables

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

A classe s’exposen els coneixements teòrics bàsics. Totes les classes presencials tenen un component teòric i un de pràctic, amb treball dirigit. Es duen a terme en una aula on es disposa d’un ordinador per cada dos usuaris. Les parelles s’organitzen a l’inici del curs i es mantenen durant tot el procés d’aprenentatge. Així mateix, es fa un seguiment tutoritzat per grups sobre els diferents treballs que han de fer els estudiants. A l’aula es proposen exercicis de resolució de problemes relacionats amb l’ús i aplicació de les TIC i d’aplicacions estadístiques. Paral·lelament als continguts del temari, l’alumnat aprèn a utilitzar els programes d’estadística necessaris per fer les pràctiques i els treballs.
La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Les notes de cada bloc representen un 50 % del total. En cada bloc s’especifiquen les proves, els exercicis i els percentatges corresponents.

― Bloc 1. Recursos informàtics. Al llarg del curs, l’alumnat ha de fer un seguit d’exercicis pràctics avaluables que es concreten a l’inici de curs (30 %). Com a prova final es proposa un treball individual que cal presentar un mes després de l’acabament d’aquesta primera part de l’assignatura (20 %).

― Bloc 2. Mètodes quantitatius. S’ha de lliurar un treball individual (20 % de la qualificació final) sobre un cas real en el qual caldrà aplicar diferents exercicis que s’encarreguen a les classes teoricopràctiques. Al final del bloc, en una data convenientment anunciada, es convoca un examen pràctic sobre diferents procediments estadístics exposats i practicats durant el bloc (20 %). Al final del curs, s’han de presentar les pràctiques desenvolupades durant les sessions teoricopràctiques, degudament ordenades i completades (10 %).

 

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un “No presentat”.

 

Avaluació única

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura. La data màxima de lliurament d’aquest document és el 15 de març.

L’avaluació consisteix en la presentació del mateix tipus de treball exposat en l’apartat anterior, amb l’única diferència que cal presentar els exercicis el dia d’examen oficial (100 % de la nota final).

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat. 

 

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La prova de reavaluació consisteix en un examen de caràcter pràctic a l’ordinador i sobre diferents fitxers informàtics d’una sèrie d’exercicis corresponents al temari de l’assignatura (100 % de la nota final). Es fa a l’aula d’informàtica.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CASTELLS, M.Comunicació i poder. Barcelona: Editorial UOC, 2009  Enllaç

CASTELLS, M. La galàxia Internet: Reflexions sobre Internet, empresa i societat. Barcelona: Plaza & Janés, 2002.  Enllaç

DUART, J. M.; SANGRÀ, A. (ed.)Aprenentatge i virtualitat. Barcelona: Ediuoc-Proa, 1999.  Enllaç

HUDSON, P.History by Numbers. London: Arnold Publishers, 2000  Enllaç

PEÑA, D. Análisis de series temporales. Madrid: Alianza Editorial, 2005  Enllaç

PEÑA, D. Fundamentos de estadística. Madrid: Alianza Editorial, 2008  Enllaç

SANTOS PRECIADO, J. M. Estadística elemental para historiadores y geógrafos. Madrid: UNED, 2009  Enllaç

SHENNAN, S. Arqueología cuantitativa. Barcelona:  Ed. Crítica, 1982  Enllaç

Article

BIOSCA, E., [el.al]. “Reconstruyendo el pasado. Enseñar con tecnologías de realidad virtual”. Iber, 2002, Núm.31, p.103-111  Enllaç

HERNANDEZ, F. “Internet y la didàctica de la Historia”. Iber, 2002, Núm.31, p.18-23.  Enllaç

SOLER, J. “Nuevos medios: investigar y publicar historia hoy”. Iber, 2002, Núm.31, p.33-49.  Enllaç

Pàgina web

http://www.eduteka.org/directorio/index.php?cat=0   (darrera consulta 28/05/2010)

  Portal sobre tecnologies de la informació i la comunicació per a l’ensenyament bàsic i mitjà.

http://grupos.emagister.com/ (darrera consulta 28/05/2010)

  Comunitat d’aprenentatge en línia.

Text electrònic

SOLANILLA, L.2002: “Què volem dir quan parlem d’interactivitat? El cas dels webs dels museus d’Història i Arqueologia” Digithum, 2002, Núm. 4,  (darrera consulta 28/05/2010)  Enllaç

ALMAZAN, L., ORTIZ, A. "Interacción y TIC en la docencia universitaria", 2006,  (darrera consulta 28/05/2010)  Enllaç