Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Prehistņria de la Penķnsula Ibčrica

Codi de l'assignatura: 361420

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Maria Pilar Garcia-arguelles Andreu

Departament: Departament d'Histņria i Arqueologia

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial i no presencial

 

45

 

-  Prąctiques orals comunicatives

Presencial i no presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autņnom

48

 

 

Recomanacions

 

L’alumnat ha de conèixer la matèria i la bibliografia bàsica de l’assignatura Prehistòria impartida durant el primer curs. Se sobreentén que l’alumnat ja domina els aspectes més rellevants d’aquesta matèria i que, per tant, s’eviten les reiteracions i es concentren els esforços docents en les especificitats de la península Ibèrica.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anąlisi, de sķntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la prąctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

(Domini de la terminologia i ús correcte dels conceptes propis de la Prehistòria i la Protohistòria. Ser capaços de fer valoracions crítiques de les informacions que sobre pre i protohistòria ofereixen tots els mitjans de comunicació i d’altres canals divulgatius.)

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comś / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

CE7 - Valoració crķtica de la histņria. Capacitat de fer un balanē de conjunt dels diferents perķodes, processos i fets histņrics.

(Conèixer l’estructura diacrònica general del passat i assolir un esquema cronocultural relacionat amb els diferents àmbits geogràfics tractats. L’alumne haurà de conèixer els problemes derivats de l’encaix entre els calendaris obtinguts per radiocarboni, per les seriacions tipològiques i, quan hi hagin, per les fons escrites.)

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogrąfiques en els diversos perķodes i contextos histņrics. Analitzar crķticament els models interpretatius principals de la histņria. Cončixer les obres i els autors bąsics i fonamentals de la historiografia de cada perķode histņric.

(Comprendre que el debat i la investigació sobre el passat estan en contínua construcció.)

   -

CE5 - Visió integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensió i l'explicació dels fets histņrics.

(Desenvolupar una capacitat crítica de la pre i protohistòria des del passat i l’actualitat. Reconèixer els fets més rellevants i significatius de cada període, així com les característiques fonamentals i tenir la capacitat per fer un balanç de conjunt dels diferents períodes, processos i esdeveniments del passat.)

   -

CE3 - Identificar les forces, les tendčncies i els processos de carącter general que condicionen cada una de les etapes de la histņria. Concretar els fets i els personatges més rellevants i significatius de cada perķode histņric.

(Coneixement de les estructures socials característiques dels diferents períodes i cultures peninsulars, així com dels principals models que expliquen l’origen i el desenvolupament de la complexitat social.)

   -

CE10 - Conscičncia dels temes i problemes de la societat actual. Arrels histņriques de les problemątiques actuals (sostenibilitat, globalització, drets humans, igualtat de gčnere, cultura de la pau). Relació entre el passat i el present.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Aproximar-se a les autoritats científiques i als esdeveniments més rellevants de la prehistòria i protohistòria peninsular, a més d’explicar l’evolució del coneixement fins a l’actualitat.

 


— Conèixer les bases sobre les quals se sustenta l’escala temporal de la prehistòria i protohistòria peninsulars i els condicionants geològics, ambientals, econòmics, tecnològics o culturals que la justifiquen.

 

— Valorar l’impacte que van exercir les transformacions de la fauna i la flora sobre la manera de viure, així com la capacitat humana per transformar el paisatge. Analitzar els condicionants mediambientals i els casos d’antropització del paisatge més característics.

 

— Exposar les línies generals de l’evolució i discutir el context i les causes de l’aparició del gènere Homo a la Península i la seva expansió.

 

— Analitzar el canvi cultural a la prehistòria i la protohistòria de la Península. Conèixer l’arqueologia de les migracions i els intercanvis, des de la colonització del gènere Homo fins a les colonitzacions mediterrànies. Discutir els conceptes de difusionisme, aculturació i autoctonisme.

 

— Reflexionar sobre l’evolució de les pràctiques econòmiques de la humanitat, és a dir, des de les pràctiques de caça i recol·lecció més elementals fins a la consolidació de l’agricultura i la ramaderia i els processos d’intensificació econòmica i/o especialització. Analitzar la relació existent entre el sistema de producció econòmica i el nivell de desenvolupament social d’un grup humà. Valorar els principals condicionants que hi intervenen (la demografia, models d’explotació del medi natural, tecnologia i intercanvis, etc.).

 

— Adquirir un esquema ordenat i coherent de l’evolució de les societats prehistòriques i protohistòriques. Conèixer els trets generals de les organitzacions socials més elementals, així com els processos que hi ha al darrere de les primeres evidències d’estratificació social i dels primers estats. Aprofundir els coneixements sobre les categories socials i l’origen de les desigualtats.

 


— Exposar les característiques generals, el context i el significat de les diferents manifestacions simbòliques humanes (art, pràctiques funeràries, evidències de rituals i d’altres). Destacar-ne la importància com a mitjà per conèixer els esquemes mentals i el pensament de les societats pretèrites.

 


— Analitzar els processos de regionalització i les particularitats de les cultures successives.

 

Referits a habilitats, destreses

— Valorar la prehistòria i la protohistòria com a parts integrants de la història i, per tant, com a vies per entendre la variabilitat de les societats humanes.

 

— Entendre com els diferents paradigmes són producte d’una millora de les evidències empíriques, però també del canvi en la història de les idees.

 


— Ser conscient de la natura particular de la informació prehistòrica en relació amb la de les altres èpoques històriques. Assumir les possibilitats i els límits de la informació arqueològica com a mitjà per reconstruir les formes de vida i els sistemes d’organització econòmica, social i ideològica de les poblacions prehistòriques i protohistòriques peninsulars.

 

— Dominar el marc cronològic vigent de la prehistòria i protohistòria i les particularitats de les perioditzacions peninsulars.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Tenir consciència del compromís que es té envers la protecció del patrimoni i fomentar una actitud de respecte i defensa activa del nostre patrimoni arqueològic.

 

 

Blocs temątics

 

1. Societats caēadores-recol·lectores

1.1. L’arribada del gènere Homo: Orce i Atapuerca

1.2. Els últims neandertals i els primers humans moderns

1.3. L’art del paleolític superior: l’art a l’aire lliure

1.4. L’holocè: canvis mediambientals i adaptacions culturals

2. Societats productores

2.1. El procés de neolitització: un nou marc simbòlic (art llevantí i art macroesquemàtic)

2.2. Les societats productores neolítiques: el neolític de la vessant mediterrània

2.3. El desenvolupament de les societats complexes del calcolític: la cultura de Los Millares

2.4. El mosaic cultural de l’edat del bronze: la cultura d’El Argar

2.5. La formació de les entitats sociopolítiques protohistòriques: el cas de Tartessos

3. La prehistņria en un marc insular

3.1. Prehistòria de les Illes Balears: dinàmiques culturals en un marc insular

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en un context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar un model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat. 

Els continguts teòrics de l’assignatura tenen un caràcter majoritàriament no presencial i s’utilitzaran les plataformes i les eines adients per seguir l’exposició (Campus Virtual, PowerPoint, PDF,, visionat de DVD, etc.). Paral·lelament, es desenvolupen estratègies que propiciïn la major participació activa possible de l’alumnat mitjançant el Campus Virtual o les plataformes on-line

Durant el curs es proposen diferents activitats majoritàriament de caràcter presencial, com ara l’assistència a seminaris, presentacions orals en grups petits, sobre aspectes relatius als continguts impartits. A banda d’això, es duen a terme altres activitats no presencials (Campus Virtual o plataformes virtuals), que ajuden en l’aprenentatge dels continguts.

 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació de l’assignatura es fa de manera continuada al llarg del curs.

En cas d’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un "No presentat"

Aquesta modalitat d’avaluació té en compte els aspectes següents en les proporcions que s’especifiquen:

— Avaluació dels treballs escrits, generats a partir de les exposición orals (presentació de pòsters, presentacions orals sobre contingut teòric) juntament amb les notes d’aquestes presentacions. i les notes dels qüestionàris que s’hagin realitzat a través de les diverses plataformes (qüestionaris, comentaris d’articles) Aquest apartat suposa el 60% de la nota final.

En cas que el professor ho especifiqui en la presentació de l’assignatura, aquest 60% es pot assolir mitjançant un examen (presencial i/o no presencial) dels continguts teòrics de l’assignatura.

— Dos treballs d’opinió o exercicis pràctics sobre el contingut dels seminaris. El valor global dels treballs és d’un 40 % de la nota final del curs.

 

Avaluació śnica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit, degudament signat pel responsable de l’assignatura.

L’avaluació única consta d’una prova escrita i/o oral que comprèn la totalitat del contingut de la matèria (100 % de la nota final del curs).

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat.


Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre.

La prova de reavaluació és la mateixa que la d’avaluació única: prova escrita i/o oral de tot el contingut teòric de l’assignatura

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Manuals generals

Barandiarán, I.; Martí, B.; del Rincón, M.A. i Maya, J.L. (2007): Prehistoria de la Península Ibérica. 6a ed. actualitzada. Barcelona: Editorial Ariel.  EnllaƧ

Gracia, F. (coord.) (2008): De Iberia a Hispania. Barcelona: Ariel. Capítol 2-4.  EnllaƧ

Menéndez Fernández, M. (coord.) (2006 i 2007): Prehistoria y protohistoria de la Península Ibérica. 2 vols. Madrid: Ed. UNED.  EnllaƧ

Sanchidrián, J. L. (2001): Manual de arte prehistórico. Barcelona: Editorial Ariel.  EnllaƧ

Vega,G.; Bernabeu, J. i Chapa, T. (2003): La Prehistoria. Madrid: Ed. Síntesis.  EnllaƧ

Tema 1

Arsuaga, J.L. i Martínez, I. (2004): Atapuerca i l’evolució humana, Barcelona: Fundació Caixa Catalunya, 155 p.  EnllaƧ

edició en castellą  EnllaƧ

Campillo, D. (2002): El cráneo infantil de Orce. El homínido más antiguo de Eurasia. Barcelona: Ed. Bellaterra.  EnllaƧ

Carbonell, E. (coord.) (2005): Homínidos. Las primeras ocupaciones de los continentes. Barcelona: Editorial Ariel. Capítol 4.  EnllaƧ

Cervera, J.; Arsuaga, J.L.; Bermúdez de Castro J.M. i Carbonell, E. (2000): Atapuerca un millon de años de historia. Madrid: Plot: Editorial Complutense.  EnllaƧ

Tema 2

Finlayson, C. (2010): El sueño de el Neandertal. Porqué se extinguieron los neandertales y nosotros sobrevivimos, Colección Drakontos, Barcelona: ed. Crítica, 254 p.  EnllaƧ

Rosas, A. (2010): Los neandertales, Colección ¿Qué sabemos de...?, Madrid: CSIC-Catarata.  EnllaƧ

Vega, L. G. (2003): La otra Humanidad. EL mundo de los Neandertales. Madrid: Arco Libros.  EnllaƧ

Tema 3

Aubry, Th. (ed.) (2009): 200 séculos da história do vale do Côa: incursões na vida quotidiana dos caçadores-artistas do Paleolítico. Trabalhos de arqueologia 52. Lisboa: Instituto de Gestao do Patrimónico Arquitectónico e Arqueológico, 512 p.  EnllaƧ

Baptista, A.M. (2009): O paradigma perdido: o Vale do Côa e a arte paleolítica de ar livre em Portugal. Porto: Parque Arqueológico do Vale do Côa, 250 p.  EnllaƧ

Barandiaran, I. (2006): Imágenes y adornos en el arte portátil paleolítico. Barcelona: editorial Ariel.  EnllaƧ

Beltrán, A. (coord.) (2003): Altamira. Barcelona: Lunwerg Editores.  EnllaƧ

Zilhão, J. (coord.) (1996): Arte rupestre e Préhistoria do vale do Côa. Trabalhos de 1995-1996. Lisboa: Ministério da Cultura.  EnllaƧ

Tema 5

Beltran, A. (1968): Arte rupestre levantino. Zaragoza: Seminario de Prehistoria y Protohistoria, Facultad de Filosofia y Letras.  EnllaƧ

Centre d’Estudis Contestans (1994): L’Art macroesquemàtic: l’albor d’una nova cultura. Cocentaina: Centre d’Estudis Contestans i Ajuntament de Cocentaina.  EnllaƧ

López Mira, J.A; Martínez Valle, R. i Matamoros, C. (eds.) (2009): El arte rupestre del arco mediterráneo de la península ibérica. Diez años en la lista del Patrimonio mundial de la UNESCO. Valencia 2008, Valencia: Generalitat Valenciana.  EnllaƧ

Tema 6

Bosch, J. i Santacana, J. (2009): Blat, metalls i cabdills. Catalunya del neolític a la iberitzacio. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Capítols 2-5.  EnllaƧ

Tarrús, J. (2002): Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes i Cap de Creus. Girona: Diputació de Girona.  EnllaƧ

Tema 7

Chapman, R. (2010): Arqueologia de la complejidad, Barcelona: ediciones Bellaterra.  EnllaƧ

Molina, F. i Cámara, J.A. (2005): Los Millares. Guía del yacimiento arqueológico, 3. Sevilla: Dirección General de Bienes Culturales.  EnllaƧ

Tema 8

Contreras, F.; Rodríguez, Mª O.; Cámara, J.A. i Moreno, A. (2000): Hace 4000 años... Vida y muerte en dos poblados de la Alta Andalucía. Catálogo de la Exposición, Granada: Junta de Andalucía.  EnllaƧ

Hernández Pérez, M.S.; Soler Díaz, J.A. i López Padilla, J.A. (eds.) (2009): En los confines del Argar una cultura de la edad del bronce en Alicante en el centro de Julio Furgús. Alicante: MARQ, Museo Arqueológico de Alicante.  EnllaƧ

Lull, V. i Risch, R. (1996): “El Estado Argárico”, Verdolay 7: 97-109.  EnllaƧ

Tema 9

Aubet, Mª E. (2009): Tiro y las colonias fenicias de Occidente. Barcelona: Editorial Bellaterra.  EnllaƧ

Torres Ortiz, M. (2002): Tartessos. Bibliotheca Archaeologica Hispana, 14. Madrid: Real Academia de la Historia.  EnllaƧ

Tema 10

Guerrero, V.M.; Calvo, M. i Gornés, J.S. (2006): El poblamiento prehistórico de las Islas Baleares: desde los orígenes al fin de la Edad del Bronce, Historia de las Baleares 1. Palma de Mallorca: Edicions de Turisme Cultural.  EnllaƧ

Guerrero, V.M.; Calvo, M. i Gornés, J.S. (2006): Mallorca y Menorca en la Edad del Hierro, Historia de las Baleares 2. Palma de Mallorca: Edicions de Turisme Cultural.  EnllaƧ

Micó Pérez, R. (2005): Cronología Absoluta y Periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares. BAR International Series 1373, Oxford: Archaeopress.  EnllaƧ

Capķtol

Tema 6

Martín, A. (2009): “Les sociétés du Néolithique moyen en Catalogne et leur gestion du funéraire”, a J. Guilaine (dir): Sépultures et sociétés du Néolithique à l’Histoire, Paris: éditions Errance, 45-67.  EnllaƧ

Article

Tema 2

Garralda, M.D. (2005/2006): “Los Neandertales en la Península Ibérica”. A Homenaje a Jesús Altuna. Tomo III. Munibe 57, 289-314.

Tema 3

Villaverde, V. (2009): “Arte paleolítico en la vertiente mediterránea ibérica: novedades y tendencias de la investigación”, a López Mira, J.A; Martínez Valle, R. i Matamoros, C. (eds.): El arte rupestre del arco mediterráneo de la península ibérica. Diez años en la lista del Patrimonio mundial de la UNESCO. Valencia 2008, Valencia: Generalitat Valenciana, 9-22.  EnllaƧ

Tema 7

Hernando Gonzalo, A. (2001): “Sociedades del pasado y prehistorias del presente: el caso del Calcolítico de la Península Ibérica”, Complutum 12, 217-236.  EnllaƧ

Tema 8

Gilman Guillén, A. (1999): “Veinte años de prehistoria funcionalista en el sureste español”. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 65, 73-98.  EnllaƧ

Lull, V. i Risch, R. (1996): “El Estado Argárico”, Verdolay 7: 97-109.  EnllaƧ

Congrés

Tema 4

Alday Ruiz, A. (coord.) (2006): El mesolítico de muescas y denticulados en la cuenca del Ebro y el litoral mediterráneo peninsular, Alava: Diputación Foral de Alava.  EnllaƧ

Utrilla, P. I Montes, L. (eds.) (2009): El mesolítico geométrico en la Península Ibérica. Monografías Arqueológicas 44, Zaragoza: Universidad de Zaragoza.  EnllaƧ

Tema 5

Arias, P.; Ontañón, R. y García-Moncó, C. (eds.) (2005): III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander 2003, Monografías del Instituto Internacional de Investigaciones Prehistóricas de Cantabria, n. 1. Santander: Universidad de Cantabria, Servicio de Publicaciones.  EnllaƧ

Hernández, M.S.; Soler, J.A. i López, J.A. (eds.) (2008): IV Congreso del Neolítico Peninsular. Alicante 2006. Alicante: Diputación Provincial de Alicante, Museo Arqueológico Provincial de Alicante.  EnllaƧ

Martínez García, J. i Hernández Pérez, M.S. (coords.) (2006): Actas del Congreso de Arte rupestre esquemático en la Península Ibérica. Comarca de los Vélez 2004.  EnllaƧ

Pągina web

http://www.diariodeatapuerca.net/  EnllaƧ

http://memecio.blogspot.com/  EnllaƧ

http://neanderthalis.blogspot.com/  EnllaƧ

http://www.igespar.pt/pt/monuments/53/  EnllaƧ

http://museodealtamira.mcu.es/  EnllaƧ

http://www.arterupestre.es/index.php  EnllaƧ

http://neoliticoiberico.blogspot.com/  EnllaƧ

http://www.arterupestre.es/index.php  EnllaƧ

http://www.patrimonigava.cat/cat/imgpcn/m.asp  EnllaƧ

http://www.megalitos.es/espana.htm  EnllaƧ

http://asociacionlosdolmenes.blogspot.com/  EnllaƧ

http://www.culturandalucia.com/LA_CULTURA_DE_LOS_MILLARES_%C3%8Dndice.htm  EnllaƧ

http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,641  EnllaƧ

http://www.museodegalera.es/  EnllaƧ

http://www.canchoroano.iam.csic.es/  EnllaƧ

http://www.extremaduraclasica.com/arqueologia/cancho_roano/index.html  EnllaƧ

http://www.lacodera.net/index.asp  EnllaƧ

http://qarthadast.blogspot.com/  EnllaƧ

http://www.uib.es/depart/dha/prehistoria/  EnllaƧ

http://www.talayots.es/  EnllaƧ