Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria d'AmŔrica

Codi de l'assignatura: 361416

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Chiara Pagnotta

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 12

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 300

 

Activitats presencials i/o no presencials

117

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

90

 

-  Sortida cultural

Presencial i no presencial

 

18

 

(Museu de Cultures del Mˇn, Fons Antic UB, Museu MarÝtim)

 

-  Seminari

No presencial

 

9

Treball tutelat/dirigit

53

Aprenentatge aut˛nom

130

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

CE7 - Valoraciˇ crÝtica de la hist˛ria. Capacitat de fer un balanš de conjunt dels diferents perÝodes, processos i fets hist˛rics.

   -

CE14 - Capacitat de plantejar temes d'anÓlisi i de reflexiˇ que puguin contribuir a reforšar el pensament crÝtic en el camp del coneixement hist˛ric i dels debats historiogrÓfics.

   -

CE11 - Oferir una visiˇ autŔnticament universal de la hist˛ria. Capacitat de qŘestionar els plantejaments i les visions unilaterals i eurocentristes. ConsciŔncia, respecte i crÝtica per punts de vista o experiŔncies hist˛riques que es derivin d'altres experiŔncies culturals.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherŔncia i significat a la informaciˇ recopilada a partir de la utilitzaciˇ dels recursos instrumentals de la hist˛ria. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informaciˇ. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visiˇ integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensiˇ i l'explicaciˇ dels fets hist˛rics.

   -

CE3 - Identificar les forces, les tendŔncies i els processos de carÓcter general que condicionen cada una de les etapes de la hist˛ria. Concretar els fets i els personatges mÚs rellevants i significatius de cada perÝode hist˛ric.

   -

CE10 - ConsciŔncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels hist˛riques de les problemÓtiques actuals (sostenibilitat, globalitzaciˇ, drets humans, igualtat de gŔnere, cultura de la pau). Relaciˇ entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Conèixer les institucions socials, econòmiques, polítiques i culturals d’Amèrica des d’una perspectiva històrica, tenint en compte els canvis produïts en el llarg termini.

 

Referits a habilitats, destreses

― Analitzar els processos històrics a Amèrica, canvis i permanències, i identificar-los procurant assolir una perspectiva interdisciplinària.

 

Referits a actituds, valors i normes

― Participar activament durant la impartició de l’assignatura i, amb independència, en les activitats dirigides.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. L’AmŔrica antiga

1.1. Introducció: medi geogràfic i ocupació del territori

1.2. Societats caçadores, pescadores i recol·lectores (paleoindi)

1.3. Societats arcaiques (preceràmic, agroterrissers i cultures aldeanes)

1.4. Les primeres societats complexes (preclàssic i horitzó antic)

1.5. Societats estatals i civilitzacions urbanes I: el clàssic a Mesoamèrica

1.6. Societats estatals i civilitzacions urbanes II: intermedi antic i horitzó mitjà a l’àrea andina

1.7. Postclàssic antic a Mesoamèrica i intermedi recent a l’àrea andina

1.8. El món americà al segle xv (I): bandes, tribus i societats cacicals

1.9. El món americà al segle xv (II): l’imperi tenotxca

1.10. El món americà al segle xv (III): l’imperi del Tahuantinsuyo

2. L’AmŔrica moderna

2.1. Precedents: l’expansió europea

2.2. La Carrera de Indias: Portugal i Castella a l’Atlàntic del s. xv

2.3. El laboratori antillà (1492-1520)

2.4. Conquestes continentals (1520-1550/73)

2.5. Consolidació colonial (I): organització política colonial

2.6. Consolidació colonial (II): societat i urbanisme colonials

2.7. Consolidació colonial (III): bases de l’economia colonial

2.8. Consolidació colonial (IV): Església i estat

2.9. El reformisme borbònic (1750-1797)

2.10. Resistències i moviments antireformistes

3. L’AmŔrica contemporÓnia

3.1. Crisis, tensions i processos d’independència a Amèrica

3.2. La institucionalització progressiva dels estats a Amèrica

3.3. El sorgiment de l’estat nació a l’Amèrica Llatina (1840/1850-1870/1880)

3.4. La construcció i el desenvolupament de l’estat nació a Amèrica Llatina (1870/80-1929)

3.5. La crisi del 1929 i el seu impacte a Amèrica Llatina (1930-1945)

3.6. El nou ordre sorgit de la Segona Guerra Mundial (1945-1960)

3.7. L’Amèrica Llatina entre 1960 i la dècada de 1980

3.8. L’Amèrica Llatina en les dècades de 1980-1990

3.9. Amèrica en el canvi de segle

3.10. La història immediata d’Amèrica Llatina. De nacions homogènies a nacions plurals?

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.


Les activitats teòriques es faran, majoritàriament, de manera presencial. Les activitats  pràctiques es faran, parcialment, de manera no presencial. Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equipament informàtic adient per a poder seguir i participar en les activitats no
presencials.


L’assignatura combina classes magistrals i classes pràctiques a partir de la lectura crítica de bibliografia i fonts documentals, i es desenvolupa de manera dinàmica amb seminaris que comporten la participació activa de l’alumnat

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es compon de les proves següents:

― Exàmens parcials corresponents als tres blocs cronològics en que es divideix l’assignatura (60 % de la nota).
― Sis seminaris que corresponen a sis treballs individuals. Cada bloc determinerà a l’inici de curs la modalitat dels treballs individuals corresponents (40% de la nota)


La nota final serà la suma de les puntuacions anteriors. Per qualificar l’assignatura la nota final ha de ser minim 5 sobre 10. La falta de lliurament des examens i treballs en els dies i hores previstos equival a un 0 a la nota correspondent.

El plagi en qualsevol activitat avaluable comporta la qualificació de 0 en la qualificació final de l’assignatura
En el cas que l’estudiant cometi qualsevol altra irregularitat en un acte d’avaluació, aquest acte es qualifica amb 0. En el cas que es produeixi més d’una irregularitat en els actes d’una mateixa assignatura durant el mateix curs acadèmic, la qualificació final és 0

 

Avaluaciˇ ˙nica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Consisteix en una prova escrita de tota la matèria (amb un valor del 100 % de la qualificació).

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.

El plagi en qualsevol activitat avaluable comporta la qualificació de 0 en la qualificació final de l’assignatura
En el cas que l’estudiant cometi qualsevol altra irregularitat en un acte d’avaluació, aquest acte es qualifica amb 0. En el cas que es produeixi més d’una irregularitat en els actes d’una mateixa assignatura durant el mateix curs acadèmic, la qualificació final és 0

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ALCAZAR, Joan del y otros . Història contemporània d’Amèrica. Universitat de València: València, 2000  Enlla├ž

AMORES, J.B. Historia de América. Ariel: Madrid, 2006.  Enlla├ž

BENDER, Thomas. Historia de los Estados Unidos. Una nación entre naciones. Buenos Aires: Siglo XXI 2011  Enlla├ž

BETHELL, L. Historia de América Latina. Barcelona:  Crítica, 1990  Enlla├ž

CALVO, T. Iberoamérica, de 1570 a 1910. Barcelona. Península, 1996.
  Enlla├ž

CARDOSO, C. i PÉREZ BRIGNOLI, H.  Historia económica de América Latina. 2 Vols. Barcelona: Crítica, 1979.  Enlla├ž

CARMAGNANI, M. El Otro occidente: América latina desde la invasión europea hasta la globalización. México: Fondo de
Cultura Económica, 2004.

COE, M.D. América Antigua. Civilizaciones precolombinas. Barcelona: Ediciones Folio, 1989.  Enlla├ž

GARAVAGLIA, J.C. i MARCHENA, J. América Latina de los orígenes a la independencia (2 Vols). Barcelona: Crítica, 2005.  Enlla├ž

Historia General de América Latina (10 Vols). Madrid : Trotta, Unesco, 1999-2001.  Enlla├ž

JENKINS, Philip. Breve historia de Estados Unidos. Madrid: Alianza, 2012  Enlla├ž

LUCENA, M. (coord.) Historia de Iberoamérica (3 Vols). Madrid: Sociedad Estatal para la Ejecución del Programa del Quinto Centenario, Cátedra, 1992,  Enlla├ž

LUCENA, M.  Atlas Histórico de Latinoamérica. Desde la Prehistoria hasta el siglo XXI. Madrid: Síntesis, 2005.
  Enlla├ž

MALAMUD, C. Historia de América. Madrid: Alianza, 2005.  Enlla├ž

MANZANILLA, L. i LÓPEZ, L. (coord). Historia antigua de México. Mexico, D.F : INAH : Universidad Nacional Autónoma de México. Instituto de Investigaciones Antropológicas : Porrúa, 1994-1995.  Enlla├ž

SKIDMORE, Th. y SMITH, Peter.  Historia contemporánea de América Latina. América Latina en el siglo XX. Barcelona: Crítica, 1999

  Enlla├ž

MORANT, I (ed) Historia de las mujeres en España y América. Cátedra, Madrid. 2005.  Enlla├ž

Sara Beatriz Guardia. Edición y compilación. Las mujeres en los procesos de Independencia de América Latina. Lima: Lima: UNESCO, USMP, CEMHAL, 2014.

  • Sara Beatriz Guardia. Edición. Viajeras entre dos mundos. CEMHAL. Brasil: Universidad Federal Grande (on line)Dourados, 2012.Sara Beatriz Guardia. Edición. Las mujeres en la Independencia de América Latina. Lima: UNESCO, USMP, CEMHAL, 2010 (on line).
  • Sara Beatriz Guardia. Edición y compilación. Mujeres que escriben en América Latina. Lima: Centro de Estudios La Mujer en la Historia de América Latina, CEMHAL, 2007.(on line)

PÓgina web

http://www.cemhal.org/

http://www.cemhal.org/  Enlla├ž