Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Hispąnia Antiga

Codi de l'assignatura: 361421

Curs acadčmic: 2021-2022

Coordinació: Ignasi Garces Estallo

Departament: Departament d'Histņria i Arqueologia

crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

54

 

-  Teoria

Presencial

 

45

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

6

 

-  Seminari

Presencial i no presencial

 

3

Treball tutelat/dirigit

48

Aprenentatge autņnom

48

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anąlisi, de sķntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la prąctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

CE7 - Valoració crķtica de la histņria. Capacitat de fer un balanē de conjunt dels diferents perķodes, processos i fets histņrics.

   -

CE6 - Capacitat d'aprofundir en diversos perķodes histņrics.

   -

CE12 - Coneixement adequat de les diferents perspectives historiogrąfiques en els diversos perķodes i contextos histņrics. Analitzar crķticament els models interpretatius principals de la histņria. Cončixer les obres i els autors bąsics i fonamentals de la historiografia de cada perķode histņric.

   -

CE9 - Capacitat de donar coherčncia i significat a la informació recopilada a partir de la utilització dels recursos instrumentals de la histņria. Criteris per establir-ne la fiabilitat. Contrastar, organitzar i sistematitzar la informació. Fonts digitals i fonts orals.

   -

CE5 - Visió integradora. Capacitat de criticar els reduccionismes i les simplificacions que distorsionen la comprensió i l'explicació dels fets histņrics.

   -

CE3 - Identificar les forces, les tendčncies i els processos de carącter general que condicionen cada una de les etapes de la histņria. Concretar els fets i els personatges més rellevants i significatius de cada perķode histņric.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

― Presentar les fonts i les teories que permeten entendre la situació dels pobles peninsulars, autòctons i colonitzadors, i l’arribada de Roma, des de la transformació de l’espai peninsular en part de la civilització romana fins a la instauració dels regnes germànics.
― Entendre la importància d’elaborar un discurs històric basat en la interrelació dels textos escrits, les fonts epigràfiques i la documentació arqueològica.

 

Referits a habilitats, destreses

― Iniciar-se en la recerca històrica i familiaritzar-se amb les fonts històriques, epigràfiques i arqueològiques i aprendre a treballar-hi.
― Conèixer els principals instruments documentals i de treball per cercar les fonts històriques idònies per a cada tema de recerca.
― Emprar la geografia històrica aplicada a la Hispània antiga.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Definir estratègies per avançar en la recerca històrica.
— Desenvolupar un posicionament crític respecte de les fonts d’informació textual o arqueològica.

 

 

Blocs temątics

 

1. El coneixement d’Hispąnia

1.1. Hispània en els geògrafs i historiadors antics

1.2. Utilització d’inscripcions i monedes hispanes com a documents històrics

1.3. Arqueologia hispànica: aportacions i possibilitats d’ús com a documents

1.4. Passat i present de la recerca a la Hispània antiga

2. Les cultures autņctones i els pobles colonitzadors en la penķnsula Ibčrica

2.1. Els pobles colonials: fenicis i grecs

2.2. Els pobles de la façana mediterrània: ibers i balears

2.3. Els celtibers i els pobles del centre i l’oest peninsular

2.4. Els pobles del nord peninsular

3. Conquesta i implantació romana

3.1. El domini bàrcida

3.2. La conquesta romana

3.3. L’administració romana inicial

3.4. Indigenisme i implantació de models de vida itàlics

4. La transformació d’Hispąnia

4.1. La crisi de la república romana i la repercussió a Hispània

4.2. Hispània en el context de les guerres civils

4.3. Els canvis del final de la república

4.4. August i la reorganització d’Hispània

5. La plenitud de la Hispąnia romana

5.1. La societat i l’economia hispàniques

5.2. L’organització de les ciutats i la vida quotidiana

5.3. L’organització del camp i el territori

5.4. La ideologia en la Hispània romana

5.5. Interacció entre el poder central i les províncies hispàniques

6. Hispąnia en l’antiguitat tardana

6.1. Crisi i transformació del model socioeconòmic romà

6.2. El cristianisme a Hispània

6.3. Hispània a les acaballes de l’imperi romà

6.4. Els pobles bàrbars i la instauració dels regnes germànics

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de les activitats s’adequarà a l’escenari de docència presencial que preveu la UB en el context de normalitat acadèmica. En el cas que l’evolució de la pandèmia no ho permeti, la docència s’ajustarà a les directrius de les autoritats sanitàries vigents en cada moment, existint la possibilitat que calgui implantar el model de docència mixta que combini la presencialitat i la no presencialitat.

La docència s’estructura entorn de l’exposició a l’aula dels continguts teòrics bàsics i amb el desenvolupament d’un seguit d’activitats pràctiques, que es defineixen al llarg del curs. Les classes pràctiques consisteixen en l’anàlisi, la comprensió i el comentari de textos literaris, epigràfics, numismàtics o documents arqueològics que completen els continguts teòrics. També es duu a terme un taller dedicat específicament a l’estudi de les fonts documentals. A més, es fa una visita cultural obligatòria per a tot l’alumnat matriculat en l’assignatura.

L’accés regular al Campus Virtual és fonamental per desenvolupar l’assignatura i la comunicació interactiva entre el professorat i l’alumnat. El professor està a disposició de l’alumnat per a assessorament i consultes durant l’horari específic anunciat.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es valora a partir de diverses proves o aspectes:

― Un treball de recerca dirigit, tutoritzat i fonamentat o bé pràctiques centrades en documents escrits o arqueològics de l’època, en què s’ha de demostrar competència en l’anàlisi, comprensió i valoració dels documents, i capacitat crítica a l’hora d’extreure conclusions. Té un valor del 40% de la nota final. El professorat indicarà a l’inici del curs en què consistiran les pràctiques.
― Dues proves escrites presencials que defineix el docent el primer dia de classe i que suposen, cadascuna, el 30% de la nota final (total de les proves escrites = 60%).

En el cas de l’avaluació continuada és necessari realitzar totes les proves per tal de poder calcular la nota final de l’assignatura. Si no s’aporten totes les proves, la qualificació final serà un "No Presentat".

El primer dia de classe el professorat indicarà el període temporal en què es duran a terme les diferents activitats d’avaluació.

 

Avaluació śnica

Tal com preveu la normativa de la Universitat de Barcelona, dins els terminis establerts per a cada semestre, s’ha de fer constar explícitament i documentalment la voluntat d’acollir-se a l’avaluació única mitjançant document escrit i degudament signat pel responsable de l’assignatura. 

Constarà d’una prova escrita presencial que el docent defineix el primer dia de classe i que pot incloure una exposició oral a realitzar el mateix dia de la prova, amb un valor conjunt del 100% de la nota final.

La data, l’hora i l’aula de la prova d’avaluació única es publiquen al web de la Facultat. 
 

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges preveu un sistema de reavaluació per a tots els estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

La reavaluació consistirà en una prova escrita i oral en els mateixos termes que l’avaluació única sobre el contingut teòric de l’assignatura amb un valor del 100% de la qualificació final.

La data, l’hora i l’aula de la prova de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

 

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Obres generals

BELTRÁN, F.; MARCO, F., Atlas de Historia Antigua, Zaragoza, 1996.  EnllaƧ

GARCÉS, I., Historia Antigua de Hispania, Universitat de Barcelona, texto-guía, Barcelona, 1999.  EnllaƧ

GUZMÁN GUERRA, A. et aliiIberia: mito y memoriaMadrid, Alianza, 2007.  EnllaƧ

MORANT, I. (dir.), Historia de las mujeres en España y América Latina. De la Prehistoria a la Edad Media, Cátedra, Madrid, 2005.  EnllaƧ

MOURE, A.; SANTOS, J.; ROLDÁN, J.M., Manual de Historia de España. 1. Prehistoria e Historia Antigua, Historia 16, Madrid, 1991.  EnllaƧ

PLÁCIDO, D., Hispania Antigua, Crítica, Barcelona, 2009.
   EnllaƧ

RICHARDSON, J.S., Hispania y los romanos, Crítica, Barcelona, 1999.  EnllaƧ

Pobles autòctons i colonials

ANDREU PINTADO, J. (ed.), Los vascones de las fuentes antiguas: En torno a una etnia de la antigüedad peninsular, Univesitat de Barcelona, 2009.  EnllaƧ

ARANEGUI, C. Los iberos, ayer y hoy. Arqueologías y culturas, Madrid, Marcial Pons, 2013.

Exemplar al CCUC  EnllaƧ

BERROCAL RANGEL, L., Los Pueblos Célticos del Suroeste Peninsular, Complutum Extra 2, Madrid, 1993.  EnllaƧ

BLÁZQUEZ, J.M., Fenicios, griegos y cartagineses en Occidente, Cátedra, Madrid, 1992.  EnllaƧ

BURILLO, F., Los celtíberos. Etnias y estados, Crítica, Barcelona, 1998.   EnllaƧ

CELESTINO, S. et aliiLa Protohistoria en la Península Ibérica, Madrid, Editorial Istmo, 2016.  EnllaƧ

CELESTINO, S., Tarteso. Territorio y cultura. Barcelona, Ariel, 2016.  EnllaƧ

CIPRÉS, P., Guerra y sociedad en la Hispania indoeuropea, Anejos de Vareia, Serie Minor 3, Vitoria Gasteiz, 1993.  EnllaƧ

GRÀCIA ALONSO, F. (coord.), De Iberia a Hispania, Ariel, Barcelona, 2008.  EnllaƧ

HARRISON, R.J., España en los albores de la Historia: iberos, fenicios y griegos, Nerea, Madrid, 1989.  EnllaƧ

PÉREZ VILATELA, L., Lusitania: historia y etnología, Real Academia de la Historia, Madrid, 2000.  EnllaƧ

RUIZ, A.; MOLINOS, M., Los iberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico, Crítica, Barcelona, 1995.  EnllaƧ

SALINAS DE FRÍAS, M., Los pueblos prerromanos de la Península Ibérica, Akal, Madrid, 2006.  EnllaƧ

SÁNCHEZ MORENO, E., Vetones: historia y arqueología de un pueblo prerromano, Universidad Autónoma de Madrid, 2000.  EnllaƧ

SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J., Els ibers del nord, Barcelona, 2005.  EnllaƧ

VILLAR, F., Los indoeuropeos y los orígenes de Europa, Madrid, 1993.  EnllaƧ

LÓPEZ CASTRO, J.L., Hispania poena, Crítica, Barcelona, 1995.  EnllaƧ

Conquesta i implantació romana

ANDREU, J.; CABRERO, J.; RODÂ, I. (eds.) 2009: Hispaniae. Las provincias hispanas en el mundo romano, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Col.leccio Documenta-11, Tarragona.

  EnllaƧ

 

LE ROUX, P. 2006: Romanos de España. Ciudades y política en las provincias (siglo II a.C. – siglo III d.C.), Edicions Bellaterra, Barcelona.

  EnllaƧ

 

MARIN, A. Emigración, colonización y municipalización en la Hispània republicana, Granada, 1988.

  EnllaƧ

MEDINA QUINTANA, S., Mujeres y economía en la Hispania romana: Oficios, riqueza y promoción social, Oviedo,Ediciones Trabe, 2014.   EnllaƧ

MORILLO, A.; CADIIOU, F.; HOURCADE, D. (eds.) 2003: Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto, Madrid.  EnllaƧ

RICHARDSON, J.S., Hipaniae: Spain and the development of Roman Imperialism 218-82 BC, Cambridge, 1986.>  EnllaƧ

SALA, F.; MORATALLA, J. (eds.), Las guerras civiles romanas en Hispania. Una revisión histórica desde la Contestania, Universitat d’Alacant, 2014.  EnllaƧ

WULFF, F.; ROLDÁN, J.M., Citerior y Ulterior. Las provincias romanas de Hispania en la era republicana, Istmo, Madrid, 2001.  EnllaƧ

Hispània durant l’Alt Imperi romà

ABASCAL, J.M.; ESPINOSA, U., La ciudad hispano-romana. Privilegio y poder, Logroño, 1995.

  EnllaƧ

ALFÖLDY, G., Provincia Hispania superior, Universidade da Coruña, 2002.  EnllaƧ

ALFÖLDY, G., Nueva historia social de Roma, Universidad de Sevilla, 2012.  EnllaƧ

BARCELÓ, P.; FERRER MAESTRO, J. J., Historia de la Hispania romana, Alianza, Madrid, 2016.  EnllaƧ

BLÁZQUEZ, J.M., Urbanismo y sociedad en Hispania, Itsmo, Madrid, 1991.  EnllaƧ

BRAVO, G., Hispania y el Imperio, Síntesis, Madrid, 2001.  EnllaƧ

BRAVO, G., Hispania: la epopeya de los romanos en la Península, Madrid: La esfera de los libros, 2007.  EnllaƧ

GONZÁLEZ, C., El esplendor de la España romana. El Alto Imperio en la Península Ibérica, Historia 16, Madrid, 1995  EnllaƧ

PLÁCIDO D., Las provincias hispanas durante el Alto Imperio romano, ISTMO, Madrid, 2008.  EnllaƧ

RODRÍGUEZ NEILA, J.F.; NAVARRO SANTANA, F.J. (eds.), Elites y promoción social en la Hispania romana, EUNSA, Pamplona, 1999.  EnllaƧ

ROLDÁN HERVÁS, J.M., Historia Antigua de España I, UNED, Madrid, 2001.

Catąleg CCUC  EnllaƧ

ROLDÁN HERVÄS, J. M., Hispania y el Ejército Romano. Contribución a la historia social de la España Antigua, Madrid, Ediciones Universidad de Salamanca, 1997.

Hispània tardoantiga

ARCE, J., Bárbaros y romanos en Hispania, 400-507 A.D., Madrid, 2005.

  EnllaƧ


Edició de 2007  EnllaƧ

ARCE, J., El último siglo de la España romana, 284-409, Alianza, Madri, 1982.  EnllaƧ

ARCE, J., Esperando a los árabes. Los visigodos en Hispania (507-711), Madrid, Marcial Pons, 2011.

CASTILLO, P., Los mártires hispanorromanos y su culto en la Hispania de la Antigüedad Tardía, Universidad de Granada, Granada, 1999.  EnllaƧ

CEPAS PALANCA, A., Crisis y continuidad en la Hispania del siglo III, Anejos de AEspA, Madrid, 1997.  EnllaƧ

COLLINS, R., La España visigoda, 409-711, Crítica, Barcelona, 2005.  EnllaƧ

DÍAZ MARTÍNEZ, P.; MARTÍNEZ MAZA, C.; SANZ HUESMA, F.J., Hispania tardoantigua y visigoda, Istmo, Madrid, 2007.  EnllaƧ

GARCÍA MORENO, L.A., Historia de España visigoda, Madrid, Cátedra, 2008 (3ª ed.).


Edició de 1989  EnllaƧ

TEJA, R. (ed.), La Hispania del siglo IV: administración, economía, sociedad, cristianización, Edipuglia, Bari, 2002.  EnllaƧ

VALLEJO GIRVÉS, M., Hispania y Bizancio: Una relación desconocida, Madrid, Akal, 2012.

http://cataleg.ub.edu/search~S1*cat?/aVALLEJO+GIRV{u00C9}S/avallejo+girves/1%2C1%2C5%2CB/frameset&FF=avallejo+girves+margarita&2%2C%2C5/indexsort=-  EnllaƧ

Article

VILELLA, J., BARREDA EDO, P.E., ¿Cánones del concilio de Elvira o cánones pseudoiliberritanos?. A: Augustinianum 46 (2006), 2, pp. 285-373. Roma: Intitutum Patristicum Augustinianum.  EnllaƧ

VILELLA, J., MAYMÓ, P., Religion and policy in the coexistence of Romans and Barbarians in Hispania (409-589). A: Romanobarbarica 17 (2000-2002), pp. 193-236. Roma: Herder Editrice e Libreria.  EnllaƧ

Pągina web

Webs

www.ceipac.gh.ub.es

Epigraphia3D

http://www.epigraphia3d.es/  EnllaƧ

www.grat.gh.ub.es

www.iberiagraeca.org

www.icac.net

www.interclasica.um.es

www.mac.cat

www.rassegna.unibo.it

www.roman-sites.com

www.unizar.es/hant/Hispania