Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Histņria Antiga

Codi de l'assignatura: 361411

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Luis Pons Pujol

Departament: Departament d'Histņria i Arqueologia

crčdits: 9

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials i/o no presencials

82

 

-  Teoria

Presencial

 

67,5

 

-  Prąctiques amb documents

Presencial i no presencial

 

6

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

4

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

4,5

Treball tutelat/dirigit

53

Aprenentatge autņnom

90

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anąlisi, de sķntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la prąctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CE7 - Valoració crķtica de la histņria. Capacitat de fer un balanē de conjunt dels diferents perķodes, processos i fets histņrics.

   -

CE11 - Oferir una visió autčnticament universal de la histņria. Capacitat de qüestionar els plantejaments i les visions unilaterals i eurocentristes. Conscičncia, respecte i crķtica per punts de vista o experičncies histņriques que es derivin d'altres experičncies culturals.

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogrąfiques en els diversos perķodes i contextos histņrics. Analitzar crķticament els models interpretatius principals de la histņria. Cončixer les obres i els autors bąsics i fonamentals de la historiografia de cada perķode histņric.

   -

CE3 - Identificar les forces, les tendčncies i els processos de carącter general que condicionen cada una de les etapes de la histņria. Concretar els fets i els personatges més rellevants i significatius de cada perķode histņric.

   -

CE4 - Entendre, definir i explicar el significat dels conceptes principals de la histņria, i situar-los en els perķodes en els quals tenen més rellevąncia. Explicar el canvi de significació d'un mateix concepte al llarg del temps.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Adquirir els coneixements bàsics sobre les diferents cultures de l’antiguitat mitjançant una visió diacrònica general dels principals fets sociopolítics, econòmics i de pensament que caracteritzen les cultures del període.
― Introduir-se en els problemes i límits de l’estudi del món grecoromà, i conèixer els autors literaris clàssics principals, com també altres instruments documentals i de treball.

 

Referits a habilitats, destreses

a) Derivats de les classes teòriques

― Assolir un bagatge metodològic sobre l’aplicació de les tècniques i els mètodes que fonamenten la ciència de la història antiga.
― Conèixer-ne els diferents models teòrics i les línies d’investigació principals.
― Emprar adequadament els instruments documentals i de treball principals.
― Conèixer la terminologia pròpia de la disciplina.
― Reconèixer el pes de l’herència grecoromana al món actual.

b) Derivats de les classes pràctiques

― Planificar un treball escrit: recollir informació, processar-la de manera crítica i redactar un text coherent i ben estructurat.
― Analitzar i comparar testimonis textuals dels autors clàssics per extreure’n deduccions històriques.
― Prendre consciència de la importància d’elaborar un discurs històric basat en les fonts de coneixement de la història antiga (literàries, epigràfiques, arqueològiques, etc.).
― Aconseguir tenir esperit crític en relació amb els diferents models teòrics.

 

Referits a actituds, valors i normes

― Implicar-se en el procés d’aprenentatge.
― Consolidar l’estructuració del pensament.
― Plantejar-se les formes de difusió del coneixement històric tant orals com escrites.

 

 

Blocs temątics

 

1. Prņxim Orient

1.1. L’aparició de l’estat al Pròxim Orient. Mesopotàmia i Egipte

1.2. Els grans imperis del segon mil·lenni. Les organitzacions polítiques de la Mediterrània oriental

1.3. El primer mil·lenni aC al Pròxim Orient. Els fenicis. Els darrers grans imperis orientals

2. Grčcia i el món hel·lenķstic

2.1. L’època fosca. Homer i Hesíode

2.2. L’època arcaica. Formació i consolidació de les póleis gregues. La stásis. La colonització grega

2.3. L’època clàssica. Els perses i la seva projecció vers l’Egeu. L’esplendor de la democràcia atenesa

2.4. L’enfrontament entre Atenes i Esparta. L’enfonsament polític de les póleis gregues

2.5. L’hegemonia de Macedònia: Filip II i Alexandre el Gran. El món hel·lenístic i la formació d’una koiné grega mediterrània

3. Roma: monarquia i repśblica

3.1. La Itàlia etrusca i els orígens de Roma: la monarquia romana

3.2. La consolidació de la República i la conquesta d’Itàlia

3.3. L’expansió romana per la Mediterrània

3.4. La República tardana

4. Imperi romą i antiguitat tardana

4.1. L’alt imperi

4.2. La crisi del segle iii i el baix imperi

4.3. L’època dels primers regnes germànics. L’imperi d’Orient i la seva reacció davant del col·lapse d’Occident

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica i, en qualsevol cas, s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en aquell en cada moment existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

La metodologia bàsica consisteix en classes teòriques i pràctiques.

Classes teòriques
Comporten la impartició de classes magistrals en què s’empren eines que faciliten l’assimilació dels continguts teòrics bàsics. Al mateix temps es desenvolupen estratègies que propicien al màxim la participació de l’alumnat.

Classes pràctiques
Poden combinar activitats a l’aula (com ara l’anàlisi, la comprensió i la valoració de textos dels períodes històrics explicats a les classes teòriques, o la confecció i interpretació de mapes històrics) i d’altres que es duen a terme fora de l’edifici de la Facultat, d’acord amb el programa específic.

Activitats pràctiques fora de l’aula
L’alumnat ha de participar en les activitats pràctiques que es proposin (una sortida cultural i un seminari).

L’objectiu fonamental de la pràctica amb documents és introduir l’alumnat en les tècniques de recollida i anàlisi de les diverses fonts documentals que utilitza l’historiador, i mostrar-ne alhora dos fets fonamentals:
― La diversitat d’aquestes fonts (literàries, iconogràfiques, arqueològiques).
― La seva aplicació de manera diferenciada i complementària, d’acord amb mètodes d’anàlisi específics, per interpretar fenòmens i processos.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’estudiant acredita els aprenentatges de l’assignatura mitjançant l’avaluació continuada; no obstant això, té dret a renunciar a l’avaluació continuada per acollir-se a l’única, sempre que ho faci per escrit en el termini dels 40 dies següents a la data d’inici de les classes de l’assignatura.

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves  per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un “No presentat”.

L’avaluació continuada consisteix en:

― Dues proves escrites, eliminadores de matèria, que representaran un 60 % de la nota final.

― Dos treballs escrits, que representaran el 40 % de la nota final.

 

Avaluació śnica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit  degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Consisteix en un examen final sobre el contingut de les classes, que suposa el 100 % de la qualificació.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

1. Introduccions i guies

CRAWFORD, M. (ed.): Fuentes para el estudio de la Historia Antigua. Madrid: Taurus, 1986.  EnllaƧ

MARTÍN, F.: Historia Antigua. Text-Guia nº 60. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997.  EnllaƧ

PLACIDO, D.: Introducción al mundo antiguo. Madrid: Síntesis, 1996.  EnllaƧ

2. Atles

BELTRÁN LLORIS, F.; MARCO, F.: Atlas de Historia Antigua. Zaragoza: Diputación general de Aragón, 1988.  EnllaƧ

Gran Atlas de Arqueología. Barcelona: Ebrisa, 1986.  EnllaƧ

JULIÁ, J.R. (coord.): Atlas de historia universal. I. De los orígenes a la crisis del siglo XVII. Barcelona: Planeta, 2000.  EnllaƧ

3. Manuals d’història antiga universal

ALVAR, J.; PLÁCIDO, D.; BAJO, F.; MANGAS, J.: Manual de Historia Universal. Madrid: Historia 16, 1992.  EnllaƧ

BRAVO, G.: Historia del mundo antiguo. Una introducción crítica. Madrid: Alianza, 1998.  EnllaƧ

FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.): Historia antigua de Grecia y Roma. Valencia: Tirant lo Blanch, 2005.  EnllaƧ

GÓMEZ PANTOJA, J. L. (coord.): Historia Antigua (Grecia y Roma). Barcelona: Ariel, 2005.  EnllaƧ

4. Pròxim Orient i Egipte

ASCALONE, E.: Mesopotamia. Barcelona: Electa, 2008.  EnllaƧ

GONZÁLEZ, C.: Historia del cercano oriente. Salamanca : Ediciones Universidad de Salamanca, 1999.  EnllaƧ

KUHRT, A.: El Oriente Próximo en la Antigüedad 3000-330 a.C. Barcelona: Crítica, 2000-2001.  EnllaƧ

LIVERANI, M.: El antiguo oriente: historia, sociedad y economía. Barcelona: Crítica, 1995.  EnllaƧ

POSTGATE, N.: La Mesopotamia arcaica. Madrid: Akal, 1998.  EnllaƧ

SANMARTÍN, J.; SERRANO, J.M.: Historia Antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto. Madrid: Akal, 1998.  EnllaƧ

ROUX, Georges. Mesopotamia: historia política, económica y cultural. Akal, Madrid, 2002.

5. Egipte

FASSONE, A.; FERRARIS, E.: Egipto. Barcelona: RBA, 2008.  EnllaƧ

GRIMAL, N.: Historia del antiguo Egipto. Madrid: Akal, 1996.  EnllaƧ

KEMP, B.J.: El antiguo Egipto: anatomía de una civilización. Barcelona: Crítica, 2004.  EnllaƧ

PADRÓ, J.: Historia del Egipto faraónico. Madrid: Akal, 1996.  EnllaƧ

SHAW, I. (ed.): Historia del antiguo Egipto. Madrid:La Esfera de los Libros, 2007.  EnllaƧ

TRIGGER, B.G.; KEMP, B.J.; O’CONNOR, D.; LLOYD, A.B.: Historia del Egipto antiguo. Barcelona: Crítica, 1985.  EnllaƧ

6. Grècia

BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J.J.: Historia de Grecia antigua. Madrid: Cátedra, 1989.  EnllaƧ

BOARDMAN, J.; GRIFFIN, J.; MURRAY, O.: Historia Oxford del Mundo Clásico. Madrid: Alianza, 1988, vol. 1.  EnllaƧ

GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J.: Historia de Grecia Antigua. Madrid: Akal, 2001.  EnllaƧ

HIDALGO DE LA VEGA, M.J.; SAYAS, J.J.;  ROLDÁN, J.M.: Historia de la Grecia Antigua. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1998.  EnllaƧ

POMEROY, S.B.; BURSTEIN, S.M.; DONLAN, W.; ROBERTS, J.T.: La Antigua Grecia. Barcelona: Crítica, 2001.  EnllaƧ

RATTO, S.: Grecia. Barcelona: RBA, 2008.  EnllaƧ

RUZÉ, F; AMOURETTI, M.-Cl.:  El mundo griego antiguo. Madrid: Akal, 1987.

Edició de 1992.  EnllaƧ

7. Roma

AA. VV.: Historia Oxford del Mundo Clásico. Madrid: Alianza, 1988, vol. 2.  EnllaƧ

BROWN, P.: El mundo en la Antigüedad tardía. Madrid: Taurus, 1989.  EnllaƧ

BRAVO, G.: Historia de la Roma antigua. Madrid: Alianza, 1998.  EnllaƧ

CAMERON, A.: El mundo mediterráneo en la Antigüedad Tardía. Barcelona: Crítica, 1998.  EnllaƧ

CHRISTOL, M.; NONY, D.: De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras. Torrejón de Ardoz : Akal, 1991.  EnllaƧ

GABUCCI, A.: Roma. Barcelona: RBA, 2008.  EnllaƧ

GRIMAL, P.: Historia de Roma. Barcelona: Paidós, 2005.  EnllaƧ

HEATHER, P.: La caída del Imperio romano. Barcelona: Crítica, 2006.  EnllaƧ

LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, P.; LOMAS SALMONTE, F.J.: Historia de Roma. Madrid: Akal, 2004.  EnllaƧ

ROLDÁN HERVÁS, J.M.: Historia de Roma. Salamanca : Ediciones Universidad de Salamanca, 1995.  EnllaƧ

VEYNE, P.: El sueño de Constantino: el fin del Imperio pagano y el nacimiento del mundo cristiano. Barcelona: Paidós, 2008.  EnllaƧ

ALFÖLDY, G.: Nueva historia social de Roma. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2012

 

  EnllaƧ