Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Arqueologia

Codi de l'assignatura: 361402

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Alessandra Pecci

Departament: Departament d'Histņria i Arqueologia

crčdits: 9

Programa śnic: S

Més informació enllaƧ

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

86,5

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

67,5

 

-  Exercicis prąctics

No presencial

 

12

 

-  Prąctiques de laboratori

Presencial

 

3

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

65,5

Aprenentatge autņnom

73

 

 

Recomanacions

 

Prerequisits i orientacions prèvies per cursar l’assignatura
L’assignatura és de tipus teoricopràctic i metodològic. Vol introduir l’alumnat en l’arqueologia, entesa com a ciència històrica, a través d’una sèrie d’exemples reals paradigmàtics, atès que es tracta d’una assignatura que s’imparteix al primer semestre del primer curs del grau d’Història.


Altres recomanacions

― Es recomana d’assistir a classe i seguir l’avaluació continuada.
― És molt important tenir un bon nivell de comprensió de l’anglès (és una llengua de transmissió científica fonamental).
― L’assignatura no supleix la participació en una excavació.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Compromķs čtic (capacitat crķtica i autocrķtica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions čtiques i deontolņgiques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anąlisi, de sķntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la prąctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comś / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalą, castellą i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogrąfiques en els diversos perķodes i contextos histņrics. Analitzar crķticament els models interpretatius principals de la histņria. Cončixer les obres i els autors bąsics i fonamentals de la historiografia de cada perķode histņric.

   -

CE8 - Coneixement i habilitat en el maneig de les fonts d'informació i dels instruments de treball de la cičncia histņrica: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismątica, diplomątica, fonts escrites, fonts digitals, fonts orals i mčtodes qualitatius.

   -

CE10 - Conscičncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels histņriques de les problemątiques actuals (sostenibilitat, globalització, drets humans, igualtat de gčnere, cultura de la pau). Relació entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Bloc 1
   — Identificar les possibilitats de l’arqueologia en la creació de coneixement històric.
   — Conèixer la contribució de l’arqueologia a la verificació dels diferents models teòrics en el camp de la sociologia i de l’antropologia.
   — Entendre la relació, de vegades problemàtica, de l’arqueologia amb altres disciplines pròximes —o tingudes com a tals—, com ara la història de l’art.

Bloc 2
   — Entendre la naturalesa de la documentació arqueològica i, en connexió íntima, les diferents tècniques i mètodes, tant d’excavació com de prospecció, que permeten estudiar-la per assolir els objectius de coneixement històric i de verificació de models hipotètics.

Bloc 3
   — Conèixer i comprendre les diferents tècniques i mètodes que permeten explotar científicament la documentació recuperada en els treballs de prospecció i d’excavació, tant pel que fa a l’establiment de la cronologia absoluta i al coneixement de la tecnologia com a la restitució de l’entorn i la gestió dels recursos biòtics i abiòtics que ofereix.
   — Endinsar-se en l’estudi de les restes antropològiques, sobretot des del punt de vista de la restitució de les condicions de vida i, en termes més generals, de l’estudi de la diferenciació social.

Bloc 4
   — Entendre de manera efectiva i directa com la documentació arqueològica permet reconstituir els diferents aspectes de la vida social, tant pel que fa a l’economia com a les formes d’organització social i les ideologies, en estar tots aquests aspectes íntimament relacionats.

Bloc 5
   — Aprendre que tota resta arqueològica forma part del patrimoni cultural de les diferents societats i que, com a tal, s’ha de protegir i eventualment exposar i divulgar mitjançant procediments diversos.

 

Referits a habilitats, destreses

Bloc 1
    — Conèixer la bibliografia més rellevant i les grans línies de desenvolupament de l’arqueologia com a disciplina històrica per tal d’estimular una consciència crítica de com s’ha pensat el passat de la humanitat.
    — Adquirir els conceptes, teories, mètodes i tècniques de l’arqueologia en relació amb altres disciplines humanes i socials que millorin la capacitat per comprendre els sistemes de vida, pensament i comportament dels éssers humans en el passat.
    — Fomentar l’habilitat per formular hipòtesis i trobar respostes adequades, fonamentades i argumentades.

Bloc 2
   — Analitzar i interpretar amb claredat i coherència a partir d’exemples concrets.
   — Conèixer la contribució teòrica i metodològica d’altres disciplines del camp de les humanitats i de les ciències socials.
   — Valorar la importància de saber treballar en equips multidisciplinaris per optimitzar recursos i millorar els resultats d’estudis i investigacions. 

Bloc 3
   — Ser capaç d’identificar i valorar el document arqueològic portador de significació històrica. 

Bloc 4
   — Conèixer les aportacions més rellevants de l’arqueologia en aquest tema, així com les d’altres disciplines del camp de les ciències humanes i socials quant a conceptes, categories, teories i models interpretatius corresponents.

Bloc 5
   — Conèixer els diferents aspectes referits a la preservació i gestió del patrimoni arqueològic.

D’abast general:
   — Saber expressar-se amb claredat i coherència, ja sigui verbalment o per escrit, emprant correctament la terminologia pròpia de la disciplina
   — Conèixer altres idiomes per enriquir la visió de la realitat i ampliar la capacitat d’anàlisi, comparació i comprensió del passat i del present. 

 

Referits a actituds, valors i normes

Bloc 1
   — Entendre la importància de l’arqueologia com a disciplina històrica.

Bloc 2
   — Conscienciar-se de la importància dels mètodes de l’arqueologia i la seva interpretació.

Bloc 3
   — Conscienciar-se de la importància de l’anàlisi de les mostres materials i la seva significació.

Bloc 4
   —  Sentir interès per conèixer el grau d’interpretació a què pot arribar l’arqueologia.

Bloc 5
   — Sensibilitzar-se sobre la importància de les restes arqueològiques com a patrimoni cultural comú.

 

 

Blocs temątics

 

A. Programa de teoria

1. La posició de l’arqueologia dins les cičncies socials

*  
1.1. Què és l’arqueologia: concepte i límits
1.2. L’estudi de la cultura material
1.3. La contribució de l’arqueologia al coneixement històric i antropològic
1.4. Història de la disciplina i grans marcs teòrics
1.5. L’arqueologia i les altres disciplines

2. El jaciment arqueolņgic

*  
2.1. Formació, estructura i contingut. Estratigrafia i cronologia relativa
2.2. Tipus de jaciments
2.3. Prospecció: mètodes i tècniques de localització i avaluació
2.4. Arqueologia del territori i patrons d’assentament
2.5. Excavació, documentació i interpretació

3. Estudi dels materials arqueolņgics

*  
3.1. Els artefactes. Tipologia i seriació. Arqueometria
3.2. Cronologia relativa i cronologia absoluta: mètodes
3.3. Arqueobiologia. Paleoantropologia

4. Reconstrucció de les societats

*  
4.1. Arqueologia de l’economia
4.2. Arqueologia social
4.3. Arqueologia cognitiva

5. Arqueologia, patrimoni i divulgació histņrica

*  
5.1. El jaciment com a patrimoni cultural
5.2. Aspectes legals
5.3. Integració del patrimoni arqueològic en el paisatge modern
5.4. Els museus d’arqueologia. Museïtzació a l’aire lliure i recreacions arqueològiques

B. Programa de prąctiques

1. Mètodes, tècniques i gestió de l’arquitectura

1.1. Metodologia de l’estudi del territori i noves tecnologies aplicades

1.2. Metodologia de l’excavació arqueològica i noves tecnologies aplicades

1.3. Metodologia de l’estudi dels artefactes i ecofactes arqueològics

 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Teoria
Les classes magistrals introdueixen l’alumnat en l’arqueologia com a ciència històrica a través d’una sèrie d’exemples reals paradigmàtics, que el professorat que imparteix l’assignatura escull individualment. Igualment, ofereixen una aproximació multidisciplinària en l’anàlisi del territori arqueològic, de les restes constructives, les restes orgàniques i de la cultura material.

S’utilitzen les eines docents necessàries per transmetre coneixements: PowerPoint, vídeos, fotocòpies, recursos a Internet, etc.


Pràctiques

L’objectiu de les pràctiques és consolidar els coneixements impartits a les classes teòriques, a partir de l’aplicació de programari i noves tecnologies i d’exemples concrets.

Aquestes pràctiques es fan a l’aula i al laboratori d’arqueologia.

S’imparteixen fins a quatre blocs temàtics diferents (les sessions són d’una hora i mitja i el professor determina quantes sessions ha de dedicar a cada un dels blocs).

Les pràctiques s’organitzen, en principi, per grups d’entre vint i vint-i-cinc alumnes com a màxim, segons el nombre d’alumnes matriculats a cada grup. Tanmateix, les circumstàncies sanitàries poden fer necessari reduir de manera significativa el nombre d’alumnes per pràctica.


Activitats

Al llarg del curs, el professorat que imparteix l’assignatura proposa un seguit d’activitats presencials i no presencials perquè l’estudiant consolidi els coneixements adquirits al llarg de les classes teòriques i pràctiques. Les activitats presencials es poden desenvolupar a l’aula mateix o fent sortides específiques a jaciments arqueològics o museus; aquestes darreres només seran possibles si les condicions sanitàries i les normes legals que en deriven ho fan possible. Les activitats no presencials es gestionen a partir del Campus Virtual i amb les tutories.
En termes generals, i en relació a les circumstàncies derivades de la pandèmia per CoVid19, cal tenir present que a metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius de les autoritats sanitàries en cada moment en aspectes com ara capacitat màxima de les aules, restriccions de mobilitat per l’edifici i distanciament mínim entre l’alumnat.

Les activitats teòriques es faran, majoritàriament, de manera presencial, sempre que es pugui complir amb els protocols sanitaris. Les activitats pràctiques es faran de manera presencial i no presencial. Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equip informàtic adient per a poder seguir i participar en les activitats no presencials.

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en:

   • Dues proves escrites al llarg del semestre (30 % cadascuna, equivalent al 60 % de l’avaluació global).

• Treballs escrits fins a un màxim de dues treballs: lectures, treballs i exercicis (equivalents al 40 % de l’avaluació global).

El professorat indica a principi de curs el nombre de treballs requerits, les característiques i les dates d’entrega.

Observacions:

Els treballs i exercicis han de tenir una presentació adequada en contingut i forma, amb una clara estructura i jerarquia d’idees, aplicació correcta dels sistemes de citació convencionals, etc. Són obligatòries una gramàtica i ortografia adequades.

Si les circumstàncies sanitàries i la normativa aplicable ho permeten, els exàmens d’avaluació única i continuada es faran presencialment. En cas contrari, es facilitarà l’avaluació virtual amb qüestionaris i la resta de recursos que ofereix el Campus Virtual, comunicant als alumnes amb tota l’anticipació necessària la naturalesa de les proves.

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un “No presentat”.

 

Avaluació śnica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Qui s’aculli a aquesta opció s’haurà de presentar a un únic examen teòric final amb un valor del 100 % de la qualificació, que avaluarà tots els coneixements teòrics i pràctics impartits durant el curs. Per tant, es tracta d’un examen d’una dificultat superior als exàmens teòrics continguts a l’avaluació continuada. Per aquest motiu, es recomana seguir aquest darrer tipus d’avaluació.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La prova de reavaluació és la mateixa que la de l’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

A continuació s’esmenta un seguit de fonts d’informació (bibliografia i recursos d’Internet) perquè l’alumnat determini quines lectures vol fer i pugui preparar l’assignatura en funció del que demana el professorat i dels seus interessos particulars.

Lectures de caràcter general:

ALCINA FRANCH, J. Arqueología antropológica. Madrid: Akal, 1989.  EnllaƧ

COURBIN, P. Qu’est-ce que l’archéologie?: essai sur la nature de la recherche Archéologique. París: Payot, 1982.  EnllaƧ

FRANCOVICH, R. i MANACORDA, D. Diccionario de arqueología: temas, conceptos y métodos. Barcelona: Crítica, 2001.  EnllaƧ

GAMBLE, C. Arqueología básica. Barcelona: Ariel, 2002.   EnllaƧ

GONZÁLEZ RUIBAL, A., La experiencia del otro: una introducción a la Ernoarqueología, Madrid: Akal, 2003.   EnllaƧ

GUTIÉRREZ LLORET, S. Arqueología: introducción a la historia material de las sociedades del pasado. Alicante: Universidad de Alicante, 1997.   EnllaƧ

HODDER, I. Interpretación en arqueología: corrientes actuales. Barcelona: Crítica, 1988.   EnllaƧ

RENFREW C. i  BAHN, P. Arqueología: conceptos clave. Madrid: Akal, 2008.  EnllaƧ

RENFREW C. i BAHN, P. Arqueología: teorías, métodos y práctica. Madrid: Akal, 1993.   EnllaƧ

Lectures específiques per blocs temàtics:

1. La posició de l’arqueologia dins de les ciències socials:

BALLESTIN, X. [et al] Corrents teòrics en arqueología. Barcelona: Columna, 1988.  EnllaƧ

BIANCHI BANDINELLI, R. Introducción a la Arqueología Clásica como Historia del Arte antiguo. Madrid: Akal, 1982.  EnllaƧ

BINFORD L.R. "Archaeology as Anthropology". En: American Antiquity. vol. 28. Austin: Society for American Archaeology, 1962. pp. 217-225.  EnllaƧ

BINFORD, L. R. En busca del pasado. Barcelona: Crítica, 1988.  EnllaƧ

edició en anglés  EnllaƧ

BUTZER, K.W. Arqueología, una ecología del hombre. Barcelona: Bellaterra, 1989.  EnllaƧ

DANIEL, G. Historia de la arqueología. De los anticuarios a V. Gordon Childe. Madrid: Alianza Bolsillo, 1974.  EnllaƧ

DÍAZ ANDREU, M. Historia de la Arqueología. Estudios. Madrid: Ediciones Clásicas, 2002.  EnllaƧ

FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, V. Una arqueología crítica. Ciencia, ética y política en la construcción del pasado. Barcelona: Crítica, 2006.  EnllaƧ

JOHNSON, M. Teoría arqueológica. Una introducción. Barcelona: Ariel, 2000.  EnllaƧ

MEGALE, C. Fare l’archeologo per passione e per mestiere. Livorno: Books and Company, 2009.  EnllaƧ

MORRIS, I. Historia y cultura. La revolución de la arqueología. Barcelona: Edhasa, 2007.  EnllaƧ

SÁNCHEZ ROMERO (Coord.) Arqueología y género. Granada: Universidad de Granada, 2005.  EnllaƧ

TRIGGER, B.G. Historia del pensamiento arqueológico. Barcelona: Crítica, 1992.   EnllaƧ

2. El jaciment arqueològic:

BAENA PREYSLER J., BLASCO BOSQUED, C. i QUESADA SANZ, F. (eds.) Los S.I.G. y el análisis espacial en arqueología. Madrid:  Universidad Autónoma, 1999.  EnllaƧ

CARANDINI, A. Historias en la tierra. Manual de excavación arqueológica. Barcelona: Crítica, 1997.  EnllaƧ

CHOUQUER, G. i FAVORY F. Les paysages de l’Antiquité. Terres et cadastres de l’Occident romain (IVe s. av.au IIIe s. apr. J.-C.). Paris: Editions Errance, 1991.  EnllaƧ

DOMINGO, I., BURKE, H. I SMITH, C., Manual de campo del arqueólogo. Barcelona: Ariel, 2007.  EnllaƧ

GARCÍA SANJUÁN, L. Introducción al reconocimiento y análisis arqueológico del territorio. Barcelona: Ariel, 2005.  EnllaƧ

3. Estudi de materials arqueològics:

BROTHWELL, D. R. i HIGGS, E. (eds.) Ciencia en arqueología. Ciudad de México:  F.C.E., 1980.  EnllaƧ

BROTHWELL, D. R. Desenterrando huesos: la excavación, tratamiento y estudio de restos del esqueleto humano. México: FCE, 1993.  EnllaƧ

BUXÓ, R. Arqueología de las plantas. Barcelona: Crítica, 1997.  EnllaƧ

CAMPILLO, D. i SUBIRÀ, Mª E. Antropología física para arqueólogos. Barcelona: Ariel, 2004.  EnllaƧ

CARANDINI, A. Arqueología y cultura material. Barcelona: Mitre, 1984.  EnllaƧ

CHAIX, L. i MÉNIEL, P. Manual de arqueozoología. Barcelona: Ariel, 2005.  EnllaƧ

DAVIS, S. La arqueología de los animales. Barcelona: Bellatera Edicions, 1989.  EnllaƧ

HAYES, J.W. Handbook of Mediterranean Roman pottery. London : British Museum Press, 1997.  EnllaƧ

NICOLET-PIERRE, H. Numismatique grecque. Paris: Armand Colin, 2002, p. 25-45.  EnllaƧ

ORTON, C. Matemáticas para arqueólogos. Madrid: Alianza Editorial, 1988.  EnllaƧ

ORTON, C. TYERS, P. i VINCE, A. La cerámica en arqueología. Barcelona: Crítica, 1997.  EnllaƧ

PEACOCK, D.P.S. i WILLIAMS, D.F. Amphorae and the Roman economy: an introductory guide. London : Longman, 1991.  EnllaƧ

PEÑA, J.T. Roman pottery in the archaeological record. Cambridge: Cambridge University Press, 2007.  EnllaƧ

RODÀ, I. (Ed.) Ciencias, metodologías y técnicas aplicadas a la arqueología. Barcelona : Fundació "La Caixa" ; Bellaterra : Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1992.  EnllaƧ

WATSON, P.J. El método científico en arqueología. Madrid : Alianza, cop. 1981.  EnllaƧ

4. Reconstrucció de les societats:

GONZÁLEZ RUIBAL A. La experiencia del otro: una introducción a la Etnoarqueología. Madrid: Akal, 2003.  EnllaƧ

GREENE, K. The archaeology of the Roman economy. Berkeley: University of California Press, 1986.   EnllaƧ

MANNONI, T. i GIANNICHEDDA, E. Arqueología de la producción. Barcelona: Ariel, 2003.  EnllaƧ

McCORMICK, M. Orígenes de la economía europea: viajeros y comerciantes en la Alta Edad Media. Barcelona: Crítica, 2005.  EnllaƧ

RENFREW C. i ZUBROW, E.B. (Eds.) The ancient mind: elements of cognitive archaeology. Cambridge: Cambridge University Press, 1994.  EnllaƧ

5. Arqueologia, patrimoni i divulgació històrica:

BALLART, J. El patrimonio histórico y arqueológico: valor y uso. Barcelona: Ariel, 1997.  EnllaƧ

BALLART, J. i JUAN TRESSERRAS, J. Gestión del patrimonio cultural. Barcelona: Ariel, 2001.  EnllaƧ

Ley de Patrimonio Histórico Español y Reales Decretos de desarrollo parcial de la ley, Ministerio de Cultura, Madrid, 1989.  EnllaƧ

PÉREZ-JUEZ GIL, A. Gestión del patrimonio arqueológico: el yacimiento como recurso turístico. Barcelona: Ariel, 2006.  EnllaƧ

QUEROL, M.A. i MARTÍNEZ, B. La gestión del patrimonio arqueológico en España. Madrid: Alianza, 1996.  EnllaƧ

RODRÍGUEZ TERMIÑO, I. Arqueología urbana en España. Barcelona: Ariel, 2004.  EnllaƧ

Pągina web

Recursos d’Internet:

 

Webs de caràcter general:
(Punts de partida per buscar recursos sobre qualsevol tema relacionat amb l’arqueologia)

 

ArchNet. Mapa del sitio de ArchNet.  EnllaƧ

The World of Archaeology.  EnllaƧ

Galaxy.com: The Web’s Original Searchable Directory: Archaeology.  EnllaƧ

Athena Review. Guide to Archaeology on the Internet.  EnllaƧ

Altres llistes de recursos:

RACO. Revistes Catalanes amb accés obert

RACO. Revistes Catalanes amb accés obert  EnllaƧ

CALAIX.CAT: Web on consultar memòries d’excavacions arqueològiques

Web del Dep. de Cultura de la Generalitat on consultar memņries d’excavacions arqueolņgiques  EnllaƧ

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya  EnllaƧ

Instituto Geográfico Nacional  EnllaƧ

Els webs estan ordenats segons els blocs temàtics del pla docent i es donen a conèixer al programa de l’assignatura.