Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: GŔnere i Hist˛ria

Codi de l'assignatura: 361406

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Maria Adela Fargas Pe˝arrocha

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

4,5

 

-  Altres prÓctiques

Presencial i no presencial

 

4,5

Treball tutelat/dirigit

43

(Inclou el treball de l’alumnat sota la supervisiˇ del professorat i la comunicaciˇ en hores de tutoria i a travÚs del Campus Virtual. )

Aprenentatge aut˛nom

53

(Lectures, reflexiˇ, estudi i implicaciˇ en les prÓctiques.)

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

CompromÝs Ŕtic (capacitat crÝtica i autocrÝtica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions Ŕtiques i deontol˛giques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

Treball en equip (capacitat de colĚlaborar amb els altres i de contribuir a un projecte com˙ / capacitat de colĚlaborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalÓ, castellÓ i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informaciˇ).

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogrÓfiques en els diversos perÝodes i contextos hist˛rics. Analitzar crÝticament els models interpretatius principals de la hist˛ria. ConŔixer les obres i els autors bÓsics i fonamentals de la historiografia de cada perÝode hist˛ric.

   -

CE8 - Coneixement i habilitat en el maneig de les fonts d'informaciˇ i dels instruments de treball de la ciŔncia hist˛rica: arqueologia, epigrafia, paleografia, numismÓtica, diplomÓtica, fonts escrites, fonts digitals, fonts orals i mŔtodes qualitatius.

   -

CE10 - ConsciŔncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels hist˛riques de les problemÓtiques actuals (sostenibilitat, globalitzaciˇ, drets humans, igualtat de gŔnere, cultura de la pau). Relaciˇ entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Conèixer els estudis feministes i els estudis de gènere que han tingut ressò dins l’àmbit de la història.
― Ampliar el coneixement del passat, especialment les experiències de les dones, a partir dels estudis feministes.
― Reconèixer en les fonts històriques la varietat de l’experiència de les subjectivitats femenines i masculines.

 

Referits a habilitats, destreses

― Aplicar el pensament de les dones a les fonts històriques.
― Localitzar fons, arxius, repertoris bibliogràfics i recursos en línia, des dels feminismes, per pensar la història.
― Adquirir habilitats per transmetre els coneixements apresos i per comunicar conclusions de manera clara oralment, per escrit o mitjançant les TIC, tant a un públic especialitzat com no especialitzat.

 

Referits a actituds, valors i normes

― Treballar conjuntament a l’aula.
― Respectar les opinions i punts de vista plurals.
― Obrir diàleg entre dones i homes lliures.
― Fomentar el respecte a la diversitat i a les diferències.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. ╔s possible una hist˛ria de dones i homes lliures?

*  

-  Introducció teòrica i anàlisis de termes i conceptes

- Absència i presència de les dones en les obres d’història

- El reconeixement de les diferències en les fonts femenines i masculines 

2. Espais privats i espais p˙blics

*   

― Identitats femenines i masculines: delimitació d’espais
― El cos de les dones entre l’espai públic i l’espai privat

3. Escriptura, pensament i acciˇ

*   

― Acció individual i col·lectiva en diferents contextos històrics
― Formes de pensament i d’expressió

4. Els treballs i els temps de les dones

*   

― Repensar el treball des de l’experiència femenina
― Treballs i ocupacions
― Contextos relacionals de les dones

5. La polÝtica femenina al llarg de la hist˛ria

*   

― Política masculina i política femenina per pensar el passat 

― Una història més humana: la política femenina al llarg del temps 

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat. 

Les activitats teòriques consistiran, sobretot, en classes magistrals sobre els contiguts de l’assignatura, amb el suport d’un power point i també de textos escrits. 

Aquests mitjans es podran utilitzar així mateix en les pràctiques.

 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

— Treball  presentat per escrit i/o exposició oral (40 % de la nota). El treball es fa sota la tutoria de la professora/professor, al llarg del curs, de forma programada, per etapes i si s’escau amb exposicions orals periòdiques.

— Proves escrites individuals (50 % de la nota).

— Pràctiques avaluables (10 % de la nota).

NOTA: En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un “No presentat”. 

 

Avaluaciˇ ˙nica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit degudament signat pel responsable de l’assignatura.

S’avalua a partir d’un examen escrit, que es fa en la data i lloc oficials, amb un valor del 100 % de la qualificació.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Andreo García, Juan y Guardia, Sara Beatriz (comp. y ed.) (2002). Historia de las mujeres en América Latina. Perú, Centro de Estudios; Murcia, Universidad de Murcia. 
  Enlla├ž

Barrancos, Dora (2007). Mujeres en la sociedad argentina: una historia de cinco siglos. Buenos Aires, Sudamericana.
  Enlla├ž

Borderias, Cristina (ed.) (2009). La historia de las mujeres: perspectivas actuales. Barcelona, Icaria.

 

  Enlla├ž

Coll-Planas, Gerard, Dibujando el género, Madrid-Barcelona, Egales.

Iriarte, Ana (2002). De Amazonas a ciudadanas. Pretexto ginecocrático y patriarcado en la Grecia antigua. Madrid, Akal.  Enlla├ž

Guardia, Sara Beatriz (ed.). (2005). Mujeres que escriben en América Latina. Lima, CEMHAL.  Enlla├ž

Molas Font, Maria Dolors (ed.) (2007). Violencia deliberada. Las raíces de la violencia patriarcal. Icaria, Barcelona.  Enlla├ž

O’Phelan Godoy, Scarlett y Zegarra Flórez, Margarita (ed.) (2006). Mujeres, familia y sociedad en la historia de América Latina, siglos XVIII-XXI. Lima, CENDOC-Mujer, Pontificia Universidad Catòlica del Perú, Instituto Riva-Agüero, IFEA.  Enlla├ž

Cantarella, Eva (1991). La calamidad ambigua. Condición e imagen de la mujer en la antigüedad griega y romana. Madrid, Ediciones Clásicas.  Enlla├ž

Cigarini, Lía (1996). La política del deseo. La diferencia femenina se hace historia. Madrid, horas y HORAS.  Enlla├ž

Duby, Georges y Perrot, Michelle (eds.) (2000), Historia de las mujeres en Occidente. Madrid, Taurus, 5 vols.  Enlla├ž

Guardia, Sara Beatriz (ed.). (2005). Mujeres que escriben en América Latina. Lima, CEMHAL.  Enlla├ž

Jornet i Benito, Núria; Vinyoles Vidal, Teresa; Rivera Garretas, María-Milagros; Garí, Blanca; García Herrero, María del Carmen; Varela Rodríguez, Mª Elisa (2006). Las relaciones en la historia de la Europa medieval. Valencia, Tirant lo Blanch.  Enlla├ž

Martinez, C., Pastor, R., de la Pascua, Mª. J., Tavera, S. (2000). Mujeres en la historia de España. Enciclopedia biográfica. Barcelona, Planeta,  Enlla├ž

Morant, Isabel (dir.). Historia de las mujeres en España y América Latina. Madrid. Cátedra, 2006.  Enlla├ž

Muraro, Luisa (1995). El orden simbólico de la madre. Madrid, horas y HORAS.  Enlla├ž

Nash, Mary (2004). Mujeres en el mundo: historia, retos y movimientos. Madrid, Alianza.  Enlla├ž

Ediciˇ del 2012  Enlla├ž

Nash, Mary (2006). Rojas. Las mujeres republicanas durante la guerra civil. Madrid, Taurus.  Enlla├ž


Ediciˇ de 1999  Enlla├ž

Pomeroy, Sara (1990). Diosas, rameras, esposas y esclavas. Madrid, Akal.  Enlla├ž


Ediciˇ de 1999  Enlla├ž

Rivera Garretas, María-Milagros (2005). La diferencia sexual en la historia. Valencia, Publicacions de la Universitat de València.  Enlla├ž

Rivera Garretas, María-Milagros (1994) Nombrar el mundo en femenino.
Pensamiento de las mujeres y teoría feminista. Barcelona, Icaria.  Enlla├ž


Ediciˇ de 1998  Enlla├ž
Ediciˇ de 2003  Enlla├ž

Socolow, Susan Migden (2000). The Women of Colonial Latin America. Cambridge, Cambridge University Press.  Enlla├ž

VV. AA. (2004), La diferencia de ser mujer: investigación y enseñanza de la historia. Barcelona, Duoda-Universitat de Barcelona.  Enlla├ž

Varela, Nuria, Feminismo para principiantes, Barcelona, Penguin Random House, 2018  Enlla├ž

Lluïsa Julià Capdevila (coord.), Feminismes. Subjectes del nou mil·lenni, Barcelona, Fundació Revista de Catalunya, 2020.  Enlla├ž

Judith Butler, El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad, Barcelona, 2007.  Enlla├ž

Judith Butler, Deshacer el género, Barcelona, 2006.  Enlla├ž

David Halperin, One Hundred Years of Homosexuality: And Other Essays on Greek Love, Nova York, 1990.  Enlla├ž

David Halperin, San Foucault. Para una hagiografía gay, Córdoba (Argentina), 2007.  Enlla├ž

Gerda Lerner, La creación del patriarcado, Pamplona, 2018.  Enlla├ž

Joan Wallach Scott, Género e historia, México D. F., 2008.

Paul B. Preciado, Manifiesto contrasexual, Barcelona, 2011.  Enlla├ž

Sonya O. Rose, ¿Qué es historia de género?, Madrid, 2012.  Enlla├ž

Françoise Thébaud, Escribir la historia de las mujeres y del género, Oviedo, 2013.  Enlla├ž

Georges Vigarello, Histoire de la virilité (3 vols), París, 2015.  Enlla├ž

Monique Wittig, El pensamiento heterosexual y otros ensayos, Barcelona-Madrid, 2010.  Enlla├ž

NIETO LÓPEZ, Judith. “La literatura como expresión estética de los ideales nacionales: la representación de Manuela Sáenz en la novela “La gloria eres tú”. Coloquio “LOS ESTADOS SOBERANOS FRENTE A FRENTE”. Rionegro. Febrero 28 de 2003.

RIVERA GARRETAS, MARÍA MILAGROS (2020). El Placer femenino es clitórico. Barcelona y Verona: Colección a mano, 2.  Enlla├ž

RIVERA GARRETAS, MARÍA MILAGROS (2012). El amor es el signo. Madrid: Sabina.   Enlla├ž

CARRASCO, Cristina, BORDERÍAS, Cristina i TORNS, Teresa (ed) (2011): El trabajo de cuidados: historia, teoría y políticas, Madrid: Libros de la Catarata. 

  Enlla├ž

SARTI, Raffaella; BELLAVITIS, Anna; MARTINI, Manuela (2018): WHAT IS WORK? Gender at the Crossroads of Home, Family, and Business from the Early Modern Era to the Present, New York-Oxford, Berghan Edited  Enlla├ž

Revista

Duoda: estudis de la diferencia sexual (recurs electrònic):. Barcelona, Centre de Recerca de Dones, Universitat de Barcelona (anual 1990-1992, semestral 1993---).  Enlla├ž

Arenal, Revista de Historia de las Mujeres. Granada, Universidad de Granada (1994---).
  Enlla├ž

Article

Nash, Mary "Dones, els camins de la llibertat" a Quaderns del Museu d’Història de Catalunya, any 8, núm. 14 (2008) p.12-19  Enlla├ž

Text electr˛nic

Fargas Peñarrocha, Mariela (ed.) (2020) Alternativas. Mujeres, género e historia. (eBook) Universitat de Barcelona Edicions.  Enlla├ž