Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hist˛ria de la Cultura i de les Institucions Europees

Codi de l'assignatura: 361419

Curs acadŔmic: 2021-2022

Coordinaciˇ: Carles Buenacasa Perez

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

57

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Seminari

Presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

36

Aprenentatge aut˛nom

57

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anÓlisi, de sÝntesi, de visions globals i d'aplicaciˇ dels coneixements a la prÓctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptaciˇ a noves situacions).

   -

CE14 - Capacitat de plantejar temes d'anÓlisi i de reflexiˇ que puguin contribuir a reforšar el pensament crÝtic en el camp del coneixement hist˛ric i dels debats historiogrÓfics.

   -

CE5 - Visiˇ integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensiˇ i l'explicaciˇ dels fets hist˛rics.

   -

CE10 - ConsciŔncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels hist˛riques de les problemÓtiques actuals (sostenibilitat, globalitzaciˇ, drets humans, igualtat de gŔnere, cultura de la pau). Relaciˇ entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Familiaritzar-se amb els autors, les monografies, les revistes, els documents i altres fonts principals per estudiar la història d’Europa i de la construcció de la Unió Europea des de diferents aproximacions.
― Assimilar bé les continuïtats i discontinuïtats, les permanències i els canvis que es poden discernir en el transcurs històric europeu i entendre-les.
― Adquirir un coneixement satisfactori dels territoris, les articulacions politicoinstitucionals, els processos, els esdeveniments, els moviments culturals, els personatges i els lieux de mémoire fonamentals per entendre la història d’Europa com a conjunt o alguns dels seus períodes.

 

Referits a habilitats, destreses

― Ser conscient del patrimoni cultural i institucional comú europeu.
― Tenir a l’abast un corpus de documents bàsics generat pels processos d’integració europeus, treballar-hi i situar els documents en els contextos respectius.
― Tenir l’habilitat de dialogar i debatre amb els altres estudiants i amb el professor entorn de textos significatius.
― Millorar la capacitat de reflexió sobre els supòsits epistemològics i ideològics en què es fonamenten les interpretacions del passat d’Europa.
― Aprendre a combinar creativitat i objectivitat.
― Potenciar la capacitat d’expressar-se, per escrit i oralment, amb coherència, claredat i correcció.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Els fonaments clÓssics i tardoantics de les institucions i la cultura europees

2. Les temptatives d’unificaciˇ d’Europa des de la iniciativa polÝtica i des de l’˛ptica de la cristiandat: els imperis i la teocrÓcia pontifÝcia

3. Les institucions de l’Europa fragmentada dels estats medievals: ordes monÓstics, universitats i dret

4. L’imperi de Carles V i el sistema de WestfÓlia

5. Les idees sobre l’Europa de la ilĚlustraciˇ

6. Les utopies paneuropees del segle xix

7. La concreciˇ dels projectes europeus al segle xx: la Uniˇ Europea

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència mixta que preveu la UB i, en qualsevol cas, s’ajustarà sempre a les directrius de les autoritats sanitàries en cada moment en aspectes com ara capacitat màxima de les aules, restriccions de mobilitat per l’edifici i distanciament mínim entre alumnes.

Les activitats teòriques es faran, majoritàriament, de manera no presencial. Les activitats pràctiques es faran, majoritàriament, de manera presencial. Caldrà, doncs, que l’alumne compti amb l’equipament informàtic adient per poder seguir i participar en les activitats no presencials.

L’assignatura consta de classes magistrals i de dos seminaris d’una hora i mitja per a cadascun dels blocs temàtics de l’assignatura. S’estableixen dues línies temàtiques i transversals al llarg de cadascun dels blocs: «evolució del pensament polític» i «manifestacions culturals i institucionals». El docent de cada bloc ofereix un seminari per a cadascuna de les dues línies. L’estudiant ha d’escollir-ne una, participar en els quatre seminaris corresponents a aquella línia i fer un escrit breu (de quatre pàgines) seguint les instruccions que dona el docent responsable.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consisteix en les proves següents:

― Dues proves escrites eliminatòries de matèria amb un valor total del 60 % de la nota final. La primera prova escrita té un valor del 26 % de la nota final, que correspon als blocs d’història antiga (9 %) i medieval (17 %), i es fa un cop s’hagi impartit la matèria corresponent a aquests dos blocs. La segona prova escrita té un valor del 34 % de la nota final, correspon als blocs d’història moderna (17 %) i contemporània (17 %) i té lloc a l’aula, el dia i l’hora previstos per a l’examen d’avaluació única.

― Redacció de quatre escrits breus (un per a cadascun dels quatre blocs temàtics) relacionats amb la matèria treballada a cada seminari de la línia temàtica escollida. Cada treball s’ha de fer seguint les instruccions de cada docent responsable del seminari i tindrà una extensió màxima de quatre pàgines. En total, els quatre escrits tindran un valor del 40 % de la nota final (cada escrit suposa el 10 %).

 

Avaluaciˇ ˙nica

La normativa de la Universitat de Barcelona preveu que, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant un document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura.

Es valora amb un examen final conjunt de tota la matèria impartida a classe amb el valor del 100 % de la qualificació.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

El format de la prova de reavaluació és el mateix que el de l’avaluació única.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ARTOLA, M.(dir.),  Historia de Europa, Madrid: Espasa Calpe, 2007, 2 vols.  Enlla├ž

BARAZ, Y., A written Republic: Cicero’s Philosophical Politics. Princeton: Princeton University Press, 2012.  Enlla├ž

BROWN, P., El mundo de la Antigüedad Tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, Madrid: Taurus, 1989

  Enlla├ž

BRUNETEAU, B.: Histoire de l’idée européenne au premier XXe siècle à travers les textes, Paris: Armand Colin, 2006.

  Enlla├ž

CARBONELL, Ch. O. (dir.), De l’Europe. Identités et identité; Mémoires et mémoire. Toulouse: Presses Universitaires des Sciences Sociales de Toulouse., 1996  Enlla├ž

CARBONELL , Ch. O.(ed.), Una historia europea de Europa, Barcelona, Idea Books, 2000, 2 vols.  Enlla├ž

CAMERON, A., El mundo mediterráneo en la Antigüedad Tardía, 395-600. Barcelona: Crítica, 1998

  Enlla├ž

CANTARELLA, E.,  El peso de Roma en la cultura europea, Madrid: Akal, 1996

  Enlla├ž

COLL GILABERT, A., Los cinco padres de Europa. La aventura de la unidad europea. Lleida: Milenio, 2008. 

  Enlla├ž

CRESPO MACLENNAN, J.,  Forjadores de Europa. Grandes europeístas y euroescépticos del siglo XX , Barcelona: Destino, 2009.

  Enlla├ž

DAWSON,  Ch.,  La religión y el origen de la cultura occidental. Madrid: Encuentro, 1995.  Enlla├ž

FORNER MUÑOZ, S, Comprender Europa. Claves de la integración europea, Madrid: Biblioteca Nueva, 2010.

  Enlla├ž

FREEMAN, P. (ed.), How to run a country: an ancient guide for modern leaders. Princeton: Princeton University Press, 2013.  Enlla├ž

GAVÍN, V., Europa Unida. Orígenes de un malentendido consciente, Barcelona: Publicacions UB, 2007  Enlla├ž

GOUGUENHEIM, S., La Réforme Grégorienne. De la lutte pour le sacré à la sécularisation du monde, Paris: Temps Present,2010

  Enlla├ž

HARRYVAN, A. G.; VAN DER HARST, J.,  Documents on European Union, Basingstoke: Macmillan 1997.

  Enlla├ž

HERWING, W., The Roman empire and its Germanic peoples, Berkeley: University of California Press, 1997.

  Enlla├ž

LE GOFF, J., Europe est-elle née au Moyen Âge?, París: Editions du Seul, 2003.  Enlla├ž

LIPGENS, W., Documents of the History of the European integration (4 vols.), European University Institute, 1988.

  Enlla├ž

volum 2  Enlla├ž
volum 3  Enlla├ž
volum 4  Enlla├ž

MONNET, J., Memòries de Jean Monnet. Arquitecte de la Unió Europea, Lleida: Pagès Editors, 2010.

  Enlla├ž

RAPP, F., Le Saint Empire germanique, Paris: Tallandier, 2000.  Enlla├ž

RICHÉ, P.,  Les Carolingiens. Une famille qui fit l’Europe, Paris: Hachette, 1983

  Enlla├ž

SCHAUB, J. F.,  L’Europe a-t-elle une histoire? Paris: Albin Michel, 2008.

  Enlla├ž

SCHAUB, J.-F., ¿Tiene Europa una historia? Madrid: Akal, 2013  Enlla├ž

TRUYOL SERRA, A., La integración europea, Madrid:  Tecnos, 2001, 2 vols.

  Enlla├ž

PÓgina web

http://www.hum.leiden.edu/history/eu-history [European Union History - University of Leiden]

http://www.federalunion.org.uk/category/archives/ [Federal Union Archives]

http://eudocs.lib.byu.edu/index.php/History_of_Europe_as_a_Supranational_Region:_Primary_Documents [History of Europe as a Supranational Region: Primary Documents]

http://www.europeana.eu/portal/ [Europeana]

http://www.ena.lu/  [The European Navigator – The History of a united Europe on the Internet]