Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Prehist˛ria

Codi de l'assignatura: 361410

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Joan Daura Lujan

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 9

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

82

 

-  Teoria

Presencial

 

67,5

 

-  Exercicis prÓctics

Presencial

 

10,5

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

4

 

(Visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona)

Treball tutelat/dirigit

60

Aprenentatge aut˛nom

83

 

 

Recomanacions

 

L’assignatura és de tipus teoricopràctic. La seva finalitat és donar una informació àmplia sobre la prehistòria i introduir l’estudiant en els problemes actuals de la disciplina; a més, pretén desenvolupar aspectes teòrics mitjançant exercicis pràctics perquè s’assimilin millor els continguts.

En el cas dels alumnes que opten per la via lenta en els estudis de grau, és convenient haver cursat l’assignatura Arqueologia.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

CompromÝs Ŕtic (capacitat crÝtica i autocrÝtica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions Ŕtiques i deontol˛giques).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu Ómbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistŔmiques).

   -

CE7 - Valoraciˇ crÝtica de la hist˛ria. Capacitat de fer un balanš de conjunt dels diferents perÝodes, processos i fets hist˛rics.

   -

CE11 - Oferir una visiˇ autŔnticament universal de la hist˛ria. Capacitat de qŘestionar els plantejaments i les visions unilaterals i eurocentristes. ConsciŔncia, respecte i crÝtica per punts de vista o experiŔncies hist˛riques que es derivin d'altres experiŔncies culturals.

   -

CE5 - Visiˇ integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensiˇ i l'explicaciˇ dels fets hist˛rics.

   -

CE4 - Entendre, definir i explicar el significat dels conceptes principals de la hist˛ria, i situar-los en els perÝodes en els quals tenen mÚs rellevÓncia. Explicar el canvi de significaciˇ d'un mateix concepte al llarg del temps.

   -

CE2 - Periodificar. Dividir la hist˛ria en perÝodes. Saber explicar i raonar quŔ Ús el que caracteritza i diferencia cada perÝode, i com i per quŔ es passa al segŘent.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Disposar d’uns coneixements bàsics sobre la prehistòria de la humanitat (amb el benentès que se’n té una informació prèvia i limitada), activant l’esperit crític davant els diferents models interpretatius de la història i contrastant les dades empíriques procedents de la recerca prehistòrica.
― Adquirir una visió integradora dels aspectes metodològics i de les línies actuals en el camp de la recerca.
― Adquirir una informació general sobre el desenvolupament de les comunitats prehistòriques (excepte pel que fa a la península Ibèrica, que es tracten detalladament en una altra assignatura específica).

 

Referits a habilitats, destreses

a) Derivats de les classes teòriques:

― Entendre els trets econòmics, socials i tecnoculturals principals de les comunitats prehistòriques.
― Reconèixer i valorar les característiques fonamentals dels diferents tipus de societats al llarg de la prehistòria.
― Dominar la terminologia i les definicions pròpies de la prehistòria.
― Assolir un esquema cronocultural relacionat amb els diferents àmbits geogràfics tractats.
― Conèixer la línia evolutiva dels homínids i la complexitat del seu estudi.
― Saber interrelacionar les dades paleoecològiques i paleoambientals amb l’evolució econòmica, social i cultural de la prehistòria.
― Ser capaç de valorar amb més matisos les qüestions històriques —i fins i tot les del món actual— a partir de la reflexió sobre esdeveniments del passat més antic de la humanitat.
― Saber contrastar els diferents models teòrics amb les dades empíriques procedents de l’arqueologia prehistòrica.
― Fonamentar una opinió crítica i pròpia a partir de les informacions que ofereixen sobre la prehistòria els mitjans de comunicació i altres canals divulgatius.
 

b) Derivats de les classes pràctiques:

― Saber relacionar els coneixements de les classes teòriques amb la resolució d’aspectes i problemes pràctics.
― Entendre en profunditat els aspectes tecnoculturals de les comunitats prehistòriques.
― Intervenir a classe de manera raonada i crítica a partir de textos escrits o dades de jaciments/resultats de recerques.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Aspectes conceptuals de la prehist˛ria

1.1. Objecte d’estudi i antecedents històrics

1.2. Línies actuals en la recerca prehistòrica

2. Les comunitats cašadores i recolĚlectores del plistocŔ

2.1. El marc cronoestratigràfic del quaternari. Geologia, flora i fauna

2.2. Hominització i evolució biològica

2.3. El paleolític: economia, tecnologia, societat i món simbòlic

3. De les darreres comunitats cašadores i recoŀlectores al naixement de les societats productores

3.1. Epipaleolític i mesolític: diferents estratègies de subsistència

3.2. L’origen de les societats productores. On, quan i per què?

3.3. Processos de producció i domesticació

4. Expansiˇ i consolidaciˇ de les societats productores

4.1. El neolític al Pròxim Orient

4.2. L’inici de les comunitats neolítiques a Europa

4.3. La plenitud del neolític europeu. El megalitisme

4.4. Les primeres comunitats productores a Àfrica, Àsia i Amèrica

5. Inici i desenvolupament de les societats complexes

5.1. La metaŀlúrgia: inicis i processos

5.2. El calcolític. El desenvolupament de les societats del tercer mil·lenni

5.3. L’edat del bronze. El desenvolupament de les societats del segon miŀlenni

6. La protohist˛ria

6.1. El bronze final i la primera edat del ferro a la Mediterrània: societats indígenes i colonitzadors

6.2. El bronze final i la primera edat del ferro a l’Europa continental

6.3. La segona edat del ferro a Europa

7. Programa de prÓctiques

7.1. Hominització i paleoantropologia

7.2. Indústria lítica

7.3. Arqueozoologia

7.4. Indústria òssia

7.5. Ceràmica

7.6. Metaŀlúrgia

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Les classes teòriques són impartides a l’aula, on s’empren les eines més adients per seguir l’exposició dels continguts (PowerPoint, fotocòpies, vídeos, etc.) i on es pot fomentar al màxim la participació de l’alumnat.

Les classes pràctiques (de caràcter obligatori) es desenvolupen en sessions de grups reduïts i consten d’una explicació teòrica inicial i de l’activitat corresponent.

Durant el curs es proposen activitats de caràcter presencial (a l’aula o fent sortides a jaciments arqueològics o museus; poden ser també en grups reduïts) i no presencial (Campus Virtual), que són tant teòriques com pràctiques i que ajuden a adquirir els continguts.

Al llarg del semestre es proporcionen a l’alumnat guies de teoria i de pràctiques (en format electrònic), les quals estan disponibles al Campus Virtual de l’assignatura.

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica i, en qualsevol cas, s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment. Hi ha la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Com a norma general, l’avaluació de l’assignatura es fa de manera continuada al llarg del curs. Aquesta modalitat d’avaluació té en compte els aspectes següents en les proporcions que s’especifiquen:

― Dues proves escrites que valoren els coneixements teòrics i pràctics adquirits tant a les classes de teoria com a les pràctiques. El valor és del 60 % de la nota final del curs.

― Dos treballs d’opinió o exercicis pràctics d’un màxim de dues mil paraules cadascun. El valor global dels treballs és del 40 % de la nota final del curs.

 

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un “No presentat”.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Qui s’aculli a l’avaluació única obtindrà la qualificació a partir d’una prova escrita que comprèn la totalitat de la matèria (100 % de la qualificació final del curs).

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació es publiquen al web de la Facultat.

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. Les dates i les aules es publiquen al web de la Facultat.

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única (amb un valor del 100 % de la qualificació).

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Manual de l’assignatura

FULLOLA, J.M.; NADAL, J., DAURA, J.; OMS, F.X. 2020. Introducción a la Prehistoria. La evolución de la cultura humana (nueva edición). Editorial UOC.   Enlla├ž

Obres introductòries

PETIT, M.A. i FULLOLA, J.M.(Coord.). Tal como éramos: las sociedades prehistóricas de la península ibérica. Barcelona: Ariel, 2005.  Enlla├ž

Manual de pràctiques

BERGADÀ, M. M. (Coord.). Pràctiques de Prehistòria. Barcelona: Edicions de la UB, 2000.  Enlla├ž

Obres generals

CUNLIFFE, B. (ed.). Prehistoria de Europa Oxford. Barcelona: Crítica, 1998.   Enlla├ž

EARLE,T. i JOHNSON, A.W. La evolución de las sociedades humanas. Barcelona: Ariel, 2003.   Enlla├ž

FERNÁNDEZ MARTÍNEZ, V. M. Prehistoria. El largo camino de la humanidad. Madrid: Alianza, 2007.   Enlla├ž

Manual de Historia Universal. Vol 1: Prehistoria. Madrid: Historia 16, 1992.  Enlla├ž

MENÉNDEZ, M.; JIMENO, A. i FERNÁNDEZ, V.M. Diccionario de Prehistoria. Madrid: Alianza, 1997.   Enlla├ž

MUÑOZ, A.M. (coord.). Prehistoria. Vols. I i II.  Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia, 2001.  Enlla├ž

EIROA,J.J.  Prehistoria del Mundo. ed. Sello. Barcelona. 2010  Enlla├ž

RENFREW, C. i BAHN, P. Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Akal, 1993 (edició de l’any 1998).   Enlla├ž

Obres específiques per blocs

DOMINGO, I., BURKE, H., SMITH, C. (2007) Manual de campo del arqueólogo. Ariel Prehistoria. Barcelona.

 
 
  Enlla├ž

AYALA, F y CELA CONDE, C.J. (2013): Evolución humana. Alianza ed., Madrid  Enlla├ž

CABRERA, V. (2001) “El Mesolítico. Conceptos generales y Europa”. En MUÑOZ, A.M. (coord). Prehistoria. Vols. I. Madrid: Ediciones de la UNED, 649-673 p.
  Enlla├ž

AURENCHE. O.& KOZLOVSKI, S.K. (2003) El origen del Neolítico en el Próximo Oriente, ed. Ariel, Barcelona 
  Enlla├ž

BLASCO, M.C. (1993). El Bronce final . Ed. Síntesis.
 
  Enlla├ž

DEAMOS, M:B., CHAPA, T. (1997). La Edad del Hierro. Ed. Síntesis. Madrid.

  Enlla├ž

EIROA,J.J. Prehistoria del Mundo.  ed. Sello. Barcelona. 2010.  Enlla├ž

GAMBLE, C. (2002) Arqueología básica. Ed. Ariel. Barcelona.
  Enlla├ž

CARBONELL, E. (Coord.) (2005) Homínidos. Las primeras sociedades humans. Ed. Ariel. Barcelona. 
  Enlla├ž

SANCHIDRIÁN, J. L. (2001) Manual de Arte Prehistórico. Ed. Ariel. Barcelona.
  Enlla├ž

STRINGER, C., GAMBLE, C. (1996) En busca de los Neandertales. La solución al rompecabezas de los orígenes humanos.. ed. Crítica. Barcelona.
  Enlla├ž

TURBÓN, D.( 2006) La evolución humana. Ed. Ariel, Barcelona. 
  Enlla├ž

CABRERA, V. (2001) “Las indústrias mesolíticos norteafricanas y del Próximo Oriente”. En MUÑOZ, A.M. (coord). Prehistoria. Vols. I. Madrid: Ediciones de la UNED, 675-694 p.
  Enlla├ž

MOURE, J. A., GONZALEZ MORALES, M. (1992).- La expansión de los cazadores del Paelolítico Superior y Mesolítico en el Viejo Mundo, Madrid: Ed. Síntesis.
  Enlla├ž

MATTHEUS, R. (2000): The early prehistory of Mesopotamia. 50000-4500 BC. Turnhoat, Brepols.
  Enlla├ž

MAZURIÉ, K. (2007) El origen del Neolítico en Europa. Ed. Ariel.
  Enlla├ž

REDMAN (1990) Los orígenes de la civilización. Ed. Crítica. Barcelona.
  Enlla├ž

ROJO GUERRA, M.A., GARRIDO PENA, R. and GARCÍA MARTÍNEZ de LAGRÁN, I. 2012.El Neolítico en la Península Ibérica y su contexto europeo. Historia, serie mayor.  Madrid, Cátedra.
  Enlla├ž

DELIBES, G. & FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1993) Los orígenes de la civilización. El Calcolítico en el Viejo Mundo. Ed. Síntesis. Madrid. 
  Enlla├ž

GRACIA, F., MUNILLA, G. (2004). Protohistoria. Pueblos y culturas en el Mediterráneo entre los siglos XIV y II a.C. Edicions UB. Barcelona.
  Enlla├ž

KRISTIANSEN, K. (2001) Europa antes de la Historia. Ed. Península. Barcelona.  Enlla├ž

LEVEQUE, P. (2007). Tras los pasos de los dioses griegos. Ed. Akal. Madrid.
  Enlla├ž

MENÉNDEZ, M. (ed.) (2013). Prehistoria reciente de la Península Ibérica. Madrid, UNED.  Enlla├ž

EIROA,J.J. Prehistoria del Mundo.  ed. Sello. Barcelona. 2010.
  Enlla├ž